Coneguent als profesors

Segueixo amb les meves mans al cul de l'alumna, notant com aquesta faldilla cada cop em fa més nosa. Deixo que ella em tregui els pantalons, somrient de costat, i li faig un petó apassionat quan ja s'ha desfet d'ells. Les meves mans, llavors, agafen amb força la seva faldilla. Sí, el tigre té força. I la seva faldilla acaba esquinçada, trencada, arrancada i tirada a terra.

- Senyoreta Van der Elst... Si creu que deixaré que em tregui el que em queda posat amb les mans, va molt equivocada.

M'aixeco, llavors, picant-li l'ullet, i deixo la noia asseguda al sofà. M'assec, jo, al seu costat, observant-la amb una cella alçada, esperant el seu pròxim moviment. Tanmateix, una de les meves mans es dirigeig a les seves, inmobilitzant-les. No deixaré que les utilitzi, per ara...

Observo el que fa, amb un somriure satisfet. Aquesta noia en sap... Li aparto els cabells de la cara amb un gest suau de mà. El recorregut dels seus petons acaba als meus calçotets, que comença a abaixar amb les dents.

- Bona noia, Senyoreta Van der Elst...

Quan els meus calçotets ja estan pels genolls, m'aixeco de cop, agafant-la en braços sense previ avís i devorant-li el coll amb gust. La deixo completament nua, i la tiro al sofà, deixant-me caure sobre seu després de desfer-me dels meus calçotets.

- Em podrien acomiadar per aixó, preciosa... Però confio en que està gaudint de l'experiència i no voldrà dir-ho a ningú...

Li mossego el coll, en sentir les seves paraules, acariciant-li el cos amb deteniment. La miro als ulls un moment, i dic:

- Sóc incapaç de seguir parlant amb tu com parlo amb els altres alumnes en aquest moment, Jacqueline...

Li faig un petó, endut per la passió, prement el meu cos contra el seu, ja sense cap tipus de barrera enmig.

I per un moment, noto com ja no vull ser un simple professor. No en aquesta situació. Sense sortir de sobre seu i amb la clara intenció d'excitar-la fins a límits insospitats.

- Preciosa... Només, Nick... Digue'm Nick...

Ho xiuxiuejo amb els llavis enganxats al seu coll, abans d'alçar una mica la cintura i dirigir el meu membre per penetrar-la lentament, callant-la amb un petó que ens fa perdre el nord als dos.

Quan separo els meus llavis dels de la noia poso cara de satisfacció, sentint-me dins seu i notant el seu alè quan gemega. Somric quan em diu pel nom. Sens dubte és mostra de pèrdua de formalitat i guany de confiança.

- Jac... - xiuxiuejo, mossegant-li el coll suaument.

Començo a embestir-la amb calma, deixant que cada penetració sigui lenta i ens produeixi a tots dos tant plaer com sigui possible.

- Qui... M'hauria dit a mi... Que tenia... Una alumna així... - dic, entre embestida i embestida, amb la veu entretallada per l'excitació.

Deixo de penetrarla uns moments, quedant-me quiet però sense sortir d'ella. L'agafo amb fermesa de la cintura, posant-la sobre meu i deixant-la asseguda sobre la meva cintura.

- Va... Què t'està semblant el tigre...? - dic en un xiuxiueig, per excitar-la més.

Amb les mans l'ajudo a començar un moviment de pelvis, pujant i baixant el seu cos sobre el meu membre, amb un ritme marcat per la nostra respiració accelerada.

- Sabia que no et decebria... - li somric, de manera trapella i fins i tot una mica lasciva, acaronant el seu cos perfecte.

Ella es va movent amunt i avall i jo, dins seu, noto com cada vegada estic més a prop de l'èxtasi total. El seu cos també està tremolós, i li mossego la pell del coll amb suavitat pensant que potser podrem arribar junts al cel i tot. L'agafo per l'esquena, incorporant-me una mica i quedant assegut amb ella a sobre i el meu membre encara encaixat dins seu. Reprenem el moviment, accelerant-lo cada vegada més en aquesta posició més íntima, mentre els meus llavis busquen els seus amb necessitat i passió, i a la fi noto com tot el meu cos comença a tremolar mentre onades de plaer em recorren de cap a peus, anunciant que s'aporpa l'orgasme que tant he buscat en companyia d'aquesta noia.

- Estic... A... A punt, preciosa...

Accelerem el ritme tots dos, el ritme de les envestides, dels gemecs, del sospirs i dels batecs. Ella també està a punt d'arribar, i jo noto com cada vegada està més a prop. Fins que noto com ja és aquí, sento l'onada de plaer, aferro amb força el seu cul i em corro dins d'ella, tirant el cap endarrere.

Ella em fa un petó i jo corresponc, abraçant-la amb força, sense sortir d'ella. Em tiro endarrere, fent-la estirar sobre meu, i em quedo acaronant la seva esquena i el seu cos, absort en la bellesa del moment.

- Ets preciosa... - dic, fent-li petons suaus al coll i a la mandíbula.

Alço una mà, deixant-la reposar amb delicadesa sobre el cap de la noia, i pentino els seus cabells suaument, amb la punta dels dits. Amb una mirada tendra. Quants anys fa que no sortia dels meus ulls, aquest esguard?

- Penso el mateix...

Somric una mica, sense moure'm ni un centímetre, i paro l'orella quan escolto l'alarma del meu rellotge. Li faig un petó al front, i xiuxiuejo, amb veu calmada i tendra:

- Jac, petita... Tinc classe d'aquí un quart d'hora...

Em vesteixo ràpidament, i observo amb un somriure torçat com ella fa el mateix, arreglant-se la faldilla esquinçada amb un encanteri. Faig que sí amb el cap, i alço una cella quan es corregeix i em torna a dir Professor Brennan.

- Jacqueline... Si no estem a classe, segueixo sent en Nick.

M'apropo a ella, l'agafo per la cintura i li faig un petó fugaç però intens, per després allunyar-me cap a la porta, obrint-la màgicament.

- Ja em mantindràs informada del progrés de la teva animàgia, bonica...

Li somric. Jac. Senyoreta Van der Elst dins de classe, Jac a fora. M'agrada la idea. Li acarono els cabells amb una mà en un gest delicat, i l'apropo a mi, fent-li un petó al front. No els faig, normalment, aquests petons. Perquè signifiquen molt més per a mi del que pot imaginar la gent. Surto al passadís, i me la miro amb un somriure. Quan un parell d'alumnes passen per darrere nostre, dic, amb la veu en un to normal:

- Ja sap que pot venir al meu despatx quan vulgui, Senyoreta Van der Elst - li pico l'ullet dissimuladament i m'allunyo, passadís enllà.