Coneguent als profesors

M'agrada l'atreviment de l'alumna, i quan s'apropa a mi per a xiuxiuejar-me a l'orella que no és una nena petita senzillament somric i li envolto la cintura amb els braços, evitant que s'aixequi del tot.

- No és una nena petita, Senyoreta Van der Elst? Llavors com és que necessita que li expliqui el significat del que he dit fa una estona del meu tigre interior...?

La deixo anar, amb un somriure, encara, i em creuo de braços, esperant la seva reacció.

Amb un petit gest li enretiro un floc de cabells del rostre, mirant-la fixament amb un esguard rialler.

- Senyoreta Van der Elst, si li fes aquesta demostració que em demana l'hauria de matar després de fer-la-hi, a causa de les normes escolars que estableixen certes coses sobre professors i alumnes.

I, malgrat el que acabo de dir, trec la vareta i tanco la porta d'un encanteri.

Somric, escoltant la noia, mentre no m'estic de mirar-la de dalt a baix quan s'aixeca. Va cap a la porta, però sé que sap perfectament que no podrà sortir. Escolto les seves paraules, guardant silenci, i faig un lleu assentiment de cap, abans d'aixecar-me del sofà i transformar-me en tigre en un moment. M'acosto a ella i l'empenyo cap a la paret amb cops suaus de cap a les cames. Quan noto que ja està tocant al mur em torno a transformar, amb un somriure de superioritat als llavis. Poso una mà al costat del seu cap, a la paret, i em coloco de tal manera que ella ha d'estar enganxada a la paret.

- És una noia molt intel·ligent, senyoreta Van der Elst...

Em quedo a pocs centímetres d'ella, somrient de manera seductora i provocativa a la vegada, mirant-me-la fixament.

Somric, mirant-me-la d'aprop, observant els seus ulls, amb la mirada ardent. Em vol provocar, em vol provocar i ho està aconseguint. Però jo no sóc així. En Nicholas Ajax Brennan no és així. Acosto els meus llavis a la seva orella i xiuxiuejo:

- El meu tigre interior, senyoreta Van der Elst, necessita que algú li doni raons per sortir...

Me'n separo, llavors, amb una mitja rialla, conscient de que la porta segueix tancada, i m'assec al sofà on era abans, mirant-la amb curiositat.

Observo com s'asseu al braç del sofà amb una cella alçada, i quan es recolza a mi, amb un moviment ràpid l'agafo de la cintura i faig que caigui sobre meu.

- No pretenen ser dissimulats, els meus ulls, senyoreta Van der Elst. Si volgués que ho fóssin, cregui'm, ho seríen - dic, amb un somriure divertit als llavis, mirant-me-la a sobre meu -. I ara que ja està a sobre meu, senyoreta Van der Elst, pensa fer alguna cosa profitosa per a tots dos?

La porta segueix tancada i, que jo sàpiga, cap dels dos tenim res millora a fer...

Observo atentament els seus moviments, i quan s'incorpora una mica y fa que els nostres llavis es rocin suaument somric, sorneguer, abans de parlar-li, agafant-la fermament per la cintura.

- Això seria un aprovat justet, pot esforçar-se més, senyoreta Van der Elst - dic, fent broma del que diuen sempre els professors.

Apropo la boca al seu coll, i em quedo quiet uns segons, deixant que el meu alè calent xoqui contra la seva pell de porcellana, fins a fer-hi una petita mossegada, juganer, com a bon tigre.

- Estic segur de que sap fer més coses, senyoreta Van der Elst... Coses que a mi em poden agradar - dic, separant-me'n pero sense deixar-la anar.

Somric, satisfet, en sentir les seves paraules, i l'abraço amb més força quan elimina tota distància entre nosaltres fent-me un petó dels que m'agraden a mi, i anant després a la meva orella. Deixo anar una rialla que trona per la sala.

- Senyoreta Van der Elst, no em faci riure... Segurament per a professors com en Bohr això seria una matrícula d'honor, però... No és per desmotivar-la, però per a mi això no arriba al notable, encara.

Li pico l'ullet, somrient amb malícia i de manera molt provocadora, amb un toc de sensualitat a la corba dels meus llavis.

- Pensa fer-hi alguna cosa al respecte?

Les meves mans es passegen per la seva esquena, subjectant-la amb firmesa quan em comença a fer petons al coll.

- A vostè què li sembla, senyoreta Van der Elst? Que vull o que no vull? Em sembla que deixaré que resolgui la qüestió vostè soleta, que ja m'ha demostrat que és prou intel·ligent per a fer-ho - li dic, amb un somriure encisador.

Torna a atacar els meus llavis, buscant-los amb passió de nou, en un petó al que corresponc sense cap tipus de dubte, i a mesura que noto com les seves mans baixen, les meves també ho fan, situant-se en el seu cul i agafant-lo amb força, apropant-la encara més a mi.

- La nota va pujant, senyoreta Van der Elst - xiuxiuejo, contra els seus llavis.

Li pico l'ullet de nou quan diu que les meves mans parlen per mi i faig que sí amb el cap.

- Té raó, senyoreta...

Corresponc als dos petons, al primer de manera juganera, i al segon amb més passió, agafant-la amb força, duent-la contra mi tant com puc, notant les mans de la noia desbotonant-me la camisa.

- El tigre - dic, abans d'atrapar uns segons el llavi inferior de la noia amb les dents - va aprendre a treure's la roba tot sol fa molt de temps... Però segueix agradant-li tenir ajuda.

Aixeco els braços de manera que em pugui treure la camisa, i quan ella es queda mirant-me estiro els braços, deixant d'agafar-la un moment. Faig que sí amb el cap quan diu que el tigre està molt consentit, confirmant-ho.

- Moltíssim, senyoreta Van der Elst, moltíssim.

L'agafo per la cintura de nou, notant els seus llavis a la meva pell, i en un moment donat m'aixeco, agafant-la amb fermesa, i la deixo reposant sobre el sofà un moment.

- Però el tigre està bo...

Em poso a sobre de la noia, acariciant el seu cos amb ganes, deixant petons i mossegades fluixes a cada tros de pell que trobo, per després mirar-la als ulls i dir:

- I al tigre li agrada jugar.

Deixo que les meves mans recorrin amb llibertat el cos de la noia, fins a ficar-se, trapelles, sota la brusa de la noia, acaronant suaument la seva panxa.

- El tigre deixarà que la senyoreta sigui la que esculli el joc per aquesta vegada... - dic, aixecant una mica més la seva brusa.

Li faig un petó a la panxa, passant la llegua pel seu melic un moment, amb un somriure torçat, abans de mirar-la des d'allà i dir:

- Ja ha pensat en el joc?

Li segueixo fent petons a la panxa i pujo fins als seus llavis quan obtinc la resposta, deixant un rastre de petons en el camí, i somric, mentre les meves mans pugen més pel seu cos.

- El tigre vol que aixequi els braços... - xiuxiuejo, fent-li petons al coll.

Li trec la brusa, agafant-la i col·locant-me sota seu, fent-li un petó intens mentre les meves mans recorren la seva esquena buscant la tanca dels sostenidors que, amb mans expertes, no trigo en descordar amb un soroll suau.

Les seves mans aconsegueixen arribar ràpidament fins al meu cinturó i desfer-se d'ell, després de fer que els seus sostenidors deixin de fer-me nosa. Les meves mans es mouen per la seva esquena, de manera àgil. Baixen fins als seus pits, que em dedico a tantejar en un primer moment.

- El tigre - dic, clavant la mirada en els ulls de la noia - vol tot el que li pugui donar, Senyoreta.

Faig una mica de pressió amb les mans sobre els seus pits, i li mossego el coll, baixant cap als seus pits pero sense arribar-hi mai, tornant a pujar cada vegada, buscant els seus llavis i la pell fina del seu coll. Finalment faig baixar les meves mans cap al seu cul, aixecant-li la faldilla per tal de poder-lo acariciar i agafar millor.