Farta del James, farta de l'Allie i de les seves baralles.

Vaig acabar de pujar les escales, i després vaig asseure'm a l'ultim escaló, vaig enfonsar el cap a les mans i vaig començar a plorar.

Merda, merda...

Per què havia tingut que aparèixer l'Allie?, Per què havia tingut que possar-se així el James? Per què? Per què li havia causat aquell dolor a l'Allie? a mi, sincerament, no m'havia molestat massa.

No ho entenia.

Vaig buscar la Lils per tot el primer pis, fins que vaig veure-la asseguda al capdamunt de les escales... Plorava, silenciosament, i els cabells se li havien posat pèl-rojos...

- Lils... - vaig dir, baixet, quan m'hi vaig acostar -. Lils, carinyo...

Vaig asseure'm al seu costat, abraçant-la.

Vaig escoltar la veu del James, però vaig restar inmóvil, com si res no hagués passat, com si encara estiguès sola. I en els meus pensaments així era també. Estava sola, allà, a les escales. No hi havia ningú.

Ningú.

Ell em va abraçar, i jo vaig quedar rígida. No parlaria, estava massa enfadada, massa trista.

Vaig continuar plorant en silenci.

"No em penses parlar, oi?", vaig dir-li, mentalment. Aquelles converses mentals eren nostres i només nostres, i ella ho sabia perfectament. "No pas fins que ho hagi arreglat amb l'Allie... Ja ho sé..."

Vaig fer-li un petó al front. No s'hi va resistir, però no es va immutar, tampoc.

"Lils, em sap greu...". No vaig dir res més. Sabia que, fes el que fes, no canviaria de parer.

Vaig llevar-me les mans de la cara, i vaig sospirar.

-James, calia fer-li això a l'Allie?- vaig demanar, més que res per què no ho entenia. No calia, no? Bé, es a dir, jo no ho faria...

Vaig sospirar un altre cop, mirant cap a les escales, confosa.

Va parlar, per fi. Em vaig sorprendre, però no només per el mer fet que havia parlat, sinó per la pregunta que m'havia fet.

- Perquè li he llegit la ment, i he vist que no s'ha molestat en absolut per mirar de ser discreta i educada. - vaig pensar en aquell instant, feia només uns minuts -. No li ha importat en absolut molestar, o ofendre a ningú...

L'Allie era una mena de projecte personal, per a mi: aquella nena podia amb el que li passés pel cap, però no feia cap esforç si no li interessava... I jo sempre havia desitjat que donés un bon ús a aquell potencial...

Vaig estar inmòvil pensant una estona.

-A mi no m'ha ofés.- va ser l'unic que vaig dir.

Vaig mirar al James una estona, Vaig fer-li un petó i el vaig tornar a mirar.

-Em fas por quan et tornes tan fred de cop. No ho tornis a fer, si us plau, em fas patir.

Després vaig mirar el terra, sense saber que més dir.

- Ni a mi, però podria...

Vaig correspondre-li el petó, suaument.

- Ho sento, Lils... No ho faré més...

Anava pel passadis cantant "Billioner" quan vaig veure un noi i una noia assegut, que romantic.
Però llavors vaig veure que la noia tenia llàgrimes als ulls. I jo odiava que la gent plores, i com que el noi no plorava el vaig acusar a ell sense pensar.
-Però QUÈ LI HAS FET?!!- el vaig acusar acostanme- a tu et sembla maco fer plorar els altres?!- aquest com em vaig dirigir a la noia una mica més dolçament- estas bé?
Potser m'arrepentiria d'aver acusat el noi però, ja esta, ja ho havia dit.
Ara a esperar que potser senfadessim amb. Quin remei.

Vaig somriure al James.

-Crec que tens una mica de raó, igualment.Però no tornis a possar-te fred.- vaig dir, llevant-me les llagrimes dels ulls- m'ho promets?

Vaig llevar-me una mica les llàgrimes dels ulls, Just quan va apareixer una noia de Hufflepuf, que va començar a cridar al James. Vaig estar una estona en estat de shock, sense entendre res, però tan bon punt vaig entendre el que passava em vaig aixecar de les escales.

-Estic bé, No et preocupis, no m'ha fet res ell, no el cridis.- vaig dir, intentant tranquil·litzant a la noia de Hufflepuf, una mica espantada per la posible reacció del James davant d'aquella situació.

-Segur?- vag preguntar indecisa i una mica més calmada, baixant el to de veu- Llavors no tinc cap més motiu per quedar-me, però ja saps. Si nessessites res pots comptar amb mi encara que no sàpiga ni com et dius. I a tu- vaig dir amb el seny fungit al noi, però mantenint el to de veu calmat-no vull saber el que li has fet. Però pensa amb el cap i no amb els peus la pròxima veguada que vulguis fer algo. Creu-me t'anirà millor.
I vag girar cua disposada a anarment.

- Sempre penso amb el cap, Fan. - vaig dir-li, endevinant el seu cognom -. Aquí està l'error... Ho faig massa...

Vaig agafar la Lils de la mà i la vaig fer seure al meu costat, abraçant-la.

- Ho sento, Lils... No tornarà a passar.

Vaig veure com la noia se n'anava.

-Dona igual, James, ja se que no ho tornarás a fer.- li vaig dir, somrient. Ja no tenia llagrimes als ulls.- Però al menys procura noo pelear-te amb l'Allie, d'acord? Es amiga meva i no m'hagrada verure't enfadat amb ella.

Vaig sospirar. Els meus cabells havien tornat al seu color ros de sempre.

Vaig fer-li un petó. M'agradava massa, però en aquell moment previ, uns minuts abans, em pensava que la perdia...

- No te'n vagis mai, Lils...

Vaig abraçar-la, intentant no ser brusc, i vaig fer-li un petó al front.

Vaig sorprendrem del gir brusc de la conversació. Feia un moment estava enfadadissima amb el James, i ara no el podia veure tan trist.

-No me'n vaig James, estic aqui, d'acord? hi seré sempre.- el vaig calmar, fent-li un petó als llavis.- Sempre que em necessitis. Allá hi seré.

Vaig quedar-me'l mirant, i vaig somriure. El seu era el rostre més bell que mai havia vist, i encara no em podia creure que m'estimés.

- T'estimo... - vaig abraçar-la, intentant que aquell sentiment de pànic que havia sentit uns moments abans s'esvaís.

Era una situació poc original : els dos asseguts a l'escala, abraçats, observant el no-res del forat de l'escala, mentre cadascun pensava en allò que l'altre no es podia ni imaginar, en un racó de la ment massa recòndit fins i tot per un legiliment...

Vaig estar una estona abraçada a ell, en silenci, tranquila. Vaig recordar el dia que el vaig coneixer, com em vaig enrabiar quan em va llegir la ment. Ara aixo no em passava, ja estava acostumada. Per sort no tenia res que amagar-li al James, i ens anava força bé.

-No pateixis, deveritat James.- vaig repetir.- T'estimo massa per anarme'n i deixarte sol. No puc. No puc estar massa temps enfadada amb tu ja ho has vist. T'estimo massa... T'estimo molt...

Vaig notar com alguna cosa em caminava pel costat. De fet, no caminava; corria a una velocitat increïble. Quasi no ho vaig veure, però estava segur que era...

- Lils, m'acaba de passar una rata pel costat... Millor sortim d'aquí, no? - vaig dir, calmat.

Vaig aixecar-me i vaig agafar la Lils en braços, com si es tractés d'una princesa.

- Anem, vinga! - vaig somriure -. Vols anar a algun lloc en especial?

Vaig obrir molt els ulls.

-Una QUÈ?- vaig demanar, una mica espantada. No m'agradaven les rates, al carrer, quan havia tingut que viure amb la meva germana, ni havien moltes i varies vegades m'havien mossegat...

Vaig tapat-me els ulls.
-Em dona igual, pero a cualsevol altre lloc si us plau.

Vaig deixar-la a terra i, sense deixar-la anar de la mà, vaig començar a córrer cap al vestíbul, o cap a on fos... Però lluny de les rates.

[Sortim del tema, ergo TEMA TANCAT]