A JULES POSSESSEUR

IN MEMORIAM

Lodge va dir una vegada que “El francès, que, amb una base de virtut, instrucció i bon sentit, posseeix les maneres i la bona educació del seu país, constitueix la perfecció de la naturalesa humana”.

Avui, senyors, hem de dir adéu a la que, sens dubte, era la figura més admirada en tot França en l’àmbit de la fabricació de pocions. Hi ha qui defèn que era dels millors del món, també. Fins ahir a la nit.

Tenia setanta-vuit anys, un passat admirable, un present envejable, i un futur prometedor. Era respectat i estimat pels seus iguals, així com pels seus subordinats. La seva família el trobarà a faltar, sens dubte. Perquè diem adéu a una llegenda.

Tot el recolzament del Periòdic Profètic a la família. Als seus germans, Nicolas, Lucille, Hugo, Pierre, Jean, Paul, Martha, Natalie, Alia, Martin, Claude i François. Als seus nebots, Cristine, Luc, Jacques, Julie, Matthew, Gisèlle, Nadine, Sofie, Charles, Roland, Mélodie, Walter, Léo, Marguerite i Alexa. També als seus familiars llunyans, i als seus col·laboradors, amics i socis, amb qui mantenia una estreta relació.

Tots els qui el coneixien coincideixen en un punt. Era un home amb un gran esperit de superació, amb unes metes clares, fixes i inamovibles. Però hi ha una barrera que ningú es pot saltar. La mort se’l va endur de forma natural, i ell no va patir.

Resem per la seva ànima, perquè arribi al cel i descansi eternament. Adéu, mestre de les pocions. Adéu, mestre de la vida.