Vigileu, plantes! Sé karate!

Vaig posar-me a riure.

- És clar que no ets com els grisos monòtons! Tu t'has vist mai, Cass? En sèrio et vols comparar amb aquells... Éssers avorrits?

Vaig agafar en braços la Mort, i li vaig acaronar les orelles, fent que deixés anar un lleu ronroneig.

- I digues... Què és el que et faria més il·lusió explotar?

- L'escola...-i vaig començar a riure.- És molt gran...Dooooncs....nose, algo guay...

Algo guay...algo guay...no podia ser l'escola..havia de ser algo guay...

- Algo de les serps? A mi me va agradar quan va fer boum la casa de les serps! I pedres? Ooooh..un arbre....oooh! Una classe! Nose, algo guay ^^^

- No creus que ja és hora de deixar respirar una miqueta les serps, Cass? Els hem deixat sense sala comuna, i no tots són dolents, millor deixem respirar els Slytherin bons mentre els dolents escarmenten, val?

Vaig somriure-li. No esperava pas que ho entengués, el que li deia. Al cap i a la fi, només havia explicat a l'Erin i a la Claire que estava amb el Jack, i bé... I a la Sam, però ella s'ho havia pres diferent.

- Si vols explotar pedres, estàtues, o arbres, endavant, però res que tingui a veure amb serps, val?

-Serps bones? Hi. Han serps bones?- jo aixo no ho sabia...- Donc no se si he vist alguna...

Vaig quedar-me pensant...que podia...

- Pedres! Podriem fer un muntanya de pedres i explotarles! I una taula? O una classe! Muntanya de pedres, jo vuic explotar algun cop una taula *-*

- Doncs algun dia te'n presentaré una, de serp bona...

Vaig treure la vareta, preparada per conjurar el que ella volgués, i vaig riure, abans de fer aparèixer una taula de la classe d'astronomia (Foti's, professora Black).

- I si fem explotar una taula amb una muntanya de pedres a sobre, què? T'agrada la idea? Si t'agrada, vinga, treu la vareta, que practicaràs una miqueta el Wingardium Leviosa!

Vaig traure la vareta mirant-me la taula alucinada.

- I com has fet que la taula vingues aqui? Jo vuic apendre eixe encanteri? És molt guaay!

Vaig mirar alrededor.

- El leviosa és per les pedres?

No podia parar de donar botets estava mooolt emocionada, pero es que era moolt guaaay! Pedres i taula, fer booum! *-* L'Al molava moolt!

- És un encanteri transportador, Cass - vaig explicar -, l'aprendràs en un any o dos.

Vaig somriure-li, mentre apuntava a una pedra i, fent el Wingardium Leviosa, la feia volar fins a deixar-la sobre la taula.

- Veus, Cass? Si fem això moltes vegades, i anem recollint pedres, podem crear una estructura que explotarà super bé!

- He d'esperar dos anys? I peque? Si és moolt util, no?

Vaig buscar una pedra guay.

- Wingardium Leviosa...-pero la pedra no es va moure.- Eeeh, si sempre ix bé...Wingardium Leviosa!

La pedra es va enlairar i va anar fins la taula.

- hahahah...és molt guay! Pero...no hi ha cap encanteri el qual pugues apuntar a més pedres i fer que estes s'enlairen al mateix moment i vagen fins la taula?Seria un encanteri guay..

Vaig conduir un altra pedra a la taula, molava i després faria boum!

- Pregunta-li al Professor Jones, ell t'ho dirà segur! - vaig exclamar, rient.

Vaig palpar-me les butxaques, i en vaig començar a treure una traca, amb un somriure trapella als llavis.

- Mira el que tenia guardat a la butxaca, Cass...!

Vaig acostar-me cap a la taula, i vaig posar la traca al voltant de la muntanya de pedres. Vaig ficar-me les mans a les butxaques, i en vaig treure un paquet d'explosius comprimits, uns explosius que no arribaven als cinc centímetres però que petàven fortíssim. En vaig col·locar dos a cada una de les potes de la taula, i vaig mirar-me la Cass.

- Lliçó número u! Si vols explotar bé una cosa, comença per assegurar que els punts de suport principals petaran com déu mana.

- Jones? Preguntare!

Va traure una traca de la butxaca...de la butxaca, que guaaay!

- Oooh! que traca més guaay! Els punts de suport? Guay, ho apunte.

Va començar a posar la traca alrededor de la taula.

- I el segon amagar-se bé? I disimular? La traca molaa!

Vaig començar a donar botets emocionada.

- Amagar-se? No, no encara!

Vaig treure'm una caixa petita, que no feia ni cinc centímetres per deu centímetres, de la butxaca interior dreta de la túnica, amb un somriure.

- Lliçó número dos. Per molt soroll que faci, una explosió sempre ha de tenir alguna cosa bonica. Vull dir, no importa només com de fort peta, també és important veure com peta i gaudir-ho. Això que tinc a la mà són coets petits. Són del Bromes Dels Bruixots Bessons, molt útils.

Vaig allargar-li la caixa amb un somriure.

- Va, sorprèn-me, a veure com els saps col·locar! Art, Cassie, vull art!

OOh! Coets, eixos eren els que més m'agradaven.

- Jo vuic anar algun cop a Bromes dels Bruixots Bessons, crec que vaig anar un cop amb Bam-Bam, pero no ho recorde molt bé.

Em va allargar la caixa, que ho posara jo?

- Oooh, segur? Vale.

Vaig colocar un en cada pota per a que al mateix temps que fera boum explotaren els focs...vaig posar un damunt del monto de pedres i alguns pels costat. Despres alguns enganxats al lateral de la taula.

- Aixi?- vaig preguntar dubtosa.

Vaig somriure.

- Et prometo que algun dia t'hi portaré, a Bromes dels Bruixots Bessons. Paraula de l'Allie!

Vaig observar com en posava, i jo anava assentint, amb gestos d'aprovació. Ho feia prou bé, la veritat. Vaig acostar-me a ella, amb un somriure orgullós als llavis.

- Així està perfecte, Cass! Ara queda el més important, i el millor. Encendre-ho. Per fer-ho haurem de crear una metxa conjunta, per tal que encenent un sol tros n'hi hagi prou com per petar-ho tot. Però s'ha de calcular molt bé, eh? Què, et veus en cor de provar-ho de fer?

- Oooh! Gracies, jo vuic anar-hi!

Una metxa conjunta que...que? Hhhmm.

- Crec que no, no ho he fet mai, es que no vuic estropear-ho...ho fas tu i aixi aprenc?


S'enfadaria? Jo no volia que s'enfadara.

Vaig somriure, mentre em treia unes quantes cordes de metxa de la butxaca on duia sempre petards. Vaig duplicar la corda unes quantes vegades, per tenir-ne suficient.

- Estigues atenta, que això és molt fàcil i si pares atenció ho aprendràs de seguida. Primer hem de procurar posar la mateixa llargada de metxa per cada un dels explosius o petards. Si tens dos artificis molt aprop l'un de l'altre, pots lligar-los perquè amb una metxa n'hi hagi prou. Quan ho has preparat tot, has de fer que tooootes les cordes vagin a parar al mateix lloc. Així, veus? I sobretot, tenint en compte que t'ha de donar temps per apartar-te una miqueta abans no peti tot.

A mesura que parlava anava col·locant-ho tot sota la mirada atenta de la Cass. Quan vaig haver acabat, vaig treure una caixa de llumins de la butxaca.

- Et veus en cor d'encendre-ho tu?

Vaig veure com ho juntava, val, idea per al proxim cop.

- Jo? OoooH!

Vaig agafar un llumi i el vaig encendre, vaig dirigir-me cap a la metxa i la vaig encendre.

- Correeeeeee!

Vaig agafar l'Alli de la mà i ens varem amagar raere d'un arbre.

- Ara farà Booum!

Vaig somriure mentre ella agafava el llumí i ho encenia. Llavors em va agafar la mà, i va posar-se a correr cap a darrere un arbre, arrossegant-me.

- Espera, Cass! Mira això...

Vaig treure la vareta, apuntant a la taula, i vaig conjurar l'encanteri.

- Invisibilis murum protectorem!

Vaig somriure-li, sortint de darrere l'arbre.

- Amb aquest encanteri he conjurat una paret invisible que ens protegirà de tot el que pugui sortir de l'explosió. Veus, no correm perill i podem veure com fa kaboum!

- Oooooh!

Vaig eixir de raere del arbre, Invisibilis murum protectorem molava, apuntar mentalment!

I aleshores va començar a fer booum! Ooooh, que guaaaay! *-* I les pedres varen començar a explotar i els petits focs, i la taula a petar.

- Que guaaaaaaaay!- vaig començar a donar botets emocionada.- Al, Al, és mooooolt guaaay!

Va començar a petar tot uns instants després, i vaig posar-me a riure, veient la cara que feia la Cass.

- Mola, eh? - vaig dir, rient.

Vaig agafar-la del braç, i vaig dir:

- Última lliçó d'avui. Un cop hagis fet explotar alguna cosa, fuig. Hi ha professors a qui no... Agrada gaire la idea d'alumnes piròmans rondant per l'escola, saps? Què, anem?

Vaig aplaudir quan va acabar.

- Oooh! És veritat!

Vaig agafar la Mort i vaig comprovar que el Xaf seguirà al meu cap, seguia.

- I on és el millor lloc? Tornar al castell però per un altre cami? Per el cami secret que hi ha entre les plantes i bancs abandonats?- vaig dir senyalant una part del jardi on quasi ningú entrava mai perquè tenia pinta d'estar molt abandonada.- Eixa part mola, ahi mai va ningú.

- Oh, de fet és igual per on marxis mentre no et vegi ningú...

Vaig somriure, mentre mirava en la direcció de les plantes i els bancs abandonats, conscient de que allà hi havia aquell camí en precari estat on no passava mai ningú.

- Però personalment crec que és millor no deixar de passar-ho bé, així que si aquella part t'agrada, doncs anem cap allà!

Vaig fer un gest amb la mà.

- Tu primera, Cass.

Varem començar per la part abandonada- guay i era guay-guay.

- Alaa! L'últim cop que vaig vindre aqui era de nit, i vaig despertar-me en un banc, es que soc sonambula.

Al cap d'una estona varem arribar al castell, vaig girar-me i vaig vore que hi havia gnt anat on estavem abans.

- Mira, hi ha gent anant alli! hahahah, mai sabran que hem sigut nosaltres, a molat mooooooolt!

Vaig somriure, en girar-me i veure que, efectivament, hi havia gent que es començava a aplegar al voltant del qeu quedava de la taula.

- Ells no ho sabràn mai, tens raó. Però nosaltres sí, oi? - vaig dir, picant-li l'ullet amb un somriure còmplice -. Au, anem?

Vaig agafar-li la mà i ens vam posar a correr en direcció al castell.


[TEMA TANCAT]