Vigileu, plantes! Sé karate!

Estava a practicant técniques de Karate, m’havia posat el meu uniforme de karate, era mooolt guay i encara me venia bé, i havia convençut els pares perquè me quedara a Hogwarts! Havia costat! Però podia quedar-me a Hogwarts! καλό! καλό! καλό!

- Ya!- patada a l’aire, i colp amb la mà, fent que si hi haguera algu davant li haguera donat a la panxa.- Yaaa!

El Karate molava mooooooooooolt! Vaig continuar entrenant, havia deixat el karate feia un any, els pares deien que era massa per mi, però no se perquè, si molava mooolt!

- Ue!- i vaig fer una d’aquelles patades rares que el profe deia que era xunga.- δροσερός!

Anava passejant pels jardins amb uns texans blaus, una camisa blava, la bufanda de ravenclaw i uns mitjons blaus i platejats. Tota jo Ravenclaw, vaja. Vaig veure la Cass fent karate per allà, i vaig riure.

- Cass, el terror de les plantes! - vaig dir, acostant-me a ella amb un gran somriure.

Vaig aixecar la mà, perquè la xoqués, i vaig dir:

- Si segueixes així, en tres dies tens a tots els dolents atemorits i fugint a corre-cuita de Hogwarts!

Vaig deixar la patada a l'aire.

- Allieeeee!- no la coneixia molt però me queia bé, vaig donar-li una abraçada.- Hahahahaha faig karate des de els quatre anys! δροσερός!

Vaig acabar de fer la patada i vaig posar-me a balancejar-me.

- T'agrada el karate? El karate mola mooooooooooolt! Fugiran de mi? Ooooooh!

- Hola, terratrèmol! - vaig dir, somrient, mentre ella m'abraçava - Com estàs?

Vaig riure mentre ella seguia fent patades a tort i a dret, divertida. Ella i la Wen eren genials. Una espurna de moviment en aquella monotonia grisa en què s'havia convertit l'escola.

- A mi m'agrada mooolt el karate! Però no en sé gaire, prefereixo rodolar per l'herba per espantar els burinots sidenicols, uns animalons molt emprenyadors. Saps què son, tu? - vaig preguntar.

Des de que la Lizzie havia estat assassinada, no tenia ningú més que el meu germà amb qui parlar dels burinots, els burifers, o les xufles dirigibles.

- A mi també m'agrada rodolar per terra, és mooolt guaaay!

Vaig deixar de donar patades, el burrinots? Que era aixo? Era un tipo insecte?

- Que son els burrinots side...sidenicols?- jo no els coneixia, ala!- Els jardins estan plens d'ells? Que fan? Són guays?

- Els burinots no són com els borinots, això primer de tot. Els burinots sidenicols són uns animalons molt empipadors, i quan rodoles per l'herba, a sobre de passar-ho bé, els espantes!

Vaig seure a terra, encreuant les cames, com els indis, i vaig dir:

- Hi ha molts animals que hi ha moooolta gent que no veu, o que no vol veure. Però hi ha gent com jo, o com l'Eddie, o com... Bé, o com la Lizzie, que els veu. I és genial.

Vaig quedar-me queta mirant l'herba del jari..ala burrinots, jo no sabia que existien.

- I jo no els puc vore? Jo vuic vore! I perque els esclafes? Es mooren? Et deixen en pau? I com són?

Vaig començar a donar botets.

- Alaaa...pot ser estic esclafant a algun araa! Que guaay! Conta'm coses guaay!

- Cass, si una cosa he après en aquesta vida, és que pots veure-ho tot si realment ho desitges.

Vaig somriure, i vaig agafar-li la mà. Em vaig posar a córrer, descalça com anava, pels jardins d'herba fresca i molla, rient. Em vaig aturar en un petit monticle on solía rodolar, i vaig estirar-me a terra, deixant-la anar.

- Si les criatures vols mirar, només has de rodolar! - vaig cantussejar, mentre m'inclinava cap a la dreta i començava a rodar monticle avall, rient.

- Doncs jo desitge vore el burrinots!

Vaig correr amb l'Al fins un monticle, alaa! Aquesta part guay no la coneixia!

- Que guaaay!

Vaig tombar-me a terra i vaig començar a rodolar rient.

- Hahahahahahahahaha..aço és molt guaaaaay!

I aleshores..ooooh! Aixo era un burrinot?

- Allie, Allie, crec que he vist un!

- Doncs no li toquis el cap, sobretot! S'enfaden molt, i llavors se't tiraria al cabell i te l'esbullaria tot!

Vaig riure, i vaig rodolar fins on estava ella. Em vaig quedar estirada, d'esquena amunt, recolzant el cap a les mans, i vaig observar el burinot.

- N'estàn plens, els jardins de Hogwarts, d'això. El que passa és que hi ha massa gent que els confon amb els borinots, que són uns insectes horribles, i llavors els burinots es deprimeixen i s'amaguen.

No tocar el cap, ho vaig apuntar mentalment.

- S'enfaden si els confons? Oooh, li ensenyare els burrinots a la Wen, son graciosos!

Vaig mirar-me el burrinot, quan aleshores la Mort va aapreixer de repent i es va tirar damunt d'ell.

- Moort! Deixa els burrinots, que s'enfadeeen...-pero no va fer-me casi els va començar a perseguir.- No fa cas, li deu agradar perseguir burrinots.

- Oh, suposo que no els deu agradar gaire que els confonguin amb insectes horribles.

Vaig deixar anar una rialla quan vaig veure la gata tirar-se damunt el burinot que estava mirant la Cass. L'animaló va posar-se a perseguir el burinot, i de sobte, el burinot va saltar sobre el gat i es va quedar enganxat al seu coll.

- Au, burinot, deixa en pau a la gateta!

Vaig agafar a la gata en braços i vaig desenganxar el burinot del seu coll, agafant-lo entre el dit índex i el polze. Em vaig acostar a la Cass, deixant la gata a terra de nou.

- El vols, Cassie?

- Allie li caus bé a la Mort, mira, mira com es deixa acariciar! Aixo no ho fa amb tots ^^

Aleshores va dir-me si volia el burrinot, ala, de prop era...era..no me eixia la paraula..estrany?
Pero molava.

- Com a mascota? Oooh!- vaig agafar-lo amb la ma.- Pero es pot tindre un burrinot com a mascota? Hahahaha, m'esta fent pesigollles..ahaha

- Sempre pots intentar-ho, és una mascota original!

Vaig deixar anar una rialla musical en veure com el burinot li feia pessigolles. Veure nenes com ella, o com la Wen o la Rue, o nens com el meu germà m'animava considerablement. Encara hi havia esperança. I mentre hi hagi esperança, hi ha futur.

- Es diu Mort, la gata? M'encanta el nom! I tens més mascotes? Com li diràs, al burinot?

- És diu Mort perque quan el vaig trobar al bosc estava moolt debil i li vaig posar Mort per a que la Mort no se'l duguera mai, com es diu igual. També tinc el Pinya, és un mussol-bola.

Vaig mirar-me el burrinot, un nom guaay, un nom guaaaay...

- Oooh, l'anomenare Xaf...perque si no vas amb compte pot fer Xaf...hahahahahaha

Vaig mirar-me a Xaf, era gracios, tenia un burrinot!

- Tu tens mussols? O gats...jo vuic un drac o una iguana..pero la mama diu que ni de broma, els dracs molen, a que si?

- Xaf, mola el nom! Hola, Xaf!

Vaig estirar-me, boca amunt, mirant el cel, amb un somriure divertit als llavis, quan em va preguntar per les mascotes.

- Tinc un mussol molt maco que es diu Wyrda. Wyrda significa destí en èlfic. I tinc tortugues, dues. En tinc una de gran, que es diu Lechuguita Brócoli i la petita, que es diu Maxxie

Vaig girar-me cap a ella, somrient, i vaig dir:

- I després hi ha el mussol de l'Eddie, que es diu... Pregunta-li.

- Hahahahah Lechugita Brócoli, hahahahahah, el nom és gracios!

Xaf va donar un bot i es va pujar al meu cap.

- Li ho preguntare ^^ Saps elf? Que guaay!

Vaig sentar-me a lo indi i aleshores vaig notar que algo feia soroll dins la butxaca, ho vaig treure i vaig vore que era un petard, tipus bombeta, el vaig tirar a terra i va explotar.

- No recordava que tenia un petard a la butxaca...hahahahah

Vaig somriure en veure com es treia una bombeta de la butxaca i la feia petar contra el terra.

- T'agraden els petards, Cass? - vaig fer, amb els ulls brillants.

Podia ser que hagués trobat una nena a qui li agradéssin els petards i els focs? No tothom es passejava amb explosius, per petits que fóssin, a les butxaques. De fet, pensava que a Hogwarts jo, i potser la Sam, érem les úniques persones en estar sempre tan preparades per fer petar el que fos.

- Els petards moooolen moooolt! Bam-Bam un cop va regalar-me una caixa de petards i la vaig gastar en un mes i la caixa era graaaaan! Un cop vaig explotar una pedra amb el Nicolae, hahahahha, fou molt guay, la pedra va fer Boum i va eixir volant! Menys mal que estavem sols i no ens va vore ningú si no ens haguren renyit.

Vaig posar la mà a la butxaca, però no hi havien més.

- Crec que tinc algun altre en la motxilla, o en l'altra capa i en l'habitació, en l'habitació la wen i jo tenim coses guays! Tu tens petards?

Vaig esclafir a riure mentre m'explicava la història. Definitivament li agradàven els petards. Va preguntar-me si jo tenia petards i vaig contestar, amb un somriure entremaliat:

- Cass, Cass, Cass... Puc assegurar-te que ningú, absolutament ningú, té més explosius i petards que jo en tot Hogwarts. Quan vegis que hi ha focs artificials, o explosions, pots jugar-t'hi la mà que és cosa meva, o de la Sam.

Vaig mirar el Xaf, que s'estava passejant pel seu cap, i vaig somriure.

- Algun cop has fet explotar alguna cosa més gran que una pedra?

- Ooooh! Que guaaaay! Jo sols tinc petards i algun que altre petit explosiu, però sols un i la Wen i jo el guardem per algo gran, però shh. Bam-Bam te molts? Doncs li dire que me deixe!


Vaig quedar-me pensant...algo més gran...algo més gran.

- Un cop a l'escola el Nicolae i jo voliem posar-li un petard petit a una en la sopa, perquè sempre estava burlant-se de mi, però al final no varem poder. Però dona igual perquè jo li vaig cremar el vestit ^^ I un dia vaig posar un petard en un forat per vore que passava però l'Ari el va trobar i me va renyir.

- Oh, bé, bé... Ganes de petar coses no te'n falten, això m'agrada, m'agrada moltíssim! - vaig exclamar, contenta.

Havia escoltat el que m'havia explicat de la nena a qui volia petar la sopa però a qui va acabar cremant el vestit mentre amb els dits inquiets trossejava un bri d'herba.

- Espera, espera! Que no vull perdre'm. Qui és, el Nicolae? - vaig preguntar, encuriosida.

- Oooh! El Nicolae, és el Nicolu, és el meu millooor amic, sempre estavem junts, des de...des de sempre i viu al costat de la meua casa. Sap fer coses moolt guays! Va ensenyar-me a fer un xiulet, el de les cartes...Pero ara esta en Grecia, tot i que ens enviem cartes. Ell me defenia perque la gent deia que jo estic boja, pero no es cert.- vaig acabar de trencar el bri de gespa, pero vaig continuar trencant, trencar gespa molava. El xaf va donar un bot damunt del meu cap i la Mort es va apropar a l'Allie.- A la Mort li agrades, el Xaf fa pesigolles.

Jo volia explotar algo.

- i tu saps fer coses guays, oi? Tens explosius? I petards? A mi m'agraden els focs de colors, com els que vares fer al jardi,són molt guays.

- Saps què crec, jo? Que sí que estàs boja. Però estàs boja igual que jo estic boja. I això d'estar boja és bo, no creus? Seria molt avorrit que fóssim tots iguals. Sempre fa falta algú per... No sé, per fer explotar un arbre quan tot s'està posant monòton.

Vaig acaronar a la Mort, contenta, i vaig mirar-me la Cass amb un somriure d'orgull als llavis. Aquella noia tenia molt futur, en el món dels explosius. S'ha de començar jove. Vaig allargar-li una mà per ajudar-la a aixecar-se i vaig preguntar, amb un somriure sincer i una veu alegre i trapella:

- Vols que t'ensenyi a fer explotar coses amb estil?

M'havia dit boja, pero boja en el bon sentit.

- Ooh, doncs jo mai ho havia vist aixi, que guay Aleshores soc diferent, no soc igual que tots els grisos i monotons? Guay ^^

Aleshores va dir-me que volia ensenyar-me a explotar coses, a mi! Explotar...*-*

- Si, si! Ho faries? Qu guaaaaay! Jo vuic apendre coses guaays, jo vuic explotar amb estil!

Vaig començar a donar botets emocionada, anava a ensenyar-me *-*