Trobada casual.

- Però ets tu el que està treballant tot això - vaig replicar-li - Jo no sóc més que una mera ajudeta. No et treguis el mèrit, no és elegant - vaig treure-li la llengua, divertida.

- Ja però sense tu no podria, aixi que no digues que tot és cosa meua.- vaig dir somrient.- Ho saps, i te ho dire sempre, aixi que ves fen-te a la idea.- vaig dir desfent-li el cabell.

- Que em deixis de despentinar el cabell! - vaig exclamar, divertida, arreglant-me'l- Sempre m'ho fas, i saps que després em costa horrors tornar-lo a posar a lloc - vaig fer-li morritos, creuant-me de braços - En fi, deixem-ho com a merit de tots dos, que sempre acabem igual.

Vaig somriure.

- I què, ja has comprat els regals de nadal? - vaig preguntar amb un somriure.

- Doncs no tots, he d'anar un dia d'aquest a Londres.

Vaig mirar e rellotge, ostres ja eren les set i quart?

- Ostres! Se m'ha fet tard!- vaig dir alçant-me.- He de marxar, havia quedat a les set amb la Hanna per acabar el treball de pocions.

Li vaig donar una abraçada a l'Erin.

- Ens vejam el dia del ball, val? I et buscare, me tindras que aguantar. Fins després!

I vaig tirar cap al castell.

[Isc del tema]