Trobada casual (Chuck)

Merda... Ja feia tard a la pròxima hora. Havia fet campana durant Pocions, però no estava disposada a perdre'm Transformacions. Vaig passar pel lavabo a arreglar-me una mica; rímel i una mica de llapis d'ulls: perfecta. Passejava pel passadís, cantant l'última cançó de moda quan de cop el vaig veure. Era alt, atractiu. Imposava autoritat, però tenia un toc dolç. Un petit somriure va nèixer als meus llavis mentre m'acostava a ell sigilosament. Vaig apropar-me per darrera i amb una veueta suau vaig fer:
-E-ei... No t'havia vist mai per aquí? Ets nou?
A mesura que el veia millor m'adonava de com n'era d'atractiu. El seu rostre era perfecte, juvenil. Volia treure conversa, fos com fos. La veritat és que no era difícil trobar una excusa.
-Saps on és la classe de Transformacions?

-Ja, bé... Com es diguii...-vaig riure forçadament, intentant que no s'adonés del color granat del meu rostre. Vaig apartar la vista avergonyida, però en sentir la seva proposició vaig tornar a mirar-lo als ulls. Vaig recollir-me el cabell rere l'orella i vaig agafar els llibres amb força.- Si, si... Estaria bé que m'acompanyessis. Gràcies...
Vam començar a caminar pels passadissos amb una lentitud romàntica, trnaquilitzadora. Era inevitable mirar-lo; els meus ulls es desplaçaven sols cap a ell. Tenia uns músculs considerablement forts i una expressió dolça que em feia posar nerviosa, sentint-me lletja al seu costat. Vaig fer un intent de parlar amb ell.
-Tu... M'has dit com et dius? Sóc la Shana.-vaig fer un somriure d'aquells que impressionaven, un somriure dels que encisaven al noi més insensible. Vaig sospitar que la classe de Transfiguració es trobava aprop, i no volia que s'acabés aquell passeig. Ja se m'acudiria alguna cosa...

- Em dic Chuck Westler, encantat - vaig notar com la noia em somreia amb una intenció clara, semblava que volgués allargar el moment de separar-nos, però ja érem davant la classe de Transfiguració. Per tant, vaig decidir donar-li una mica de conversa. Total, no tenia res a fer en aquells moments -. És estrany que no haguéssim parlat mai abans, no? Fent tots dos setè...

Vaig mirar al nostre voltant. El passadís s'anava buidant a poc a poc, els alumnes anaven entrant a les seves respectives aules, però ella no semblava adonar-se'n, ni tampoc semblava que tingués intenció d'anar enlloc. Em vaig passar la mà pels cabells i vaig mirar-la fixament, esperant...

Me'l vaig mirar. Chuck. Era probablement el noi més guapo de l'institut, o això fins ara. La veritat és que jo no era massa maniàtica amb allò dels Gryffindors i tota aquella història, però hi havia alguna cosa que impedia que connectessim. Amb altres nois havia saludat i ens haviem trobat de cop parlant dels nostres secrets. Tot i això, amb ell era una cosa... diferent. Ens apropavem a l'entrada de la classe. "Va, va! Pensa!" em deia a mi mateixa. Des que havia perdut el meu últim nòvio les noies de les altres residències em veien com una mena de bruixa que maltractava al nois. D'on ho havien tret, això?
-Si, suposo que si que és extrany...-volia ser directa, però com ho feia sense semblar una... bé, una d'aquelles. D'acord. Ja estava.- Tu... Tu tens nòvia?

Em vaig posar a riure.

- Nòvia? - vaig dir - Que va! Encara no he trobat cap noia que pugui suportar-me més de quinze minuts seguits! Suposo que perquè sempre tinc coses en ment. Ara, per exemple, aniria a nadar o a volar una mica amb l'escombra. O potser a explorar una mica pel Bosc Prohibit - després, mirant-la amb expressió riallera, vaig afegir -. Ara que, tu sí que deus tenir nòvio, no? Sembles la típica noia que sempre està sol·licitada!

-Estic lliure, de moment. Però faig el que puc... Vaig tirant- vaig fer una rialleta suau i vaig girar-me cap a la classe. Sí, tenia ganes de fer campana, però aquell dia ja n'havia fet unes quantes i no volia còrrer el risc de topar-me amb el director. Vaig somriure a en Chuck i vaig tornar a tocar-me els cabells. Era una mania típica de mi, quan estava nerviosa. Per què estava nerviosa?
-Bé... Suposo que hauriem d'entrar a classe, no? Tot i que si es tracta de tenir-ne ganes, doncs no en tinc masses... Anem?-vaig picar-li l'ullet amb mig somriure als llavis.

Es veia que era una experta coquetejant, però no pensava caure en la seva trampa.

- Mmm... Em sap greu, però em sembla que jo sí que faré campana! És la teva darrera oportunitat per venir amb mi - vaig dir-li, somrient àmpliament -. Si no t'animes, no et preocupis, sempre puc acompanyar-te entre classe i classe.

I havent dit això vaig col·locar-li un floc de cabells rera l'orella.

Vaig mossegar-me els llavis... Era temptador. I molt. Però no volia semblar una noia fàcil. Si, desgraciadament jo era una noia fàcil, però volia fingir que no. Que era capritxosa. Però com se suposava que tenia que resistir-me a ell? A aquell noi, que semblava bo però m'estava convidant a fer campana amb ell. Com se suposava que tenia que escollir entre ell i Transfiguració? Vaig agafar-li la mà i vaig acostar-me a ell.
- Potser un altre dia, Chuck...- vaig deixar-li anar la mà poc a poc mentre em dirigia a la classe. Ja davant de la porta vaig mirar-me'l per última vegada... QUina pena. Encara podia... No, no.