Trobada casual.

Passejava sens rumb, pensant en el ball que hi hauria d'aci una setmana. No tenia parella, no m'extranyava, pero m'haguera agradat anar amb l'Erin, tot i que segurament ella aniria amb el Liam.
Em vaig sentar en un dels bancs...pot ser si li ho preguntar`a em diria que si..o em diria que ja te paella u.u Em vaig prometre a mi mateix que si ella estimava un altre, jo m'apartaria, encara que me fera mal.
Al cap d'una estona vaig sentir uns passos raere meua, em vaig girar, era ella.

- Hola.

Feia fred, però la veritat és que els jardins eren agradables. El vent era suau, i les herbes al terra es movien al seu compàs. Vaig somriure; Hogwarts era massa poètic fins i tot per a una persona com jo.

Vaig atravessar els jardins, pensant en les meves coses, quan vaig veure l'Ed assegut en un banc de per allà. Vaig acostar-m'hi per darrere, i em vaig recolzar a la part de dalt del banc.

- Hola, insípid - vaig dir alegrement - què passa avui pel teu cap de cavallet? ^^

- Insipid? Ara soc un insipid? Gracies, eh..Hola esquirolet. Com va tot?

Vaig deixar-li un lloc al meu costat al banc, per si volia seure.

- Pensava que quan feia tan de fred no t'agaradava passejar pels jardins.

- M'has dit hola d'una manera molt insípida - vaig dir amb simplesa, rient.

Em vaig asseure amb ell al banc.

- Normalment em quedaria al castell, però avui Hogwarts està més bonic que mai. No m'he pogut resistir a sortir una estona... - vaig dir somrient - A vegades tinc aquest tipus de creuament de cables, i la MamiErin passa a un segon terme - vaig fer, tot rient.

Com li treia el tema...com li treia el tema...

- Ja tens el teu super vestit pel ball? Un d'aquells de color rosa fucsia i amb volantets per totes bandes? I molt pompos? - vaig riure.- Et veig, i clar, amb una mascara del mateix color amb plomes...segur que la teua parella li encanta.

Va..dis-me que no tens parella, per favor, dis.ho.

- Segur que es queda alucinat.

vaig posar-me a riure de valent.

- Tu sí que em coneixes... - vaig dir rodant els ulls - Alucinadíssims es quedaven tots en veure'm. Puc imaginar-me a algú cridant la protectora d'animals i dient-los que s'ha escapat un gall d'indi enorme - vaig dir rient.

Aleshores em va mencionar lo de la parella.

- No t'ho vaig dir? - vaig fer sorpresa - no puc tenir parella. Bé, sí que puc, però seria per deixar-la plantada mig ball. L'Allie m'ha apuntat al grup de música, sense el meu permís i de forma irreversible, és clar, o sigui que hauré d'estar tocant i cantant molta estona. De manera que vaig decidir que millor si hi anava sola - vaig dir somrient.

Noticia bona, no anava amb el Liam, noticia mala, no podia anar amb ningú u.u

- Doncs no, no sabia res...i no et podies desapuntar? Bé, amb lo bé que cantes deixaras a tots alucinats.- i si....- I et podre demanar un ball? O vas a estar tota la nit cantant? Et deixaran descansar, no?- un bal...no demanava més.

Vaig riure.

- Sembla que no coneguis l'Allie. Em va apuntar a la llista amb tinta permanent, la tia. I de totes maneres no crec que em desapuntés; hem estat assjant, i la veritat és que sona de meravella. Em farà moltíssima vergonya al principi, però en realitat m'ho estaré passant genial - vaig fer amb un somriure. tenia ganes de que arribés.

Aleshores vaig tenir una idea.

- Ei, i si t'apuntéssis? - vaig dir - Segur que t'ho passaries molt bé... Ah, no, espera - vaig dir en adonar-me d'una cosa - És clar, tu ja tindràs parella, oi? No he dit res, no la deixis plantada... Qui és l'afortunada, per cert? ^^ - vaig fer amb un somriure mig amable mig maliciós, pensant en com de maco seria que fos la Hannah.

- No, no em pense apuntar i no, no tinc parella, la meua intenció era anar sol.- vaig dir.

La meua intenció era anar amb tu, però bé...tot i que fare que balles amb mi, encara que siga un ball.

- Qui creus que voldria anar amb mi?- vaig dir rient.- No, no, soc el raret. Però dona igual, et robare un ball a tu, a no ser, clar que preferisques ballar amb un altre.

- No tens parella? - vaig dir, sorpresa - No és tan difícil, anar a algú i demanar-li... Segur que un munt de noies estaran en aquest moment plorant desconsoladament preguntant-se per què el seu príncep groc està aquí xerrant tranquil·lament amb la seva amiga i no pas demanant-los-hi d'anar al ball amb elles - vaig bromejar.

Vaig treure-li la llengua, i li vaig somriure després.

- M'hauria de consultar primer l'agenda... - vaig dir fent com que em llimava les ungles orgullosament - Tinc llista d'espera. El Calamar Gegant és taaan acaparador... em vol tota per ell solet. Ja li he dit que a mi em van més els humans, però no em fa cas... Què li farem - vaig dir altivament, per després trencar l'escena i posar-me a riure.

- El calamar...doncs crec que el calamar anava amb un dels fantasmes...però no se, eh, no tinc clar del tot, deuries de preguntar-ho. I el Liam? Pot ser pensava ballar amb tu.- si, tu solta-ho com si res.. ¬¬- Crec que tampoc tenia parella. I no crec que cap xica estiga esperant per ballar amb mi.- vaig dir rient.

- Doncs jo estic mirant d'emparellar-lo amb una de les sirenes! Sempre he pensat que feien bona parella - vaig comentar, rient.

Me'l vaig mirar arrufant les celles, sorpresa.

- El Liam? A què vé, ell, ara? Potser alguna cançó li reservaré, però primer l'haig de convèncer per a que hi vagi. No el coneixes molt, però per ell un ball no és més que una ocasió prfecta per poder tenir la Sala Comuna per ell sol. Si puc, l'arrossegaré, però el més probable és que es quedi a dalt llegint- vaig dir rodant els ulls.

- No, res, simple curiositat.- vaig dir intentant llevar-li importancia a la pregunta.- Doncs obliga’l a baixar, segur que s’ho passa bé i balla amb algú.- vaig vore que les mans se me posaven d’un color tirant a gris, perfecte, les vaig posar en la butxaca.- Doncs segur que deixes a tots alucinats amb la teua veu.

Vaig riure.

- En realitat, no crec. Saps que la Wen s'hi ha apuntat? És boníssima. mai hagués cregut que pogués cantar així... M'encanta *-* I per no parlar... Bueno, entre nosaltres tenim a la gran Bianca Serantoni, i per suposat s'ha afegit al grup. És mil vegades millor en directe, t'ho puc assegurar... o sigui que probablement seré la noia a qui tirin tomàquets - vaig dir rient.

Aleshores vaig notar que les mans se li havien posat grises. Vaig mirar-lo als ulls; estava com molt seriós. Em vaig començar a preocupar una mica... Què li passava?

- Teniu a la Bianca Serantoni? Està a Hogwarts? Veus? Mai m'entere de res. I no seras a la qui tiren tomaques, tot el contrari, i si ho fan..bé, doncs ja tenim ensalada- vaig dir somrient.- Lo de la Wen me ho va dir la Cass, també va dir que seria una sorpresa el que duria per al ball, ves a saber. És la Cass..- em va mirar als ulls, que no se te note Edgar ho es preocuparà per tu.- Saps? Ja tinc elegida la mascara per al ball.

Vaig riure amb el comentari de l'amanida. Sí, deifinitivament en tindríem.

Me'l vaig mirar. Estava preocupada, però vaig pensar que seria millor per ell no donar-li importància. Si m'ho deia, ja ho faria quan ell volgués.

Vaig somriure.

- Oh, jo et vull veure vestit de gala! *-* Va, descriu-m'ho tot. Amb detalls, vull saber fins i tot el color dels mitjons! - vaig riure.

- Clar, clar i vols que et diga també la roba interior?- vaig dir rient.- Doncs....un vestit gris, tinc un blau un poc oscur, però no se, supose que em posare el gris i la camisa blanca...clar, perquè no dure un negre i la mascara...- me la vaig mirar, no, no li diria la mascara.- No, la mascara serà un secret, t’agradarà, segur, però ho guardare en secret.- em va posar cara de pena.- No, no...serà una sorpresa. I tu? Que duras?

- Oh! - vaig fer rient - no aniràs de groc llampant, això ja és un pas. I què és això de que no em diràs la màscara? Què li passa? Vaaaa, digue-m'ho - vaig dir, fent ullets - Fes-ho per l'Erin, va. Per miiii *-* Vull saber com aniràs! - vaig fer rient, fent petits botets - Si no m'ho dius, tot el que portaré jo serà un secret. Vaaaa! ^^

- Doncs no, es que el groc és massa...és massa cridaner, ara me passat al gris.- vaig somriure.- No, no, ho sent esquirolet.- vaig dir desfent-li el cabell.- Però la mascara vuic deixar-la en secret, perquè se que t’agradarà...aixi que ja em voras al ball, si em veus clar. I has de dir-me algo del teu vestit, jo te dit el color que dure. Però tranquil·la, vos agafare alguna de les tomaques que vos tiren.

Vaig riure.

- Valee... M'agraden les sorpreses - vaig mig mentir, somrient - I gràcies per lo dels tomàquets, m'encanta la teva forma de donar-me ànims - vaig treure-li la llengua - El meu vestit... bé, encara no està del tot acabat, li falten els detallets. És que me l'estic fent jo, saps? I bé... Crec que et pots imaginar perfectament el color - vaig dir rient, una mica avergonyida.

- Roig, no espera, Rosa?- vaig somriure.- És broma, se perfectament que serà rosa, oi?- si, el rosa era un dels colors que li pegava, però no un rosa fosfi, si més no un rosa suau.- Dius que el fas tu? Molt de treball, no? Però vinguent de tu, no m’estranya. De res, saps que sempre estic per animar-te

- És rosa - vaig confirmar, rient - I té també una mena de complements en un daurat així com translúcid, molt suau. M'agrada molt com m'està quedant. Ha sigut molta feina, però no és res que no hagi fer abans - vaig somriure - la meitat de la roba que tinc me l'he feta jo, o sigui que... - vaig riure.

Vaig somriure. No li havia dit el més important. Si ell m'ho feia, jo també.

- T'agradarà molt, a tu també. I no, no et penso dir per què - vaig dir, misteriosa - només et dic que et sonarà molt, i lligaràs caps de seguida.

Vaig riure, contenta.

- Doncs tots dos sorprendre'm a l'altre, és un bon tracte.- vaig rient.- Aixi que et fas roba..doncs ja se a qui demanar-li que em faça uns guants calentets per l'hivern o una bufanda.- vaig riure.- Nah, no fa falta.- em vaig polsar a jugar amb la polsera negra, vaig vore que les mans havien tornat al seu color natural. Ultimament canviava molt de color...per que sera Edgar? Calla ¬¬ - Veus? Encara la duc, no me la lleve.- vaig dir senyalant la polsera.

Vaig riure.

- Tracte fet - vaig dir, somrient - A veure quina sorpresa pot més ^^

Aleshores em va mencionar lo de la polsera.

- És veritat! - vaig dir, mig emocionada - Oh, mare meva. No saps quant m'alegra sentir això... Si fins i tot hi estàs jugant. Mare meva - vaig dir, fent un sospir feliç. No em podia creure que estigués avançant tant.

- Incosciement em pose a jugar sense donar-me compte.- vaig dir.- De vegades em sorprenc a mi mateix jugant amb ella.- vaig dir somrient.- Mai pensaria que seria capaç, però tot el merit és per tu.- vaig dir.- Sense tu, jo no haguera fet res.