Un munt de mentides

- Oh, es clar, això millora moltíssim la situació! - vaig dir, ja gairebé de mal humor- bé, en fi. El cas és que esteu bé. Però prometeu-me que mai ho tornareu a fer.

Em vaig girar cap a la noia que acabava d'arribar. Em sonava d'haver-la vist per la Sala Comuna, però no la coneixia.

- Per cert, em dic Erin, Erin River. Encantada-i li vaig allargar la mà.

- Erin- vaig dir mentres l’agafava de la ma i l’apropava al meu llit- No t’enfades val? Rectifique, et pots enfadar, però no molt. Va, et promet que no tornare a jugar a quidditch amb aquest temporal, be, si plou si i si neva si jugare. Però tranquil·la, ara he apres la lliço, no es diu que s’apren dels errors?- vaig dir mentres feia que es sentara damunt el meu llit.

Sí, era normal en la Sam i l'Agatha tot allò que m'explicaven: quidditch, llamps, pi cabaralla... per tant, a diferència de la noia que era al meu costat, no li vaig retreure a la Sam. Sabia que estava bé i allò era el que comptava i, digués el que digués, no escarmenteria.
-Jo sóc la Priscilla -vaig dir contestant la noia, que s'havia assegut sobre el llit de la Sam i s'havia presentat-. Encantada.

Després de seure i somriure-li a la Priscilla, em vaig dirigir a la Sam:

- De veritat m'ho promets?- ella va assentir, i aleshores jo la vaig abraçar, amb força. Li havia agafat massa carinyo a la Sam en l'últim any com per perdre-la ara.

- Agatha? - vaig dir, suplicant que em digués el mateix que la Sam.

- T'ho prometo sempre que no sigui un partit oficial... o si em repten els d'sltherin, o què carai, si em repta ningú! Prefereixo que em caigui un llamp a sobre que no quedar com una cobarda!

Aleshores vaig començar a pensar en el segon que havia dit la Georgia, que com quee stava passant de les seves "reganyines", no m'havia acabat de quallar al cervell.

- Espera, he de fer una altra assignatura?

"I què faré? Si en les altres assignatures sóc una patata... O.O"

Anava a abraçar-la a ella també fins que va dir allò dels reptes. "Agatha..." va ser lúnic que vaig poder dir abans de caure jo també en el que havia dit la Georgia.

- Bé- vaig deixar anar- Probablement jo no et pugui ajudar en res, però.... ja saps, si algun dia a la sala comuna necessites que algú et pregunti o algo... Aquí estic, eh? Tot i que m'agradaria més si deixessis de fer coses perilloses...

- Si no fes coses perilloses no seria jo, i si et caic bé és perquè sóc jo, fent coses perilloses. Em sap greu, Erin, però va tot amb el pac. I merci per l'ajuda, en algunes assignatures segur que en saps més que jo

Ouch. L'agatha havia donat en el blanc.

- Touché- vaig dir resignada- Escac i mat per part teva, jo em quedo tocada i enfonsada- vaig dir, ara sí, somrient- però pensa que jo seguiré estant allà per ser la teva segona consciència....

- És veritat! Erin si hi ha un partit oficial deure de jugar, faça el temps que faça. - vaig dir mentres li tornava la abraçada.

Aleshores MP va apareixer per la porta.

Madam Pomfrey va entrar.

- Molt bé, ja n'hi ha prou, com que ja veig que no saben descansa... apa, amunt i vagin-se.

- Sí? O.O - vaig preguntar sorpresa.

- Entre la senyoreta Williams que no calla, i vostè que m'acabarà deixant la infermeria sense bombetes... millor fora, eh?

Em vaig encongir d'espatlles i em vaig alçar del llit per marxar.

- Aleshores ja podem marxar?!!- vaig dir emocionada- BEEEEE!!

Em vaig alçar amb compte i vaig agafar la motxilla i la vareta.

- Crec que ara anire a dutxar-me.- vaig dir.

- Senyoreta Williams, si veu que la ferida s'obri torne el més prompte possible, esta clar?- va dir MP

- Si, clar- vaig dir mentres em dirigia cap a la porta- Ens vorem més endavant. Adeu!- vaig dir mentres eixia per la porta.

[Surto del tema]

M'havia quedat una estona empanada mentre les altres parlaven i no vaig tornar a tocar de peus a terra fins que vaig sentir que la Sam cridava. Es va aixecar i va marxar i jo, en adonar-me que ja no hi feia res allà, la vaig seguir.

[surto del tema]

[sortim tots del tema (si algú es vol quedar que ho digui!)]

TEMA ACABAT