Un munt de mentides

Havia trobat l'uniforme i la motxilla de la Sam a la nostra habitació, i vaig decidir buscar-la. Se'm va acudir passar per la infermeria, per verificar si eren certs els rumors que a algú li havia caigut un llamp, i allà vaig trobar la Sam, plena de sang, estesa en un llit. Al costat, l'Agatha.
- SAM!!!
Vaig anar corrents fins a ella, però com que la vaig veure enraonant, vaig dir:
- D'això... T'he portat l'uniforme Sam...Què collons ha passat aquest cop? Si anaveu a fer quelcom perillós, per què no m'heu avisat?
Vaig somriure.

De repent va entra Erin i quant anava arespondre va entrar Al, que oh!! DUIA LA MEUA MOTXILLA I UN UNIFORME DE RENCAVI!!.

- HOLAAA! Gràcies per el uniforme, com pots comprovar aquest el duc ple de sang.- vaig tancar un moment la cortina i em vaig canviar de roba, despres amb la vareta em vaig netejar tota la sang. Al acabar vaig obrir la cortina- Uff menys mal, ja em donava un poquet d'asco anar amb tanta sang, pareixia un mort- vaig tirar l'uniforme vaig del llit. I vaig posar la motxilla damunt de la tauleta de nit. Ara havia de contar-li a Erin el que haviem fet- Agatha, crec que sera millor que respongues tu.- vaig dir mentres me prenia la pocio, que per cert estava asquerosa i me acabava el xocolate.

- Tranquil·la Erin que estem bé... Pel que sembla no ho estàvem.... però ja ha passat tot ^^ - vaig dir amb un somriure per tranquil·litzar-la-. Però el que ha passat és que les de Ravenclaw han tingut la barra de dir que el seu equip de quidditch era millor que el nostre. Ho he sentit mentre saltava per les escales, o sigui que he baixat i els he dit que anéssim a fora a comprovar-ho i... bé...

Vaig senyalar la finestra. Fora estava tot focs, plivent a bots i barrals entre llamps i trons, amb un vent que no vegis.

- Amb el vent, la Sam s'ha donat contra un cèrcol i ha anat a parar al pi que baralla. Jo l'he anat a buscar... i m'ha caigut un llamp a sobre. Però mira què puc fer, ara!

Vaig tocar la làmpada del meu costat, i la bombeta es va fondre de la pressió.

- També la puc encendre, tècnicament, però ara me l'he cargat... Millor no em toqueu, perquè passo la corrent.

PERDONA? QUE HAVIA PASSAT QUÈ?

- PERÒ ES POT SABER COM SE US HA ACUDIT SORTIR A JUGAR A QUIDDITCH AMB EL TEMPS QUE FA?

Vale. Ja ho havia dit. Ara era el torn de recionalitzar.

- Bé, gràcies a déu que ara ja us trobeu bé. Però, siusplau, no ho torneu a fer; gairebé em dóna un infart quan ho he sentit... En fi. Va, vinga, poseu-vos la roba que us ha portat l'Allie i prometeu-me solemnement qu eno ho tornareu a fer. I agatha, siusplau, no juguis gaire amb les làmpades que ens quedarem sense llum a Hogwarts...

Dit això, em vaig deixar caure en una cadira i em vaig creuar de braços i cames, sense parar de moure el peu, esgotada però massa nerviosa com per notar-ho.

- Ei! Erin- vaig dir mentres intentava apropar-me a la cadira on estava, però em vaig recolzar en el braç i em vaig donar compte de que encara em feia prou mal, val, res de recolzar-se, poc a poc em vaig alçar i em vaig posar al costat d'Erin, pareixia que estiguera a punt de sofrir un atac de nervis- Erin, estem be, val? Ja saps com som, ens passe el que ens passe sempre sobrevivim, no et lliuraras de nosaltres tant facilment.- vaig dir somriguent- Va, no plores- vaig dir mentres li donava un abraç.

M'havia estat tota l'estona assentada en una punta de l'habitació. Estava preocupada, molt preocupada per la Samanta i l'Agatha. Estava amb el cap abaixat, mirant el terra fixament, pensant sense voler-ho tot el que els podia passar i com podíen quedar després de tot el que els havia passat. De cop però, vaig sentir molt rebombori, i llavors va augmentar encara més. Vaig aixecar el cap lentament, per saber què passava, i el que em vaig trobar va ser una gran alegria: estaven les dues despertes! Vaig aixecar-me d'un bot, i vaig anar a abraçar a les dues, vigilant de no fer-los-hi més mal del que encara tenien.

-AGATHA! SAM! sort que esteu millor!

Quant anava a tornar al llit, ja que si James entrava per la porta em mataria per alçar-me, vaig vore com Maggie venia a abraçar-nos.

- MAGGIE! - vaig dir mentres li tornava la abraçada-No te ha havia vist desde el partit? Estava preocupada. On estaves?- vaig dir mentres em tornava a estirar al llit.- Be, ho hem deixat en empat, no?

-Bé, la veritat és que estava aqui, en un racó de l'infermeria... - vaig dir-li a la Samanta. - i si... al final hem empatat, però si en el pròxim partit, heu de tornar a acabar així... millor que no fem el desempat! I Com estàs? què t'has fet?

- No, Maggie, no m'abracis! -vaig cridar, i vaig posar el coixí entremig de les dues-. Passaré la corrent durant uns dies! Tampoc et puc abaraçar a tu, Erin T.T. Però et prometo que quan vegi la Gisèlle li faré l'abraçada més efusiva que li hagin fet mai! ^^

Em vaig mirar a l'Agatha amb una cara rara... electricitat? Ah, clar, per allò del llamp.

-Doncs... així potser que l'anem a avisar, no? - vaig dir-li, tot rient, es clar però, que ho vaig dir de broma.- Però ja estàs millor, no? Què t'ha fet llamp?

- Doncs... m'ha deixat incoscient i pel mal que em fa l'esquena... -vaig aixecar-me la samarreta per mirar-. Sí, tinc una cremada per tota l'espatlla esquerra... weeeeenu, podria ser pitjor. I llavors hi ha això tan guai que durarà una setmana ^^

Vaig tocar la làmpada de l'altre costat, la bombeta es va encendre, va començar a pampelluguejar... i , finalment, es va fondre.

- Blaaaaaack! Pari de fondre les bombetes!

- Uix >.<

MP havia arribar, abans de que arribara al nostre llit li vaig dir a Agatha:

- Si pregunten que ens ha pasat has de dir que estavem tornant del hivernacle quan de sobte te ha caigut un llamp a sobre, per que mira se em posat baix d'un arbre. Jo me apartat a temps, i al fer-ho he caigut i me estampat contra una roca i causa d'aixo me fet la trompada al cap i lo del braç me clavat una rama i he tingut que arrancar-me-la perque feia molt de mal. Quant estava duent a al infermeria me trobat amb elles. - vaig dir a Agatha- Ho dic per si te ho pregunten, encara que tu sols saps la primera part, val?

- ES POT SABER QUE FA TANTA GENT ACI!? LES PACIENTS HAN DE DESCANSAR!!- va cridar MP.

Vaig fer un somriure angelical a la MP.

-Si, ara me'n vaig. - vaig agafar les meves coses i vaig sortir per la porta. -Adéu noies! - vaig dir abans d'ajustar-la.

Un parell de segons més tard, vaig mirar per l'escletxa de la porta i, com que vaig veure que la MP ja no hi era, vaig tornar a entrar cap a dins.

-No us pensaveu pas que us deixaria soles, no? A no ser , que volgueu estar soles... però com que no me'n refio... encara que em digueu que me'n vaig, em quedaré per aqui, d'acord? - vaig dir, fent cara de severa, però se m'anava escapant el riure.

- No et refies?- vaig dir fent com si anara a plorar- Alaa, ja et val, que jo soc bona, veus estic estirada al llit sense fer res i aixo que podria estar trencant la infermeria o practicar conjurs amb la vareta o....- de repent se me va ocorrer una idea- Conjurs amb la vareta... no es mala idea- vaig dir mentres agafava la meua vareta, però aleshores va vindre MP i la vaig amagar baix del coixi.

-Espere senyoreta Williams que s'hagi pres la pocio?- va preguntar- se la pres?- va dir mentres mirava el pot. - Be voste ha complit, em vaig al meu despatx, si volen qualsevol cosa ja sabem on trobar-me i Black, deixa de jugar amb la llum!!

Vaig fer un bot quan Madam Pomfery em va deixar anar un crit quan estava jugant amb una tercera làmpada.

- Mai em deixa fer res divertit ¬¬

M'havia passat tota la tarda llegint a la biblioteca, que no es caracteritzava precisament per la seva gran il·luminació, i en aixecar els ulls del llibre vaig adonar-me que no m'hi veia. Sabia que hauria de dur ulleres però eren poc pràctiques per algú que tenia sempre el cap a tres quarts de quinze i era molt més còmode que Madame Pomfrey em curés amb un cop de vareta.
Em vaig alçar i vaig haver d'agafar-me fort a una cadira per no caure perquè de cop tot es tornava negre i perdia l'equilibri. Així que, titubejant i xocant amb més gent que de costum, vaig deixar enrere la biblioteca (ara, als meus ulls, només estanteries plenes de llibres i lletres que saltaven d'un costat a l'altre) i em vaig dirigir a la infermeria. Madame Pomfrey solia estar força avorrida, excepte quan l'Agatha en feia alguna de les seves, i segurament agraïria una mica de distracció, per molt que jo no fos una companyia gaire entretinguda. Per això em va sobtar quan una figura borrosa de color blanc que per la veu vaig identificar amb la infermera em va cridar així que vaig entrar a la cambra.

-Més visites? Això sí que no! -la seva veu ja de per si estrident ratllava l'histerisme.

-Jo... -vaig començar a quequejar mirant la forma blanca fins que em vaig adonar que no es movia i parlava a una cortina- venia per...

Abans que pogués continuar, però, vaig sentir una veu coneguda i una taca es va moure al fons de la infermeria.

[OFF: sé que és una excusa molt dolenta per anar a la infermeria, però és tot el que se m'ha acudit xd]

"La mare que la va parir..."

Vaig entrar a la biblioteca, cabrejadíssima, tant que ni tan sols em vaig fixar que Madam Pomfrey em cridava l'atenció.

- Es pot saber què se t'ha passat pel cap? - li vaig cridar a l'Agatha-. M'ho acaben de dir! Tu no penses o què? Mira que fer-les anar a totes a jugar a quidditch!

Si no fos perquè sabia que devia estar delicada li hauria donat un cop a la cara amb el llibre que duia a la mà.

-Saps el que us hauria pogut passar?

Vaig creuar els braços per damunt del cap quan vaig veure entrar la Georgia amb un llibre gros. Per sort, s'hi va repensar.

- Sí! - vaig contestar-. M'ha caigut un llamp a sobre! Què més m'hauria pogut passar? I no t'acostis a mi, que passo la corrent! Uuuuu!

- Pel que sembla t'has recuperat de pressa... - vaig dir apartant-me una mica d'ella perquè ja la vea passant la corrent a tohtom-. Per cert, mentre tu estaves fent l'imbècil allà fora, me n'he estat informant, i t'ho dic ara abans que comencin les classes: Per ser auror necessites cinc MAG, no quatre com tu deies. Aquells quatre són obligatoris, però en necessites un més de la teva elecció.

Vaig preferir tirar per aquí, perquè tot el que pugués dir-li per renyar-la li entraria per una orella i li sortiria per l'altra. Vaig dirigir-me cap a la Sam, una mica preocupada.

- Tu estàs bé, Sam? Mira que seguir-li la corrent...

- NO EM VAU AVISAR!!! Ara m'enfado - vaig dir en broma

- Lovegood no cridi, faci el favor - em va renyar Madame Pomfrey

- Està bé, senyora Pomfrey, perdó

Bé, Sam, serà millor que marxi. Adéu, Agatha, Sam, que us milloreu.

I vaig marxar


[SURTO DEL TEMA]

Van entrar la georgia i la Priscilla, i l'Allie se'n va anar abans que tingués temps de renyar-la per seguils-hi la veta. Per sort la Georgia va renyar a l'Agatha, tot iq ue no va semblar que ella en fes gaire cas.

- En tot cas, noies, siusplau, no feu aquestes coses. Ja heu vist quanta gent ha aparegut per aquí preocupada per vosaltres.

- Hola Georgia!- vaig saludar- Si jo no li seguisc el joc, simplement que a vegades juguem al mateix.- despres em vaig girar cap a Erin- Erin, no totes han vingut a visitar-nos, creus que Agatha i jo jugavem soles??- vaig dir somriguent.

Madame Pomfrey em va curar amb un cop de vareta, remugant alguna cosa sobre bombetes. Aleshores vaig poder veure amb claredat què eren aquelles taques borroses que es movien dins del meu camp de "visió": la infermeria estava plena a vessar.
-Sam! Agatha! -vaig exclamar en reconèixer les dues noies que estaven estirades als llits- Què us ha passat?

- Doncs que les molt irresponsables han anat a Jugar a quidditch en mig de la tempesta i a l'Agathas li ha caigut un llamp a sobre i la sam ha xocat contra les perxes- vaig contestar jo per elles.

-No solament he xocat contra les perxes, millor dit, he xocat contra el cercol, sols un i despre he anat a parar al Pi Ca. I me clavat crec que una rama, i despres, be,- vaig dir senyalant les mans- me plenat d’arraps. Però lo important es que li he guanyat i estic be.- vaig dir mirant a Pri i a Erin.