Un munt de mentides

Be, ara començava la "diversió". Per a mentir hi havia que estar tranquil·la i jo tenia experiencia.

- Es preguntara perque Agatha esta insconcient, no? Doncs mira estavem tornant del hivernacle, ella i jo, quan de sobte li ha caigut un llamp a sobre, per que mira, sense donar-nos compte se em posat baix d'un arbre. I voste es preguntara, i per tu estas indemne? Doncs perque jo me apartat a temps, i al fer-ho he caigut i me estampat contra una roca i causa d'aixo me fet aquesta trompada al cap, o veu- vaig dir senyalant-me el cap- I voste pensara, val i tota la sang? Per que al caure me clavat una rama o no se que cony era que he tingut que arrancar-me-la perque feia molt de mal. I per aixo no para de sagnar.- vaig dir senyalant la ferida, que anava desde el muscle fins al colze.- Aleshores quant carregava a Agatha, me trobat amb Eileen, Marta, Lils i Maggie que estaven a un passadis, i m'han ajudat a portar a Agatha.

- Si, segur que ha pasat aixo senyoreta Williams?- va dir MP- I perque va voste amb l'uniforme de quidditch? No estarien jugant amb aquest temporal?- va dir escandalitzada MP.

- Jugant? Amb la plutja que cau? No estic tant mal, eh- vaig dir- Duc l'uniforme de quidditch, perque aquest mati, me posat a jugar i despres no me apetia llevar-me'l.

MP es va quedar mirant-me fixament, jo li vaig aguantar la mirada fins que va dir:

- Esta be, que conste que informare al director de lo ocorregut.
- Perfecte.- vaig respondre.

vaig asentir, mentre notava que estava molt pàlida.
-Va, Agatha, va.- li vaig dir, mentre li agafava una mà.- Per favor Agatha, despertat!
MP em va mirar estranyada:
-Ja saps que no et sent, no?
-Sí, pero em dona igual.- li vaig dir, ofesa.
Vaig girarme per veure com actuaven les altres.

Agatha va obrir els ulls i el pols va tornar a la normalitat totes varem cridar alleujades, MP va començar a mirar-li els ulls i nose quantes coses més.

- Esta be senyoreta Black?- va preguntar la MP i encara que pareguera estrany pareixia preocupada- Ara li fare unes preguntes per a vore si tot funciona a la perfecció.

Perfecte, ara li faria unes preguntes i a mi que em donin, no? Duia la tunica plena de sang PLENA! I encara no havia fet res. I a més em cada cop em feia més mal el cap

- Eh, Madam P. que no podria deixar les preguntes per a més tard, es que....
.
- CALLE SENYORETA WILLIAMS! NO VEU QUE ESTIC OCUPADA!- va dir MP cridant-me. Despres em va donar l'esquena.

- GRÀCIES, JA EM CURARE JO SOLA!!- vaig dir mentres em sentava en una cadira.


Començava a marejar-me i l'habitació donava voltes al meu alrededor. Aleshores em vaig donar compte de que ho estava deixant tot ple de sang.

Vaig entrar a la infermeria, sorprès de veure-hi tanta gent... Però el que em va horroritzar va ser que tota aquella gent eren la Lils, l'Agatha, la Sam...

La Sam! En aquell precís instant, quan vaig entrar tot encuriosit a la infermeria, va caure a terra, a plom, perdent sang a dojo.

- Sam! - vaig córrer cap a ella, espantat -. Hòstia, què t'ha passat?

Estava plena de sang i estava delirant... Sense fer ni cas de Madame Pomfrey, que ignorava completament el que passava a la seva esquena, vaig aixecar-la i la vaig estirar sobre un dels llits. Els llençols van quedar tacats de roig, però m'era igual.

- Episkey! Episkey! - l'hemorràgia va parar, però seguia tenint la ferida oberta -. Madame Pomfrey, es pot saber què fot?! Que se li moren els pacients!

- Ostres! Senyoreta Williams, es pot saber per què no m'ha avisat?! - va dir MP.

Però la Sam no va contestar. Un vague pensament, un "Ho he intentat..." va aparèixer a la seva ment abans de perdre la consciència. Ni tan sols va ser capaç de parlar.
Mentre MP tancava la ferida, vaig asseure'm al costat del llit, preocupat... "Sam, no la palmis, ara..."

Vaig obrir es ulls lentament. Estava tot molt borrós... i la pell em picava d'una manera estranya. Vaig anar focalitzant la gent al meu voltant. La Marta, la Lily...? Hòstia, el partit!

- Hem guanyat? O.O - vaig preguntar, incorporant-me de cop-. Ei, què li ha passat a la Sam!!!??

Estava una mica fosc perquè de fora no entrava llum, de manera que vaig allargar la mà cap a la llumeta de la tauleta de nit que tenia al costat... que e sva engegar sola abans que la toqués.

- Ah! - vaig cridar.

Madam Pomfrey es va girar un moment, però de seguida va tornar a estar amb la Sam.

- Faci el favr d'estirar-se, Black, no faci el ximple ¬¬. Entre el llamp i el desfibril·lador màgic té una gran càrrega elèctrica al cos, i com que és vostè bruixa... en fi, estarà uns dies amb efectes secundaris una mica... elèctric, diguem-ne.

Em vaig passar la mà un pam per sobre el cap i tots els cabells se'm van posar de punta, fregant-me la mà.

"I a l'hora de dinar, acabaré plena del sucre dels postres? I els pergamins de les classes volaran cap a mi? O.o" vaig pensar. "estic delirant?" vaig pensar quan vaig analitzar el primer que havia pensat.

- Està bé la Sam?

La Sam va caure a terra, i jo vaig pegar un crit d'aquests típics de les películes de terror. El James va aconseguir parar l'hemorragia, pero no seblava que estigués del tot. Bé.
V
aig mirar a l'Agatha i em vaig alegrar de que estigués bé, pero la Sam no tornava, la Sam no tornava en si.

Vaig mossegar-me el llavi inferior, vaig anar cap al James, que feia una cara de preocupació que no podia ni mirar-li, i, espantada, el vaig abraçar, contenint les llagrimes.

"Va Sam, si us plau..."

Vaig parara de fer el burro quan vaig veure la Marta, que plorava i la Lily s'havia abaraçat al james. Allò anava en sèrio.

- Saaaam? - em vaig aixecar del llit i vaig anar cap a ella, en silenci per veure què passava. Estaven els llençols xops de sang O.O

La Lils es va acostar a mi i em va abraçar, desesperada...

- Eh, tranquil·la, tranquil·la... Tot anirà bé... - vaig dir-li, acariciant-li els cabells, encara abraçats -. Madam Pomfrey és una experta, segur que ho soluciona i d'aquí a una setmana ja esteu incendiant despatxos una altra vegada...

Vaig riure per sota el nas, intentant fer que es relaxés l'ambient. La Lils tremolava, i la Marta i l'Agatha miraven la Sam, amb una barreja de por i desesperació als ulls.

Em vaig mirar Madam Pomfrey, enfadada xk em volia partar de la meva amiga i li vaig posar el dit a la galta. Li a donar calambre XD.

- Black! Torni al llit!

- Ja va, només vull mirar si la Sam està bé. ¬¬

Vaig obrir els ulls, els veia a tos envoltats al meu llit, inclos.. eixe era el Bohr?

- Que me perdut alguna cosa, que esteu tots aci mirant-me?- vaig preguntar- Hola James, no recorde haver vist com entraves.- aleshores de repent l'Agatha em va donar un calambre- Ei Agatha! Ja estas desperta.

Vaig fer un intent d'alçar-me però MP no em va deixar.

- On creu que va?- va preguntar- Ha de descansar!!

- Però si ja em trobeee be!!- vaig dir.

- Sam, no! Calma't! - vaig agafar-la per les espatlles i la vaig forçar a estirar-se -. T'has fet un tall immens... Una cosa així no es cura fàcilment, i possiblement et quedarà cicatriu.

Vaig mirar-la, intentant tranquil·litzar-la.

- Sam, has perdut molta sang, i si fas molt el boig se't tornarà a obrir la ferida i llavors ja l'haurem fumuda. O sigui que seu i estigues quieta, encara que et costi.

El James va fer que em tornara a estirar.

- Perque ets el meu entrenador i perque em caus be, perque si no ja te haguera manat a pastar fang.- vaig dir estirant-me de nou- Em quedara cicatriu!? Ala que guay!! Val doncs sere bona fins que se me cure el braç, despres ja no. - vaig agafar un espill que hi havia per ahi i em vaig mirar el braç.- Si que pareix important.- aleshores em vaig donar que Marta estava plorant i a Lils li faltava poc- Eh! No ploreu!!!

vaig mirar a la Sam sense creure-m'ho. ¡Estava bé! ¡Estava bé!
-Sammy!- li vaig cridar, i vaig abraçarla.- No em fassis patir d'aquesta manera dona!-li vaig dir, mentre les llagrimes em queien.

Tot havia acabat bé... Vaig somriure en veure que l'agatha i la Sam ja volien moure's. Mai cambiarien.

Vaig acostar-me a la Lils mentre aquesta es mirava, feliç, com la Sam ja intentava fugar-se de la infermeria.

- Escolteu, jo he de marxar... Sam i Agatha, feu bondat. A tu, Marta, suposo que et veuré avui a la Sala Comuna o durant el sopar - vaig fer una abraçada i un petó ràpid a la Lils -. Lils, ja parlarem. Cuida d'aquest parell.

Vaig separar-me'n i vaig sortir de la infermeria fent adéu amb la mà.

[Surto del tema]

El James se'n va anar i jo vaig tornar a ficar-me al llit de quatre grapes.


- Bé, és una pena, però molt em temo que la Sam i jo ens haurem de perdre les primeres classes... quin greu, no Sam?

Vaig Mirar a Madam Pomfrey.

- Tinc set. Seran dos batuts de bescuit.

- Els portaré un got d'AIGUA ¬¬

- I la xocolata? On és la xocolata?

- Això és pels demèntors ¬¬

- Si, que pena, no podem anar a classe, vaja, que farem- vaig dir mentres mirava el sostre- Jo no puc aguantar aci queta sense fer res, ja me estic aburrint.- vaig buscar la meua motxilla però aleshores em vaig recordar que estava en la residencia damunt del llit, Merda- Marta o Eileen, em podrieu fer un favor? per faaa em podria dur alguna de les dues la meua motxilla?? Es que sino no crec que aguante aci. [OFF: Si aixo ja la teniu ahi, aixi no fa falta que aneu a per ella xD] A no ser que Agatha i jo puguem jugar a alguna cosa?

- Ni se te ocurrisca senyoreta Williams, ha perdut molt sang i s'ha d'estar queta i sense fer coses almenys 2 dies.- va dir MP mentres netejava el llençol i llevava la sang.- Descanse, i no faça ningun moviment brusc o et jure que la lligare al llit. A més s'ha de pendre aquesta pocio.

- Esta be, sere bona durant 2 dies ^^.- vaig dir.

Despres MP va dir que anava a avisar a no se qui i va eixir per la porta.

- Uff, per fi!- vaig dir- Algu te alguna cosa de menjar?? Es que tinc una fam!!

Vaig respirar del tot tranquila, només quan la Sam i l'Agatha van despertar i van estar és o menys bé (Tot i que aquestes dues, pel que sembla, son immortals i tenen tota la energia del món) i, quan Madame Pomprey se'n va anar a ves a saber què, vaig treure'm dues basrres de xocolata de la butxaca.
-Apa, una per a cada una. Però no li digueu a Madame Pomprey, que després em renya- Vaig dir-lis, oferint-lis la xocolata.

- Els meu llavis estan sellats. -Vaig treure l'embolcall de la xocolatina, i aquest se'm va enganxar a la mà- Mireu! ^^ Electricitat estàtica, com mola... Mira, Sam, mira'm els cabells!

Vaig tornar a passar la mà un pam per sobre el meu cap, i els meus cabells es van disparar.

- I puc encendre la llum sense tocar-la!

- Mmm xocolate.- vaig dir mentres obria l'envoltori- Gràcies Eileen.- aleshores em vaig fixar en el que feia Agatha- Alaa! Que guay!- vaig dir- Has vist la cicatriu? Ah que mola!!- vaig dir mentres menjava xocolata.- Agatha el que tens mola molt! Imàgina! Podras apagar les llums de la classe!!- vaig dir mentres em posava comoda al llit.

- Sí, m'encanta la cicatriu ^^ - vaig dir-. I practicaré això de les llums, tot i que Madam Pomfrey ha dit que només durarà uns dies...

Vaig anar corrents cap a la infermeria. M'acabaven d'avisar del que havia passat.

- Sam!- vaig cridar quan vaig arribar- Agatha! Esteu bé?

De cop vaig veure com anaven.

- Vale, ho he pillat. no esteu bé... Què heu fet aquest cop?