Here, there and everywhere [Maggie]

Allò va entendrir-me...Vaig abraçar-lo, ben fort.

-Saps... ets... taan, taan... magnífic.-vaig dir-li, mirant-lo, enamorada.-O sigui, no per el fet de que diguis que no t'havies enamorat de ningú, abans, sinó de la manera que ho dius...-vaig aixecar el cap, fent-li un parell de petons al coll.

-Però... això no treu que hagis estat amb altres noies ... algun dia m'agradaria saber el teu historial... -vaig dir, mirant-lo, rient, als ulls. - Però tranquil, quan estiguis preparat. -vaig riure.-No corre pas pressa.

- Clar, clar el historial, doncs hauria de traure la llibreta no, perque hi han hagut taaaaaantes.- vaig dir ironicament. Li vaig tornar els besos, dos al coll i després vaig pujar als llavis.- I tu? Que em dius de la preciosa Maggie Prewet, a quants nois he de tindre em compte? Quatre, Sis?- vaig començar a fer-li petites caricies al coll.

Algun dia li trauria encara que sigués un nom... oi tant que sí!

-Jo? Bé, a part dels dos amants que m'estan esperant a Hogwarts i els tres que ja se n'han anat...-vaig dir pensant...- Pots contar. No pas masses... -vaig riure.- Bé, doncs sembla que ens hem trobat les dues mitges taronges, no?

- Doncs anire amb compte amb aquells.- vaig respondre.- Doncs que s'hagin trobat és el que més feliç em fa.- vaig dir donant-li un bes, d'aquestos de pel·licula., em vaig apropar més a ella, si això podia ser i la vaig tornar a besar.- T'estime moltissim.

-Sí, em sembla que seria millor així...Però per tu... em sembla que els podré dir que sóc fidel i que només et vull a tu ..-vaig dir, acceptant el petó. Vaig tornar-li, i vaig quedar-me en silenci escoltant-li els batecs del cor, estant abraçada a ell. -Jo t'estimo més, i no admeto rèpliques.-vaig contestar-li rient.

- No admets repliques...i si et replicara, i si et diguear que jo t'estime més?- vaig dir donat-li un bes a la front.

Vaig passar el meu braç per la seua esquena agafant-li la mà i fent li caricies.

- Aquests moments amb tu són els millor moments de la meua vida.

-Bé, doncs m'hauria de pensar algun càstig o... alguna cosa trobaria-vaig dir-li, fent morros. Vaig resseguir amb un dit la línia de la clavícula. -Es clar que jo et respondria altre cop que jo més. -vaig somriure.

-Per mi també són els millors que mai he tingut... i que mai tindré..-vaig respondre-li somrient, arrepenjant-me suaument en el seu pit. Vaig buscar una de els seves mans, la que tenia lliure, i vaig entrellaçar-hi els dits.- Ja signaria perquè cada dia fos així.

- Un castic? Deuria de tindre por...noo senyoreta Prewet, per favor tinga compasió.- vaig somriure.

Quan em va passar el dit per la clavicula, un calfred em va recorrer l'esquena, però m'agradava.

- No se que m'has fet a l'esquena, però m'agradat. I si vols signar, signa... per mi si tots els dies foren aixi estaria al paradis.

-Mmm... em sembla que et puc treure el càstig si...-vaig assenyalar-me els llavis, somrient. Vaig picar-li l'ullet- No és pasun preu massa alt a pagar, per poder-te treure el super càstig de sobre..-vaig dir-li rient.

Vaig tornar a resseguir-li la clavícula un altre cop, a poc a poc.

-Sí? T'agrada?. -vaig rebuscar per les butxaques, i com no podia ser d'una altre manera, portava a sobre el que estava buscant. Vaig agafar la ploma i la tinta, i li vaig agafar la mà. Vaig escriure-hi el meu nom, i llavors li vaig oferir la ploma a ell. -Vaig posar-me a riure. Ni que estiguéssim fent un ritual d'alguna secta!

Li vaig donar un bes.

- Amb un bes em llevaries el castig, si?

Em va tornar a vindre un escalfred. Em va allargar una ploma.

- A vore. que posare...- vaig agafar la ploma.- La noia més preciosa de Hogwarts? Massa llarg...mm...ja se...- vaig sucar la ploma i vaig agafar la seua mà.- Fantasticament, fantàstica.- vaig girar la seua mà i vaig escriure el meu nom.- Ara les teues amigues et preguntaran a que ve això.- vaig dir rient.

-Exacte.-vaig dir-li fent un somriure d'orella a orella.

Vaig riure.

-Bé, si m'ho demanen ja se què dir... -vaig aixecar la mà- ... Que aquest noi..-vaig assenyalar i subratllar el nom escrit amb el dit.- és el més fantàsticament fantàstic del món mundial. I que és meu i que no gosin pendre-me'l. -vaig riure.

- Ah no no, la més fantastic del món mundial ets tu.- vaig dir rient.

Vaig agafar la ploma i vaig començar a pintar-li la mà, dibuixant petites flors.

- Ara tindras la mà més preciosa de tot Hogwarts.

-Bé..-vaig dir-li agafant la seva mà i la ploma.- T'agraden els cors? -vaig dibuixar-n'hi dos, un a cada costat del meu nom. Llavors però, vaig fregar-ho perquè no l'hi quedéssin gaire les marques de la tinta.-Dóna'm les gràcies, perquè aquesta tinta quan s'asseca costa de marxar, i si els clients et veuen amb cors a les mans... bé, no se què podrien pensar! -vaig dir rient.-Es clar que ben mirat... -i li vaig escriure: This girl loves you, assenyalant amb una fletxeta el meu nom. Vaig posar-me a riure. -Bé, l'art no pot igualar-se, però almenys si algú t'ho veu entendrà el perquè de les guixades..!

- Clients? Estem parlat d’una tenda de bromes...- vaig dir rient.- No crec que diguen res.

Em vaig mirar la mà somrient.

- Doncs si vols...- vaig dir.- L'altra mà és tota teua també, bé, en veritat tot és teu, però et deixe que em pintes l'altra mà.- vaig posar-la damunt la seua.- Algo bonic, eh?

Vaig posar-me a riure.

Vag pensar en què li podia pintar, però no se m'acudia res que valgués la pena. A més, tampoc volia guixar-lo gaire, que llavors tindra feina a treure-s'ho.

-Em sembla que si et dibuixés més ja seria passar-me -vaig contestar somrient.-Si vols, però, pots dibuixar alguna cosa, a mi no em fa res. I així que és meva? Bé, doncs prefereixo aprofitar-la així.-vaig agafar-li el canell i li vaig fer un petó suau, on se li veien llegerament les venes. -Saps? Tens una pell d'allò més fina, de debò..!

- Dibuixa'm, no m'és cap problema. I per suposat que tot és teu.- em vaig mirar el canell.- Doncs sincerament mai m'havia fixat.- vaig dir somrient.- Però si tu ho dius, sera totalment cert.

Vaig donar-li un bes al coll.

- Doncs que sapigues que tu tens uns ulls preciosos, i un nas precios....i bé tota tu ets preciosa.

Vaig negar amb el cap.

-No, prefereixo no embrutar més aquest llenç tant preciós.-vaig dir somrient. -I si que és cert... i no perquè ho digui jo! -vaig riure. -I com ja t'he dit mileers de vegades... em fas pujar massa l'autoestima!-vaig continuar rient.-I ara això que quedi en secret...-vaig posar-me seria de cop.-El cas és que... m'és impossible ni sentir-me del 'montón', quan estic amb tu... i ho dic de debò, sense cap broma. A vegades penso que no se com pots voler estar amb mi.. -vaig fer una pausa.-Però, ara això no t'ho hauria d'haver dit, perquè no vull que te n'adonis i em deixis, d'acord.-vaig posar-me a riure.- I que encara que ara rigui... va en serio.

- Saps que m'encanta pujar-te l'autoestima.- vaig dir.- I ja et vaig dir que et tindries que anar acostumant preciosa, i com que com puc estar amb tu? Doncs perque t'estime, i perque ets la persona més meravellosa del món.- em vaig posar serios jo també.- Mai et deixaria, i si algun cop ho fera no seria jo. Maggs, ho dic de debo, no ets una del "monton" ets molt millor que qualsevol noia. I ni se te ocorrega pensar el contrari.

-Jo tampoc penso fer-ho mai...-vaig dir-li fent-li un petó. -A no ser que te'n vagis d'amagat amb qualsevol altre, però bé, confio en tu.-vaig somriure.

Vaig assentar-me bé, creuant les cames a sobre del banc, en direcció cap a ell. Vaig mirar-me'l somrient. Vaig resseguir-li les celles amb un dit, llavors el pont del nas, i llavors els llavis, a poc a poc.

-Ah, per cert, per no trencar ja la rutina, t'he de dir que el Charlie està ben bé. El piggmy-puff, vull dir.- vaig riure.

- No et deixaria mai per cap altra.- vaig dir donant-li un bes.- I si ho faig, mata'm, val?- li vaig donar un altre. Em va començar a fer petites caricies.- M'encanta quan em fas aquestes coses. Clar, dient-se Charlie, doncs és un piggmy-puff amb sort, saps? No li podria haver tocat cap altra noia que el cuidara millor. I menja bé i eixes coses?

-Oh, va, no diguis això, ara. Vull que siguis feliç, i si per ser-ho has d'estar amb algú altre... bé, doncs suposo que m'hauria d'aguantar.

Vaig somriure.

-Es clar, i es que dient-se així, és normal que me l'estimi i l'adori, mo creus?-vaig agafar-li una mà i hi vaig començar a jugar.- Doncs sí sí, penso que menja bastant... a vegades sembla que massa i tot! Però bé, vaig seguint els consells que em vas donar, i també he buscat altres coses en llibres i tot això, si sembla ser que fa el que ha de fer un piggmy-puff.

Em vaig mirar l'hora que era, casi eren les vuit i mitja.

- Preciosa...- vaig dir donant-li un bes.- No voldria, però d'aci poc serà l'hora de sopar, i se suposa que he de ser responsable i tal...tot i que si forà per mi no et deixaria marxar. Però no vuic que arribes tard al sopar.

-Oh..-vaig arrufar el nas.- No m'agrada l'idea de marxar, però suposo que és el que toca.

Vaig aixecar-me del banc, donant-li la mà per ajudar-lo a aixecar-se.

-Doncs... ens veiem... pel mirall?-vaig dir-li somrient.-Et trobaré a faltar..-vaig posar-me de puntetes per arribar millor i fer-li un petó.

- Ens vore'm per l'espill.- vaig dir.

La vaig acompanyar fins a la porta que duia al castell, li vaig donar un bes abans de marxar.
La Maggie es va unir a la massa de gent que es dirigia cap a dins. Em vaig despedir amb la mà.

Continuava preguntant-me com una noia tan meravellos podia estar amb mi.

[TEMA TANCAT]