Here, there and everywhere [Maggie]

Em vaig sentar en un dels primers bancs que hi havien a l'eixida de Hogwarts, per fi, després d'unes 3 setmanes ens podiem tornar a vore, havia arribat deu minuts abans de l'hora, però no em podia esperar més estona alla dintre. Havia trobat una manera de poder parlar en directe estiguerem on estiguerem, esperava que li agradara. Em vaig alçar i vaig començar a caminar, al cap d'una estona la vaig vore, me la vaig mirar somrient.

Vaig arribar caminant a ritme lleuger cap als bancs de fora Hogwarts, on haviem quedat. Anava prou d'hora, diria, tot i que jugant amb el rellotge a l'hora de classe me l'havia carregat i ara tant podia ser que anés endavant com enrere... però bé, això no era l'important.

Vaig veure'l dret, i no vaig poder evitar somriure (i a la vegada posar-me nerviosa, però això mantinguem-ho en secret). Vaig córrer cap a ell, sense semblar que estigués corrent una marató, però més ràpid que abans.

-Charliee! -vaig dir al arribar on era ell.- Tenia unes ganes de veure't que no t'ho pots imaginar! -vaig acostar-m'hi per fer-li un pico, posant-me de puntetes, i llavors abaixant-me un altre cop, somrient i mirant-lo als ulls.

Quan va arribar al meu costat la vaig abraçar amb força.

- I no saps com jo te tirat de menys.- vaig dir donant-li un bes, dels llargs.- I saps que? Tinc certa cosa per tu.- vaig besar-la de nou

Me la vaig mirar somrient, com podía ser tan perfecta?

- T’estime preciosa.

Vaig somriure-li. No em podia treure les pessigolles de la panxa que et surten quan estàs amb la persona que t'agrada... i tampoc volia que paréssin. Vaig abraçar-lo.

- ...Si?-vaig demanar. -Aviam, explica'm. -vaig continuar abraçant-lo, però ara mirant enlaire, mirant-lo a ell. -Però abans vull dir-te que jo no vull regals, jo estic feliç amb saber que et tinc a tu, d'acord? I jo també t'estimo..-vaig dir, sense poder evitar un somriure encara més ampli.

Vaig enfonsar la cara entre el seu braç i el seu pit, i llavors me'n vaig separar i vaig anar a assentar-me a un dels bancs, emportant-me'l de la mà.

Em vaig sentar al seu costat, vaig donar-li un altre bes, curt però amb molt de significat.

- No saps com ho he tirat de menys, no saps com te tirat de menys.- vaig fer que els nostres llavis es juntaren de nou.- , ens escrivim cartes, però no és el mateix, no ens podem vore, però això vaig tindre una idea.- vaig passar els meus dits per el seu coll, fent-li petites caricies.- I vaig anar a una tenda màgica de Londres i vaig comprar una cosa.- vaig senyalar la butxaca.- Esta ahi, dins d’una caixeta.- vaig començar a jugar amb la seua mà.- Però si ho vols, l’hauras d’agafar, sino...doncs es quedar ahi.- vaig dir rient.

-Mmm... va, doncs em sembla que tinc una miqueeta de curiositat...-vaig dir-li, fent-li un petó. Vaig anar a psar la mà a la butxaca, però m'anava agafant la mà, parant-la, jugant.

-Atxxíiis!-vaig dir, intentant que semblés real. Pot ser que no ho semblés massa, però vaig aconseguir despistar-lo per un moment, agafant així la caixa de dins la butxaca. Vaig agafar-la, i la vaig aguantar, just entre nosaltres, somrient. Vaig picar-li l'ullet.

-Aconseguida! -vaig dir, rient.

Finalment va agafar la caixeta.

- Aixi que un estornut...- vaig dir rient.- Saps? Fare que me ho crec i et preguntare com estas, estas bé? No et refredes..

Vaig vore que es mirava la caixeta.

- Va, vinga que se que tens moltes ganes d'averiguar el que hi ha dins.

-Doncs sí, un estornut dels de veritat... -vaig dir rient.-Però estic bé, eh, no cal que et preocupis -vaig continuar, fent cara de que parlava en serio, però veient-se que no.

Vaig somriure tímidament i vaig obrir la caixa a poc a poc. A dins hi havia un mirall, bonic, fí.

-Oooh! Ets fantàstic! -vaig dir, apropant-m'hi a fer-li un petó.- Vaig agafar-lo, i vaig mirar-me'l.-Mmm... però com funciona?-vaig dir mirant-me'l, posant-me a riure. - Aviam... representa que si cadascú s'hi miralla ja funciona?

- Clar, clar de veritat.- vaig somriure.- Doncs com ja has encertat és un espill magic, jo tinc un identic, serveix per a comunicar-nos, quan tu digues el meu nom, el que tinc jo vibrara i aleshores jo sabre que em crides o pot ser sent la teua veu o totes dues coses.- vaig dir rient.- Ens podrem vore a la distancia.

Vaig començar a acariciar-li el coll.

- Que em dius? És una bona idea? T'agrada?

-Guaay..-vaig deixar anar.- Que si és una bona idea? M'encanta!

Se'm va posar la pell de gallina per les pessigolles que em feia al coll. Vaig somriure.

-Gràcies...-vaig dir, fent-li un petó i abraçant-lo, encara somrient. -Ah, això sí, t'acabaràs encansant de mi, eh... -vaig dir-li rient.

- Qui diu que acabare cansant-me de tu?- vaig dir donant-li un bes al coll.- Tot al contrari seras tu qui em manara a pastar fang de tants cops que no em podre estar i cridare el teu nom, encara que siga per vore't.

No em vaig poder estar i li vaig tornar a besar, aquest cop pujant fins als seus llavis.

- Però tranquil·la, no em convertire en el tipic noi protector, almenys per ara no.- vaig dir rient.

-Bé, amb sembla que ho dic jo, que te n'encansaràs de mi...-vaig dir rient.-Noi protector? Home, jo per mi em pots demanar el que vulguis, que jo ja et diré si et responc o no! -vaig dir, responent-li al petó, somrient.

-Ah, i deixa'm avisar-te ara que, potser ara porto els cabells mig acceptables, però no sempre és així, eh...! -vaig comentar, rient.-Quedes avisat.

- Mai em cansare de tu, preciosa. Aixi que ara estan acceptables? Doncs jo els veig perfectes...bé, tot i que la cua sobraria.- li vaig llevar la gometa del cabell i els vaig deixar solts.- Aixi estas molt millor.- vaig dir donant-li un bes.- L'únic que espere es no pillar-te amb l'amant.- vaig riure.- O en la dutxa, clar.- vaig vore la cara que va posar.-Vinga, saps que ho dic de broma.- tot i aixi no vaig poder-me estar i vaig riure.

-Ara millor? -vaig dir, fent el moviment de 'pelo pantene', rient.-Amb quin dels dos?-vaig demanar-li, de broma, rient. Vaig posar cara de.. bé, ni jo ho se descriure, la veritat. Es va posar a riure. -Mmm... que t'endús miralls, a la dutxa, tu, a part del que ja hi ha posat sobre el lavabo?-vaig dir, posant-me a riure.

- Ah, que són dos...doncs deuries de presentar-me'ls, saps? Ho dic per amenaçar-los i avisar-los de les conseqüencies dels seus actes.- em va dir si em duia algun altre espill.- No, ho deia per tu, per si el duies a la butxaca de la túnica i aquesta esta penjada al penjador. Bé, tot i que per el que he sentit els monitors teniu preferència i podeu banyar-vos al vostre bany particular.- vaig dir jugar amb el seu cabell.- Jo al bany sols duc la toalla i la roba interior. Per cert, em deus un passeig a Londres.

-Val -vaig dir seguint-li la corrent.-Si encara us fareu amics i tot... perquè són simpàtics, si si.-vaig dir somrient.- Ah, bé, si és per amenaçar-los... potser els aviso jo abans perquè no els hi sobti tant? Què en penses?

-Oh, bé, si mai passés això... suposo que hauria de confiar en tu i en que no miréssis massa!-vaig riure. -Doncs sí... és una passada. Però només hi vaig de tant en tant, quan no tinc pressa, perquè sinó m'hi entretinc massa estona!

-Un passeig per Londres? -vaig demanar sense saber a què venia.-Quan vulguis! Però de què te'l dec?-vaig fer-li un petó curt.

- Aixi que simpatics...bé, doncs em pendre un café amb ells, ja que estem.- vaig dir rient.- Aquell cop que estiguerem parlant de la roba elegant, et recordes?

Vaig tornar-li el bes i després li vaig fer un altre.

-Éees veritaat! -vaig dir, caient-hi de sobte.-Doncs digue'm un dia i hi anem.

Vaig acceptar els petons de bon grat, i li vaig despentinar una mica els cabells.

-Així, i amb una camisa, estàs per menjar-se't... -vaig dir, fent-li un petó.-... encara més del normal, i mira que això no és quedar-se curt...!-vaig somriure, fent-li un altre petó. -I jo vull, però, que em triis un modelet per a mi, eh!

- Un vestit llis...de un color negre o blau...- vaig dir tornant-li el bes.- Però no de color verd.- li vaig fer un altre.- O un roig...mm...- vaig passar les mans per els seus cabells.- Doncs ja saps, un dia que tingues permis per vindre a Hogsmeade, et dure de compres a Londres.

-Et deixaré escullir a tu, el que t'agradi més.-vaig dir somrient.-O sinó... m'escapo. -vaig pensar-m'ho bé.- Bé, millor que no m'escapi... A l'única hora que se m'acudeix que em podria escapar, tinguent prou temps, sense que tingués classes, les botigues estan tancades... I prefereixo no jugar-me-la... Mai m'ha agradat gaire que em renyéssin! -vaig confessar-li.-Però bé, ara, als caps de setmana, no crec que m'hi posin cap trava.-vaig somriure, agafant-li la mà i jugant amb els seus dits.- Es clar que, ara et dec haver caigut al terra, oi Mr.BromesWeasley? -vaig dir rient.

- Doncs no sr. Prewet, m'agrada que sigues responsable, algun dels dos ha de ser-ho, saps?- vaig dir rient.- I no voldria que pergueres classe per la meua culpa, és l'últim any, has de traure bones notes.

Vaig tornar al seu cabell i em vaig possar a fer-li una trena.

- Ara seras tu la que esta alucinada.- vaig dir donant-li un bes.

Vaig escoltar-lo com si m'estigués parlant el Dalai Lama, o algú del mateix nivell.

-Mmm... bé, tot i que no he sigut mai una persona d'excel·lents, has de pensar que ha arribat un moment en què ja no m'importa si acabo treient un bé o un notable, la veritat...-vaig dir, afirmant amb el cap.-Però val, sí, tens raó... De classe, no me'n saltaré caap ni una. -vaig riure.

Vaig posar-me bé perquè pogués fer millor el que fos que estigués fent als meus cabells.

-Doncs sí, ho admeto. M'has deixat al·lucinada! Però... bé, també és veritat que tu ets el gran, oi? -vaig dir, somrient, girant-me per fer-li un petó. -Suposo que les lleis aquestes ja posades de sempre dirien això...!

- Doncs res d'això, te importara la nota que tragues i trauras les millors notes de la teua promoció.- vaig dir rient.- Encara que tingues que deixar-me de costat, podria suportar-ho si fos per una bona causa.- en veritat no podria.- Bé, és mentira, no podria suportar-ho.-vaig dir rient.- Aixi que jo soc el major...Vaja tu, que desatre, haure de comportar-me bé...- vaig deixar la trena.- Les trenes no són lo meu, però crec que si que hi ha una cosa que se me dona bé, crec.- em vaig apropar i li vaig donar un bes.

Vaig anar afirmant amb sarcasme el que deia, rient.

-Bé, doncs jo no ho suportaria, deixar-te de banda per centrar-me en els estudis, la veritat. A més, creus que sigui just?-vaig dir rient. Llavors va dir que ell tampoc.- Ara em deixes més tranquila.-vaig somriure.


-Sí, tu ets el gran... però a mi tan me fan, les tradicions i dites populars...! -va acostar-se a mi després de dir que les trenes no eren lo seu, però que els petons sí.- Bé... doncs deixem confirmar-te que difícilment trobariem res que féssis millor que això -vaig respondre-li el petó.- Es clar que, també deus portar molta pràctica...!

Me la vaig mirar i vaig començar a riure.

- Molta practica? Doncs sincerament...no.- vaig dir rient.- Ets la primera persona de la qual m'enamorat Maggie.- vaig dir deixant de riure.- Dis-me raret, però mai he estimat a cap noia, no fins que et vaig coneixer.

Vaig apropar els meus llavis al seus i vaig fer que es roçaren.