Herbetes

"I puc veure el blau elèctric?", vaig dir-li mentre observava l'Erin, al fons.

vaig somriure-li.
"Encara no ho domino molt. Els cabells només se'm canvien amb els diferents estats d'anim, no quan jo vull, tinc que practicar una mica."- li vaig explicar.

"igualment m'emociono molt sovint-ment, així que segur que algún dia em veuràs amb el cabell blau elèctric"

Vaig veure com els meus cabells tornaven a la normalitat. Urgenment tenia que aprendre a dominar allò. Però es que mai li havia vist gens de dolent. Ara sí que li veia. Tothom podia veure que sentia si savia el codi.

"I no hi ha cap manera de veure-ho ara?", vaig dir-li, pensarós.

En el fons sabia que no ho controlava, que la única manera de veure-ho, de fer menguar la meva curiositat, era que s'emocionés... Però com?

vaig mirar al James i vaig alçar una cella.

"No, si no m'emociono no." li vaig respondre." James no estarás pensant en emocionarme a posta, no? No m'agrada que juguin amb mí, eh?" el vaig avisar, en veure la seva cara.

Vaig mirar més enllà. Hogwarts... Hogwarts sempre havia sigut per mi ca meva, i m'ilusionava fer cada vegada més amics.

"Vols dir que no ets legiliment, tu, també?", vaig riure. "Ni una mica?".

Vaig mirar a la resta del grup. Estaven tots al seu rotllo, xerrant alegrement, i alguns semblaven haver-se oblidat de nosaltres. L'Erin parlava amb la Maggie Prewet, i alguna altra gent s'havia assegut o estirat a la gespa... Vaig mirar un moment a la Lils, i altra vegada al grup. I després vaig tornar a mirar la Lils.

Em van brillar els ulls, com sempre que tenia alguna idea...

Vaig riure per dins.
"T'aseguro que no soc legiliment, tu tranquil. Pero ets com un llibre obert. Es molt fàcil veure't venir" li vaig explicar.

Vaig tornar a mirar Hogwarts i vaig observar el presiós castell. Com m'agradava el castell. Era el millor lloc del món.

"Oh, quin honor... Em compares amb un llibre!". Vaig riure. S'hi estava bé, allà, però alguna cosa em deia que la meva idea no era tan esbojarrada.

"Així que el millor lloc del món, oi?". Abans que pogués dir o pensar, vaig agafar-la de la mà i vaig acostar-la a mi.

- Anem, vinga! - vaig dir-li, en veu baixa, mentre l'estirava suaument cap al castell...

Què? Què? Què havia passat en un segón?
El James m'havia agafat de la mà i m'havia endut cap al castell.

Els meus cabells es van possar entre un color blau elèctric i un castany fosc. Estava... al·lucinant. Bàsicament.

Vaig caminar amb el James cap al castell i vam entrar.

[Suposo que dic que sortim del tema per els dos.]

Vaig veure com la Lily i en James se n'anaven, agafats de la mà.

-Què els hi ha passat en aquest parell? S'ha formalitzat alguna cosa, ja? - vaig dir, preguntant-ho a l'Erin o a qui sapigués de què anava la cosa.

Doncs la veritat és que ni idea...- vaig mig mentir, ja que no ho sabia del tot segur.

Em vaig dirigir cap el jerdí, m'encantava estar en el jerdí. A casa meva no teniem jerdí, perquè jo no era capaç de cuidar ni una sola margarida, però les plantes magradaven (mentre no fossin carnibores, es clar). Vaig veure un grup de nois que xerraven i vaig decidir dir Hola, de fet voli a dir hola a tot el món. Així que m'hi vaig encaminar però just quan em faltaven uns deu metres el meu peu va tropesar contra una pedre i vaig caure a de morros literalment, la sort com sempre, no estava amb mí.

Vaig veure com una noia queia rodolant pel terra. De seguida em vaig posar al seu costat, ajudant-la a aixecar-se.

- Estàs bé?- vaig dir- Sento el que t'ha passat, jo ja he caigut varis cops amb aquestes pedres...

Gràcies- vaig agrair-li a aquella noia, tan mona que m'ajudava- jo la veritat no conto les vegades que em caic , si ho faig betria el rècord, to juro.
Em vaig espulsar les "erves" de l'uniforme. I vaig somriureli per intentar quedar millor.

- benvinguda al club- vaig somriure-li- em dic Erin River, de tercer de Gryffindor.

Jo em dic Celo- em vaig decicir presentar-me pel meu sobrenom. El meu nom ja era massa depriment per fer-lo públic- i soc de Haffelpaff, de 4rt. Encantada.

- Celo?- Vaig dir, sorpresa- eh... és... maco^^

Crec, que lo de dir-me que era maco ho feia per quedar bé. Però segur que si li agués dit el meu nom real sagues caigut de cul cridant pietat, almenys jo ho hagués fet. Però era simpatica.
Que se soposa que havia de fer jo la marginada de Haffelpaff, a qui acustumaben a riure de la seva frikesa i bojera, parlar amb ells? I que els hi diria que els hi pogues interesar? la resposta era clara. RES, amb majuscules. Doncs no pensava cambiar la meva manera de ser per tots els estupids que s'habien rigut de mi.
Vag fer un gest a l'amable noia senyelant els llibres, com dient-li que tenia molta feina. I vaig girar cua.

Vaig mirar a l'Erin amb una mirada com dient: "tu-la-coneixies?-És-tota-rara,-no?". Vaig veure com Celo s'anava allunyant per el camí, i vaig arronsar les espatlles, mirant a l'Erin&Co.

- bé, sembla que no s'ha fet res...- vaig dir-li alleujada a la Maggie quan vaig tornar.

bé, jo me n'hauria d'anar... veniu cap al castell vosaltres?


Vaig començar a tirar camí amunt, amb l'objectiu d'arribar a temps a la biblioteca abans que em prenguéssin totes les cadires bones.


[surto del tema]

Vaig dedidir quedar-me un rato per allà, ja que ara ja no hi quedava ningú.

Em vaig quedar allà fins a fer-se fosc. Vaig començar a tirar per anar a sopar.

[PER FI, TEMA TANCAT XDD]