Herbetes

Vaig decidir anar cap als jardins, caminant tranquil·lament, mentre pensava. Havia trobat tant a faltar Hogwarts! I a tota la gent també, clar. M'encantava poder parar en un passadís i parlar amb qui fos, o anar a la biblioteca i seure amb els meus amics... Tot era genial.

Estava tan concentrada que no me'n vaig adonar quan algú se'm va posar al costat...

(Off: Li he posat Herbetes xDDD)

Anava tan tranquil·lament pels jardins quan vaig veure una cosa entre l'herba. Semblava una Goma pels cabells.

Hi havia una noia davant meu, potser era seva. Així que vaig anar a avisar-la.

- Perdona, això és teu?- vaig començar a dir.

[OFF: manera cutre de començar conversa XD]

Una noia de Gryffindor, que semblava una mica més petita que jo, em va preguntar si aquella goma era meva.

-Ah, sí. Moltes gràcies!- vaig somriure- De que poc la perdo...!

Estava passejant pels jardins, amb un llibre a la mà, buscant un bon lloc on estirar-me i llegir sense el rebombori que últimament hi havia a la biblioteca. Mentre buscava per la zona, vaig veure com dues noies a qui coneixia de vista (una d'elles de la biblioteca, el dia abans) xerraven justament al lloc on m'anava a estirar.

- Perdoneu, noies... Us quedareu aquí?

anava caminant pels jardins, tranquilament, com faig cada vegada que no se que fer ni tinc res per fer, quan vaig veure un grupet allà.
Una d'elles era l'Erin, un altre era el James. Així que vaig passar a saludar i a conexeixer la noia que no coneixia, de Hufflepuf.

-Bon dia, com us va?- els vaig demanar, somrient.- Per cert, em dic Lilian Bell, pero em diuen Lily.- em vaig presentar a la noia de Hufflepuff

Estava assentada enmig dels arbustos, bastant amagada, i intentant llegir un llibre. Però vaig anar sentint veus que venien d'algun lloc molt aprop i, que a més, anaven augmentant de volum, com si hi hagués cada vegada més gent. Vaig decidir anar-hi a fer una ullada. Un cop vaig arribar allà, vaig veure que era tal com em pensava, ja que hi havia moltes persones, de diferents residències (excepte Slytherin) parlant animadament.

- Hola! que esteu fent una festa o alguna cosa per l'estil? - vaig dir intentant integrar-mhi.

Sense casi donar-me compte alló es va omplir de gent que parlava, i l'altre, el que volia llegir.

-Hola gent! Encantada sóc l'Emily! No crec que em coneixeu...

Vaig girar-me cap a una Gryffindor, la que acabava d'arribar i li vaig dir:

-Per mi, si vols la muntem la festa ^^

- Oh, genial... - vaig veure com començava a arribar gent; les dues noies del principi van ignorar-me completament, i la paraula "festa" va començar a aparèixer en totes les ments -. Ja veig que no...

Vaig guardar el llibre, disposat a marxar, però sabia que si ho feia quedaria bastant malament, i tampoc era la idea. O sigui que vaig acostar-me a la gent i vaig intentar fer com si no em molestés en absolut. El que passa és que al final no em molestava.

- Hola, Lils! - vaig dir quan em vaig trobar amb ella.

oooh. Genial. Acabava de conèixer a unes persones i ja deien de fer una festa. Esperava que algú digués que no.

Per sort, el noi de Ravenclaw que hi havia el dia anterior a la Biblioteca va saludar a la Lily. Jo, per canviar de tema, vaig dir, amb una mica més d'èmfasi de l'estrictament necessari:

- Què tal van els patronus, Lily? No vaig pescar gaire de lo de la conversa d'ahir, però semblava que et costaven. Jo no és que et pugui ajudar gaire, però....

Vaig mirar el James i li vaig somriure.

-Molt bé, James.- li vaig dir.

després vaig recordar, en un minim de temps record, el que havia passat al passadís i vaig notar com les puntes del cabell s'enfosquien, pero gràcies a déu l'Erin va sacar un tema molt interesant, rapidament vaig deixar de pensar en allò i les puntes del meu cabell es van tornar rosses de cop.

-No, diguem que estàva pensant en el primer cop que em va sortir, i com em vaig emocionar, i el señoret James em va llegiir la ment, per això no t'havies enterat.

Perfecte, estaven muntant una festa. En qualsevol altre moment m'hi hauria apuntat la primera, però el cap em fiblava de manera estranya... Així que vaig decidir fer una visita a Madame Pomfrey.

- Encantada d'haver coincidit amb vosaltres! Que vagi bé la festa i ens veiem aviat - vaig dir, amb un petit somriure.


[OFF: Surt del tema!]

Vaig despedir-me de la Ravenclaw, que crec que es deia Marta, i vaig intentar prestar atenció a la conversa, però llavors em va vindre a la ment el que li havia promés a una noia del meu curs: portar-li els apunts de Encanteris.

-Oh, merda!- vaig dir.

I sense esperar la reacció dels demés vaig sortir corrents, mentre em despedia de tota la gent cridant.

-Adeu, ja ens veurem per aquí gent i parelleta!

UN segon; Parelleta? Llegir la ment?

Creia que començava a lligar caps sobre el dia anterior.... Com que no creia que fos alguna cosa que es pogués dir a la lleugera, vaig pensar:

"James... James oi? És cert el que ha dit la Lily?"

"Oh, ho és", vaig dir amb la ment, de manera que em pogués sentir. "El que ha dit la Emily NO".

Era un dels nous poders que havia llegit al llibre: pots introduir pensaments teus a la ment de la persona en qüestió, i ho sent com si sentís la teva veu, però com una veu interior.

"Lils, no ho diguis a gaire gent, això que sóc legiliment, sisplau...", vaig dir-li, mentre li dedicava un ampli somriure.

Parelleta? Que els havia agafat a tots?

Vaig estremirme en sentir la veu de'n James sense que ell hagués obert la boca, pero al final vaig somriure.
"D'acord, estigues tranquil que ja no ho diré més"- vaig dir amb el pensament, mentre deixava anar la mirada per els llargs jardins de Hogwarts i els vents em movien el cabell.

"Per cert, tu saps a què ve això de parelleta?", vaig dir-li mentre la mirava. "No entenc d'on baixa, ni per a qui va...".

Vaig mirar al meu voltant. Semblava que s'havia escampat una mica la gent, i érem molts menys. De fet, ja quasi només hi érem l'Allie, la Lils, jo, i algú més.

Vaig pensar una estona.
"Diguemne que l'Eileen i les altres m'han preparat una emboscada i m'han començat a dir que si tu i jo som parella per allò que et vaig demanar que m'ajudesis amb els deures." li vaig explicar, i em vaig girar per mirar-lo a la cara.
"Bé, una criaturada" vaig acabar.

"Nosaltres?", vaig riure un moment, inevitablement. "A veure, que no saben què és ser "parella"? ".

Vaig fer que no amb el cap, inconscientment.

"Tant t'han pressionat?", vaig dir quan vaig haver-me adonat de l'interrogatori que li havien fet. "Em sap greu que per culpa meva t'emprenyin així...".

vaig mirar alarmada el James.
"¡NO! ¡NO!"- vaig dir, quasi pensant cridant, després em vaig relaxar.
"No, si no es culpa teva. Les noies ens passa això, a la minima que fem una nova amistat amb un noi ja veuen nois per tots els costats."- li vaig explicar.
"No et sentis culpable, que no es culpa teva..."

Al veure que aquests dos es miraven tant, vaig pensar que potser tenien una conversa mental, de manera que vaig mirar de distreure la noia de Gryffindor.

- I tu et dius... Maggie oi? em sona d'haver-te vist per la sala comuna....

"D'acord, d'acord", vaig dir, tranquil.

Vaig mirar-la. Tenia les puntes del cabell una mica fosques... A què devia ser degut?

"Puc preguntar per què t'estàs tornant castanya per moments?"

Vaig envermellir de vergonya i els meus cabells es van tornar de color marró fosc directament.

"Eh... soc metamorfomaga, i segons els meus estats d'ànim no puc dominar el color del meu cabell..." vaig pensar. " No ho puc controlar. Sort que encara no m'has vist emocionada, que els meus cabells es converteixen en blau elèctric."

"Només dues coses, doncs", vaig somriure. "Primer de tot... Puc saber què estàs sentint amb tanta força com perquè, pel sol fet de preguntar-ho, el cabell se t'ha tornat castany?"

Vaig esperar, però no responia.

"M'equivoco si dic que és la vergonya?"

Vaig restar en silenci una estona.

"D'acord, m'has pillat. El castany fosc es vergonya."- li vaig respondre.-" Pero no esperis que et digui res més. No molta gent sap el que significa cada color del meu cabell"