Provant el bat

Vaig entrar als vestidors, em vaig posar la roba de l'equip que m'havien donat, i vaig enfilar-me a la meva escombra.

- A volar! - vaig cridar feliç quan vaig sortir al camp muntat en l'escombra.

Feia escassos minuts que havia arribat. Havia trobat les noies aquelles, l'Allie, l'Erin, l'Eileen, la Claire... M'agradava, la Claire, semblava molt mona i molt bona noia.

Vaig fer una volta pel camp, a poc a poc, sense el bat. Després vaig entrar un moment a la taquilla i en vaig treure un tros de fusta de roure, massís com no hi ha res al món.

"Perfecte, el bat no pesa gaire" vaig pensar quan el vaig haver agafat. De seguida vaig tornar a sortir i vaig deixar anar una bala, que va sortir disparada en l'aire i després va començar a volar pel camp. En direcció a mi. "Ups"

No tenia res que fer, ni ningú amb qui parlar, aixi que em vaig dirigir al camp a desfogar-me amb les bales. Passava de posar-me el uniforme aixi que tans sols havia agafat el bat.
Al arribar, però vaig vore que hi havia un noi ja al camp, un noi que no em sonava de res, la bala anava directa a ell aixi que li vaig pegar un cop de bat i la vaig enviar lluny.

- Tu ets nou, veritat?- vaig preguntar.

Anava a engegar aquella bala a parir panteres quan una noia va posar el seu bat pel mig i va desviar-la.

- Eh! Aquesta bala era meva! - vaig dir, mig en broma -. Sí, sóc nou. Em dic Matthew, Matthew Sheen. Com et dius, tu?

Vaig fotre un cop de bat a la bala que ja havia tornat, i va sortir disparada cap als cèrcols. Bastant lluny. Molt lluny. "Collons, quina hòstia s'ha d'haver endut aquesta bala...!" vaig pensar per mi.

Em vaig girar cap al noi.

- Haver sigut més ràpid.-vaig dir somrient.- Samanta Williams, Ravenclaw.- vaig vore que la bala tornava i sense girar-me li vaig pegar.- Aixi que tu ets el nou batedor de Gryffindor, havia sentit alguns rumors per ahi.

Em vaig quedar mirant el noi, des de que havia arribat havia tornat a tota l'escola, bé a la major part de noies, bojes. Jo formava part d'aquelles que eren indiferents i no es fixaven en eixes coses.

- Aixi que Gryffindor ja te batedor, i a quin curs vas?

- Sisè - vaig somriure.

La bala va tornar a venir. D'un cop vaig enviar-la... directa als cèrcols. Vaig veure amb una expressió de sorpresa com la bala impactava amb força contra el pal del cèrcol dret.
"Uf. Quin cop."

- Fa mitja hora que he arribat i ja hi ha rumors? Sí que corren ràpid, les notícies, aquí. - vaig riure -. Que véns a entrenar, potser? Si vols me'n vaig i et deixo entrenar.

La veritat és que no semblava que anés a entrenar. Anava vestida amb roba de carrer, només portava el bat.

- Aci les noticies corren com la polvora, pot passar una cosa que a l'hora ho sap tot el castell. Començat a acostumar-te. No, no vinc a entrenar, sols vinc a matar la mala llet i detrossar alguna que altra bala, quant estic de baixo és divertit pegar-li amb el bat.- vaig dir.


Vaig vore que tornava i quan ja estava molt prop li vaig pegar amb força i va acabar pegant-li un cop a les grades.

- Una cadira menys.- vaig dir rient.

Va carregar-se una cadira. "Apa, un espectador menys que tindrà el gust de veure els partits", vaig pensar.

- I es pot preguntar per què estàs de mala llet/baixó? - vaig enviar la bala a pastar fang una vegada més, sense ni immutar-me. Les escombres al final ni les faríem servir, ja ho veia a venir.

Aleshores vaig caure en que pràcticament tota la gent que coneixia eren Ravenclaw. Tants n'hi havien?

Em vaig quedar pensant, com li ho explicava a algú que no sabia res.

- Doncs tinc la sensació que soc una imbecil, eixa per una part.- vaig dir.- I per l'altra, crec que d'aci poc tindre bronca amb una amiga per aquest motiu.- vaig dir fent un somriure.- Més o menys vindria a ser això.- i que no he parlat amb certa persona encara, vaig pensar.- Però bé, a part d'això, crec que soc bona persona.- vaig dir rient.

Vaig donar-li amb força a la bala i li vaig donar a una altra cadira, si continuava aixi es quedariem sense grades.

- Imbècil? - vaig riure -. Em pensava que a Ravenclaw hi havia els llestos i els més vius...

No sabia què dir. No la coneixia de res, tampoc, a aquella noia.

- Jo crec que les cadires no n'estan tan segures, d'això que siguis bona persona... - vaig colpejar la bala i va sortir cap al cel, gairebé en vertical.

Vaig riure.

- Intel·ligent? Soc imbecil de caracter no de intel·ligència. - em vaig mirar les grades.- Pot ser tens raó, les cadires no m'han fet res.

Vaig traure la vareta de la butxaca i les vaig arreglar.

- De res cadires.- vaig donar-li a la bala, aquest cop en direcció als cercols.- I tu ets d'aci d'Anglaterra?

- Ehm... De naixement sí, i de fet vaig estar a Plymouth fins als sis anys. Després vam marxar a Itàlia i no hem tornat fins ara.

Vaig observar, incrèdul, com la bala es ficava pel cèrcol netament, sense tocar vores.

- Uau. Quina punteria, no sé com en saps tant - vaig intentar-ho jo quan la bala va venir, però vaig fallar per uns centímetres -. Hauré d'entrenar fort si vull guanyar-te aquest any!

- Italia! Ostres, estan guay com diuen? Jo vuic anar algun any de vistge.- em va dir que era bona batedor.- Oh, doncs duc com tota la vida jugant amb els bats, i de petita en compte de bales utilitzava pilotes de beisbol.- vaig dir rient.- Entrena, entrena, però sempre sere més ràpida que tu.

- Però jo tindré més força - vaig somriure -. encara que, fallant, no serveix de res tenir força.

Vaig colpejar la bala, que es va perdre en la distància sortint del camp i anant molts metres enllà.

- Veus? Ara només em falta practicar la punteria, i acostumar-me a l'equip.

- I pot ser millorar un poc la tecnica d'agar el bat, no l'agafes tant cap a dalt.- vaig dir.- Però bé, tampoc hauria de dir-te res, no vagi ser que agafis pràctica i em superes, però bé això no va passar.

Vaig vore que tornava i la vaig enviar a l'altra punta del camp.

- Força...força...bueno, si tu dius que tens força.- vaig dir rient.

- Potser no, potser només és el que m'agradaria que passés - vaig somriure.

Vaig tornar a pegar la bala amb el bat. Aquesta vegada va impactar a la base del pal del cèrcol. La bala, que havia perdut tota l'energia de cop a causa de l'impacte, va quedar a terra tremolant. Tardaria uns instants a recuperar-se.

- Bé, me'n vaig. Ja ens veurem, Sam!

[Surto del tema]

- Adeu Matt.- vaig dir despedint-me.

Em vaig quedar una estona més donant-li cops a la bala, quan vaig veure que ja era de nit i que era més complicat donar-li, vaig guardar la bala i vaig eixir del camp.
Donaria una volta abans de sopar.


[TEMA TANCAT]