En busca de la coseta [Jack]

Vaig arribar morint-me a l'entrada del bosc prohibit que hi havia just darrere de la cabanya del guardaboscos. Vaig mirar el rellotge. Encara no s'hauria amagat. Quan faltaven uns metres per arribar, vaig fer un gest amb la mà al Jack perquè parés. Em vaig girar, i vaig dur-me un dit als llavis. "Silenci"

Vaig caminar sigilosament cap a l'amagatall de la coseta que buscavem, i, en efecte, la vaig entreveure allà, al seu cau amagat entre les herbes altes.

- Allà, Jack - vaig xiuxiuejar -. Veus el kneazel? Fa anys que s'amaga del professor Fletcher, i encara ho fa. No és adorable?

^0^

Va senyalar-me unes herbes, vaig posar-me a mirar fins que vaig veure un animaló que treia el cap del seu amagatall i ens mirava amb els seus petits ulls negres.

Era un kneazel preciós. Els kneazels no acostumaven a apropar-se als humans a no ser que t'agafessin carinyo, però sempre havia tingut mà amb els animals. Vaig ajupir-me i vaig estendre el braç, mentre el cridava- Hola, petit...- Vaig dir, mentre sortia a poc a poc del seu cau, movent les orelles, i sense atrevir-se a apropar-se gaire.

Vaig somriure, mirant com s'hi acostava. El kneazel va sortir, valent, del seu amagatall i es va acostar al Jack.

- Quina enveja... Tens bona mà amb els animals. A mi mai se m'havia acostat tant.

Vaig quedar-me mirant al petit kneazel, ara a pocs centímetres de la mà del Jack.

-Acostumo a agradar-lis...- Vaig dir, encongint-me d'espatlles- Tots els gats de Hogwarts em persegueixen, però això deu ser perquè els hi dono menjar - Com que molts dels gats dels alumnes campen lliurament per Hogwarts, molts ja em coneixien i em venien a buscar pels passadissos perquè sabien que sempre tenia alguna cosa per ells.

-N'hi a un de blanc, que sempre me'l trobo. Crec que és d'algú de Ravenclaw...- Vaig continuar explicant, mentre l'animaló, llançant-me mirades de neguit, s'anava acostant a la meva mà.

- Un gat blanc? Oh, deu ser l'Atenes, el gat de l'Ei... L'Eileen Tyler, saps?

Vaig quedar-me en silenci, mentre mirava com l'animaló estava a punt de tocar la mà del Jack.

- A mi em sembla que només m'adoren les tortugues, a vegades - vaig dir, sospirant.

-Sí, deu ser aquell, perquè és blanc del tot- Encara ajupit, vaig rebuscar per la butxaca amb la mà que no tenia estesa, per veure si hi tenia alguna cosa per donar-li. Vaig treure un paquet que m'havien donat els elfs de la cuina amb restes de menjar i l'hi vaig apropar al kneazel, que ho va olorar amb compte i es va posar a menjar.

- Jo vaig tenir una tortuga. Es deia Mordor, el Señor de la Furia Infernal.- Vaig dir, mentre arrugava el nas, al dir el nom- Li vaig posar el nom quan tenia sis anys, suposo que es nota- No sabia com havia pogut arruinar-li la vida a la pobre tortuga amb aquell nom. De petit, devia ser un nen cruel.

- Mordor, el Señor de la Furia Infernal? - vaig fer, rient -. Hauria fet bona parella amb la meva primera tortuga... La Lechuguita Brócoli.

Vaig mossegar-me la llengua mentre somreia, partint-me el cul per dins.

- Pobreta... Me la van comprar quan tenia vuit anys. Ara em deu odiar, perquè a la que em van comprar quan tenia onze anys li vaig posar Maxxie, que és un nom... Normal, comparat amb Lechuguita Brócoli, suposo.

Vaig riure, al sentir el nom de la seva tortuga. Vaig adonar-me, que era dels primers cops que reia amb ella davant. Normalment, era un noi callat, que no acostumaba a riure, em va semblar que amb ella podia ser jo mateix. - No sé quin nom és pitjor, la veritat- Vaig fer, mentre acariciava el cap al kneazel, que desprès de menjar per fi se m'havia acostat.

-Mira, se m'ha acostat- Vaig dir, mentre mirava el kneazel, que fregava el cap contra la meva cama com feien els gats.- és maco, no?- Vaig comentar, mentre me'l mirava.

- Sí... És molt maco.

"A qui cony intentes enganyar, Allie? De veritat vols fer-li creure que estàs pensant en el kneazel?"

El seu riure. El seu riure ressonava dins el meu cap, desfent-me per dins. No recordava cap vegada que hagués rigut davant meu. Somrigut, sí, però rigut... I d'aquella manera...

"Allie, estàs fatal, filla..."

- Preciós.

Preciós el kenazel o el seu riure? Who cares? Les dues coses.

Vaig acariciar-li el cap al kneazel- Vols dir-te Mordor, Señor de la Furia Infernal 2?- Vaig preguntar-li a l'animal, mentre li acariciava l'esquena i ell ronronejava- No vols, no?- Vaig dir, somreint- Bé, és normal.

Vaig mirar-me a la Lovegood, que encara era de peu, mentre jo ja m'havia assegut al terra i estava fent l'imbècil amb l'animal- No vols tocar-lo?- Vaig preguntar-li, mentre el kneazel gairebé se m'havia sentat a sobre. Li havia caigut bé.

Vaig riure amb allò del nom. Mordor, Señor de la Furia Infernal 2... Però llavors em va dir si el volia tocar.
Vaig mossegar-me el llavi inferior, nerviosa. I si l'intentava tocar i marxava? Quedaria en ridícul...

- No ho se, Jack... Em fa por espantar-lo. No se si li caic massa bé.

Em vaig ajupir al seu costat, indecisa.

Vaig mirar-me l'animal. Semblava que ja es refiava completamente de mi, perquè vaig poder agafar-lo en braços- Què va- Vaig dir, mentre el kneazel ronronejava- No s'anirà. Segur que li caus bé.- Vaig fer, amb un somriure.

Vaig agafar-li la mà a l'Allie per apropar-la a l'animal, que ara buscava restes de menjar a la meva butxaca. Vaig fer que l'acariciés, i quan va tocar-lo i no se'n va anar, vaig mirar-la, somrient- Veus? No s'ha anat.

Vaig somriure àmpliament. La meva mà sentia dues coses que em van agradar moltíssim. Primer, el tacte suau del kenazel, que no es va escapar. I segon... La mà del Jack. Agafant la meva, de manera segura, i posant-la amb suavitat sobre l'animal. Vaig contenir la respiració, morint per dins.

- Veus? No s'ha anat.

- Ho veig... - vaig contestar-li, somrient jo també.

En vaig gratar-li les orelles al kneazel... I la mà del Jack seguia sobre la meva. Segurament ni sabia com em feia sentir allò.

Quan vaig veure que el kneazel no sortia corrents, vaig enretirar la mà de sobre la seva. No hauria quedat gaire bé si l'animal hagués sortit corrents. - Mira'l com menja- Vaig seguir acariciant-li l'espatlla al kneazel, mentre escurava les sobres.

Vaig mirar-me l'animal una estona i em vaig aixecar- Està prim, el kneazel. Li portaré menjar més sovint. Els elfs sempre em donen les sobres...- Vaig comentar, guardant-me les mans a les butxaques.

- Està bé saber que hi haurà algú que l'alimentarà com Déu mana... - vaig dir.

Em va costar haver d'amagar un sospir. I jo que estava tant bé... Ara que ho pensava, era el primer cop que el tocava!

Allie, calma't, et comportes com una obsesa

Vaig mirar al Jack, que s'havia aixecat, i vaig dir-li, contenta perquè el kneazel s'havia arrupit sobre la meva cama però no sense cert to de decepció:

- Que ja marxes?

Vaig agafar la bossa que havia deixat al terra i me la vaig penjar de l'espatlla, mentre mirava el rellotge que portava al canell- Es que ara em toca Criança de criatures màgiques- Vaig fer, alçant les espatlles.

-I aquesta sí que no me la salto...- Vaig comentar, amb un somriure, mentre acariciava el kneazel, que estava arrupit sobre la cama de l'Allie.- Gràcies per ensenyar-me'l.- Vaig dir, mentre senyala l'animal amb el cap.- Ha sigut la millor classe de Pocions de la meva vida- Vaig picar-li l'ull, encara amb el somriure a la boca. Per què aquella noia sempre em feia somriure?

- Ah, és clar - vaig fer, assentint amb el cap.

Si li tocava Criança era obvi que volgués marxar. Em va donar les gràcies per haver-li ensenyat el kneazel, mentre jo li somreia.

- Em sembla que no és difícil superar una classe de pocions del Judd - vaig fer, rient -. I menys si hi ha aquestes cosetes tan adorables pel mig - vaig afegir, acaronant l'animal.

Vaig agafar al petitó en braços, i va ronronejar, com si fos un gatet.

- Jo ara tinc una hora lliure. Suposo que em quedaré amb ell una miqueta més. Que et vagi bé la classe, Jack! - vaig dir, amb un somriure.

Un somriure provocat pels seus somriures, pel seu to de veu, per com m'havia picat l'ullet i pel petit 'Mordor, Señor de la Furia infernal II'.

Vaig somriure i li vaig dir adéu amb la mà, mentre m'allunyava entre els arbres, cap a la classe de Criança de criatures màgiques. Abans de perdre-la de vista, vaig girar-me i la vaig veure amb el kneazel en braços, encara.

No sabia per què (O sí, però no ho volia reconèixer), però el dia havia millorat considerablament des de aquella estona.

[Tema tancat?]

Jo també vaig fer-li adéu amb la mà, somrient àmpliament. Quan va haver marxat em vaig mirar el kneazel, i vaig dir-li a l'animaló, somrient:

- Avuí serà un dia fantàstic, petitó...



[Tema Tancat]