Ompint les reserves

-Suposo que si, que hauria d'anar tirant... llavors encara em trobaré que la Samanta no voldrà venir més amb mi a comprar... -vaig dir. Sincerament, tenia ganes de quedar-me una estona més, però es que em sabia greu deixar a la Samanta penjada..! "Bé, només una mica més" vaig pensar, mirant a la Samanta que tampoc és que semblés gaire aburrida.

-Mmm.. si, necessito ahmm... -vaig demanar-li, improvitzant de mala manera.- els carmels típics de tota la vida d'aqui, les pastilles vomitatives i tota la història aquella... Mai se sap quan es necessita saltar-se una classe..-vaig dir-li, com per excusar-me del resultat que havia tingut la meva poca imaginació.

- Caramels de Bertie Bott i caramels per a fer campana?- va assentir.- Per aci.

Ens varem dirigir cap al passadis de l'esquerra.

- A voree....- vaig dir buscant. Em vaig ajupir, ja que estaven en l'ultim estant.- Quantes caixes vols?

-Doncs... -vaig dir, posant-me a pensar per dir alguna cosa que no sigués una bestiesa. -N'hi ha gaires a dins? Amb una caixa ja en faré prou no..? -"Bé, i si se m'acaben gaire d'hora jo no tinc cap problema a tornar a venir.." vaig sacsejar el cap, com per treure'm aquelles idees del cap.

- Doncs depen de les caixes.- vaig agafar la de 13.- Aci tens 12, crec que tens suficients.. a no ser que els gastes molt.- vaig dir rient.- Però supose que tindras suficients.- li vaig passar la caixa.- I els caramels de Bertie Bott, doncs tenim els de 25.- vaig agafar la caixa i em vaig alçar.- Crec que també tenim de més. Saps com funcionen els de fer campana, no?

-Doncs... tel's menges i ja fan la feina sols, no? -vaig dir sense pensar-hi gaire. -I llavors.. com paren? Perquè si em vull saltar classe el que no em vull trobar és que hagi d'estar a l'infermeria...

Val, si, sabia com anaven, però quin mal tenia voler escoltar-lo..? A més, ell no se n'adonaria pas..

- Doncs.- vaig buscar a les butxaques a vore si tenia algún, però no vaig trobar cap.- Bé, no te importa que obriga la caixa, no?- vaig obrir la caixa i vaig agafar un caramel.- Veus que tenen dos parts? La part més oscura, al menjar-la, fa que te isca sang sense parar, tu te el prens i aleshores tens que eixir per anar a la infermeria quan estigues fora, et prens la segona part, la més clara i la sang d’eixa d’eixir.- vaig dir senyalant l’altra part.- I a partir d’ahi a disfrutar del temps lliure. Et puc asegurar que els efectes són inmediats, almenys sempre ho han sigut. Me has entes? Espere haver-me explicat bé.

-Si, si, gràcies per explicar-m'ho... ja em veia jo menjant-me primer la part clara, o senzillament les dues parts de cop..! -vaig dir, sense pensar gaire en l'imatge que donaria. Bé, total, igualment què és la imatge..? A més, ell ja havia vist les meves reaccions més tontes, per tant no podia passar gaire cosa més, per empitjorar-ho.

"Maggie, perquè penses això, si ell... bé, que ell no li importa el que diguis, llavors anirà cap al seguent client i estarà preparat per escoltar les mateixes tonteries o d'altres.." Sigués per el que sigués, no volia que em veiés com la noia estranya que ha de demanar-ho tot per entendre-ho... No, no volia que em veiés d'aquella manera. Vaig respirar fondo.

-I bé, doncs dels carmels de Bertie Bott me n'enduré un parell d'aquests de 25, diria..

-Val.- vaig dir somrient,

M’encantava aquella noia, era molt simpatica.i molt guapa...que pasaria si..? Charlie..no pots fer això, és menor.. Me la vaig quedar mirant un bon rato. Aleshores vaig vore que ella em mirava amb cara rara. Merda...acabava de pillar-me mirant-la, a saber que pensara de mi...

- Bé, doncs aleshores ja ho tens tot?- vaig dir pensant com preguntar-ho.

Vaig veure que se'm quedava mirant. "Oh, no, ara si que m'ha pillat mirant-lo..!" Vaig desviar la mirada rapidament, mentre em pujaven els colors a la cara. Vaig posar-me a mirar dins el cistell, el que havia comprat.

-Mmm... si, ara ja crec que (desgraciadament) no em falta res...- vaig dir-li, fent una última repassada rapida a la compra. -Mmm.. cobres tu o ho fa algú altre..? -vaig demanar-li desitjant de que sigués ell.

- Jo mateixa.- vaig dir.

Ens varem apropar a una de les caixes i li vaig cobrar tot excepte el bombons, al acabar ho vaig posar tot en una bolseta, excepte el bitxet que li ho vaig posar en una mini-gabia.
Despres de molt pensar-ho em vaig atrevir a dir-ho.

- Maggie que voldries eixir amb mi algun dia a pendre un café o ha donar una volta?- vaig vore que es quedava sorpresa.- Ho sent pot ser ho he dit massa directament.

Tot va anar bé fins que m'ho va demanar...

-Maggie que voldries eixir amb mi algun dia a pendre un café o ha donar una volta?

Em vaig quedar com.. petrificada, incapaç de dir res...

-Ostres... ah... -què dic..? aviam, recompte ràpid. Ell 20, jo 16; és simpàtic, em cau bé, és guapo.. Però té 20 anys, almenys..! -Ostres... -vaig respirar fons..- e-em sap greu, però es que... no és que no em caiguis bé, sinó que em caus molt bé, però és que són massa anys de diferència entre l'un i l'altre i crec que.. bé, que t'acabaries cansant de mi al cap de poca estona, saps? No crec que sigui prou madura ni prou.. bé això.. em sap greu...

"Maggie, què fas.. si en el fons... No, no, no puc, i punt.. però i si...No, no no."

Vaig buscar a la Sam amb la mirada, i vaig veure que estava al costat de la porta, esperant-me.

-Bé, adéu, gràcies per els bombons i per.. per tot

-----

-Aném , Sam? -vaig dir-li, encara insegura de la decisió que havia pres. Em sabia greu per ell.. "Va, no hi pensis pas més.."

Vaig obrir la porta, i em va arribar l'aire fresc de fora. No vaig poder mirar una última vegada dins per mirar a veure si bé, si li havia afectat gaire, però no el vaig poder trobar..

Em va dir que no, i va ser com si em tiraren una poalada d’aigua, però en el fons ho entenia.Em va fer mal, no em cansaria d’ella, no pensava que fora una inmadura, però entenia la diferencia d’edat.. eren uns 3 o 4 anys...
Abans que poguera disculpar-me, però va marxar. Vaig vore com obria la porta, en aquell moment no em sentia molt agust, aixi que vaig deixar a un dels depenent a carrer de la tenda i vaig putjar a la meua habitació. Necesitava pensar

Vaig vore que estaven parlant tan tranquils quan el Charlie li va dir alguna cosa, que va fer que es sorprenguera. Aleshores Maggs es va apropar i em dir de marxar, la vaig seguir, però vaig notar com es girava abans d'eixir.

- Val, ja me estas contant el que ha pasat.- vaig dir al eixir al carrer.- I no em digues que no ha passat res perque és mentira, o me ho dius o te ho traure.

-Un moment, perdona, ara torno. -Vaig dir-li, sense haver parat atenció al que em deia, començant a córrer cap a la botiga.

Vaig obrir la porta. Volia trobar-li i dir-li que si, que quan volgués.

No hi havia ni rastre d'ell. Vaig buscar per tots i cada un dels passadissos, però vaig continuar sense haber-lo trobat. "I ara què faig..". Vaig veure a en George assegut a la mateixa cadira d'abans, i m'hi vaig acostar, demanant-li si sabia on estava en Charlie.. Res, resposta negativa, feia estona que no el veia..

Vaig tornar a fer una altre volta per la botiga, però semblava que se n'hagués anat.

No vaig poder fer altre cosa que tornar cap a fora, amb el cap cot, on la Samanta m'esperava amb un posat de no entendre res.

-Perdona, tan és..

Quant va tornar a entrar em vaig començar a fer una idea de que estava passant. Al cap d’una estona va tornar a eixir amb una cara trista.

- Val, ja estas explicant i no em digues que no, perque deixare de parlar-te.- vaig dir.- I se que te que vore amb el Charlie, aixi que conta. Va.

-Bé... doncs el cas és que m'ha demanat per anar a prendre un cafè i... -vaig haver d'agafar aire profundament. - ...i que no, que m'ha agafat per sorpresa, i que no se perquè li he dit que no... Bé, si, li he dit que no per l'edat.. ell què en deu tenir, uns 20? Jo en tinc 16. I.. i.. no se perquè he dit que no..

Vaig esclafar una bola de neu que hi havia al terra.

-I per això hi he anat ara corrents, per dir-li que si, que m'agradaria anar-hi.. però.. ja no hi era...

Vaig rodejar-la amb un braç.

- Jo sincerament no li faria molt de cas a l'edat.- vaig dir.- A tu te agrada? Perque si te agrada, l'edat no importa Maggs.- vaig dir.- Vols que tornem a buscar-lo?

-El problema ara és que no hi és, a la botiga. L'he estat buscant per tots i cada un dels passadissos, i fins i tot ho he demanat a .. en George Weasley (era ell no, el de la cadira?) .. M'he equivocat, ja ho se... I es que em sap greu, perquè m'he posat nerviosa i només he pensat en el tema edat. I es que ni tan sols ccrec que busqués res, amb mi! Només volia anar a prendre un cafè o alguna cosa..

Com més hi pensava més notava que no havia fet bé,..

- Si, era ell.- vaig dir.- Doncs.. podem fer una cosa, tornem demà. Segur que demà està, i aixi ho pots aclarir tot.- em vaig donar compte de que no me havia contestat a la pregunta.- Pot ser sols intentava ser amable amb tu, li deus de haver caigut bé... o pot ser li agrades.- vaig dir somrient.

Em vaig posar vermella, i vaig intentar fer com si no hagués sentit lo últim. "Quines bestieses..."

-Exacte, per això mateix em sap greu.. Es que com reaccionaries tu si li demanéssis a algú per anar a prendre alguna cosa, només perquè t'ha caigut bé, i li dius que no..? Veus com he posat la pota fins al fons...? I això de tornar demà.. si, seria una bona idea. Però i quina cara li poso..?!

- Doncs la cara que tens sempre.- vaig vore que se havia posat roja.-No has posat la pota fins al fons, pot ser has tocat terra, però no fins al fons, segur que a ell no li importa, demà si no vens te obligare a vindre i no me ignores... pot ser li agrades, però te agrada a tu?- vaig dir.- I contestam o te pegue.- vaig dir, però somrient.- Vaaa... que hi ha confiança.

-Oh, però què dius.. -vaig dir-li, fixant en una bola de neu mig aixafada del terra que vaig trobar sorprenentment encantadora.- Mmmm.. per començar, ell NO es pot haver fixat em mi... però clar, si em demanes què en penso jo.. Bé, la veritat és que em cau bé.. -No vaig poder resistir-m'hi, i li vaig dir. -Mira,-vaig dir, obrint la bossa amb els productes que havia comprat i treient-ne una caixa. -Me'ls ha regalat... li he explicat que .. bé, que si volia una caixa de bombons me l'havia de comprar jo, però que clar, que és molt trist i.. bé, me l'ha regalat. I llavors encara em demanes si em cau bé, eh... -vaig dir-li, somrient lleugerament.

Vaig vore la caixa de bombons.

- Oh! I dels bons!- vaig dir.- Doncs jo pense que si que se ha fixat en TU...vinga no digues que no i se que te agrada que ho haja fet.- encara que no diguera res em feia la sensació que li agradava. Val, pot ser no volia dir-me res, però no pararia fins a que se li escapes d'alguna forma. Vaig acariciar el puff.- Ja tens nom?

-Bé, no et diré pas que no m'hi he fixat... però res més, de (quasi) debò..

-Mana? Nom..? -vaig veure que acariciava l'animaló.-Bé, no, encara no n'estic segura de què posar-li.. -No li pensava dir, almenys encara no, que li volia posar Weasel o alguna cosa per l'estil...Em feia vergonya, el fet de mostrar a la gent les pel#lícules que m'havia fet mentre ell m'atenia.. Per molta confiança que els hi tingués.

- Val.. és bastant mono.- vaig dir acariciant-lo.- Doncs demà tornarem.. i no em digues que no.

Varem passar les portes de Hogwarts.

- I a mi no me importa acompanyar-te jo estava parlant amb George, eixe home no canviara mai.