Ompint les reserves

Feia un dia bonic, la neu a aquella hora començava a fondre's. Feia un temps bastant atípic.. el sol no solia ser tant directe a aquella època de l'any. I bé, es clar que tampoc solia fer tanta calor... Vaig pensar, descordant-me una mica la túnica.

-Va, que no serà res..! -vaig dir-li a la Sam, després d'haver relliscat un parell o tres de cops (tirant a l'alça, es clar). Encara estava amb els simptomes de l'última vegada. -Aquest gel és HORRORÓS..!

Vaig agafar a Maggs del braç, abans que tornes a caure.

- No si al final ens matarem les dos.- vaig dir rient.- Va que ja ens queda menys per a arribar a la porta.- vaig dir senyalant-la.- Unes passes més, si això la proxima vegada venim en esquis.- vaig dir amb compte d’on posava els peus.

-Home, doncs seria una bona idea... -vaig dir-li, fixant en la mirada la botiga, que ja quedava a prop. -Guita-la..! Mai havia desitjat tan ser aprop d'alguna paret on aguantar-me..-vaig dir-li, rient, aguantant-me a la porta. No és que el terra rellisqués gaire, tampoc, però jo de mi no es que me n'enfiés...

Vaig obrir la porta, passant a dins. No vaig veure ningú. Vaig mirar a la Sam amb cara de "i on deu estar la gent?".

-Bé, més tranquilitat.. Si hi hagués hagut gaire gent també hagués sigut agobiant i tot...

Llavors vaig notar moviment darrere el mostrador.

-Hola, bon dia. -Vaig dir-li, sense saber qui hi havia. Amb les pintes que devia portar jo en aquell moment només podia quedar bé tinguent educació. Vaig tirar endavant, dirigint-me a unes estanteries que quedaven a prop amb el cartell de "novetats" al damunt. Bé, i llavors vaig adonar-me de que hi havia més gent, i que era jo la que no me n'havia donat compte. "Maggie Maggie Maggie, on tens el cap avui?"

Varem entrar i varem el gel i el fred fora.
- Doncs jo si que hi veig gent.- vaig dir somrient.- Però tranquil·la, és normal no vore-la.- ens varen dirigir cap a les estanteries de novetats.- Que comprem?

-Mmmm.. no ho se, tu ets l'experta. -Vaig mirar-me-la somrient. -Què em recomanes?

"Lapissos amb tinta de calamar", "barrets eixordadors", "bombons de l'amor, versió renovada", "petards de mil i un colors i formes" ...

-Bé, amb el pilot de coses noves que hi ha per aqui ens serà ben dificil decidir-nos... -vaig dir-li, sospenant la bosseta amb els diners que portava, que no éren gaires.

Vaig vore a la Williams i una amiga entrant a la tenda. Vaig vore que estaven mirant les estanteries amb productes nous.

- Benvingudes.- vaig dir fent que es giraren.- Hola Williams.- vaig dir.- Que? Te has quedat sense material? Vare vindre fa una setmana.- em vaig girar cap a la seua amiga, que no coneixia.- Si, és difícil decidir-se, et recomane els llapissos amb tinta de calamar, d’aci poc causaran furor. No se si es coneixem... Charlie Weasley, encantat.

-Hola.. encantada -vaig dir-li somrient, fent-li dos petons. -Maggie, Maggie Prewet. I sóc de Hogwarts... Tot i que bé, això ja ho devies haver esbrinat per la túnica.. -vaig dir-li, avergonyida. Perquè m'havia de posar tan nerviosa quan coneixia nois? Era TAN TAN TAN fleuma..! -I bé, així que llapissos de tinta de calamars... Què representa que fan? -vaig demanar-li, agafant-ne un.

- Doncs.- vaig dir somrient, havia notat que se havia posat nerviosa, esperava que no fora per la meua culpa.- Tu escrius i la tinta se expandeix fent que tot se embrute, es una bona táctica si algun sly et demana algun boligraf.- vaig dir.- I aquests.- vaig dir senyalant els del costat.- Fan que al apretar per a escriure se te embruten els dits i coste de llevar.

-Sincerament, no se pas d'on treieu tantes idees... cada una és millor que l'anterior, de veritat! -vaig dir-li, somrient-li timidament. Bé, havia d'intentar ser jo mateixa i que no se'm posés per davant la típica mascara de... bé, del que no volia ser però que no tenia més remei que aguantar. -Bé, doncs n'agafaré un de cada, no se sap mai quan et podràn ajudar..

- Hola Charlie.- vaig dir. Vaig notar que la Maggs es posava nerviosa, vaig somriure.- Crec que és una bona idea.- vaig agafar uns quants.- Sempre els podem distribuir entres les linies enemigues.- vaig vore una caixa de caramels unes estanteries més enllà.- Estic allí Maggs.- i en vaig dirigir cap a les estanteries.

Vaig anar a buscar un petit cistellet per posar els objectes que volies comprar que hi havia al cotat del mostrador i en un moment vaig tornar a ser allà agafant un llapis de cada tipus.

-I bé, què més em recomanes? -vaig demanar-li. - Que no sigui ni gaire perillós ni que sigui de montar gaire merder..- vaig avisar-lo.

Vaig fer que em seguira.

- Doncs aci tens, orelles extensibles.- vaig dir senyalant una caixeta.- Sempre van bé per a escoltar coses, que no deuriem de escoltar.- vaig dir somrient.- També...tens bombons amb forma de cor.. de xocolata.- vaig dir.- Per a regalar o per un mateix, però ves amb compte.- vaig dir senyalant una caixa que hi havia al costat.- Aquests són iguals, però en compte de dolços són amargs. No et vajes a confondre.

Vaig mirar interessada cap a les caixes amb les orelles extensibles. Bé, sincerament no sabria pas perquè fer-les servir, però què carai, sempre anava bé tenir alguna cosa per si de cas... -Va, agafaré una caixa d'orelles.. No se si les sabré fer servir, però bé, sempre tindré l'opció de regalar-les per un aniversari o així.. I amb els bombons... -vaig dir, somrient - se'm caducarien abans de que els pogués regalar a algú, i per menjar-me'ls jo mateixa.. bé, és una mica trist, no? -vaig dir, mirant-me'l am un lleuger somriure. -Per tant passo dels bombons. Feines tindré per saber fer anar això que he agafat fins ara..

- No tens ningú per a regalar?- vaig dir sorpres, amb lo guapa que era pensava que deuria de tindre algún nuvi. Em vaig mirar la caixeta.- Bé doncs te els regale jo.- vaig dir somrient.- A que ja no és trist?.- vaig agafar una caixa i li la vaig donar.- Convida la casa, són dels bons, segur que te agraden.- varem continuar caminant per un altre passadis, aleshores em vaig donar compte de que se havia quedat parada.- Vens?

Ho havia entès bé..? No no, què va. Aviam, rebobinem. "Bé doncs te els regale jo". Bé, doncs si, me l'havia regalat. Oh, no, els colors.. Maggie, no siguis tonta, tranquilitzat.

-Bé, moltes gràcies de debò..-vaig mirar-me'l. -Però no cal, eh..

"Però perquè et comportes així M..!".

-Perdona perdona, ja vinc.. -vaig dir-li. -Es que m'havia quedat encantada mirant ...hmmm... això d'aqui. -vaig dir, agafant una caixeta de l'estanteria. Dissimular no era lo meu.

"És simpàtic, aquest noi..."

Vaig vore la caixeta.

- Un coixi de pets?- vaig dir rient.- Mmm....és divertit.- vaig dir mentres continuaven caminant. Vaig vore que se havia posat roja, que mona.- Bé doncs si te interesa més coses d’eixes...tenim una estanteria per ahi plena...- vaig dir.- Encara que pot ser te interessa més aço.- li vaig dur cap a una estantería on hi havien puffs-pigmeus- Són molt monos i no necesiten molta atenció.

Val, no hi hauria pogut haver cap altre objecte més apropiat per aquell moment. Un coixí de pets...!

Vaig acostar-me cap a ell, mirant la cosa que em volia ensenyar.

-Aix, que macos..! - "bé, no cal que digui qui ho és més.." - I què s'ha de fer, per tenir-ne? Vull dir, necessiten gaires coses?

- Doncs, no molt, això si, li agrada que el mimen.- vaig dir agafant un i posant-li en la palma de la mà- Simplement cuidar-los de quant en quant i donar-li algo de menjar.- vaig dir senyalant la caixeta on anava el menjar.- Encara que menjen de tot, et cansaras abans tu d’ells que ells de tú.- vaig dir.- Quan están feliços són com els gats, ronronejen.

-És suau...-vaig dir somrient, parlant sola. Si, parlant sola. "Maggiieee, es pot saber què faas?" - I no et preocupis, no el deixaré pas abandonat per qualsevol lloc.. quan agafo carinyo a alguna cosa/animal/persona és molt dificil que me'n cansi.. per això sóc molt.. molt jo, suposo. -vaig dir, intentant dissimular totes les tonteries que deia amb d'altres de més grosses encara, tot i que en el fons, tot el que deia era veritat... - hahahaha, fa pessigolles... -vaig dir, posant-me a riure.. si, per esgarrar encara més la jugada. -Ai no.. Ai no! -vaig dir al veure que el pobre animaló saltava al terra i feia la seva. Vaig ajupir-me, intentant agafar-lo sense fer-li mal, però per el fet de vigilar de no fer-li mal em costava més agafar-lo.

"No em podies fer quedar més malament oi, animaló.."

Vaig vore com se anaven.

Se havien oblidat totalment de mi- vaig pensar.- Que monos, farien bona parella.

Com que ja ho tenia tot elegit i pagat, em vaig anar a parlar amb George, que estava sentat en una cadira.

- Espera que te ajude a agafar-lo.- em vaig ajupir i el vaig agafar amb compte.- Tranquil·la, és normal que façen aquestes coses i agafa-lo sense por, no li fas mal.- vaig dir somrient, li vaig posar en la mà i sense voler els nostres dits es varen roçar.- Em... que voldries un?- diguent el primer que em va passar per el cap.

-Em sap greu eh...-vaig dir-li, al veure el merder que li estava muntant per culpa de la meva "gafesa" més els nervis sobtats que no se perquè m'havien vingut. -I va, si, me n'enduré un .-vaig dir-li somrient, pensant que m'estava convertint en una compradora compulsiva. "Va, serà només avui perquè en Charlie està tinguent feina amb mi...". -Bé, i em sap greu per partida doble, perquè ara mateix, a part d'estar-te destrossant la botiga, t'estic fent perdre bastant el temps, perquè segurament aqui hi ha molta més gent que et necessita..

Vaig pensar que havia sonat bastant borde, com si volgués treure-me'l de sobre, i això era bastant cap el contrari... ho havia d'arreglar.

-Bé, no ho dic pas perquè em molestis eh.. és que em sap greu estar-te fent perdre el temps, per culpa d'una negada en les bromes com jo, només això...

- Sempre hi ha un moment per apendre a fer bromes. I no me estas fent perdre el temps, tranquil·la, si em necesiten saben on estic, a més hi ha més gent per a atendre. Si em busquen em trobaran.- vaig dir acariciant el bixet.- Aleshores te el vols quedar? Si? Segur?- vaig preguntar.- Si no el vols, no hi ha cap problema.

-No, no. Es clar que me'l quedo -vaig dir-li somrient. A més, molt em temia que ja tenia nom i tot... -Bé, però ara ja hauria d'anar cap a caixa.. -vaig dir, al veure que la Sam ja havia acabat de comprar. -que encara se'n cansarà d'esperar-me..

Em va dir que volia marxar, pot ser tenia coses que fer.

- Eh.. si clar.- vaig dir.- La Williams sempre acaba prompte.- vaig dir.- Aleshores ja ho tens tot?- vaig dir senyalant la cistella.- No vols vore res més?- vaig dir pensant en alguna cosa per a que es quedara una estona més.