El nostre pla avança [Gissèlle]

Anàvem caminant de puntetes per no fer soroll. La Gis i jo havíem sortit de la Sala Comuna d'Slytherin per endinsar-nos a la biblioteca, de nit, i poder així trobar el llibre que en servís per desgraciar-li el cabell a la Barbie.

Duia la meva vareta alçada i encesa, preparada per apagar-la si sentia qualsevol mena de soroll.

Em vaig girar cap a la Gis quan vam ser davant la porta de la biblioteca.

- Gis...- Vaig dir, amb un xiuxiueig quasi inaudible- Obres tu la porta de la biblioteca mentre jo vigilo? - Vaig proposar-li.

- Fet - vaig fer.
Vaig alçar la meva vareta i, apuntant a la porta de la Biblioteca, vaig murmurar:
- Alohomora.
Amb un "clec" la porta es va obrir. Que ingenus, els professors, que tancaven la porta amb un simple "Colloportus"... Vaig picar-li l'ullet a la Ur, i vaig entrar a la Biblioteca. Encara que la cosa hagués estat més fàcil si la Ra hagués vingut amb nosaltres en comptes de quedar-se amb el Jake, jo sabia molt bé on buscar. Vaig passar d'entrar a la Secció Prohibida, amb un simple encanteri podiem causar estralls pitjors.
- L... M... N... O... P!
Vaig aturar-me en arribar al passadís de la P, i vaig anar buscant llibres. Buscava el llibre del cèlebre perruquer francès François Perdreaux, que tot i estar una mica boig, podia fer coses increïbles amb els cabells.
"El tinc!" Vaig pensar, per que la Ur em sentís "Tinc el llibre! "Tints cridaners i pentinats ressaltants", de François Perdreaux!"
Vaig duplicar-lo amb un moviment de vareta, per que no es trobés a faltar cap llibre, i vaig ficar-me'l sota la túnica.
"Vaig cap allà, Ur" vaig pensar.

-Nox..- Vaig fer, en sentir que la porta es tancava darrera meu, amb un simple clec. Vaig quedar-me a les fosques, ara no necessitava pas la llum. Tenia l'avantatge de poder sentir a la gent si venia, només per els seus simples pensaments.

La Gis estava tardant més del compte. Esperava que no l'hagués enxampat Madam Pince... No, definitivament no. La Gis era prou espavilada per no deixar-se enxampar.

Van passar uns minuts, que se'm van fer eterns, fins que vaig rebre el senyal que havia estat esperant. La Gis em deia que ja venia. Perfecte, havia aconseguit el que estàbem buscant.

Vaig fer un somriure en pensar en que la Ra estaria contenta quan ens veiés amb el llibre.

"Gaudeix de la teva estona amb en Jake, per ara" Vaig pensar, somrient.


Vaig esperar, pacient, a que tornés la Gis.

Vaig anar a pas lleuger fins on es trobava la Ur.
- Lumos - vaig murmurar, i vaig encendre la vareta.
Vaig arribar a ella, i em vaig treure el llibre de sota la túnica, murmurant:
- Aquest és el millor. Hi havia molts llibres així, però jo conec a aquest perruquer, en François Perdreaux, viu al costat de casa meva. És un home mooolt i moooolt estrambòtic.

Vaig sentir com la Gis arribava fins on era jo i encenia la vareta.

Em va ensenyar el llibre que havia agafat. Me'l vaig mirar mentre ella m'explicava que l'home aquell era tot estrambòtic.

Vaig somriure malevolament.

-Els hi farem passar putes, a la Barbie. T'ho asseguro, Gis.

Vaig encendre la meva vareta, i vam tornar, d'esquitllentes, a la Sala Comuna d'Slytherin.

[TEMA ACABAT]