Pensaments...

Vaig sentir com el Fox marxava, pobre es deuria de sentir un poc incomode.

- L'estime més que la meua propia vida.- vaig dir.- I faria tot el que fora, per ell.- vaig dir- El que fora.- vaig dir, i aleshores vaig caure en una cosa, no li havia dit que que era animàgica.

Vaig apartar-me una mica d'ella i li vaig dir:

-Mmm... t'hauria de dir una cosa que no saps sobre mi. -Vaig mirar-me-la fixament. - Bé, i és que si algun dia et trobes que tinc les orelles com punxegudes de dalt (tipo elf, si) , o de baig, o si les tinc més petites... no t'espantis. -Vaig preparar-me per dir-li. Podia confiar en ella, i necessitava saber-ho. - Sóc metamòrfog. Em cambia la forma de les orelles depen dels estats d'ànim, dels sentiments o de les emocions.

Vaig mirar-me-la esperant una resposta, una reacció.

Vaig anar cap a la clariana creuant-me amb un noi ros.
I allà em vaig trobas una parella besanse. Mels vaig quedar mirant descaradament fins que em van mirar.
-En serio, putaré. Però ala, seguiu amb lo vostre.

Em vaig donar compte de que hi havia algu mirant.nos.- Em vaig girar. Era la Celo. Es pot saber que feia ahi? Es pot saber perque ens mirava? No em duia molt be amb ella desde que havia petrificat a Edi.

- Doncs si vas a vomitar, sera millor que marxes, no tenim moltes ganes de vore-ho- vaig dir mirant-la. Despres em vaig mirar el Thomas esperava que entenguera que no anava a parlar sobre lo de que me havia dit davant de la Celo. I jo que volia dir-li també una cosa.

Acabava d'explicar-li a la Samanta tot el tema del metamorfogisme ( ¿? ) quan es va girar. Hi havia algú just darrere nostre que ens havia estat mirant. I finalment va pronunciar una frase que ... bé, no ens va deixar indiferents ni a mi ni a la Sam.

-Així que vomitar, eh.. doncs millor que tornis al castell, que allà almenys hi ha lavabos.

Vaig mirar-me a la Sam, amb una cara de "es-pot-saber-qui-és-aquesta-?". Semblava que elles dues ja es coneixien, i que no es portaven gaire bon rollo.

-Avera tontets- vaig dir perquè els pobres no captaven ni una indirecta ni una broma- He vingut a veure les estrelles i aquí és on es poden veure millor. No tinc intenció de parlar-vos així que seré com un fantasma.
Vaig estirar-me sobre l'erba i vaig mirar el cel.
-Seguiu paralleta.

Em vaig quedar parada, tenia la intenció de que continuarem fent lo de abans com si res, com si ella no estiguera? No podia dir-li a Thomas res sobre el que me havia dit davant d'ella.

No sabia que fer, si marxar i deixar-la allí, sola, en meitat del bosc i val, el bosc de nit si no el coneixies era perillos. O quedar-me i intentar establir una conversa, encara que no sabia de que parlar. Uff, val, no tenia ni idea de que fer. Em vaig mirar el Thomas, no sabia que voldria fer ell.
Sam, pensa, tens que dir alguna cosa.

- Eeh..- vaig dir mirant un arbre, aleshores vaig vore que hi havia un pardal.- Ala! Un pardal!- vaig dir.

Molt be Sam, més estúpid impossible. Em vaig posar vermella. Aleshores vaig sentir que el Thomas estava rient.
Perfecte Sam, ara pensara que estas mal del cap. U.U

Vaig mirar l'abre que havia senyalat la protectora i no vaig veure l'ocell.
-Anda! se'n deu haver anat.
Vaig serguir mirant les estrelles. A aquest pas em quedaria dormida, però nnhaa que importava!

-Ostres... doncs potser si, que deu haver volat... - vaig dir, mirant cel amunt, intentant aguantar-me el riure.

La Celo ja estava estirada al terra, i els ulls se li tancaven.

-Una cosa... - vaig dir-li, tot apropant-me a ella i ajupint-me al seu costat per estar més a la seva altura. - Si et quedes adormida aqui pot ser que demà ja no et despertis... Millor que si vols dormir vagis a un altre lloc, no ens agradaria que siguéssis menjar per les acromàntules...

-No creguis, tinc el son molt lleuger. Trenquil que qualsevol sorollet em despertarà. A més, en primer lloc encara no m'estic adormint. I en segon lloc aquesta serà la tercera vegada que em quedo a dormir al bosc. Així que estic més que acostumada.

- Si, pot ser ha marxat. - vaig dir. Aleshores vaig sentir que ja havia dormit altres vegades al bosc.- Veig que no soc la única que ho ha fet.

Be, si ella volia dormir, no era cosa nostra, però no podiem deixar-la allí perque si passava algo, com sempre, em sentiria culpable.

- Estas segura de que et vas a quedar aci?- vaig dir- Despres de les morts, no és segur estar en el bosc.- i li ho deia jo que abans que vinguera el Fox i Thomas, tenia la intenció de quedar-me ahi fins demà- Tu que penses Thomas?- vaig preguntar.

Vaig fer com si no hagués sentit el comentari de la Sam. Havia dormit al bosc?! Bé, no hi podia pas fer res..

-Doncs la Sam té raó, Celo. No et pots quedar dormint aqui al bosc. Ara és més perillós que mai... - vaig dir-li, intentant que ho entengués. Ara, que si s'hi volia quedar de totes maneres... ja havia vist que era d'allò més tossuda. - Jo només t'aviso que si et trobes amb aquell bèstia per aqui fora, no podràs protegir-te, i possiblement serà la última cosa que veuràs.

Potser recordant-li la cruel realitat reaccionaria.

-Mireu, no ser ni de queines morts mesteu parlant. Les bèsties me la suden bastant, si volen venir a tocar-me la moral que ho facin. I tu noia protectora, no se perquè et preocupes per mi si no et caic bé per lo del teu germanet. Esteré bé, així que deixe-vos de preocupar per mi, que no fa falta, i preocupeu-vos per vosaltres. No fos cas que discutint amb mi sus facin les dotze i sigui difícil tornar.
Per cert noi, ets japones?

UU" Japonès, jo? ... I com podia ser que no sapguigués res de les morts, ni que li féssin respecte tots aquells animals (cada un més perillós que l'altre) que entre aquells arbres?

- Bé, si et passa alguna cosa llavors no vinguis dient que no t'hem avisat...

-aaaaaaaa, és que sembles japones. I tranqui que prometo no culpar a ningú.

No vaig poder evitar de posar-me a riure quan va dir que semblava japonès. Simplement m'havia fet gràcia la manera com ho havia dit.

- Encara que no vulguis culpar a ningú... no penses que per nosaltres seria bastant violent deixar a una alumne al mig del bosc sabent que potser demà no tornarà?

Millor era deixar-ho córrer, ja havia vist que no hi podria fer res.

-Si teniu mobil em podeu fer una perduda. Si sóu mags purs i no coneixeu els mòbils, només penseu: La Celo esta com una puta cabra, seugur que com esta tan boja se sap apanayar sola. I amb aquest pensament segur que teniu dolços somnis.

Em vaig quedar mirant la conversa. Japones? Vaig riure amb el comentari.

- Mmm.... ve, jo crec que hauria d’anar a sopar..- vaig dir, encara que no tenia fam.- Si algú vol vindre?- vaig preguntar

La Sam va dir d'anar a sopar. Mira, una excusa perfecte per anar-nos-en d'allà al mig. A veure si la Celo volia venir també i no se la jugava quedant-se allà, sinó... bé, ja l'haviem avisat.

-Si, jo vinc. - vaig dir-li a la Samanta

-Bon profit- els vaig desitjar, i em vaig tombar per dormir.

Em vaig donar compte de que la Celo no anava a marxar, be, doncs si es volia quedar jo no podia fer res. Em vaig girar cap al Thomas.

- Thomas, si es vol quedar que es quede no podem obligar-la.- vaig dir.- Mmm..... crec que ja hauran acabat de sopar, be, haure d'anar a la cuina a per menjar. Vens, no?- vaig preguntar al Thomas.

-Si, vinga, anem tirant. I adéu, Celo...- vaig dir-li, saludant-la amb la mà. Vaig agafar la mà de la Sam i vam anar tirant cap al castell.


[Samanta i jo sortim del tema]