Pensaments

Estava realment avorrida. No hi havia trobat ningú a la Sala Comuna ni a les cuines ni als passadissos. No em venia gens de gust enclaustrar-me dins la biblioteca, tot i que feina sempre n'hi havia per fer. Potser hi havia algú al camp de Quidditch, així que vaig decidir anar a donar-hi un cop d'ull, tot fent un tomb. Va ser aleshores quan vaig veure, a trenta metres, el Pi Cabaralla. Vaig acostar-m'hi només una mica, i les seves branques, que vibraven imperceptiblement, van començar a sacsejar-se. Vaig considerar prou prudent no avançar més, i em vaig asseure al terra, sobre la gespa. Mentre observava com un ocell (no gaire llest, tot s'ha de dir) era colpejat brutalment per una branca no gaire gruixuda, se'm va escapar un sospir.

Aleshores, vaig sentir que algú em saludava, i s'asseia al meu costat.

-Hola..- vaig dir, mentre m'assentava al costat d'una noia raven amb la qual no havia parlat gaire ( ens coneixem?)

Feia una temperatura bastant bona, tot i que pel meu gust em sobrava el vent, ja que feia que es refresqués massa l'ambient.
Tenia un dia d'aquests que no saps què et passa, però que et sents rara. Tot i així, no tenia ganes d'estar sola.

- Hola! - vaig dir-li a la noia de Gryffindor que s'havia assegut al meu costat. Em sonava un munt - Tu ets la Prewet, oi? Vam jugar aquell "amistós", que l'Agatha i la Sam es van fer mal, te'n recordes? - "com per oblidar-ho", vaig pensar, amb un somriure.

Vaig tornar a mirar el Pi Cabaralla.

-Oh, és veritat, tu ets la Marta Lewis, no? Com per oblidar-ho, amb aquell partit...! - vaig callar un moment, tot recordant aquell partit... accidentat. - Però ara sort que ja estan bé! i diria que no els hi ha quedat gaires marques, no? a part de les cicatrius i l'electricitat temporal, vull dir.

- No, per sort només va ser un petit ensurt! A més, tant l'Agatha com la Sam van estar prou contentes amb les seqüeles, no? - vaig somriure, remenant el cap. "Quines dues!", vaig pensar - Ei, i tu què hi fas per aquí fora? Jo és que m'avorria molt, i com que no tenia res millor a fer...

(off: representa que passa abans o després de lo del Mark?)

Vaig riure només de pensar en l'alegria que es van endur al veure que tenien alguna cicatriu o marca... éren úniques la Sam i l'Agatha!

-Bé, doncs la veritat és que tinc un dia estrany. M'he despertat amb un humor raro i el que menys em venia de gust ara era estar envoltada de gent i de crits. Però tampoc volia estar sola, es clar! I jo tampoc tenia res millor a fer, la veritat.

[OFF: Com tu trobis!]

Vaig assentir amb el cap.

- Jo també en tinc de dies així. Hogwarts és genial, m'encanta estar aquí! Però hi ha dies en què tot plegat se'm fa una mica pesat. Ei, quin curs fas?

Quanta raó tenia!

-Doncs jo ara estic fent 6è.. Com tu, oi? Diria que hem coincidit en alguna classe. Saps, m'han dit que criança de criatures màgiques està força bé,... I astronomia també te bona pinta.

(off: aqui, amb indirectes directes... xd)