Una carta als pares

Vaig obrir la porta de la mussolerissa amb l'inhalador ben agafat a la mà. Afortunadament no hi havia pols aquest cop.

- Hola mussols! Sento allò de l'altre dia- vaig dir- ara ja estic millor. Com esteu?- vaig preguntar mentre m'acostava a la Moonlight i li lligava la carta a la poteta. Els mussols se'm van acostar i em van començar a esgaripar al costat, contents.

- Ja veig que esteu molt bé... Us he portat una coseta.

Mentre posava al terra el tovalló amb les galetes, es va obrir la porta.

- ERIIN!!! - vaig fer, al entrar, en veure que estava allà, corrents a abraçar-la

Vaig veure el tovalló a terra, i vaig fer:

- I aqui la meva contribució.

I vaig abocar el contingut de la bosseta de pipes que portava a la butxaca de la túnica al tovalló de l'Erin

En sentir el crit vaig saber que era l'Al. Vaig somriure.

Va entregar la seva contribució. I els mussols es van posar a menjar contents. Després de donar-li'n una mica a la moonlight i que aquesta se n'anés, vaig acaronar el mussol del meu costat.

- Veig que us agrada, eh? Ja mirarem de portar-ne més sovint.

Vaig mirar a l'Allie somrient.

- Venies a enviar alguna cosa?

- Si...

Vaig treure un pergamí escrit en lletra gran, i em vaig treure una de les còpies de la foto del Mark de la butxaca. La vaig enganxar al pergamí, i la vaig lligar a la pota d'un dels mussols de l'escola.

- A casa els Shuller, petitó... - vaig fer, acariciant el cap emplomat de l'animalet.

Uff. Acabava de veure la foto i havia entès el què passava.
No semblava que l'Allie estigués excessivament malament, però havia de parlar amb ella. El tema ja estava tocat.

- Eh, escolta, Allie...- vaig començar a dir, suaument- et volia parlar d'una cosa...

- Si? - vaig fer, distreta

Vaig plegar la carta, i la vaig mirar, esperant.

Uf. Esperava que lligaria caps.

- Doncs veuràs... Allò del Mark... De debò sento treure el tema, però és que et vas posar molt malament, i... Bé, que ja ho saps. Estic aquí, val?

El Mark. Sabia que trauria el tema, però volia intentar no pensar-hi.

- Erin. El Mark ja forma part d'un passat a recordar. I jo prefereixo utilitzar el present per pensar com venjar-lo en un futur.

Vaig intentar somriure... en va.

HO sabia. l'havia posat trista. Vaig notar com se m'enfosquia la mirada i abaixava el cap inconscientment.

- Eh... De... De debò que ho sento... De veritat que em tens aquí pel que vulguis...

Me la vaig mirar, seriosa.

- Erin... El futur ens tortura, el passat ens encadena. Heus aquí perquè se'ns escapa el present. I jo penso que, com que el temps perdut mai es torna a trobar, prefereixo viure el present, dia a dia, amb la gent que val la pena.

La vaig abraçar amb força.

- Tants milions de persones en el mon, i a vegades només en necessito una...

El que em va dir era molt maco. Vaig somriure.

- Està bé. Però promet-me que 1) de debò penses el que dius i 2) Em deixaràs ajudar-te quan tinguis un problema. Val? De debò que odio posar-te trista...

Me la vaig mirar, sorpresa.

- Erin, contesta'm només una cosa. T'he mentit alguna vegada, JO? Oi que no? I, que jo sàpiga, sempre he estat completament sincera amb tu. És, o no és? Així doncs, que sàpigues que no penso començar a mentir-te ara...

Vaig somriure.

- Ja sé que no. Només vull assegurar-me'n. De debò que no penso que em menteixis, però vull que tinguis present que pots comptar amb mi en tot moment.

- De veritat? No ho sabia, Erin... - vaig fer, amb sarcasme.

Vaig fer una pausa, preparant-me pel que anava a dir.

- Però jo et volia parlar d'una altra cosa, Erin... L'Edgar.

OFF: No et mato però em faig la boja XDD

Eh? L'edgar? Què passava amb ell?

- Ha passat alguna cosa?- vaig preguntar, preocupada- Si és lo de la torre d'astronomia ja ho sabia...

¬¬'
Ara feia con si res...

- Erin, només que al menjador us vaig veure molt... Junts, no sé...

Em vaig fregar les mans, nerviosa.

- Si mai passés alguna cosa... Jo seria la tercera en saber-ho? Primer l'Ed i tu, clar...

Ah! Vaig riure.

- No ha passat res, Al. Ens vam fer amics fa poc, i la veritat és que m'ha ajudat molt en tot. Però no. Tenim tretze anys per l'amor de déu...- vaig fer que no amb el cap.

Vaig riure.

- Als tretze és quan es sol començar, Erin... Vés amb compte, i si toca més del compte, BUFETADA! - vaig fer, divertida.

Li vaig fer pessigolles a la panxa.

- Erin, ja saps com penso... Si mai hi ha res, jo la tercera, eh?

La veritat es que feien molt bona parella... Que monos ^^.

Vaig riure.

- Allie! Per l'amor de déu, l'Ed no és així. De debò, ja et dic ara que no passarà res. I si fos, així, saps que t'ho diria. Amb pesar, però t'ho diria- vaig miar divertida la cara que va posar i vaig afegir, per a què no hi haguessin malentesos- Ja saps que a mi, lo d'explicar el que sento...

- Ja ho sé, que no és així - vaig fer, picant-li l'ullet -. I ja sé que a tu no se't dona bé explicar el que sents. I m'alegro de sentir que m'ho explicaries.

Vaig mirar els mussols, que picotejaven el tovalló amb menjar

- A vegades els envejo, saps? Ser lliure, volar...

Vaig somriure.

- La veritat és que és maco. Però jo per sentir-me lliure ja en tinc prou amb la sala de la necessitat, en la que, per cert, he notat que mhas remenat els dibuixos una altra vegada. Algun dia ja tel's ensenyaré jo, no cal que vagis a cotillejar...

Piiiiilada!

- I quina gràcia tindria llavors, Erin? Si tu mel's ensenyes no et puc dir que estan bé, no saps acceptar els piropoos. XP

Li vaig donar un cop de colze, divertida, i vaig afegir:

- Però encara m'has de cantar...

- Ja, però algun dia m'agradaria ensenyar-t'ho tot per voluntat pròpia...- vaig dir, sentint-me culpable de cop. Mai havia ensenyat res a la meva millor amiga i vaig i li ensenyo a l'Ed, que feia molt poc que el coneixia. Vaig afegir, convençuda:- Algun dia ho faré. I acceptaré totes les crítiques, tant si són bones com si són de "nena, millor dedica't al parxís, que ho fas fatal". Algun dia ho faré...

- D'acord, el pròxim cop que tingui intenció de cotillejar, t'ho diré i no tindràs més remei que ensenyar-ho tu mateixa ^^. - vaig fer, somrient.

Tampoc és això...- vaig dir- de debò que tinc ganes d'ensenyar-t'ho per voluntat pròpia. Un dia ho faré i després em dedicaré al parxís. Tracte?