Batut de bescuit amb els pares ^^

Al entrar la botiga em ve una escalforeta molt agradable. Ah, què bé s'està aquí! Segueix sent el millor lloc per anar els dies de fred, pel que sembla ^^

- Us va bé si ens sentem a aquella taula? - Dic, senyalant-ne una que te tres cadires collocades al costat. M'assec en una i em miro la carta, encara que la podria recitar de memòria.

- Està bé el batut de bescuit? ^^

Entrem a Les Tres Escombres i no puc evitar somriure al sentir l'escalforeta. Que be s'està aquí ^^
Em trec l'abric i la bufanda i els penjo a la cadira.

- Sí, aquesta taula ja va bé- faig amb un somriure, mentre m'assec.

Em giro cap a la barra i busco amb la mirada al Luke. m'havien dit que estava treballant a Les Tres Escombres de cambrer per pagar-se els estudis, però no el trobo per enlloc, així que em torno a mirar al Dan i el Dean.

- El batut de bescuit és una beguda de Déus.- li dic al Dan, somrient.-Prova'l, t'agradarà ^^

Somric, en veure com s'asseuen. La veritat és que quedarien bé, penso, intentant no deprimir-me amb aquest pensament.

Ens quedem uns segons en silenci mentre ens traiem els abrics. És llavors quan arriba el cambrer.

- Ai, hola, Luke ^^ - li dic, somrient. Sempre m'ha caigut bé, aquest noi, tot i que no el conegui massa - Un cafè, i... dos batuts de bescuit, oi? - confirmo amb l'Em i el Dan, amablement - Com et van les coses, Luke?

La veritat és que fa força temps que no el veig.

Acabo de servir la taula del fons quan veig que ha entrat més gent i s'estan asseient a una de les taules de l'esquerre. Que dura és la vida del cambrer u.u

Em dirigeixo cap allí, i al arribar veig que són el Dean, l'Emily i un noi que no conec.

- Ei, Dean.- el saludo, amb un somriure.- Feia temps que no et veia! I a tu també, Emily, com et va tot?

Em miro a l'Emily, asseguda al costat del Dean. No sabia que aquests dos es coneixien. Si fan bona parella i tot.
També em fixo en l'altre noi, que no em sona de res tot i ser Hufflepuff.

El Dean em pregunta com em van les coses i m'encongeixo d'espatlles. -Aquí, currant. Que hi farem, tu.

Assenteixo quan em demanen alguna cosa per beure i em dirigeixo a la barra a buscar-ho. Torno amb les tres begudes i les deixo sobre la taula.

-Dos batuts de bescuit i un cafè ^^- faig, amb un somriure.- Alguna cosa més?

Per un moment m'oblido que estic al passat amb els meus pares i que el Luke que jo coneixo no pot estar aquí, així que quasi em disloco el coll al girar-me tant ràpidament.

Auch. Merda, quin crec més xungo que ha fet la meva columna. Comprovo que sí, continuo viu, i em miro el cambrer que, tot i no ser el meu Luke, no està pas malament. Què tindran els Luke?

No puc evitar fer-li un somriure d'aquells. No tinc un sensor gay però, cony, aprens a reconèixer quan a un tio li pots interessar. I jo crec que a aquest Luke, igual que a l'altre, també li van els nois.

- Jo no vull res més, gràcies. - Contesto, amb el mateix somriure. Bueno, a no ser que ell s'ofereixi. Llavors sí vull.

- Luke!-exclamo, al veure'l.- Ah, el meu porter preferit! ^^

Veig com el Dan es gira de cop i somriu al Luke. Mai li havia vist aquell somriure tan... bé, ja m'entens. No puc evitar que m'agafi un atac de riure, així que giro el cap per què no es noti tan.

Em miro el Dean i el seu café, i li dic, mentre fingeixo estar ofesa:

-En serio, Dean? Cafè? Tenint batut de bescuit?- li pregunto, mentre nego amb el cap.- M'has decepcionat profundament.

[OFF: perdóperdóperdóperdóperdó per contestar tan taaaaard! la culpa és dels exàmens, que són uns cabrons e.e']

En aquell moment, tinc la sensació de que alguna cosa se m'escapa. Per això em limito a somriure-li a l'Emily, fent un glop del meu cafè.

- Sí, emily, cafè. És la meva gran obsessió.... - Faig un somriure amable - El pròxim cop, demanaré batut, va.

Me'ls quedo mirant als tres, estranyat. Semblen tenir com una mena de complicitat... Algú em pot explicar què passa?

De sobte, el noi que no conec es gira cap a mi. Al principi es queda una mica desconcertat, però després em somriu. No, no em somriu, em somriu.
Veig com l'Emily es riu, però no puc evitar tornar-li el mateix tipus de somriure al noi. La veritat és que no és la millor idea, si encara va a Hogwarts és possible que no tingui més de disset anys...

-No ens coneixem, oi?- pregunto, encara somrient. De veritat que no hauria d'estar fent això, però... Va, que més dóna? El Dean té la mateixa edat que jo i bé que sembla estar pillat de l'Emily, no?

-Em dic Luke, encantat ^^- dic, mentre li allargo la mà.- I tu ets...?

[OFF: no et preocupis, Erin. Jo entenc el teu patiment xDD]

Què li havia dit a la Rose? Alguna cosa sobre no liar-se amb gent del passat? Jo? Què va. No. Per res.

- Dan. - Contesto, tornant-li l'encaixada. - Daniel F... Smith. Daniel Smith.

Felicitats, Dan. Has estat a punt de cagar-la de veritat. I ara controla el tic del ull, tio. Calma i serenitat. No ha passat res, aquí no ha passat res...

- Vaig a Hufflepuff, sisé.- Val, això no ho hauria d'haver dit. No tenia per què saber que no era major d'edat... Quants anys tindria, ell? Divuit?

-Més et val demanar batut a la pròxima, eh?- li dic al Dean, somrient, mentre faig un glop a la meva beguda.

No sé per què em fa tanta il·lusió que insinuï que hi haurà pròxima vegada. De veritat que no ho entenc. Argh, que algú li digui que deixi de ser tan encantador. Siusplau.

-El Luke també anava a Hufflepuff.-afegeixo, mirant el Dan i somrient.-Era el porter de l'equip ^^

Me'ls miro als dos, al Dan i al Luke. Queden tan bé... ^^

Faig un somriure, tot i que és una mica forçat. Sé que la situació no és la que jo m'esperava... Si havia de ser sincer, volia estar una estona a soles amb l'Emily, tot i que sabia que no tenia res a fer amb ella (Digueu-me masoca), i, la veritat, no ajudava el fet que el noi que, creia jo, estava interessat en ella estigués fent bromes internes amb els altres dos. Tot i així, no sóc el tipus de persona que es deprimeix davant dels altres... de manera que faig el que puc per passar-m'ho bé.

- És veritat - comento - Quant de teixonet junt! Això no pot ser, hem de dur una mica més de blau a la taula. La pròxima vegada, a més de demanar batut de bescuit, portaré la meva antiga bufanda Ravenclaw i la posaré com si fóssin estovalles - dic, traient el meu orgull raven... si és que no se'm pot treure de casa.

Oh. Sisé. Te 16 anys, ni tan sols és major d'edat. Algú em pot explicar per qué sembla tenir la meva edat? I per qué l'únic tio, guapo, a més, que lliga amb mi te tres anys menys que jo? Injust.

- Sí, porter de Hufflepuff durant tres anys.- dic, amb un somriure. La veritat és que em continuo sentint orgullós. Patètic, però bé...

Ric anb el comentari del Dean, i nego amb el cap.

- No, aquí res de pollastres. Només Hufflepuffs, home.

- A la meva antiga escola jugava com a batedor, jo.- Dic, amb un somriure, mirant el Luke. Estic a punt d'afegir que al març faig els disset, però crec que quedaria massa directe, així que res.

- Jo, papa, no et passis amb l'orgull Raven.- Al cap i a la fi amb la mare i el seu orgull Hufflepuff en teniem suficient i de sobres a casa. Em costa una mica adonar-me del que he fet.

Sí, li hi he dit papa. Em cago en la puta, no faig res bé U.U hauria de fer veure que no m'he adonat? Sí, potser serà el millor.

Dissimula i somriu, Dan!

M'agafa un altre atac de riure, que casi m'acaba fent treure mig batut pel nas, quan el Dan li diu papa al Dean. Em recorda a quan el vaig conéixer i em va dir mama. Aquest noi sembla tenir un problema amb els noms de la gent... Però m'acaba fent riure.

- Cap dels dos es prou vell com per fer-te de pare.- li dic al Dan, encara rient. Em miro al Dean i li somric: - No et preocupis a mi també em va dir mama ^^

I aleshores, entremig de tot l'embrollo raro que hi havia allà, va el Dan i em diu Papa. Hola? O.o

- Espera, Papa? I a tu t'ha dit mama? - dic, rient, senyalant l'Emily - Home, ens assemblem una mica, no t'ho negaré. Però que no sóc tan vell, eh? tinc dos anys més que tu. - faig, somrient.

Intento no pensar en les situacions que el comentari de l'Em implica. Si a l'Emily li ha dit mama i a mi papa... Doncs... Doncs... Potser...?

Dean, he dit que no hi penséssis! em recordo, mentalment.

Quan el Dan li diu papa al Dean primer em quedo flipant, però després ric.

-No et preocupis, hauria pogut ser pitjor.- li dic, divertit.- Li hauries pogut dir papa a un professor.

Em giro cap a la porta al sentir entrar a algú, i veig com un grup de gent s'asseu a una de les taules.
Sembla que toca tornar a treballar...

- Bé, crec que hauria de continuar currant. Espero veure's més per aquí ^^- Els hi dic, somrient. Em miro al Dan i, somrient de costat, afegeixo: -Ha sigut un plaer coneixe't, Dan.

Els hi faig un últim somriure i em dirigeixo a la taula del grup de gent que acaba d'entrar. Ah, que dura és la vida del cambrer! u.u

- Ho sento, Dean, és que m'has recordat al meu pare. Ell també era Ravenclaw. - Faig, possant to de disculpa. En certa manera és veritat: Em recorda al meu pare, però perquè és ell en jove.

Em miro a la mare i forço un somriure, quan diu que tant el pare com el Luke són massa joves per ser el meu pare. Però bé que en sis anys ho serà, mama, si tu sabessis...

- Sí, igualment. - Contesto al Luke, amb un somriure, mentre em quedo mirant com se'n va. Noooo, no marxiiiis. Snif. Veig com desapareix entre la gent i em giro altre cop cap als meus pares.

- Així que l'Em és la meva mare i tu el meu pare, eh, Dean? - Faig, recordant la meva feina com a celestino. - Doncs no farieu mala parella ^^

Dintre el meu cap només puc sentir una veueta cantant Can you feel the looooove toniiiight. Potser tenen raó quan diuen que no penso...

Faig adéu amb la mà al Luke, que ha d'anar a atendre una altra taula. sempre m'ha caigut bé, aquest noi, penso. Però llavors...

- Així que l'Em és la meva mare i tu el meu pare, eh, Dean? Doncs no farieu mala parella ^^

O.O

Em quedo callat, clavat al meu seient, mentre noto que la sang em puja a la cara (Cabrona, no em facis això!). Després de pestanyejar una mica, però, començo a recobrar la consciència i intento fer veure que estic normal. No em surt gaire bé.

- la meva pobra bufanda raven acabaria a les escombraries en cinc minuts...


Però a veure, aquest no estava també enamorat de l'Emily? Què passa, que l'únic que vol fer és fastidiar-me encara més? no li serveix que jo mateix m'adoni que no tinc res a fer amb ella?

En aquell moment, estic cabrejat de veritat. Però, a diferència del meu enamorament, no ho mostro.

M'acomiado del Luke amb un somriure, fent adéu amb la mà. M'ha agradat veure'l, feia temps que no hi parlava, amb ell.

Aleshores sento el comentari del Dan i noto com em crema la cara. Dirigeixo la vista cap a la taula, evitant creuar la mirada amb el Dean. Les vetes de la fusta comencen a semblar-me moooolt interesants.

- No duraria ni dos minuts.- faig, intentant rebaixar la tensió. No funciona.

S'han possat els dos vermeeeeeells. Què monos. No puc evitar somriure al veure'ls així, i es que m'ha alegrat veure que s'estimen tant com al futur.

Em ric i m'assec bé a la cadira, agafant el batut de bescuit que fins ara no havia tocat.

- Hm, està molt bo! - Dic, assenyalant la beguda amb una mà. Me'ls miro als dos una estona i em possoa canturrejar per mi mateix

- Float along and listen to the song. The song say kiss the girl.

Sí, què passa? M'agraden les pelis Disney.

[OFF: Erin, m'ho estàs possant molt difícil xDD]