Una carta de la nostra "amigueta estimada". [LTNG]

Estava amb la Ursula i la Rapunzel al Gran Saló, esmorzant tranquil·lament. Vaig aixecar la vista de les torrades en sentir el batre d'ales. El correu. Vaig reconèixer l'immens mussol de l'oncle Jules, que se'm va acostar amb una petaca lligada a la pota esquerra. Però un altre mussol se'm va acostar, sen's va acostar. Era bufó, o això em semblava fins que vaig veure el remitent de la carta. La Rosalie.

- La Rosalie? - vaig fer, sense creure per què ens podia escriure. Vaig dirigir-me a les altres -. Noies, tenim carta de la Barbie per les tres.

Vaig treure la carta de la pota del mussol sense gaire miraments, i la vaig obrir, de manera que la poguessim llegir les tres. Deia així:




Vaig aixecar els ulls de la carta, i vaig dir:

- Vaja... Em sorprèn. S'ha preocupat d'escriuren's i no ha estat extremadament desagradable...

- Això és el nadal que li fa perdre facultats.-vaig riure- que vol dir amb aquesta carta un regal per nosaltres- vaig fer dibertida- veieu, ens troba a faltar... Com que no té amics...- vaig dir posant veu trista- que voleu que fem?

- Home, Ra, tu no saps que el Nadal obre el cor a tothom? - vaig dir, fent broma.

Vaig reflexionar. Què feiem? Ens fiavem de la Rosalie? Passavem d'ella?

- Mmm... Encara que la possibilitat de trobar-nos una bomba al regal és elevada, proposo que anem a mirar què ens ha enviat la tia aquesta... - vaig dir, amb un somriure torçat.

Mirava per sobre l'espatlla de la Gis la carta de la Barbie. No em va agradar gaire com sonava tot allò... Em vaig posar pensativa, intentant esbrinar i desxifrar les paraules que duia escrites la carta.

"Un regal...posters...el més que s'havia acabat..." Totes aquelles paraules venien i marxaven del meu cap com un remolí d'idees.

Vaig seguir rumiant mentre la Ra i la Gis parlaven. Una carta, i a més a més de la Barbie...feia pudor de socarrim.

"Ja diuen que el nadal posa tou a tothom, però a la Barbie... Si home!" Vaig pensar, per a mi.

Llavors hi vaig caure, i em vaig posar blanca de cop, adonant-me d'una cosa que no em feia cap gràcia.

- Noies... - Vaig dir, en un murmuri quasi inaudible fent que la Ra i la Gis es giressin per mirar-me.

Em vaig girar cap a la Ursula, en sentir el seu murmuri.

- Tia... Estàs bé? Què passa?

Vaig quedar-me mirant-la, expectant, preocupada.

Em vaig mirar les noies. No ho havien entés encara... PFF...

-Sabeu el dia aquell a la sala comuna? Quan vam estar barallant-nos amb la Barbie i al final vam fer una aposta? - Vaig dir, en un murmuri, sense acabar de creure-m'ho - Al final vam quedar que si nosaltres perdiem hauriem d'empapelar TOT el castell amb la foto de la meva cosina i el Lestrange aquell. Us enrecordeu?

Vaig empassar saliva i vaig prosseguir.

- I es veu que ja ha passat un mes i hem perdut l'aposta. Com que hi ha hagut el nadal i les festes pel mig, no ens n'haviem recordat més, de l'aposta, però es veu que la puta aquesta si que n'estava, de pendent...

- Joder... La aposta... Me n'havia oblidat completament! - vaig exclamar.

Vaig ficar-me el cap entre les mans, enfadada. Com ho havia pogut oblidar!? Com???

- Bé, noies, mirem el got com si estigués mig ple! Almenys deixarem en ridícul a la Black i al Lestrange!