El cadàver del Mark

Vaig entrar al vestíbul, i vaig veure el Mark flotant, a un parell de metres de terra. Mort. Ferit.

- NOOOO!!!

Vaig correr cap a ell, fent-lo baixar, i el vaig abraçar, em vaig mullar a la seva sang, i vaig començar a plorar.

- No, tu no, Mark...

El meu osset estava mort.

Estava passejant pel passadís quan vaig sentir algú cridar. Què devia passar?

Quan vaig arribar al vestíbul vaig veure l'escena. Un toll de sang, i a sobre una nena amb un noi més gran que ell en braços... mort. M'hi vaig acostar amb compte de no relliscar, aguantant-me el vestit amb les mans, i amb els ulls com plats, que s'havien clavat a les lletres que flotaven.

- Què ha passat? -li vaig preguntar a la nena, perquè en aquell moment els seus poensaments estaven fets un embolic i era difícil descobrir-ho.

Passava per un passadís tan tranquil·la, quan vaig sentir una veu molt coneguda cridant.

"L'Allie!"

Vaig començar a córrer tant com podia. Vaig trobar l'Al i la professora d'astronomia.

L'al estava plorant. I, al seu costat, hi havia un noi de Ravenclaw. Mort. Ple de sang.

No sabia què fer. No sabia qui era aquell noi. No sabia què havia passat.

Així que vaig fer el menys que podia fer: Vaig anar cap a l'Allie i la vaig abraçar. Allà em vaig quedar. esperant a que es tranquilitzés.

Vaig veure mentre baixava les escales, que l'Erin, amb cara de pànic, corria cap el vestíbul. Vaig fer el mateix alarmada.

El primer que vaig veure van ser les lletres lluents que suraven a l'aire:

L'HOME ÉS UN ANIMAL MALALT...
HE TORNAT

Em vaig quedar de pedra un moment. Després vaig veure l'Allie i la Erin cobertes de sang, amb el noi de Ravenclaw que m'havia trobat a les masmorres en braços... inert i cobert de sang. Mort.

"LA MARE QUE ELS VA PARIR! HAN TORNAT! HAN TORNAT!"

Vaig córrer cap on eren,. enfurismada, sense dir res i vaig posar les mans a la cara del noi de Ravenclaw, procurant no mirar-ne'l massa. Seguia calent.

No tenia clar el que estava fent, només savia que vaig treure la vareta i vaig arrencara a córrer cap a la porta principal, per baxar les escales.

"Potser encara és aquí"

Estava actuant impulsivament, sense ser conscient que no hi tenia res a fer i que podia acabar com el noi de Ravenclaw.

Passetjava per el castell quan vaig sentir un crit, però no era un crit normal. Vaig arribar al vestibul i el que vaig veure va fer que em quedara clavada al terra:

L'home és un animal malalt...
He tornat.

Senyor del Mal

Però lo pitjor fou vore que no solament havi deixat un missatge, vaig vore que Al tenia algu en braços. Al apropar-em vaig vore que era el Shuller.

- Al!- vaig dir mentres anava al seu costat, alli també estava Erin, les vaig abraçar a les dos.

Les paraules venien a la meua ment: Ha tornat..

Vaig veure com l'Agatha sortia corrents. Merda!


- Al, siusplau, tranquil·la- vaig dir abraçan-la més fort.- Queda't amb ella, siusplau, sam. Jo ara vinc- I vaig ortir corrents darrere de l'Agatha.

La Lils i jo, que veníem d'una meravellosa estona als jardins, vam entrar al vestíbul. De seguida vaig fixar-me en que hi havia una petita congregació de gent allà al mig. Entre tots ells, l'Allie s'abraçava a un inert i sagnant Ravenclaw, sota unes lletres flotants.

De seguida vaig adonar-me de la magnitud del desastre. L'Agatha va passar-me pel costat, enfurida, amb la vareta a la mà. No podia deixar que sortís.

- Agatha, quieta! - vaig dir, agafant-la pel braç -. No pots sortir, és perillós!

Va intentar alliberar-se, però era inútil.

Vaig poder llegir els pensaments de l'Agatha, que eren molt més clars i no vaig saber què fer.

"Però que va a buscar-lo? S'ha begut l'enteniment?"

La noia més petita va sortir darrere d'ella.

"I ara l'altra!"

Vaig treure la vareta i vaig dir: Expecto patronum.

En va sortir un corb.

- Director, hem trobat un alumne mort al vestíbul! La senyoreta Black ha sortit corrents per si el pot enxampar! Vingui!

El corb va desaparèixer volant.

- Noies, crec que seria millor sortir d'aquí, i deixar-ho tot al seu lloc... potser poden trobar pistes però si ho emmerdem tot...

Per sort, de seguida vaig veure que entraven dos alumnes més, amb la arrossegant la Black i l'altra nena amb ells.

El Bohr em va enxampar, però jo no tenia intensió de fer-li cas.

- Bohr, deixa'm anar! Deixa'm anar!!! Potser encara és aquí! Ha matat el Mark!!!

Vaig lluitar per desempallegar-me'n, sense conseguir res, perquè era més gran i més fort que jo. Tot i així, no tenia intenció de parar quieta.

Merda... Això es desmadrarà...

- Agatha, sé que ha matat el Mark! Però és que no veus que et matarà a tu, també?!

Per evita més situacions, vaig apuntar a la porta : Colloportus!. "Almenys així estem segurs, aquí, i ningú més voldrà sortir".

- Hem de mantenir la calma...

Merda. No la veia. De cop, però, vaig senti dues persones que forcejaven. Vaig patir per si havien capturat l'Agatha i vaig córrer cap allà traient la vareta.

Ufff... Vaig pensar en veure que era el James aturant a l'Agatha.

- Gràcies, James. L'havia perdut de vista- Em vaig dirigir a l'Agatha- Siusplau, Agatha, no ho facis. és molt, molt perillós... El més probable és que ja no hi sigui, de fet. Siusplau...

Vaig baixar corrent des del despatx, aguntant-me la túnica i el barret al cap, com sempre. Desgraciadament, no m'havia pres les pastilles, i no vaig poder reaccionar com calia, perquè la situació em superava de molt. Només vaig posar els ulls com plats, i vaig veure que tothom es girava per mirar-me a mi. Em vaig treure el barret lentament.

- Jo no... jo no... jo no volia...

Em vaig desplomar al peu de les escales del vestíbul i em vaig quedar allà, plorant silenciosament, amb el cap entre les cames

Ni escoltava, ni volia escoltar, només volia empaitar a la persona que havia fet allò, necessitava córrer i necessitava sentir-me útil, i allà m'estava sentint inútil. No volia pensar que era perillós, no volia pensar que la gent patia.

- BOMBARDA! - vaig dir, apuntant a la porta, aprofitant que l'Aberforth els havia distret.

Vaig caminar cap al grup de gent, on hi havia un director desesperat, totalment irreconeixible en vista de les seves escenes de nen petit.

En aquell moment, una explosió va ressonar i es va fer un forat a la porta. L'Agatha va apartar-se uns metres de la porta, evitant la polseguera, i de seguida que va poder va començar a córrer cap a l'exterior.

- Merda, Black! MERDA! - vaig apuntar-la amb la vareta -. Animo linqui!

La noia no es va girar. Quan ja era un parell de metres lluny de la porta, el raig vermell va tocar-la a l'esquena.

De repent vaig vore com Erin corria raere de l'Agatha. I com aquesta despres era arrastrada per el James.

Jo continuava en el meu mon, no podia ser que haguera tornat, però si el meu avi em va dir que estava vigilat?!
Aleshores un soroll em va traure dels meus pensament.
Agahta acabava de fer volar la porta.

- AGATHA!!!- vaig cridar mentres deixava l'Al i em dirigia cap a ella. Aleshores vaig vore que James també corria i li llançava un animo linqui. Vaig correr més ràpid cap on estaven.

L'agatha va destrossar la porta i el James va fer-la desmaiar. vaig anar corrent cap a ella.

- Agatha!!- Vaig cridar, posant-me a plorar, ja- siusplau, feu que no faci res! feu el que sigui, però que no vagi darrere de l'home aquest!!

Vaig esperar a què vinguessin a emportar-se-la, preparada per sortir corrents en direcció a l'Allie, que s'havia quedat sola.

L'Agatha es va desplomar, inconscient, i l'Erin va córrer cap a ella. Lils, que no s'havia mogut ni un mil·límetre des que havia vist l'escena, estava paralitzada i tenia els cabells d'un sinistre color, entre platejat i gris.

Vaig acostar-me a l'Agatha i la vaig agafar en braços. Vaig deixar-la al costat d'una columna i vaig lligar-la amb un encanteri. Després li vaig retornar la consciència.

- Erin, sisplau, encarrega't que l'Agatha entengui per què no pot sortir. La teva vareta, Black, me la quedo jo de manera temporal.

- Es- està bé- vaig dir sanglotant, i vaig abraçar a l'Allie amb una mà mentre amb l'altra agafava l'Agatha per a què no s'escapés- Sento haver-te deixat, al... ja estic aquí de nou.

Vaig mirar al James. Per si de cas, vaig pensar:

"Perquè em dius que em quedi amb ella? Què pretens fer tu? Siusplau, no vagis a buscar-lo...!"

James va lligar a Agatha a un columna i Erin es va quedar entre aquesta i Al.

- Pense que deuriem de dur el cadaver a la infermeria. No el podem deixar aci.- vaig dir mirant sobretot a Al.

Algo dintre meu em deia que anara a buscar-lo, però ara no podia em neccesitaven aci.

"Tranquil·la, Erin, no hi aniré, però he de tancar i reforçar la seguretat, si no ho fa ningú..."

Vaig sortir un moment del castell i vaig apuntar als murs.

- Protego horribilis! - una cúpula màgica va cobrir el castell, protegint-nos temporalment.

Vaig entrar a dins i vaig reparar la porta, reforçant-la amb màgia, com vaig fer amb totes les portes i finestrals.

- Agatha, et deixaré anar, però vull que estiguis tranquil·la i no intentis sortir. Calma't. - no va dir res, però jo hi confiava i vaig deslligar-la.

oFF: com no li heu donat encara pastilles a l'Aberforth, gent? XD

ON:

Quan em vaig despertar em vaig trobar lligada a una columna, i el Bohr s'havia quedat la meva vareta. M'el vaig estar mirant malament una bona estona, fins que em va deslligar.

Vaig respirar profundament i el meu cervell es va tornar a posar en marxa. Lamentaba haver-me deixat portar, però no pensava demanar perdó.

- Em sembla molt bé que tanquis el castell perquè ningú no surti, però per poc probable que sembli, el qui ha fet això podria seguir aquí. Hem d'avisar la gent. Hem de reunir tothom aquí, o al Gran Saló. I s'ha d'avisa al ministre o als aurors o a algú... jo què sé! L'Aberforth ho sabrà.

Em vaig acostar al director i vaig rebuscar-li les butxaques, fins que vaig torbar un potet de pastilles, N'hi vaig fer empassar una, tapant-li el nas.

"Va, Aberforth, digue'ns què fem"

Vaig empassar la pastilla i mica en mica tot es va anar fent més real... Em vaig eixugar les llàgrimes, com si no hagués passat res, vaig aixecar-me i vaig agafar la vareta.

- Sonorus: Tothom al Gran Saló, alumnes i professors. Acaben d'atacar un alumne.

Vaig preferir no dir que hi havia un mort, perquè la gent no entrés en pànic. Hi havia alumnes que de vegades eren impredictibles i impulsius, com la Black ho acabava de ser feia moment.

- Ariel, siusplau, sigues tan amable de dur el senyor Shuller a l'ifermeria, i que Madam Pomfrey el cobreixi amb un llençol... - la professora va assentir, va prendre el noi de les mans de la Lovegood i va marxar escales amunt.

Vaig acostar-me a la taca de sang, i vaig fer aixecar la Lovegood i la River, que era a tocar d'ella.

- Ja no poden fer res per ell... Bé sí que poden, poden mantenir-se sanes i salves, i anar al Gran Saló amb tothom.

Em vaig ajupir, i vaig passar la vareta pel doll de sang... com m'imaginava no hi havia marques ni proves de cap mena de manera que no valia la pena mantenir aquell doll de sang macabre al seu lloc.

- Purgo. - vaig dir, i e terra va quedar net. després vaig apuntar la marca que hi havia a l'aire. M'era ben igual si els del Ministeri em renyaven. Els nens petits no tenien per què veure allò, encara hi somiarien durant mesos-. Evanesco.

El missatge va desaparèixer.

- Au, va - vaig dir als qui quedaven allà.- Al Gran Saló, he dit. I vostè Black, que sàpiga que repararà la porta.

No em podia moure.

El senyor del Mal.

El cos del Ravenclaw era com un iman per a la meva vista, no podia separar-los d'ell. Al meu voltant passava de tot, L'agatha enfadada, el James que la volia parar...

Però jo seguia igual, quieta.

Els cabells eren d'un color trist, sinistre, horrible. Petites llàgrimes em van caure quan la professora va moure el cos del noi, i vaig desviar la vista al James, mig espantada mig trista. No tenia veu, no podia dir res.

El senyor del Mal...

- Lils, carinyo... Anem al Gran Saló, vinga... Aquí ja no hi fem res... - vaig dir, abraçant-la i dirigint-la al menjador.

Vam entrar, abraçats, barrejant-nos amb la munió de gent.

[Sortim del tema, anem al gran saló]

Sentia veus, sentia crits, i el meu cor sentia dolor. Per què? PER QUÈ?

Llavors em van treure el Mark. Em van treure el Mark de les mans, i jo vaig començar a bracejar, com una boja, volent que tornés a mi... Però sabia que no podria ser...

- NOO!!! MARK!!! DONEU-ME'L!!! ÉS MEU!!!

I em vaig estirar a plorar damunt el doll de sang que ell havia deixat.