Arriba la primavera!

Es fa l'ofès quan diu que li ha robat la idea, però tot seguit fingeix que no li importa. Somric en veure la seva pèssima interpretació.
-Ei, no soc l'única a la qui no li surt bé d'interpretació improvisadant eh!
L'ambient, completament relaxat fins fa un moment, és tensa una mica quan parlo de la feina. Bé, no és un tema que agradi a ningú...
-Home, si vols vaig a parlar amb ell, amb en Blood, i li comento que podria ser molt més útil un treball del plan "Com evitar que el teu clon prepotent afecti la teva vida." o una cosa així... Odio quan els professors es motiven... És pensen que la seva és l'única assignatura que tenim...Quina ràbia...
-Jo he de fer un treball de pocions, un resum sobre la vida dels dimonis d'aigua, i bé, no és feina feina, però la meva mare em matarà com no li envií una carta de mínim tres pams i mig explicant-li TOOOOTS els àpats que he fet, amb qui he parlat, que he dit... Molt xafardera ella... En veritat és un sol!
La meva mare sempre m'ha encantat. Tenim les nostres disputes, però ens portem força bé al cap i a la fi. És com una amiga més, sols que amb dret de castigar-me...

- No? Aleshores tampoc soc bo per teatre, tot i que el teatre m'agrada.

Ric amb el comentari.

- Jo no ho intentaria, el Blood, amb perdó pot fer por de vegades. Si, eh? Es pensen que sols tenim la seua assignatura com si no hi hagueren assignatures i treballs que fer!

Ric quan diu allò de sa mare.

- Jo deuria d'enviar alguna a casa crec, per dir que seguisc amb vida i que tot em va bé, gràcies per el recordatori.

-Ui, doncs jo de tu li enviaria aviat, que després venen els examens, i si els hi envies et demanen les notes i... bé, jo prefereixo que no s'assebentin de massa!

Acostumo a dir totes les notes a l'estiu, quan torno. Així no em poden enviar xiulets, ni coses per l'estil...
Ostres, ara que hi penso...

-Ei ei ei! Deixant de banda les mares, les notes, i la feina.... D'aquí a dos mesos aproximadament serem. . . LLIURES!
Aixeco els braços, com si acabes de guanyar el premi més gran del món.

- És veritat, serà millor que els envie abans dels examens, no vaja a ser que després siga pitjor.

M'estire un poc abans de sentar-me de nou, comença haver fam.

- Si, dos mesos, com passa de ràpid, tot i que tirarem de menys Hogwarts, com sempre, és impossible no trobar a faltar-la. Pensar que en sete haure de deixar per sempre...calla, calla.- dic rient.

Es torna a asseure, i cometa una veritat universal que ningú entendrà mai. Hogwarts és l'única escola que trobes a faltar a l'estiu. Ostres, es veritat, a sete l'haurem de deixar per sempre...
-Ei! Que jo no he dit lo de sete! - dic donant-li un cop amistos a l'espatlla.- Ostres, no hi havia pensat fins ara... Doncs si que ho trobaré a faltar a l'estiu tot això si...
Posa una cara entre tirsta, nostàlgica... i alguna cosa més que no sabria definir.
-Però... venen les Vacances, la Piscina, el Relax, la Familia... 0 treballs de professors rabiosos. Aquesta és la millor part, sens dubte!
Home, doncs ara que hi penso, les vacances son amargues i dolces a la vegada... Que trist...

- Ja, però m'enrecordat, associació de idees.- dic rient.

Em pose al seu costat quant posa aquella cara.

- Però encara et queden quatre anys, tres en el meu cas, i tot un jardi inmens i un castell amb moltissimes coses per descobrir i disfrutar, a més Hogwarts sempre donarà la benviguda a aquell que torna a casa.- dic somrient.- I els deures dels professors, hi ha que si que posen alguns cops però bah, sincerament, crec que poc professors s'han recordat d'ells després d'estiu, i tot i aixi, sempre els pots fer la última setmana o al tren!- dic rient.

La punxe perquè torne a riure.

- I encara tenim dos mesos, per descobrir noves coses!

M'emociono quan descriu el castell i els jardins com el millor lloc en el món, però quan comenta que Hogwarts sempre serà casa nostre sento que em deixa... tocada. S'asseu al meu costat, així que provo d'animar-me.
-De fet, tenim dos mesos, i uns professors disposats a fer-los eterns.
Fer la feina al tren... Home, jo estava acostumada a fer-la la última setmana, però això de ferla al tren m'ha convençut.

-Home, doncs pot estar bé fer-ho tot al tren. A part, així sempre li pots demanar a un company que t'ho deixi. M'agrada la teva idea, ara l'aplicaré!
Em punxa, i faig un somriure real, però no tan com els altres. Encara estic bastant nostàlgica jo també.
-Peeerò... abans que arribin l'hora de tornar amb el tren, les vacances, i fins i tot els examens... Tenim una selecció de quidditch que farà història!
Torno a somriure, però aquest cop un somriure reconfortant.
-Hauries d'entrenar abans de les proves, no?

Pasaria un braç per els seus muscles per reconfortar-la però pot ser es sentia incomoda, aixi que ho vaig deixar correr.

- I fer que parega un any!- dic rient.

Somric al veure que somriu, he dit ja que m'agrada fer somriure la gent? Doncs m'agrada.

- Al tren entre conversa i conversa vas fent exercicis, i quant et dones compte, ja has acabat i estas davant de la millor escola que existeix! Encara recorde el primer cop que vaig arribar a Hogwarts, creia que era un somni.

Em parla de l'entrenament i em passe una mà pel coll, havia oblidat l'entrenament.

- Si, entrenar...doncs...no se que dir-te, tot i que pot ser deuria de mirar les graneres per veure com són.

-Un professional com tu buscant escombres a l'escola... És broma!
Ric en veure la seva cara "d'ofès".
-Doncs ja saps, quan comencis a entrenar m'avises, que sent tan tímid encara te'm posaràs nerviós amb tanta gent durant les proves...
Ho dic en to de broma, però per la cara que posa, s'ho pren més com una predicció de futur que una altre cosa.
-Tranquil, però, tinc la solució. T'enviaria el meu grup de fans a veure't entrenar, però no t'intimidarien massa, així que, si vols, puc venir jo mateixa a intimidar-te quan entrenis- dic mentre li trec la llengua.
Noto que la panxa em ronca, i m'adono que tinc mooooolta gana. Poso una mà a la butxaca de la capa, i recordo que hi vaig guardar uns quants paquets de xocolatines. N'agafo un grapat, i allargo la mà de forma que queda entre ell i jo.

Aleshores em diu que encara em posaria nerviós, si ja em pose sols pensar, imaginat quant estiga alli! Oh, per què em pose en aquests embolics pot ser, era millor no...no, no havia de provar anar, si no sempre estaria amb el i si...i si...si, aniria.

- Millor que el club de fans no vinga, que encara em posaria més nerviós i a veure on envie la bala.

Ric, imaginant-me-la des de la grada.

- Sense pancartes, si? Aleshores tot anirà bé, em fas una pancarta...- oh, no per favor, no soportava les pancartes amb el meu nom, em moriria ahi mateix.

Escolte la seua panxa i estic a punt de preguntar-li si vol anar a les cuines quant treu una paquet de xocolatines, m'ofereix una.

- Oh, no, gràcies, no tinc molta fam encara.- dic somrient.

Pancartes... Seria una bona idea... No, no vaig a ser cruel, però algun dia ho faria... "Luck, Good luck!"
No, aquell no seria el lema... ja se'm acudiria alguna cosa si arribes el moment.
Em rebutja la xocolatina, així que em giro com si anés a deixar-ne unes quantes a la capa, i com no ho veu, trec la vareta, n'encanto una , i faig que voli fins a ell i li comenci a donar copets a l'espatlla, al cap...
-Segur que no en vols? Ell sembla molt decidit a que siguis tu qui se'l mengi, i si és per educació, no et preocupis, en tinc suficients per matar el cuc.-Em giro i les vaig contant mentalment. - 5 per cap. Que et sembla?
S'està intentant treure del damunt la xocolatina, així que em giro a mirar-ho mentre ric.

Aleshores note com la xocolatina comença a donar-me cops al muscle, insistint que l'agafe, aixi que finalment ho faig, no pararà fins que ho faça.

- Està bé, em menjare aquesta.- dic somrient.- No et preocupes, he berenat abans d'arribar i m'estic guardant pel sopar.- li done un mos.- Doncs està bona si, crec que d'aquestes no havia menjat mai.

Veig que continua rient, la mire mentres continue menjant.

Agafa la xocolatina perquè pari de donar-li cops, i se la menja.
I se'm queda mirant amb aire seriós fent que encara em rigui més.
-Però no em miris així home, sembla que tinguis por de que t'enverini!
Em segueix mirant, però ja no tan seriosament, i jo m'acomodo de nou al banc. Veig un ocell que s'acosta i es posa a la branca més baixa del bedoll. Me'l quedo mirant. Em fascinen aquesta classe d'ocells. És tan acolorit, d'un blau tan intens... Sembla que estiguin encantats i tot.
-Explica'm alguna cosa sobre tu.

Em relaxe de nou. Em quede mirant el pardal que mira, és bonic si. Aleshores em pregunta que li explique alguna cosa de mi, que li explique alguna cosa...ehm.

- Ehm...doncs...a casa tinc un gos, bé, és de tots dos, un cadell de beagle, bé ja no és tan petit...però com que no crec que siga bona idea dur-lo a Hogwarts l'he deixat amb els pares, és diu Artax. Fou un regal d'un oncle que quasi ni conec, que veig com un cop cada dos anys o aixi. Sincerament, jo crec que se'l varen regalar a ell i no el va voler. És molt mono i si fos per ell es pasaria el dia jugant amb la pilota.

No se si era això el que esperava, però tampoc se que contar-li, ehm...

- Crec que a cada carta que m'escriu ma mare em parla d'ell.- dic rient.- Que si ha aprés a dur la pilota, que si sap rodolar, diria que ma mare l'adora.- dic donant-li un mos a la xocolatina.- I bé...també tinc un mussol, bé és més de l'Ali que meu, a ella li fa més cas, és diu Ahoy i...bé, això...

Em passe una mà pels cabells.

- Crec que te avorrit massa amb la història.- li dic somrient.

Es queda pensant una estona, i finalment m'explica que tenen un gos a casa seva, es diu Artrax, o una cosa per l'estil.
Em va explicant que va ser un regal, i a que li agrada jugar. M'imagino l'escena. Jo sempre he volgut tenir un gos...
Vaig a respondre, quan es posa a explicar-me que també tenen un mussol. Es pentina quan acaba de parlar.
-Ei, no! No m'has avorrit! Estava provant d'imaginar-me com deu ser tenir un gos. Mai n'he tingut cap. Tot el que he tingut es un gatet, que es deia Pinso, i en Hash, el meu mussol d'ara. Si t'envia alguna foto de... l'Artrax? Bé, si te'n envia alguna me l'ensenyes eh!
Somric, imaginant-me un gos corrent per hogwarts.
-I per cert, trobo molt bona idea això de dur-lo aquí a hogwarts!

- Oh, si crec que tinc alguna dalt, si ens veiem algun cop a la sala comuna te l'ensenye.

Em quede mirant el jardi.

- Si? Pot ser ve, tot i que no se...a més no se si està permès dur gossos a l'escola, ho miraré abans al reglament.- tampoc volia trencar alguna norma i que després llevaren punts a la meua casa per això.- Tot i que crec que hi ha que gent que ho duu, ho esbrinare i depen del que pose el dure l'any que ve o no.