Arriba la primavera!

Surto del castell amb la capa posada, però me la trec quan encara no he fet ni dos passes. Fa un molt bon dia, i això m'encanta!
Acostumada al sol, el fet que sempre hi hagi boira no ajuda massa...
Agafo la capa i embolico els pergamins amb ella, aixi només he de dur un objecte a la mà.
Els jardins no estan massa plens, ja que molts del meu curs, i més grans, han anat a Hogsmeade, però tot i així hi ha unes 15 persones per aquí i per allà. Veig un bedoll on no hi ha ningú, i m'hi acosto.
M'assec a sota mateix, arrepenjant l'esquena al tronc. El sol es filtra per les branques, i bufa un vent molt suau. Després de una setmana plena de deures, decideixo relaxar-me. Estic acabant de deixar la capa al costat quan veig que un noi s'acosta cap a mi.

Anava carregat amb dos llibres per fer el treball d'Astronomia, feia massa bon dia com per estar tancat a la biblioteca, dos llibres a una mà, i uns pergamins a l'altra, un dels quals va eixir volant quant va haver una rafaga d'aire.
Va aterrar prop d'una noia que hi era sentada al costat d'un arbre.

- Ho sent.- dic agafant el pergamí que era davant els seus peus, no sabia si li havia donat o no.- Ha eixit volant pel vent.

Deixe la motxilla al banc i pose el pergami a dins, ja el treuria quant trobe un lloc on sentar-me.
Pot ser deuria d'establir una conversa, tot i que el més segur és que estiga ocupada amb les seues coses, no volia molestar.

S'acosta i replega una cosa davant meu. Un pergamí. Ostres, ni m'havia adonat que hi era... Es disculpa, i guarda el pergamí dins la bossa.
-No, no et preocupis! - responc. Veig com li cau un tint de la bossa, així que m'aixeco a donar-li. -Té, t'ha caigut de la bossa. Em dic Alice.
Es gira per agafar el tint, i li somric.
Sembla simpàtic. I a més es de Hufflepuff!
Soc molt dolenta amb les cares, i sempre em presento tres cops abans de recordar-me de les persones... Espero que no sigui el cas. Diria que no l'havia vist abans però... qui sap.

- Oh, gràcies.- dic agafant-lo- Tinc la motxilla feta un desastre.

Em sente de nou al banc amb la motxilla damunt les meues cames i mirant que estiga ben tancat pose el tint a un costat, posant de pas alguns pergamins bé i alguns boligrafs que estan per ahi solts, deuria comprar-me un estoig.

- Encantada Alice, jo soc el Lucas.- dic somrient.

Em fixe pel color de la seua corbata que és de la meua casa, tot i que això és ben bé igual, seria simpàtic amb ella encara que fos Slytherin, és sols un color, no entenc perquè la gent discrimina per tindre un color de corbata o un altre.

Veig que la seva bossa esta més o menys tan endreçada com la meva. . . bé...de fet una mica més... Ja m'ha caigut bé!
S'assenta al banc, i veig que m'he quedat de peu com una estúpida. En un primer moment penso en anar cap al lloc on estava abans, però llavors quedaria com que no vull parlar amb en Lucas, i prou antisocial he estat últimament... Finalment em decideixo per agafar les coses i seure al costat del banc, davant d'en Lucas. No es tan violent com està asseguda al banc cosa que m'incomoda, ni tan mal educat com asseurem al tronc.
- Fa bon dia avui ,eh? Veig que no soc l'única que s'allunya de la biblioteca tan com pot! -dic assenyalant els pergamins.

Li torne el somriure quant es senta davant meua.

- És massa cansat estar a la biblioteca fent treballs quant pots estar-los fent aci fora.- dic senyalant el jardi.- A més fa massa bon dia com per estar-se alli tancat i s'ha de disfrutar.- dic somrient.

Em comença a molestar la capa, ja que em dona el sol de ple i la deixe a un costat.

- També tens feia per fer?- demane preguntant pels pergamins.

Quan somriu li canvia molt la cara. Abans de fer-ho tenia cara de preocupat, ocupat, serios... però se'n va de la seva cara quan somriu.
No puc evitar riure quan comenta que fa massa bon dia per tancar-se, tal com ho diu, sembla que parli duna presó.
Ara és a mi a qui li canvia la cara. Que si tinc feina?
-Mmm... diria que si... - dic mentre aixeco la capa i cauen els set pergamins que hi duia.- Massa feina i tot!
Enxampo un pergamí que havia començat a rodolar pel terra, i els deixo damunt la capa. Tiro el cap enrere perquè el sol m'escalfi la cara ja que ara el tinc a l'esquena. Tanco els ulls mentre noto l'escalforeta.
-MMM... això es vida...! Sol, per variar! No m'agrada la boira....

- Sempre es pot deixar per més tard, o dir que un dels mussols se l'ha menjada! Bé, no, és suposa que no puc dir eixes coses, oblida-ho.- dic rient.

Deixe els llibres al costat del banc, em passe una mà pel cabell.

- Doncs si, ja era hora que arribara el bon temps per poder passejar pel jardi sense anar amb moltes capes de roba, pareixia que el hivern no anava a marxar mai.

Quan diu lo dels mussols somric i obro els ulls.
- La dels mussols m'ha convençut, però per si a cas sempre va bé tenir un pla B. El nostra estimat Pi que baralla estaria encantat de poder destrossar alguna cosa!
Agafo un dels pergamins i el faig rodar per terra. Acaba sent relaxant i tot veure la gespa inclinar-se sota el pergamí.
- Quin curs fas tu Lucas? No em sona que vagis amb mi, oi?

- Oh, ves però amb compte amb el pi, no et vaja a fer mal, te molta mala llet quan s'enfada.

Veig com fa rodolar el pergamí.

- Estic a quart.- dic somrient. No em sona d'haver-la vist a alguna classe, tot i que pot ser anavem junts i no l'havia vist solc anar amb l'Ali i tots dos intentem sempre passar desapercebuts.- No vuic semblar maleducat, però no em sona haver-te vist, ho dic per si tu també ets de quart.- dic nerviós.- Es que no se me solen quedar molt les cares.

Em diu que va a quart, i es disculpa nerviós per no recordar la meva cara.
-No, tranquil. Jo vaig a tercer, així que és normal que no et soni.
Està força nerviós, i em sap greu. Se el que és passa quan ets tímid. Jo generalment soc molt tímida quan no conec a algú, així que el comprenc perfectament. Començo a pensar en coses per dir , per distreure'l, però no se'm acudeix res.
- La teva família són bruixots, o muggles?
Tot just ho acabo de dir veig que pot haver sonat com si fos una persona a la qui li importa. MERDA! Mira que anava bé fins ara eh...
- Vull dir, no es que m'importi però... - això, ara li dic que ell no m'importa. - O sigui, que no m'importa si la teva família és muggle o no, no que no m'importis tu. Vull dir...Callo, millor callo.
Noto com em començo a posar vermella. Ja deia jo que havia estat molt relaxada.
Si, l'he cagat, però que vols que t'hi digui... Ha sigut el primer que m'ha vingut al cap... Jo només volia que no se sentis incomoda... Si es de família muggle ja no em torna a parlar en tota la seva vida, i si no, a veure com ho arreglo tot això..

Vaig a respondre quant veig que es comença a posar nerviosa i parlar sense acabar les frases. No puc evitar somriure acaba de recordar-me molt a mi mateix, a més si somric no es sentirà tan incomoda i no estarà tan nerviosa, no? A mi m'agrada quant la gent em somriu.

- Eh, no, tranquil·la, no em molesta, de veritat.- li dic somrient.- El meu pare és muggle, la meua mare és bruixa, al pare quasi li dona algo quan la mare li ho va contar, haguera estat bé que la mare ho haguera gravat o alguna cosa aixi, l'Ari i jo ens haguerem pegat unes rises. Tot i que a casa no li donem molta importància al tema de la sang, tot allò de la puresa de sang...- faig un moviment amb la mà per llevar-li importància.- I tu?

Encara no se que acabo de dir, i quan aixeco el cap veig que esta somrient. Bueno, al menys no s'ha enfadat sembla. Em trec un pes de sobre quan em diu que no l'he molestat. Mira que soc idiota eh...

-No, jo tampoc li he donat mai importància. No volia que pensessis que n'hi donava. Es que.. Bé, m'he posat nerviosa.

Les galtes m'estan BULLINT, literalment... Crec que no havia passat tanta vergonya en ma vida. Ell hi treu importància, i fa veure que res ha passat, i tot i que em costa una bona estona, poc a poc em vaig calmant.
M'agrada la forma de fer que té aquest noi. És relaxant.

-Els meus pares son bruixots tots dos, però la meva mare es filla de muggles, així que sempre he estat envoltada de tots dos mons.

Somric. Per fi he aconseguit calmar-me.

- Sols aquells que es creuen de sang pura, que de vegades ni ho són li donen molta importància però bé és igual.

Veig que comença a no estar tan roja, no volia fer que es sentira incomoda jo, hm...veig però que al cap d'una estona comença a relaxar-se.

- Aleshores com jo, més o menys, tot i que diria que no molts de la familia per part de pare saben que som.

Veig que somriu i li torne el somriure, em tire un poc cap enrere recolçant el pes als braços, s'està bé aci fora, si.

- Si, de fet jo estic convençuda que no queda ningú de sang pura. Pensa-hi.... Segur que s'han hagut de barrejar.
La situació ja no es tan tensa, però tot i així ja no estic tan relaxada com abans. "Vinga, per relaxar l'ambient, li explico alguna de les meves super-teories, segur que funciona." Penso.
-Hi has pensat mai, en el primer bruixot? Per que jo si. Luck, ... Et puc dir Luck?

- O s'han barrejat, que és el més segur o s'han hagut de casar entre familiars, però no te sentit, tot i que sempre ells insisteixen en creure-ho.

Em pose a jugar amb una bola de paper que he trobat dins la motxilla, espere que no fora res important, no pareixen numeros sense importància.

- Si, Luck em va bé.- li conteste somrient- Jo sempre he pensat que aquells que diuen que Adam i Eva parlava amb una serp...no varen veure que parlaven parsel?- dic rient.- Pot ser eren els antecessors de Salazar Slytherin!

Era un dubte que m'havia plantejat, però bé, mai es sap.

-Doncs bé luck, el cas és que en aquest món, només veig dos opcions possibles. Una de dos. O bé els bruixots sempre han sigut bruixots i per tant els muggles han sortit d'un grup de llufes marginades i mal tractades i van crear una societat alternativa, cosa que dubto, o bé el primer bruixot va néixer en una família muggle, i va resultar ser un bruixot. Cosa que sincerament, ja és més creïble, no?

Adam i Eva? Que pinten en tot això? Espera, Parsel? Mai m'ho havia plantejat.
-Quina ment tan privilegiada no? A mi mai se'm hagues acudit pensar-hi! -dic mentre no paro de recargolar-me del riure. - De debò se't ha acudit a tu sol?
Intento posar una cara seriosa, com dient "Diguem la veritat i no em menteixis!", més o menys la d'un professor, però crec que és un fracàs total, per es posa a riure tan bon punt ho intento, i com no, jo l'imito.

- Doncs crec que me incline més per l'altra opció, aixi que podem dir que tots tenim avantapassats muggles! Perquè si els muggles foren llufes marginades, bé que sabriem que existim, no? Amb la seua mania d'escriure- ho tot! - dic rient.- Ja sabem que respondre quant els creients de sang pura ens diguen que la seua sang és superior, que tots tenim avantpassats muggles!

Començe a riure al veure la cara que em posa al preguntar-me allò.

- L'avorriment a l'estiu és el que fa.- dic encara rient.- Els meus pares però no em van tindre amb compte, em digueren que no diguera coses estranyes.- dic amb un moviment de mà.- Eh, però jo crec que en el fons es varen sorprendre, però bah, tampoc és per tant.

-Devien estar dubtant entre dur-te a Sant Mungo o trucar a la conselleria a que et donessin un Ordre de Merlí de primera classe i que t'inclogueren a les granotes de Xocolata.
M'aixeco i m'assento al banc.
-Tot i que jo hagués optat per la segona opció. Clarament. -dic, donant-li un copet a l'espatlla.
Em fa mal la panxa de tan riure, però això allarga la vida no?

- Jo crec que varen estar tentats de la primera, però eh, que de petit jo era molt bon noi.- dic somrient.- I ho seguisc sent és clar.

Bueno, alguna vegada l'Ali i jo ens haviem posat en algun embolic, coses de nens, però res greu.

- Doncs haurem d'escriure una carta al ministeri per tindre la meua cara a un cromo, tot i que bé, em faria vergonya, te imagines? I a més si no em posen una foto on isca bé...crec que deixem això entre tu i jo, a més no vaja a ser que algú em lleve la idea!- dic rient.

Doncs si, la veritat és que quan li comentes teories rares als pares sempre tenen el telèfon de Sant Mungo a punt per si és greu...
-Home, jo crec que si torçes una mica la boca... així... i tanques aquest ull...-Dic, mentre li vaig girant al boca i l'obligo a tancar l'ull.- AIXÍ, QUIET!
Em giro per agafar la càmera, però m'adono que l'he deixat a l'habitació. Quan em torno a girar, m'està mirant amb cara de estar flipant bastant.
-Bé, et salves per que m'he deixat la càmera, però si no ja tenies foto dels cromos. -Dic en to amenaçador. - Ah, i estaves preciós tal com t'havia deixat.
Em giro fingint estar ofesa per que ha canviat la cara, però no aguanto, i començo a riure de nou.
-M'hagues agradat fer-te la foto eh!

Em quede quet mentres em mou, la mire quant diu allò de la camera.

- Perquè poc doncs.- dic somrient.- No es que isca especialment bé a les fotos, jo crec que les cameres m'odien. No tant com tu.- dic rient

Veig com es fa l'ofesa o almenys ho intenta i començe a posar cares fins que acaba rient.

- Veus com no pots estar ofes amb mi?- intente imitar algun d'aquelles poses, però desistisc.- Bah, tampoc soc bo en aço que anem a fer-li.- dic desfent-me el cabell amb una mà.

M'estava imitant? M'estava imitant! Ara si que el mato!
-Escolta, escolta, que jo no he posat aquesta cara en cap moment! He posat una cara seriosa, ofesa, i molt intimidadora, i ara hauries d'estar demanant-me perdó en contres de.. en contres de... fer ganyotes i riure't de mi!
Li prenc el paper de la mà i li tiro al cap mentre somric.
-Hey, com és que no ets a Hogsmeade, ara que hi penso? Creia que els de quart no es perdien una ocasió tan "bona" per sortir d'aquí ni que els matessin!

- Perquè no t'has vist...

Agafe la boleta al vol abans que caiga.

- Aixi que vols...que vols perdò? D'acord, d'acord, perdonada, fet.- somric.

Em recline cap enrenre pujant-me les manegues de la camisa.

- Oh, si però tampoc tinc res que fer interessant alli, almenys a aquestes hores, i tenia feina aixi que, tot i que tampoc m'abelleix fer-la. L'únic interessant de Hogsmeade són els exteriors, bé, a les Tres Escombres també s'està molt bé.

I lo interessant era anar amb algun amic, però com que jo hi era de pocs amics i els que tenia no sabia on paraven i l'Ali estava escriguent, doncs bé, a més tenia que fer deures tot i que no m'abelleia gens.

- I tu? Si no recorde a tercer ja vos donen permis per anar-hi, no?

Quan comenta que tenia feina per fer no puc evitar pensar que és una mica irònic tot plegat.
-Si, la feina és fa molt millor a Hogwarts coneixen noies... M'agrada el teu concepte de fer feina, és ben semblant al meu!
Les tres escombres, doncs la veritat es que me'n havien parlat molt però no hi havia anat mai.
-Bé, jo... Fins la setmana passada no tenia el permís, perquè els meus pares em van voler demostrar "qui mana aquí" -Dic, imitant la veu del meu pare - Així que els altres cops no hi havia pogut anar, i avui... he preferit quedar-me per aquí, per estar sola, pensar, relaxar-me... aquestes coses. Soc una miqueta rara, ho se.
S'aixeca una mica de vent, i se'n porta varis pergamins, així que corro a agafar-los tots. Hauria d'haver agafat la bossa. Torno al banc, i em trec els cabells de la cara. El vent m'ha despentinat completament, aixi que provo, inútilment, d'arreglar-ho.