Arriba la primavera!

- Deu ser això si.- dic rient.

Alçe la motxilla, mire per dins.

- Els pots posar baix, o dins, si després recordes quins són, tot i que jo de pergamins tinc pocs.- dic somrient.- Si vols clar.

Assentisc quant diu allò de "qui mana aci", els meus pares no són aixi, però no vuic preguntar per si s'ofen.

- No, jo no crec que sigues rara.- dic somrient.- Això és normal a tots ens agrada estar sol de vegades.

-Merci, en serio. -dic, mentre li allargo els pergamins per què els posi a la bossa.- He volgut deixar la bossa a dalt per mandra, i ara ho he de pagar...
Bé, pot ser té raó.
-Així, tu ets solitari també, o ets dels que tenen més d'un milió d'amics?

Agafe els pergamins i els posse dins la motxilla, tancant-la un poc perquè no marxen volant.

- Doncs no en tinc quasi, o siga, amics-amics, més bé no, coneguts si vols dir-li, i...bé no se si la gent ho considera trist, però amb qui més parle és la meua germana, l'Aliena, també hi ha un huffle del meu curs, el Mike, que és tan callat com jo, aixi que ens juntem.

Ara em considerarà un marginat que anem a fer.

- I tu? Pot ser ets famosa i jo aci sense saber-ho.

Oh! Té una germana a Hogwarts *_*
- I ara! És molt bonic això de que et portis bé amb la teva germana. El meu germà i jo... bé, hi ha certs problemes i fa quatre anys que no em parla- dic fent un moviment amb la mà per treure-li importància- així que això de "trist" per a res del món! Ei, me l'has de presentar eh, a la teva germana!?
Què és callat?
-Home, doncs a mi no m'has semblat massa callat eh! Estem els dos que no callem ni dos segons!
-Jo? Jo soc la super-star de Hogwarts, no ho sabies? Tinc un club de fans i tot... No, és broma, jo soc més aviat poc coneguda. Soc més de gastar el temps buscant llocs que la gent no trobi per anar-hi, que provant de fer amics. Però, bé, amb alguns em porto bé, es clar.

- Pot ser l'has vist o bé, pot ser no, som bessons, aixi que si veus algú que es pareix a mi, pot ser és ella.- dic somrient.

Això de que els germans no es duguen bé, és una pena, els germans són sempre els primers amics.

- Això és perquè al principi soc timid, però bé, si em donen conversa i em sent a gust, doncs és millor fer-me callar.- dic rient.

Me la mire somrient.

- Ja deia jo, deus tindre el teu president i tot.

-Doncs, no se... Ja m'hi fixaré. La pararé i li diré, "Tu ets la germana d'en Luck, el dels cromos oi?" I no em tornarà a parlar en tota la seva vida...
Somric. Així se sent còmode, ja en som dos.
-M'agrada que et sentis còmode. I, si, esta tot molt ben organitzat. President, secretaris, seguidors... Si et vols fer soci, els pergamins aquells són les inscripcions. - dic rient.
Agafo la capa i la tiro a terra, i tot seguit m'assec al damunt d'aquesta.
Mmm... s'està tan bé asseguda al terra... Jo no se per a que volen cadires!

- Dels cromos, diu.- dic rient.- Li haure d'avisar doncs d'això, perquè no s'espante.

Agafe la boleta llançant-la a l'aire.

- Eh i tens xapes, com Alice Rules i coses aixi? Et compraria una si no et fa res, però que siga barata.

Li tire la boleta quan es senta i l'agafe de nou quan me la llança.

- Doncs deuries de fer-te delegada en cinque, obtindries vots amb la teua fama.

Ric quan diu que haurà d'avisar-la del tema dels cromos. Estaria bé!
-Ui, xapes encara no en tinc...
Em tira una bola de paper i em dona a l'ull. Deu ni do quina punteria té el noi!
-Home, però tenim un article d'oferta. Boles de paper, amb impacte a la cara. -Dic, mentre li torno a tirar la bola, però la para abans que li doni. Jo no tinc tan bona punteria.- Però tranquil, per ser tu convida la casa!
Li guinyo un ull, com per dir que és una oferta única.
-Delegada a cinquè eh... Ho tindré en compte. Però ni dissimulis, tots sabem que aquelles cinc noies estan bogues per tu. Mira-les com babejent.. Ets dolent, els hi hauries de fer cas eh!
He assenyalat un grup de noies de primer, que tenen un aspecte més aviat enfadat, però faig veure que són unes belleses úniques.
Em poso la capa, el banc ha quedat a l'ombra i ja no està tan calent com abans. "BRRR...Bé, al menys a durat una miqueta l'escalforeta...!"

- Doncs ja quant tingues una m'avises i te la compre. Hm...doncs mira, pot ser m'apunte a això, i si convida la casa, doncs molt millor, si.

Em gire cap les noies que ens estan mirant, veig que una em somriu i continua caminant amb les seues amigues, abaixe el cap.

- Segur que series molt responsable.- dic somrient.- Oh, no crec que fos bona idea, tampoc sabria que dir-les.

Veig que es posa la capa, el sol es comença amagar en alguns llocs, però s'està bé aci, si.

- I que jugues a quidditch tu?

Diu que seria responsable. RESPONSABLE. Jo? S'ha confos de persona.
-Home, responsable responsable.... S'intenta, però sempre m'acabo deixant portar per tothom, no et pensis!
Mira a les noies, i espero que fagi algun comentari tipus "No estan a la meva alçada tsss!", però en contres d'això abaixa el cap, com avergonyit. Que mono!
-A quidditch... Bé, no jugo en l'equip ni res, però m'agrada fer partidets amb els amics i coses així. Està bé. I m'encanten les escombreeees! *__*
.
.
.
-D'acord, ho he de reconèixer, soc una mica patata, però m'encanten igual!- Dic, amb cara mig emocionada, mig avergonyida per lo dolenta que soc.- I tu? Ets de l'equip?
Crec que no ho deu ser, però si ho fos podria anar bé de porter, o batedor potser....

- De vegades això sol passar, però sempre hi ha que intentar mantindre la calma.

Note una brisa d'aire fresca que em mou la camisa i em pose la capa, tampoc vuic refredar-me.

- A mi també m'agraden molt, estic esperant a veure si els meus pares es decideixen algun cop en comprar-me una, nose, ja veurem. No crec que sigues una "patata".- dic imitant el seu to.- Sols et falta pràctica, segur.

Em pregunta si soc a l'equip.

- No, bé almenys no per ara, estic pensant en anar a les proves del pròxim dimecres, tot i que ja veurem.

M'agradava el quidditch, però no la fama que et donava, tots sabien qui eres, i deixaves de ser anònim per ser aquell que jugava a l'equip, aquell que segons el cas, podia ser odiat o estimat, i tots sabien el teu nom, però els pares sempre deien que haviem de relacionar-se més, no? Doncs pot ser em presentava a les proves de porter o batedor...no millor batedor, porter te massa responsabilitats.
Bé, encara falta per dimecres.

Comenta que s'ha de saber mantenir la calma. A mi m'és molt fàcil pensar-ho ara, però quan m'hi trobo... això ja és diferent!
Es posa la capa, i em comenta que també li agraden les escombres.
-Si algun dia fem un partidet, o t'he d'ajudar a fugir del periòdic profetic per qüestions de fama, ja veuràs com si ho soc ja...

Vol entrar a l'equip, i és fan les seleccions aquest dimecres. HO SABIA! Batedor, veus. Si es que tinc una vista...
-Doncs aquest al menys ara canviarà ben aviat eh! Ja t'hi pots presentar. Segur que ets molt bo! A part, així t'uneixes al club de super-famosos!
Veig que fa cara de no tenir-les totes, i m'imagino que a l'últim moment es voldrà fer enrrere. Sembla bastant més tímid del que està sent amb mi.
- Vinga, serà divertit! A part, així ampliaras el teu cercle social, que pel que sembla, és casi tan pobre com el meu... Vinga, segur que trobes un candidat perfecte per completar el grup, el trio maginfic. Tu, en Mike, i el candidat sorpresa!
Mentre ho dic, senyalo un cartell imaginari, com si fos una publacitat.
-Ei, doncs és un bon pla en el fons eh! Ara, que ja podem començar a tremolar, perque pot arribar a ser mortal!

- Es clar, però no avisarem a ningú aixi desconegut no vagen apareixer els paparazzis.- dic rient.

Em diu que m'apunte, que sere molt bó i esclate a riure quant diu allò de les fans.

- Es clar, a mi m'encantaria tindre un club de fans, els vaig demanant als quatre vents.- dic encara rient.- El Mike, si conegueres el Mike...si l'he de convençer a ell perquè s'apunte a l'equip ja pots esperar fins seté perquè ja em va costar dos anys demanar-li que vinguera al ball que fan de vegades per final o principi de curs, i li ho vaig demanar en primer, i fins tercer no es va decidir a vindre, imaginat, si he d'esperar a dir-li-ho, no m'apunte mai.- dic rient.

Llançe la boleta a l'aire i l'agafe.

- Vinga, pot ser vaig a les proves, però m'has de prometre que si estàs allí no et riuràs del meu fracàs si no m'agafen, si?- li allargue la mà com si ferem un tracte important.- Tracte fet?

Miro com llença la bola de paper i la torna a agafar. Espero a que acabi de parlar, i quan la torna a tirar, l'agafo abans que la pugui agafar el.
-Home, doncs més val que t'hi presentis sol si l'has d'esperar eh...
Veig que intenta agafar la boleta, i la vaig a apartar, però finalment li dono.
-T'hi presentes segur eh!? I si, jo estaré allà. I, per cert, si no t'agafen més aviat li tallaré el cap al capità de l'equip. És clar que no em riure!
Faig un "Tssk" amb la boca.
- En serio em veus capaç? Quina mala imatge que dono doncs... Però, bé, tracta fet eh! T'hi presentes, jo hi vaig, et seleccionen i així no tinc cap motiu per riure'm de tu. M'agrada la idea!
Li allargo la mà per encaixar-la com si fos un pacte molt formal.

- He dit que pot ser em presentava, encara ho he de pensar més, t'ho confirmare el dimarts.- dic rient.- Aixi si que hi ha tracte, doncs.- dic encaixant la mà.

Torne a llançar la boleta i veig que la intenta agafar però li agafe de la mà amb compte abans que ho faça.

- Hauries de ser més ràpida Alice.- dic soltant-li la mà rient.- Pobre capitana, doncs, tot i que ves amb compte que és més major que tu, no vages acabar cap per avall, que aleshores hauria d'ajudar-te i no em fa molt.- faig una ganyota i em desfaig el cabell amb una mà.- Però bé, segur que el teu club de fans està dispost.

Li intento prendre de nou la bola, però no em dona ni dos segons que ja l'ha desviat.
-Crec que ja sabem per què no soc caçadora...-Dic, i rodo els ulls.- A part, estàs insinuant que algú em pot guanyar, i que em deixaries penjada cap per avall del pi que baralla, esperant que el meu grups de fans em salves? Molt bonic...
Em poso una mà davant la boca, com si volques impedir que ningú més sentis el que vaig a dir, m'acosto a ell, i xiuxiuejant, li dic:
-Per que no hi hagi mal entesos, no crec que un grup imaginari pugui fer molt per a mi. No se si m'entens...
Em llanço a riure, i m'arrepenjo a la part de darrere del banc

- Sempre pots ser encistelladora o portera!- dic somrient.- No, no, no seria capaç de deixar-te penjada cap per avall, no en soc aixi, els remordiments..

Aleshores després de dir-me allò comença a riure sense poder parar, o almenys això sembla.

- Aixi que un grup imaginari, oh, està bé, aleshores si que no tinc cap altra cosa que anar ajudar-te, és clar, no et puc deixar penjada cap per avall, et podries fer mal...- somric al veure que continua riguent, li pegue amb la boleta al cap.- Ves amb compte cap on rodoles!

La deixe riure, m'agrada quant la gent riu aixi, sense preocupacions, sembla feliç, agafe la boleta de nou i me la vaig canviant de mà.

-Home, de portera no estaria malament. Si m'hi llenço pensant que son plomes de sucre...
Encara riu quan em diu que no seria capaç de deixar-me allà tirada.
-Bé, al menys ara se que si cometen l'imprudencia de rebutjar-te puc enfrontar-m'hi, que ja em salvaràs tu. És broma eh!
Encara estic rient que em tira una bola al cap. Té massa bona punteria aquest noi!
Rodolo per aquí i per allà, sense poder, ni voler, aguantar-me el riure. M'avisa de que vagi amb compte just a temps, per que he estat a punt de donar-me un cop al cap.
Finalment, m'aixeco, i m'assec al banc de nou.
-Bé, aquí no ha passat res. -Dic amb un somriure a la boca quan encara m'estic traient les herbes del cap.
Ens quedem somrient, jo amb mal de panxa de tant riure. Un grup d'estudiants ens passa pel costat. Em sonen, però no se molt bé de que... Deuen anar al meu curs, pot ser...
-Per cert, ara que hi penso, hi ha algú de Hufflepuff que realment estigui en el "club" de "popus"? - Dic, fent les cometes amb les mans, i exagerant molt el meu to de veu. - Es que com a penes conec a ningú, no estic molt al dia, saps?

Allargue la mà per llevar-li un bri de gespa del cap.

- Tot i que pareixia un bonic llaç. Ara em tens com a guardaespatlles?- dic.- Doncs jo no t’ho recomanaria, no m’agraden molt les baralles a mi.

Em mire els estudiants que passen pel nostre costat, Ravenclaw, a un el conec, es el que es va posar amb el Mike a segon, aquell cop si que no em va quedar altre remei, el Mike no responia.

- Res de res, jo no he vist absolutament res de res.- em pregunta si hi ha algú de popular a Hufflepuff. Em quede parat pensant.- Crec que una de les monitores, l’Emily Blake, pareix bastant guay, pel que he vist i sentit. Si...i hi ha un de nou...bé, no se si està al grup de populars però que també sembla estar rodejat de gent.- i que no estava malament, no, però bé, això m’ho estalvie.- Però no els conec molt, no hi es que haja parlat molt amb ells.

Em treu un tros de gespa que m'havia quedat enganxat, i després d'assegurar que em quedava genial, cosa que dubto, m'informa que no farà molt de guardaespatlles.
-Home, doncs comptava en que acceptaries el treball, però... bé, me'n hauré de buscar un altre. Potser algú de primer, que són més esbojarrats... Encara que, ben mirat... Seràs batedor, has de tenir força per nassos. No, No, no... jo em quedo amb el meu fitxatge original, que ara que entrarà a l'equip ningú s'atrevira a tocar-li un pèl!
Emily Blake i un nou... Ja investigaré, així m'asseguro de no buscar-me més problemes encara!
-Ei, t'has deixat un... va a quart crec... Molt popular també. Sempre rodejat de gent, desesperat per trobar fans... Fins i tot diuen que vol entrar a formar part de l'equip de quidditch per cridar l'atenció... Luck, crec que es deia... Et sona?
Li trec la llengua, i m'enretiro un tros en el banc, no sigui que em tiri un altre bola de paper...!

- Et puc ajudar si vols a buscar-te un, et donaria el meu reconeixement, aquest si, aquest massa feble no fa per tu.- dic rient.- Amb això podria intentar ser bo.

Em diu que he de ser fort si sere batedor i assentisc somrient com si allò que digues fos molt cert.

- Oh, tu creus que ningú em tocarà un pel? Per mi molt millor, i si ho fan ja t'avise i els recordes el que has dit.

Arrufe el nas quant em diu que me deixat un de quart, perquè si va a quart vol...aleshores diu el meu nom i començe a riure.

- Doncs no em sona, no.- veig que sa mogut del banc i em deslliçe fins el seu costat punxant-la.- I dius que li agrada cridar l'atenció? Que tio...

Ah, mira, soc afortunada, tindre el consentiment del grandissim Luck a l'hora de triar un guardaespatlles. Infla el pit quan dic allò de que com que és batedor és fort, i li clavo un dit desinflant-li.
-Eh, eh, eh, tampoc t'ho creguis tan eh!
El desconcerta molt que comenci a parlar d'un "popu" de quart, i quan s'adona que parlo d'ell, s'acosta i em punxa el costat. Em començo a recargolar, i li aparto la mà. Massa pessigolles!
-Buff.. si el coneguessis... Un prepotent eh! Sort que tu no ets com ell, perquè si no, no et parlava!
L'aparto amb una mà i l'emputxo banc enllà. Se'm queda mirant, com si no entengués res.
-Mira allà! -Dic, assenyalant un punt de la torre de gryffindor, i fent que alci el cap. - Més o menys estaria així ell. Lluny de mi, que soc massa poc per algú tan important. Que té un ordre de merlí i tot el paio! I miraria ben amunt, per poder mirar a tothom per sobre l'espatlla amb arrogància. Interpretes molt bé el paper. Fins i tot diria que hi tens una retirada...
Me'l miro, fingint estar pensativa comparant-lo amb l'altre luck.

- Sort doncs que faria jo sense que tu em parlares! Sense amics! Sol!- dic posant-li un to dramàtic.

Fuig de mi i em senyala la torre d'allà, la que hi és prop de la d'Astronomia, o és la d'Astronomia, no crec que la d'Astronomia no és, que to...bé és igual, em senyala la torre i em diu que te una ordre de merlí i tot.

- Ordre de Merlí de primera classe? Que ha fet aquest tio? Salvar l'escola? Salvar el ministeri?- dic rient.- Que prepotent, s'ho ha de tindre molt cregut doncs, tot i que bé, tampoc hi ha que parlar mal de la gent.- dic rient.- I menys si ell no hi és davant...hmm...

Em diu que tinc una retirada a aquell noi i continue rient més.

- Una retirada...- em sente de nou al banc i arrufe el nas.- Doncs no m'agradaria ser com igual que aquella persona tan prepotent...

Baixo la mirada de la torre, i veig que està rient.
-Ui, no! Molt millor que salvar l'escola, la conselleria, o el món sencer... Els va destrossar la religió als muggles, descobrint que Adam i eva, aquells que eren els primers homes en un principi, i tot això, doncs bé, com que parlaven amb la serp, bé devien saber Parcel. Aquest és el seu gran descobriment. Els ancestres de Slytherin!
Arrufa el nas, i posa molt seriosa quan em diu que no vol assemblar-se amb ell.
-No, tranquil. Podríeu passar per bessons, però només que comenceu a parlar ja sabrem qui es qui. Tu ets molt més presentable que ell.
Esclato a riure, però a poc a poc em vaig calmant, i de cop recordo els deures de pocions i la carta per la meva mare. Quina mandra. Què deu tenir ell...?
- Ei, ara que hi penso, de què són els teus deures?

- Em va robar la idea, doncs.- dic fent-me l'indignat per uns segons, però faig un moviment de mà com llevant-li importància.

Si, podia dir que l'Alice em queia bé, havia acabat obrint-me amb ella, cosa que no solia passar-me sempre.

- Oh, gràcies doncs, per dir que soc més presentable.

Aleshores em recorda els deures, els deures havia oblidat completament, arrufe el nas mirant la motxilla.

- Astronomia. El Blood es va tornar boig l'altre dia i ens va manar que dibuixarem les constelacions, com que soc tan bo amb dibuix...he passat d'això, a l'Ali crec que se li dona millor aixi que li demanare ajuda, i me decantat per els altres exercicis que pareixen més fàcils. I tu que tens que fer?