Dr. Jekyll & Mr. Hyde

Estic amb tu, imbècil, de fet, soc tu. Per molt que corris no pots fugir de mi. Ho saps?

Obro la porta de l'aula de cop, tremolant, i em faig una boleta a l'esquina. com sempre. No hi ha ningu, i la Cass tardara en arribar. No vull que vingui. No vull tornar-li a fer mal. Si vols, es pesada, no parava de possar-se enmig. Li he dit que se n'anes.

-CALLA!-Crido.-CALLA!

Primer havia acompanyat el Percy i la Birdwhistle a la infermeria, pasava pel costat i després havia anat a la casa, havia deixat els gatets a l'habitació que s'havien acurrucat tots al meu llit, clar, i després m'el plenaven de pels i estornudava, bé, és igual ja el netejaria.
Havia agafat algo de xocolata i m'havia canviat de samarreta, l'altra estava algo bruta.
Tot i que duia el mapa no em feia falta buscar la Wen perquè sabia perfectament on estava, on estava sempre, on estaria sempre, no era dificil.
Aixi que corrent, arribe en uns minuts, toque a la porta o..? bah, obric i la veig acurrucada en un cantó, m'aprope a ella i em sente al seu costat.
Li aparte el cabell de la cara i me la mire, no diu res, diga el que diga no em farà cas aixi que...bé, espere? dic algo?
La pregunta com vas és estúpida, perquè se que no va bé...Doncs no dic res i em quede al seu costat, no tinc presa, mentres anire provant això de moure coses amb la ment, puc provar amb aquell llibre de l'altra punta de la sala, a veure si es mou.

La Cass ve i s'asseu al meu costat. M'aparto una mica i tanco els ulls amb força. Sento la Nymeria queixant-se. Estava fent bastanta força perque no tornés a sortir.

-El Luckgarden li explicara a tothom que estic pirada...

Em mossego el llavi inferior. No, no et deixaré sortiir...

-No sé que em passa, Cass...

Li acaricie el cabell.

- No, no ho fara.- li dic somrient.- M'ho ha promés i se que no trenca promeses li ho ho he vist.- omitisc que li haure de contar el perquè, bah me invenare algo.- La Birdwhistle és l'única que ho pot intentar dir, però no li faran cas, és la Birdwhistle, passen tant de ella com de mi quan parlen.- vamos igual, perquè jo deia coses i la gent me ignorava.- La poció...jo crec que és la poció et vaig dir que no era bona idea.- i va passar de mi, bé, a això ja estava acostumada aixi que.- Però nose...podem anar a Sant Mungo, alli tenim contactes.- la tieta, ella no diria res i la Nyx.

M'ajuspisc i li done un bes a la coroneta.

- Em dona igual però per molt que la Nymeria m'odie jo d'aci no marxe.

-La poció era de la Georgia, i ella es bona. No pot... haver estat la poció.

Esgarrapo el terra amb la mà. Això no em podia estar passant... Deixa de resistir-te, al final tornare a recuperar el cos... ho saps... Em tapo les orellea.

-Necessito un metge... alguna cosa no rutlla... la Nymeria vol sortir... pero no es lluna plena...

Jo crec que és la poció, segur que ho és, però ella deia que no.

- No deixare que torne a eixir i si ho fa, t'ajudare, i està el Summer.

I aconseguisc que el llibre caiga sobre la taula, que guay. Ara que vinga fins a mi, vinga...

- La tieta, la mare de Bam-Bam és metge ella no diu mai res de res, podem anar a preguntar.- li dic.- I si no...la Nyx? També ens podem fiar d'ella.

HA! Com si ella pogues fer res per evitar que surti... has guanyat aquest petit assalt, guapa. Però no la guerra.

-Et vol fer mal...-Calla, estúpida, espatllaras la sorpresa!!.- CALLA TU!

Tremolo de por. No es normal, aixo no hauria d'estar passant. Accepta-ho d'una vegada!

-No em vull moure... I si faig mal a algú més?

- Que ho intente.- li dic.- No et preocupes pel que em vuiga fer la Nymeria, de veritat, no em vaig a estar queta sense fer res.- li dic somrient.

Quant la Nymeria tornarà a estar a tot el cos de la Wen faria el que fos, bé, almenys ho intentaria. Li agafe la mà, l'abraçaria però no se com reaccionarà.

- No deixare que fases mal a ningú, t'ho promet, i si tens por...et deixare incoscient, et lligue, et faig pendre una d'aquelles pocions per dormir, com vuigues, però no deixare que fases mal ni que et fases mal, et penses que em quedaria mirant?- li dic rient.

El llibre es mou i s'alça, va, vine cap a mi.

-Deixa'm en pau, pesada!

Agafo aire. No puc retenir-la molt més.

-Faré mal a algú... Tu ets massa bleda, per això. Bé, pots fer que es matin per tu, basta, no? NO!

Començava a suar. Em vaig apartar de la Cass.

-No puc... no puc... m'has de deixar inconscient... no puc retenir-la més...

El llibre cau a terra i la Wen deixa de ser ella per uns segons, no és la mateixa veu, i no te els mateixos ulls.

- No deixare que li fases això a la Wen!- dic a la Nymeria.- No!

Mire la Wen que comença a tremolar, i avançe cap ella, que no, que jo no pense marxar per molt que una lloba estúpida m’ho diga, però que és creu ella?

- Ho faig per tu, val?- trec la vareta, i me la mire.- No t’enfades amb mi, per favor…Desmaius!- dic apuntant-la

Veig com treu la vareta. Em mossego el llavi. Només són uns segons més, només he de retenir-la uns segons més i pau, pau durant una estona...

-Fes-ho, no m'enfado...

Imbécil! No veus que et farà? Et pensa deixar inconcient? Li deixes? Jo me n'ocuparé... No, tu et quedes on estàs, i t'hi seguiràs quedant, mentre jo segueixi amb forces...

I llavors diu l'encanteri i tot es fa negre. I la Nymeria deixa de parlar. I jo... sento pau.

Abans que es faça mal l'agafe.

- Gràcies.

Deixa de tremolar i la seua respiració és més tranquil·la, maleïts homens llops! Els estava caçant, però encara no havia trobat el que l'havia mossegada, però ho faria, i tant que ho faria!

- Religo! Val, Wen, et dure a sant mungo, i et dure amb el Run-Run sols...he de treure't d'aci sense que la gent em diga res, bé, o millor.

Vaig cap la petita finestra que hi ha i cride el Run-Run, al cap d'una estona apareix volant.

- T'espere en la classe del costat que te la finestra més gran.- li dic.

I carregant la Wen isc de la sala del Matt i vaig a la classe del costat . El Run-Run m'està esperant, ho explicaria a la tieta, d'ella em fiava, ella no diria res a ningú.

[Tema tancat]