-DEIXA'M EN PAU, OLIVER!!
Li portava cridant allò des que la mama, la Lily, l'Erion i el James havien desaparegut, deixant-nos sols a mi, a l'Oliver i al Dan al despatx. Tenia ganes de cridar, sobretot perquè l'Oliver no m'havia deixat fer res, però també per el James, per la Lily, que no havia dit res, per la mama, que m'havia deixat aquí. Era la Rose! L'Oliver ho hauria de sentir, perquè ha acceptat a quedar-se aquí? I a sobre em segueix, com si m'anés a escapar.
-QUÈ EM DEIXIS EN PAU!! QUINA PARAULA DE DEIXA'M EN PAU NO ENTENS?
Ell no deia res. En silenci em seguia mentre jo caminava amb passos forts, fent soroll, anant cap als jardins, cada vegada més ràpid perquè ell no em seguís, inútilment.
-DEIXA'M!!- dic, caminant, mirant cap enrere.- QUÈ EM DEIXIS, JODER!
I com anava mirant cap enrere, em xoco amb algú. Em giro i veig l'Alice, mirant-me amb una cella alçada. És llavors, i només llavors, quan començo a plorar.