Reblar el clau (a cops de bat)

De cua d'ull veig com ell es mou cap a un altre lloc mentre em centro en els rajos de llum que venen cap a mi, no se que fer, sembla que faci el que faci un dels encanteris m'hagi de tocar, m'ajupo i de sobte al meu costat veig l'escombra. L'agafo i surto disparada cap al cel.

En el moment que miro a terra veig els tres encanteris xocant al lloc on previament havia estat jo, sospiro alleujada mentre l'apunto amb la vareta desde dalt.

-Animo Linqui.- crido amb força, mentre faig una espiral amb la vareta, espero tocar-lo.

Em tira un encanteri en espiral. Somric, divertit; els encanteris en espiral són més lents, perquè han de recórrer més espai. Apunto, amb precisió, pel bell mig de l'espiral.

- Animo linqui! - el raig creua l'espiral pel mig; somric, conscient que el meu arribarà abans o al mateix temps que arribaria l'espiral fins a mi, i em llanço cap al costat.

Just a l'últim moment, em queda el dubte. M'he llançat prou lluny perquè, per mala fortuna, no em toqui l'espiral?

El miembro 'Michael Underwood' ha efectuado la acción siguiente: Llançar els daus

'Dau' :

Esquivo el seu atac, ja hi vaig agafant practica, tot i que sé que només esquivant els atacs no guanyare.
Faig una volta i em poso darrere seu, diuen que en l'amor i en la guerra tot es valid no?

-Expeliarmus.- murmuro mentre veig com els meus dos encanteris s'apropen a ell inexorablement, i en aquell moment començo a patir, estem a molts metres d'altura i si el toco i cau de l'escombra, es fara mal de veritat.

"I a tu que t'importa que es faci mal?" em pregunta la veueta de la meva conciencia, mentre just en aquell moment una altra li respon "Simplement, m'importa"

Esquiva el meu atac i jo em moc cap al costat, tan ràpid com puc. Veig passar el seu atac a pocs centímetres de mi, i respiro tranquil. I aleshores, per darrere, sento l'impacte d'un raig que em desestabilitza i de poc em fa caure de l'escombra. La meva vareta rellisca d'entre els meus dits i cau, al buit, mentre maldo per posar-me bé sobre l'escombra -si caic m'han de recollir amb una pala i escombra- i girar-me cap a ella.

- Has guanyat, Scarlett, felicitats...! - dic, fent una ganyota mentre descendeixo fins al terra.

Baixo d'un salt, agafo la vareta i li dedico un somriure tort a la noia abans de començar a caminar cap als vestidors. Havíem quedat amb això: si jo perdia la deixava tranquil·la.

OFF: Que genial sóc m'ho he manegat per poder venir darrere teu fins i tot si guanyava

ON:

Veig que el meu encanteri el desarma i està a punt de caure, el meu cor fa un salt, no pararto la vista resant perque aconsegueixi mantenir l'equilibri a sobre de l'escombra, quan ho aconsegueix sospiro alleujada.

Llavors descendeix fins al terra, recull la vareta, em felicita i se'n va cau als vestidors, i a mi em queda com un buit al estomac. Sense ser gaire concient del que faig baixo fins al terra i el segueixo en el seu camí cap als vestidors, l'atrapo just quan està arribant als de nois.

Allargo la mà per tocar-li l'espatlla, sense voler espantar-lo.

-Ei.- dic suaument.- No ha estat una victoria justa, t'he atacat per l'esquena, de qualsevol altra manera, m'haguessis guanyat. Enhorabona.- dic mentre em giro per entra al vestidor de les noies.- Però per una pròxima batalla, recorda de cobrir-te les esquenes.- dic fent-li l'ullet, abans d'obrir la porta.

Quan ja sóc pràcticament al vestidor sento que algú em toca l'espatlla i em giro, per veure la Scarlett que em parla. Remeno el cap, tranquil·lament, i li somric, agradable.

- No, de cap manera, en un duel et poden atacar per darrere i és cosa teva si ho veus a venir o no. Has guanyat justament, no hi ha res a dir. És una llàstima... ja que m'he de dutxar, hauria preferit fer-ho ben acompanyat - li pico l'ullet, divertit -, però suposo que hauré de guanyar el duel la pròxima vegada.

Me'l miro i se'm escapa un somriure, m'ho passo bé amb aquest noi.

-Doncs quina llastima no que t'hagis de dutxar sol.- dic sarcasticament.- I que no tinguis ningú que t'ensaboni... Suposo que hauràs de guanyar el proxim duel.- dic mig rient.

Torno a fer mitja volta i aquest cop si, entro al vestuari de les noies feliç, pensant que hi haura un següent duel i que per tant ens tornarem a veure a soles, una "segona cita".

Alço una cella, divertit, i després em quedo mirant com entra al vestidor.

She's teasing you..., penso, intentant endevinar què fer. Si la deixo marxar ara potser no la tornaré a veure en setmanes. Però si entro i ella no m'hi vol, no la tornaré a veure més. Si ella no t'hi vol...

Somric, àmpliament, i abans que s'hagi tancat la porta em llanço darrere seu, ràpidament; obro la porta i m'acosto a ella, que es gira cap a mi just a temps perquè pugui agafar-la de la cintura i, acostant-la a poc a poc a la paret, li faig un petó, apassionat, jugant rabiosament amb les llengües dels dos.

Sento una força que m'agafa per la cintura i se'm emporta fins que em deixa contra la paret, tinc el temps just per adonar-me que és el Mike abans de que els seus llavis apliastin els meus en un peto furiós i la seva llengua m'invadeixi la boca. El meu cos reacciona sol, abans que pugui adonar-me'n els meus braços són al voltant del seu coll i la meva llengua ha sortit a buscar la seva.

Quan ens separem, me'l quedo mirant amb cara d'incredulitat, sense poder creure que s'hagi atrevit a entrar al meu vestidor i fer el que ha fet.

-Es pot saber que fas?.- pregunto mig aclucant els ulls.

Somric, tranquil, quan em correspon el petó amb un nivell similar d'efusivitat. Sense deixar-me anar el coll, ni jo la cintura, acluca els ulls i em pregunta què faig.

- Atacar per l'esquena - murmuro, a cau d'orella, abans de tornar-li a fer un altre petó, apassionat, ple de necessitat i desig -. Per què, que t'ha molestat?

Aixeco el cap una mil·lèsima de segon per comprovar que realment no hi ha ningú al vestidor. És clar que no hi ha ningú, a aquestes hores; en tot cas podria haver-hi algú que tornés d'entrenar, i no hem vist ningú entrar en tota l'estona que érem a fora.

Somric quan fa el comentari de l'atac per l'esquena, mes que just i merescut tenint en compte que es el mateix que he fet jo no fa ni cinc minuts.

-Molestar-me?- dic amb un to entre ironic i seductor- i ara, perque m'hauria de molestar que entressis al vestidor de les noies, m'estampessis contra la paret i em fessis un peto com si no hi hagues dema?

Me'l miro, de fet no m'hja molestat en absolut, com demostra el fet que no li hagi tret els bracos del voltant del coll. Li torno el peto.

Escolto el que em diu, sense deixar-la anar, mantenint el seu cos contra el meu, la meva flagrant erecció contra la seva cintura, amb un somriure triomfal. Li corresponc el petó, apassionat, les meves mans recorrent la seva esquena i agafant la seva cintura.

- Mm... ara que ho dius... tens raó, per què t'hauria d'haver molestat? - dic, fent-me una mica l'interessant, abans d'apretar-la més contra mi i fer-li un altre petó.