Reblar el clau (a cops de bat)

Dóno un parell de voltes al camp de Quidditch, feliç d'haver pogut tornar a Hogwarts. Feia gairebé dos mesos que no podia, per motius familiars, però ara ja hi tornava a ser. I, és clar, el primer lloc on havia anat havia estat el camp de Quidditch, amb la meva escombra i el meu bat.

Faig una pirueta en l'aire i em deixo caure en picat, a tota velocitat, recuperant-me a poca distància del terra i anant altra vegada cap als cèrcols; trec la vareta, que duc sota la màniga, i obro el bagul, del qual en surten les dues bales, que vénen directes cap a mi. Somric, guardo la vareta, m'aferro al bat amb una mà i tanco el puny al voltant del mànec de l'escombra, abans de sortir a tota velocitat per esquivar la primera bala mentre dóno un cop fort a la segona, que surt disparada cap a la graderia.

Surto del castell, amb la meva escombra ultim model, regal de nadal dels meus pares i el meu bat, ja força gastat degut a la gran quantitia de cops de bala que ha rebut, estic farta de la sala comuna a les masmorres del castell, ens tenen allà com a presoners i jo, bé necessito que em toqui el fresc aire de gener.

Al arribar al camp, per desgràcia, m'adono de que ja hi ha algú, un altre batejador, forço una mica la vista i veig que és Gryffindor, deixo anar l'aire com agafant paciencia.

El miro i pujo a l'escombra, volia estar sola pero una idea em creua pel cap, potser entrenar amb ell em va bé, si mes no per comparar la seva habilitat amb la meva i despres poder explicar com ho fa a la Rachel, la capitana. Em dirigeixo cap a la bala que ha enviat cap a les grades i amb un fort cop de bat la dirigeixo cap a ell, a mode de salutació.

Amb prou feines veig a temps la bala que em ve a tota velocitat des de la grada. L'esquivo, hàbilment, i dóno un cop a l'altra bala, que també se m'acosta una mica més a poc a poc, en direcció a la grada, com a revenja.

- Això s'avisa, que pots fer mal a algú! - dic, molest, mentre baixo cap a la grada lentament, sense perdre mai de vista les dues bales.

Quan sóc més a prop veig que és una noia, i alço una cella, encuriosit. Primer crec que és la Jacqueline, perquè s'hi assembla molt i també porta el sígil de Slytherin, i dibuixo un somriure; però després veig que no és ella, i amplio el somriure, encuriosit.

- No ens coneixem, oi? - dic, des d'una mica de distància, esperant que faci el gest d'acostar-se.

Se'm escapa un somriure mofa quan em diu que l'avisi que li podria fer mal a algú, tinc massa bona punteria com per tocar a algú si no el vull tocar.

Em miro al noi, no em sona de res, potser d'haver-me'l creuat pel Gran Saló però res més, mai hi havia parlat n'estic segura.

-No et preocupis-li dic amb un somriure innocent, mentre m'apropo cap a ell per no haver de parlar a crits.- Procuraré no fer-te gaire mal.- dic fen-li l'ullet.- I no, no ens coneixem, sóc la Scarlett van der Elst.- dic mentre li allargo la mà.- Cinquè i com pots veure Slytherin.- dic amb cert cinisme mirat el seu escut de lleó.

Alço els ulls al cel, quan em diu el nom. És clar, m'ho hauria d'haver suposat, penso mentre em miro la noia, imaginant si deu ser tan bona al llit com la seva germana.

- És un plaer, Scarlett - dic, altiu, des de dalt de l'escombra -. Jo sóc en Michael Underwood, de sisè i, evidentment, Gryffindor.

Faig una pirueta, a l'aire, esquivant una bala que se m'acosta des del costat, i li somric.

- I no pateixis... no em faràs gens de mal. Per això primer has de tocar-me, i hauries de ser molt persuasiva per aconseguir que em deixés... - li pico l'ullet, divertit.

Entretanco els ulls, mostra de que m'ha molestat una mica, no de manera suficent com per fer-li mal però si com per riure una mica a costa seva...

Entomo una bala i la faig passar just fregant la seva orella sense arribar a tocar-lo, i li poso ullets.

-Ups.- dic ironicament i li somric.- Així que creus que no et podria tocar, bueno, jo certament discrepo.- li torno a fer l'ullet.- Ah i percert, vigila el que penses, els pensaments no sempre són segurs i no tinc cap mena d'interes en saber com de bona és la meva germana al llit.

Aixeco una cella deixan-lo allà plantat sobre l'escombra i me'n vaig a l'altra punta de cap, esperant a que em tiri una altra bala.

"Bé Scarlett, ha arribat l'hora de la diversió".

La bala que m'envia de sobte no me l'espero, i em passa fregant-me l'orella, de ben a prop, sense fer-me mal. Respiro tranquil quan veig que la bala s'allunya i jo encara tinc el cap sobre les espatlles, i em torno a mirar la noia mentre parla.

- No pateixis, Scarlett, els meus pensaments són segurs... perquè no hi ha res que no pugui dir en veu alta - li somric, cordial, divertit, i faig un gest de canell per allunyar l'escombra.

Una bala s'acosta cap a mi per darrere; quan la sento venir faig un gest ràpid i dóno un cop a la bala, fluix, que l'atura de manera que passa de llarg molt a poc a poc, seguint endavant en direcció a la noia. Accelero i cobreixo els pocs metres fins a la bala que acabo de frenar, donant-li un cop fortíssim i molt precís que va directe cap a ella. Fins i tot si aconsegueix aturar-lo... espero que no se li trenqui el bat.

Bé, és un xulo i té caracter, això se li havia de reconeixer, qualsevol altre s'hagues cohibit desprès del que he dit, bé millor per mi, així el joc serà més divertit.

Em vaig distreure minimament amb els meus pensaments fins que el ZUMZUM de la bala apropan-se'm em va treure del meu estat d'empanament, vaig veure que s'apropava a mi a gran velocitat, vaig moure'm una mica per apartar el meu cos de la trajectoria directa i vaig estirar el braç dret per rebre l'impacte mentre amb l'esquerra m'agafava fort al pal de l'escobra.

Quan la bala va impactar contra el meu bat se'm va endur enrere de la força que portava, tot i així vaig aconseguir controlar-la i tornar-li, mentre buscava l'altra bala rondant pel camp.

-Eh.- vaig cridar.- Controla la teva força... o encara faras mal a algú.- vaig dir ultilizant unes paraules similars a les que ell havia utilitzat amb mi.

Somric, divertit, quan em diu que controli la meva força.

- No pateixis, no et faré res que no puguis aguantar - dic, alt, perquè em pugui sentir.

Me la quedo mirant, després d'esquivar la bala que m'envia amb menys força, sense ni preocupar-me de tornar-li. Fet i fet, ja tornarà, la bala aquesta, no cal anar-la a buscar.

Interessant, aquesta noia. Em recorda la seva germana; somric quan penso en ella, i dóno un cop enèrgic a una bala, que fa una trajectòria parabòlica i, després d'arribar a una altura màxima, comença a caure a tota velocitat cap a ella.

- Si això és tot el que saps fer, potser que busquem alguna altra activitat per passar l'estona! - crido, mirant-la, pensant si seria més divertit endur-me-la a fer el boig pel llac, a prendre alguna cosa a Hogsmeade o directament a la Sala de la Necessitat.

És més que evident que el noi vol picar-te vaig dir-me a mi mateixa mentre anava a buscar la bala per batejar desde un angle millor del que tenia, ets bona batejadora i ho saps Scarlett, només et vol cohibir, no el deixis.

La bala va sortir amb molta força quan la vaig colpejar directa cap al mastil de la seva escombra, però li havia donat efecte suficient com que a que quan arribes a la seva posició fos a l'latura del seu pit, m'havia plantejat apuntar al seu precios cap però ho havia descartat... no em volia quedar sense company de jocs.

-Vigila.- vaig dir avisant.- Va amb efecte, no sigui que et toqui i caiguis.- vaig dir amb cert to sorneguer.

Ric, per sota el nas, quan em diu que va amb efecte; però l'efecte és més pronunciat que no m'espero, i fallo el cop de bat. Quan la bala ja és només a un parell de pams de mi, conscient que estic perdut i que no puc colpejar la bala a temps, em veig forçat a compensar els pesos i girar-me de cap per avall un moment.

La bala passa de llarg, i s'allunya; no venia amb moltíssima força, però si m'hagués tocat m'hauria trencat més d'una costella. I més de dues.

- Compte, o no tindràs amb qui jugar! - li dic, divertit.

Vaig veure com fallava i com s'apartava, per sort, a temps, per un moment havia pensat que el tocava i el feia caure o si no caure bastant mal.

-Jo he avisat.- vaig cridar desde l'altre costat del camp.- Però si el joc és massa feixuc per al Gryffindor.- vaig dir tota cínica.- Podem anar a jugar amb les nines, els puc dir als elf que me'n portin unes quantes, vols.- se'm va escapar el riure, potser m'havia passat una mica. Vaig intentar corregir-ho minimament.- Segur que estas bé?

Vaig redirigir la meva escombra i fer una volta als pals, despres vaig treure la vareta i vaig posar una de les bales a la caixa de nou.

-Crec que amb una n'hi ha prou per jugar.- vaig dir alçant una cella.- No fos cas que cap dels dos prengues mal.- i un cop dit allò vaig estar temptada a treure la llengua en un gest purament infantil.

Alço una cella, divertit. És bona, penso, encuriosit, mentre observo com guarda una bala. Faig una pirueta en l'aire i veig venir la bala, que torna cap a mi. Li dóno un cop, enèrgic, que envia la bala amb força cap al cèrcol a l'esquerra de la noia.

La bala rebota contra el metall i surt desviada directament cap a ella, a tota velocitat; creuo els dits, esperant que l'aturi, encara que li ve en un angle difícil, o l'esquivi.

Veig la bala que vé, en un angle una mica complicat, faig una tombarella a sobre l'escombra i esquivo la bala esperant que torni per donar-li un cop amb el bat, provablement en un partit no m'hagues apartat, de fet, se que no ho hauria fet, però, la bala era complicada i hages pogut ferme mal.

Em vaig quedar absorta en els meus pensaments i quan la bala a arribar a mi la vaig colpejar gairebé per inèrcia sense fixarme cap a on la dirigia, sense recordar que no estava jugant sola i que realment podia fer mal a algú.

La noia esquiva la bala i després la colpeja, per inèrcia, sense mirar. La bala surt disparada cap a la grada, on hi ha un grup de noies de tercer o quart, de Gryffindor, mirant-me. M'inclino sobre l'escombra, agafant velocitat, i arribo a la bala quan està a pocs metres de les noies. Els dedico un somriure, galant, i després em giro cap a la Scarlett, que acaba de tornar al món real i ve cap a mi. Enfilo el vol cap a ella, amb un somriure tort.

- Hauries d'anar amb compte... pegues fort, i una bala teva pot fer molt mal. Ja sé que les meves admiradores són competència i les has d'eliminar, però, sisplau, fes-ho de manera més subtil. Sempre hi ha pocions d'amor i coses similars - li dic, picant-li l'ullet.

Em giro un moment, i veig que torna la bala, relativament a poc a poc perquè no ve per cap cop, sinó per inèrcia. Agafo el bat i el poso en posició defensiva, i aturo la bala, que fa més força de la que m'espero i gairebé em dóna a la cara. Quan la bala es frena un moment, per l'impacte, l'agafo sota el braç i la mantinc allà, immòbil, aguantant les sacsejades que fa per escapar-se. Trec la vareta i li dóno un copet, com adormint-la, abans d'enviar-la levitant fins a la caixa.

- Crec que ja n'hem tingut prou, per avui... Vols fer alguna altra mena d'exercici? - dic, fent un somriure picaresc mentre me la miro, de dalt a baix, sense dissimular ni una mica el meu interès cap a ella.

Vaig veure com arribava fins a la bala que havia enviat a les seves “admiradores” sense voler i les salvava del ser “terrible destí” i a sobre tenia la barra d’esbroncar-me, m’havia distret, li podia passar a tothom.

-Carinyo.- vaig dir amb un to melós altament sarcàstic.- No necesto cap poció d’amor per conquistar-te.- faig una ganyota demostrant que de fet, conquistar-lo era l’ultim que m’interessava.- Però de totes maneres, si la competència és allò, bé, tampoc es que ho tingui especialment difícil.

Agafa la bala i la deixa fora de joc, proposant-me anar a fer “exercici”, “ ja, clar, si el que vol és jugar, doncs li seguirem el joc”

-Clar.- dic alçant una cella.- Que ja no recordava que el consell esportiu de la Conselleria ha decretat que el Quidditch ja no és un esport.- bé Scarlett, vas millorant el sarcasme a marxes forçades.- I que proposes que fem?.- dic mentre em deixo caure en picat fins a terra i baixo de l’escombra.

Alço els ulls al cel, divertit. Aquesta noia és més càustica que el salfumant.

- És clar, és clar... ets massa perfecta per preocupar-te de la competència - dic, mirant-la de reüll -. I jo no deia que el quidditch no sigui un esport; deia que me n'he cansat per avui, que porto molta estona aquí, i que se m'acudeixen... coses millors a fer.

Llavors em diu, amb sorna, que què proposo. Baixo en picat fins a terra i salto de l'escombra, hàbilment.

- Dona... jo pensava que podríem anar a la dutxa. Però si no et sembla bé sempre podem fer un duel. Si guanyes et deixo tranquil·la...

Obro els ulls com a plats quan deixa anar el comentari de la dutxa, evidentment no me’l esperava i mai ningú m’havia fet una proposta així, crec que sense poder-ho evitar em poso vermella, però ben aviat em refaig, m’escuro la gola i dic.

- Accepto el repte, batem-nos en duel.- “Scarlett ets tonta, em diu el meu subconscient, té un any més que tu, provablement en sortiràs malparada, els lleons no són de fiar.” -Si jo guanyo em deixes estar.- dic acceptant la seva condició, però volia que em deixes estar?. El meu subconscient ràpidament respon que no i jo m’autoconvenço amb la mateixa celeritat de que només és perquè m’ho passo bé posant-me amb ell.- I si guanyes tu, que vols a canvi?

Assenteixo amb el cap, mentre deixo l'escombra al costat de la caixa de les pilotes i trec la vareta.

- Si guanyes tu... et deixo tranquil·la - faig una ganyota; m'ho passo bé amb ella, no vull deixar-la estar -, o el que tu vulguis. Si guanyo jo... a canvi vull...

Em quedo dret, fregant-me la barbeta, fent veure que estic pensatiu. Oh, tinc claríssim què vull.

- Vull... la dutxa amb tu - li pico l'ullet, divertit -. Et sembla just?

Me'l quedo mirant fixament mentre considero les possibilitats que tinc de guanyar i per tant les que tinc de no acabar a la dutxa amb ell i arribo a la conclusió de que no tinc res a perdre, total sempre puc escapar-me de la dutxa, si perdo.

- D'acord.- dic convençuda.- Accepto, si jo guanyo tu em deixes tranquila o el que sigui i tu guanyes em dutxo amb tu.- i sense poder-ho evitar em torno a posar vermella.

La veueta de la meva conciencia segueix fent de les seves i em recorda " Scarlett, com perdis te'n penediras, que se suposa que has de fer a la dutxa amb ell?" i jo, fent el cor fort li ordeno callar i l'encaro treient la vareta.

Somric, encantador, i m'acosto cap a ella. Ens posem cara a cara, fem mitja volta, deu passes, em giro i aixeco la vareta.

- Vinga, Scarlett... En garde!

Faig un gest de vareta, apuntant cap als seus peus, al terra sota els seus peus.

- Bombarda! - hi ha una explosió a sota seu i ella perd l'equilibri; somric i torno a fer un gest de vareta, àgil -. Animo linqui!

Aprofitant els meus reflexos de jugadora i que ja soc a terra rodo cap a l’esquerra per evitar el seu encantari i em poso dreta d’un salt mentre l’apunto amb la vareta.

-Això és joc brut.- crido mentre el meu cap pensa desesperadament un encanteri amb el qual ferir-lo. “Rapida Scarlett”.- em diu la conciencia.- “Has de ser rápida o acabaras a la dutxa amb ell”.- Expulsiarmus.- crido en un rampell.

Me’l quedo mirant nerviosa, no estic acostumada a lluitar contra altres, o m’espavilo o perdré.

Rodola, hàbilment, i aixeca la vareta cap a mi. I aleshores pronuncia l'encanteri. "Expulsiarmus!", diu...

Faig un gest de vareta, un simple Protego no verbal, i després em poso a riure, mentre s'incorpora.

- Ai, Scarlett, Scarlett... així no em guanyaràs mai... - dic, rient pels descosits; després de riure una mica, em giro cap a ella, els ulls plorosos de riure, i aixeco la vareta -. Animo linqui! Petrificus totalus!

Els dos raigs de llum van cap a ella, ràpidament, girant l'un amb l'altre com formant una espiral.

Faig un pas enrrere i em concentro.

-Protego.- l'escut es forma devant meu i els seus dos encanteris reboten, acluco els ulls mentre el miro fixament, no penso permetre que és rigui de mi, és mes gran i en sap mes, però penso guanyar-lo.- Religo.- de la punta de la meva vareta en surten unes cordes que es dirigeixen a tota velocitat cap a ell.

-Ai, Michael, Michael, que en penses que em pots guanyar amb encanteris de primer.- dic mentre ric una mica.

Remeno el cap, sense desdibuixar el somriure.

- Diffindo! - les cordes cauen a terra, tallades a bocins per l'encanteri -. No, Scarlett, no et tinc en tan baixa idea... Confundus!

El raig va cap a ella, a tota velocitat; quan veig que la noia deixa de prestar-me atenció per centrar-se en la defensa em poso a córrer, cap al costat, per atacar-la des d'un altre angle.

- Animo linqui!