Lluna plena

Obro la porta del despatx d'una patada. No està tancada, però m'és igual, l'obro d'una patada de totes maneres. Quin fàstig haver de venir a treballar. Tota la nit desperta, la mala puta no em deixa ni estirar les cames, i ara a sobre això.

"Et fots, és el que hi ha"

Vaig cap a la màquina de cafè i m'omplo una tassa. Espero que a la Samanta no li dóni per tocarme els nassos.

Vaig cap al despatx pensant en la Georgia. Vinga, tu pots, Lily. No pit ser més dificil que la Sam. "Ja, pero el problema es que tindrem com dos Sams a la vegada" Confia en la Georgia, ha dir que esta millor.

Em detenc davant la porta. Molt bé, Somriu, sigues amable, i possat molt seria si la cosa se'n va de les nostres mans. Molt bé. Endevant!

Entro al despatx i veig que ja hi es.

-Bon dia, Georgia.-Li dic, somrient.

Quan sento obrir la porta em giro de cop. És la Lily. Em diu bon dia.

- Ho serà per a tu -li deixo anar-. Odio estar aquí tancada.

Era cert. Em sentia forta i plena de vitalitat. I m'anava bé cansar-me, descarregar energies. Vaig mirar per les falses finestres. Els de la Conselleria havien decidit que tinguéssim un dia solejat.

Trec un paquet de tabac de la butxaca. n'agafo un i l'encenc, per calmar-me una mica.

- Avui m'encantaria que vingués algú per queixar-se d'alguna cosa...

Es podia dir que hui arribava prompte, si més no més prompte del normal. Hui m'havia alçat prompte per anar a correr, ja, el metge deia que no era bona idea que em cansara tant, deia que havia que cuidar-me, correr em feia sentir-me forta, aixi que. Després de correr una dutxa i desdejuni, hui estava...bé, no cansada, no em feia mal el cap. Tot i que no podia parar de donar-li voltes al que va passar l'altre dia al pub, qui era aquella? Perquè era com si la coneguera, i es pareixia a mi, havia revisat el record més d'una vegada però res, no treia res clar.
Entre amb el periòdic a la mà.

- Has sentit que han tornat a robar a Gringotts? A la cambra dels Nott...-aleshores em veig a la Georiga fumant, la Lils m'havia explicat algo sobre els dies de lluna plena, però això em dona va igual, jo havia de comportar-me i ella, no, clar.- O siga, ella pot fumar al despatx, però jo no puc beure, molt bé, molt bé.

Tire el periòdic damunt la taula i me la quede mirant, el tabac era una cosa que no m'agradava, et matava, i jo ja tenia suficient amb l'altra, no volia fum, gràcies.

- Molt bé.- li done l'esquena a la Georgia com si no existira.- No em rebut cap carta de dalt sobre el robatori?- li pregunte a la Lils.- Perquè pareix ser que els del periòdic se'ns han adelantat.

Miro a la Georgia quan encen en cigar, just quan vaig a dir-li que no pot fumar la Sam entra per la porta, demanant si sabem que han tornat a entrar a Gringotts.

-No fotis.-Tanco els ulls. Merda, justament avui, no podia ser un altre dia del mes.-Doncs algu hauria d'anar a veure la cambra...

Dirigeixo una mala mirada a la Sam quan diu allo.

-No, la Georgia no pit fumar i tu no pots beure, aixi de senzill.-Miro a la Georgia.-Em sap greu, son normes.

- Per favor... - faig enfadada quan la Lily em diu allò, i faig una última calada i apago el cigar en una de les pissarres, deixant una marca negra, i deixo anar el fum a la cara de la Sam

"Prou!"

Faig un grunyit i poso els ulls en blanc.

- Almenys avui hi haurà mica de moviment. No em penso estar aquí veient els records feliços del Príncep de les tenebres. A Gringotts.

Agafo d'una revolada l'abric del penjarrobes i surto per la porta.

- Veniu o hauré d'anar sola? - crido des del passadís.

Rodo els ulls i agafo la jaqueta.

-Sam, tu queda't aqui, anem a Gringotts...

M'apropo a ella i posso els ulls en blanc.

-Si us plau, no t'hi tornis... Ja saps com esta... Quedat aqui quieta.

Vaig cap on esta la Georgia.

-Apa, anem...

Em mire la Georgia, ah, clar, jo he de ser l'amable i ella perquè estiga en els dies de lluna no, doncs va a ser que no, si ella va a ser aixi jo no pense canviar la meua forma de ser.

- Molt bé, vos espere aci.- em mire la Lils.- Ahà, ahà que no em torne, jo soc com soc, i si em cabreja no em pense quedar queta.- li dic somrient.- Recorda d'agafar la camera per les fotos. Fins ara.

Em gire i em vaig cap a la taula, jo tenia una carta de l'Edgar i de la Cass, em sente, posant els peus damunt la taula, i començant a llegir-la.
Ja arribaran, però no trobaran res, com sempre.