Julie... Jackson...

Nom: Ehm. El real? O el que dic per no fotre tot el que coneixo? Diré els dos. Julie Poynter (real) Julie Jackson (per no fotre)

Edat: 15 anys. Però soc ja molt independent com per viure per mi mateixa, eh?!

Residència: Gryffindor!

Curs: 5è

Família: Ehm... la Samanta Williams i el Thomas Poynter. (Sorpresa!) Però vosaltres shhhh!

Aspecte físic: No soc molt alta, però estic orgullosa de la meva altura. Tinc els ulls blaus molt clars i els cabells llissos i rossos. El meu pare sempre m'ha dit que m'assemblo molt a la meva mare, i jo sempre que miro fotos seves... em veig de gran. Tinc un llavis fins, i la pell bastant blanqueta.

Personalitat:Impulsiva, amable, simpàtica, temible, es fa estimar. La Julie és una noia que no pot evitar pensar més en els altres que en ella mateixa, fet que porta problemes sempre al seu pare i als seus amics. No dubta ni dos segons en fer alguna cosa que la pugui perjudicar a ella si això ajuda als altres. Una mica descomfiada, però amb un gran cor. Li agrada fer bromes i muntar-la bé... però quan és el moment de muntar-la.

Breu història: Aaarrggg suposava que ho demanarieu. Bé. Explicaré la història de la Julie Poynter, primer. I després, la suposada història de la Julie Jackson.

Vaig neixer en un moment que encara no ha succeït. En un futur 14 de novembre d'aqui a uns set anys, més o menys. Els meus pares son la Samanta Williams i el Thomas Poynter, bona gent, i em van cuidar molt bé... i mira que jo no era una nena molt fàcil. El pitjor va ser, però, que quan jo tenia dos anys, la meva mare va morir.

La causa? Una malaltia que se li havia ficat al cervell una vegada que la van torutrar, i que l'estava matant des de llavors. Si no fos per les fotos que hi havien d'ella per la casa, jo no sabria com era. El meu pare se l'estimava molt, i per ella, m'estimava a mi com ho haurien fet els dos junts.

On vols anar a parar, Julie? Estareu pensant. Bé, el cas es que, fa un any, van donar el premi nobel a uns coreans que havien trobat el remei de la malaltia de la meva mare. Al meu cap ja es formava la idea. Era... absolutament genial! Només em feia falta el reculatemps de la madrina Lily, modificar-lo amb l'ajuda de la Rose i de l'Alice, venir al pasat, donar-li la medicina a la meva mare i tornar. I ella no seria morta, i jo tendria mare, i el meu pare no ploraria cada pic que li demanés sobre ella.

L'Alice no ho veia clar, i la Rose es va capficar en venir amb mi. (Mira que li vaig dir que no) El cas es que al final, les tres vam acabar venint al passat... i just en apareixer, el reculatemps se'ns va caure de les mans i s'ha trencat.

Així... que he de cercar la meva mare. Donar-li la medicina, trobar la manera de tornar al meu temps... i tot això sense que ningú se n'adoni de qui soc, ja que podria canviar tot el que succeirà al futur,i l'Alice la Rose i jo podriem deixar d'existir.

Mooolt bé. I la història de la Julie Jackson? És una merda, comparada amb la que vos he explicat. Vaig neixer fa quinze anys, els meus pares m'estimen, son els dos mags i son genialment normals, però ara estan de viatge moooolt lluny i es probable que no pugueu contactar amb ells...

Habilitats especials: Res. Ni meva ni de la Julie Jackson.

Mascota: Aqui, cap. Allà, l'Hume!