Nymeria...

-NO EM MENTEIXIS!!

Li faig una potada a un arbre i em deixo caure al terra agafant-me el cap, tremolant molt, no recordo absolutament res. No sé que he fet durant unes hores, i es una sensació molt odiosa que ja havia sentit un pic...

-HE VOMITAT, HE MENJAT ALGUNA COSA. QUÈ HE MENJAT??

- Que no t'estic mentint!- li dic.- Que no has menjat res! Res, t'estas vigiltant tota l'estona i no has menjat res, i els dos minuts que me parat per menjar-me la xocolatina t'ha sigut impossible menjar res, perquè ja estaves tornant a ser tu!

Va a ser dificil de convèncer, però no pense dir res del que ha menjat.

- Serà millor que anem anant a l'habitació, ens vindria bé una dutxa a les dos.

Comence a caminar, però veig que no em segueix, torne enrere i li agafe de la mà fent que camine amb mi.

- Ara necesites descansar, vinga!

-Si us plau Cass no em menteixis... diguem ja que he menjat i així no em menjaré el cap...

Li demano amb els ulls, però veig que ella no em dirà res. Baixo el cap i li agafo de la mà. Em fa massa mal el cap.

-Estic massa cansada no vull anar a les classes...

- No has menjat res.- li dic.- De veritat.

Veig que esta cansada i va com zombie, com el Jackie abans.

- No fa falta que anem a classe, les que tenim hui no són importants.- va tropessant amb les pedres...-Va, que veig que no pots quasi caminar.- m'ajupisc.- Puja't i et dure al llit, i no em vingues amb que pots caminar, pese massa per tu, caure'm totes dues, perquè si puc amb el Nicolu, puc amb tu.

No li he dit que ha vingut el Jack, li he promès que no diria res i jo no trencava la promesa, a més era millor per la Wen no saber-ho.

No dic res més. Em pujo a l'esquena de la Cass i deixo caure el cap a l'espatlla de la Cass. Quina son...

-nnannit...

Tanco els ulls mentre m'agafo mes o menys a la Cass.

Em pose la motxilla davant i la Wen es puja, no pesa tant.

- Espera.- trec la jaqueta i se la done.- Fa fred ara.

Espere que es pose comoda i comence a caminar. Recolça el cap al meu muscle i es dorm, se que s'ha dormit per la respiració, si, dorm. Bé, ha sigut una nit esgotadora, és normal que estiga cansada.
Vaig caminant, no lentament, amb bon pas, i poc a poc anem deixant el bosc fosc darrere, done una última mirada, fins d'aci un mes no hi ha que tornar a preocupar-se per això.
S'esta fent de dia i em lleve les ulleres que queden penjant al coll, la Wen segueix dormint, pot ser aconseguisc dur-la fins a l'habitació sense que es desperte.
Ara hi ha que atravessar el tros que queda de jardi, molt bé, ningú ens diu res, ara el vestibul, perfecte.
En direcció a l'habitació.

[Tema tancat]