Nymeria...

Veig com em mira i udola a la lluna tristament, i després ix corrent. Corre massa, massa, però jo també soc ràpida, tot i anar botant de rama en rama. I aleshores resbale, caient a terra, i donant-me amb l'esquena a terra, argh...dolor...retrocedisc i em recolçe al tronc de l'arbre amb la intenció d'alçar-me i pujar a l'arbre, quan aleshores escolte un soroll a la meua esquerra, i un a la dreta, vinga Cass, vinga..encara que et faça mal...Veig apareixer un llop que no se d'on aparegut, i que ve cap a mi, ensenyant les dents, el veig, és al que he disparat, ve cap a mi i abans que es puga llançar damunt meua, done un bot a un costat i es dona contra l'arbre, vaig corrent amb el llop darrere i aconseguisc agafar-me a una rama baixa des d'on puge amb rapidesa, ignorant el dolor del braç, a l'arbre, el llop rasca l'arbre, per poc...Cass 2, llop malvat 0.
Val, val ara a buscar la Weny, però on estava?

No està.La humana no em segueix. Torno a mirar cap endevant, mirant aquella fura. No molt. Servirà per llevar-me del tot la gana. Gana. M'apropo poc a poc i després m'hi llanço. El mato de seguida i miro cap als dos costats. No hi és. Donar-me presa. Menjar. Menjo ràpid la fura.

Miro enrere. No hi és. Ves a cercar-la! Potser està en perill! Ves! Veu manaire pesada, però massa forta. M'aixeco del terra i vaig cap enrere a cercar la humana. Mala veu manaire...

El llop segueix donant voltes a l'arbre, retrocedeix, corre i bota, un cop ha estat apunt d'arribar,pero he pogut apartar-me a temps, els llops no pugen als arbres, no? Bé, no h se, però he de canviar d'arbre, perquè aquest es trenca, ja ha caigut una rama, i dos, no puc arribar a cap altre...espera, jo tenia una corda, si.
Busque a la motxilla i trec la corda, si poguera enganxar-la en alguna banda i d'ahi arribar a l'altre arbre...que nit més divertida, m'agrada aço d'acompanyar la Wen, mola. A veure, puc enganxar la corda, oh...oh puc disparar al llop! Clar! aixi el mate i un menys, val, m'agrda més eixa idea, doncs a guardar la corda i treure la pistola.
Em mire el llop, que amb els ulls injectats per la ràbia i fam, supose que serà fam, i babeja, que fàstic, babeja, ecs. A veure...hi ha que possar-se en posició i aquest cop no fallar...hhmm...ara!
I quan el llop esta botant cap a mi, li dispare, donant-li al pit, fent que caiga a terra, em mira, i marxa coixejant, no esta mort, però si li he disparat al pit, pot ser li queda poc, nose.
Baixe poc a poc per si apareixen més o veig la Weny, però no apareix, vaig caminant per terra, ja que els arbres que hi han estan tots podrits, necesite un que no ho estiga, perquè si no es trenca, veig un i puge, pujar als arbres mola. He perdut totalment la Wen, he de centrar-me en buscar-la.

- Weeeeeeeeen!- val, pot ser no és bona idea cridar-la en mig del bosc, però que més pot passar? Que apareguen més llops? Bah, els llops no arriben als arbers, i aquest arbre és bo.

Aleshores quan estava botant a un dels arbres per buscar la Wen, la veig sentada mirant-me i comence a riure, nose, però em fa gràcia.

- Esta molt graciosa ara mateixa hahahahahhahah.- li dic rient.- Si no fos perquè aço és un secret et faria una foto...bah...-trec la camera i li faig una foto ràpida, i després la torne a guardar, la Wen ha alçat una orella, i la foto ha quedat molt graciosa.- Hahahahhahahahahhahahahhahha.- em sente a l'arbre perquè del ric no vuic caure.- Holhahahah...Hola.- dic intentant no riure.

Hhmm...pareix que tinga algo de sang al morro...σκατά! Haurà menjat alguna cosa uu, bé, val, però no crec que fos cap conill, el conills estan a l'altra banda i ella venia de la contraria...bueno, dona igual, no deixare que menge res més.

Continue donant bots d'arbre a arbre, és divertit botar, quina hora deu ser? A veure...Ostres! Les 4! O.O Que ràpid passa el temps! La Weny es passa tot el rato olorant el terra, i en moviment, me canse, tinc fam. Trec una xocolatina de la butxaca i me la menge, pareix que ha olorat el xocolate perquè es para i em mira.

- Que vols un tros?- agafe un tros, el trenque i se'l tire.- Esta bó.

Em mire la Wen somrient.

- Aixi que t'agradat...- li dic rient.

Em sente a la rama, amb les cames penjant, com si montara a caball i li tire un altre tros, aquest més gran, a Wen li agrada la xocolata i pareix que a Weny també, que guay, és més millor que menjar un conill, o alguna cosa pareguda.

- T'agradat, m'alegre.

Vaig cap on ha caigut la cosa i jec al terra mentre me la menjo. Potser humana no ser tan pesada. D'acord, la tolero. Pero que es quedi allà als arbres i no agafi MEUS conills. Menjo la cosa i em llepo el musell. Després m'aixeco de cop i oloro l'aire. Grunyeixo. Oloro algú més. Algú humà.Nymeria... No més humans! Humans donen problemes! Segueixo grunyint mirant cap on ve l'olor d'humà.

Brrr quin fred, i això que me abrigat bé, no puc pujar-me més la cremallera de la jaqueta, i això que duc la caputxa posada.
Estic al bosc, nose quina part, no se on estarà la Cass o la Wen, ni tan sols se quina hora és, i no se si deuria estar aci...bé, mentira això ho se, la Wen diria que no deuria estar aci, però jo estic, jo vuic ajudar.
Se que elles van al bosc, perquè les he vist marxar, estava tombat al sofà quan han marxat, pensava que tornarien prompte, però no ho han fet, aixi que he eixit a buscar-les.
Les cride? La Wen va dir una vegada que res de cridar al bosc, també va dir que res d'anar al bosc, i sobretot que res d'anar al bosc en lluna plena, però en algo li he fet cas, duc el collar de plata, no es pot queixar també li faig cas.
Em mire el bosc fosc, dona mal rollo, ves a saber que hi ha. Cride la Cass fluixet, per si esta prop i m'escolta, seguisc caminant, mirant, però tampoc es veu molt, perquè com es fosc i no tinc visió nocturna...molaria tindre visió nocturna.

Segueixo grunyint durant una estona, fins que decideixo finalment anar cap allà i acabar amb això. Surto corrents cap on m'indica l'olor. NYMERIA! NO! PARA! NO! Una humana puc, més no. Corro ràpid i sense fer soroll, a través dels arbres, i quan sento l'olor a prop començo a caminar amagant-me pels arbres fins que el veig. Aquest es mascle, i sembla més petit. Més tendre, més jove. NYMERIA! No fer cas veu manaire. Esperar a que humà s'apropi i atacar. Esperar i atacar...[/i]

Aleshores veig com la Weny ix corrent, com si haguera olorat alguna cosa, oh..oh...oh mala idea, mala idea.
Isc corrent, bé, botant d'arbre en arbre quan aleshores el veig, és...és...el Jack! Es pot saber que fa el Jack aci? O.O

- JACK GARRET MOORE!- li cride

Dona un bot, vale que no havia d'haver cridat però el Jackie no pot estar aci, si s'enterà la Wen...la Wen!

- Cassie? Cassie! Hola, que...mira, he vingut, i la Wen?

- Vine, corre! Vine fins on estic jo!- baixe de l'arbre i vaig on esta ell l'agafe de la mà i l'ajude a pujar a l'arbre, puge al seu costat.- Estas bé? T'ha atacat algo?- li mire els braços o les cames, però no te cap ferida.- Que siga l'última vegada que fas aço! Es pot saber que pensaves? El bosc és perillos, si la Wen s'enterà estas mort! No deuries de vindre, per moltes ganes que tingues d'ajudar! És perillós!- l'abraçe.- Però estas bé, vale, que siga l'última vegada, esta clar? No pots anar al bosc en lluna plena!

Aleshores apareix la Cassie, i abans que puga preguntar qualsevol cosa em fa pujar amb ella a un arbre, uau, que passada! I em comença a renyir, uoh, mai havia vist la Cassie aixi, però m'abraça, i pareix que somriu, bé, no ho veig, però jo se que somriu.

- Jo també m'alegre de vore't ^^- li dic somrient.- Jo volia ajudar la Wen, i mira..-li ensenye el collar.- Veus, soc bo, li he fet cas, duc el collar de plata aquell. Ooooh, duus unes ulleres de visió nocturna, com les de les pelis! Que flipaant! Jo també vuic unes, em dones unes? Tens més?

Aleshores escolte un grunyint, i agafant-me de la mà de l Cassie aixi no caic, perquè com ella te ulleres de visió veu, però jo no, jo també vuic unes ulleres de visió, per què no en tinc unes jo? Bé, si, m'agafe de la seua mà i done un pas, bah, no veig res, trec una bengala del pantaló, l'encenc i la tire a un costat i aleshores la veig, Uau O.O

- És la Wen?- me la mire, és la Wengi O.O, te un pelatge molt guay, és una lloba molt guay.- Oh, no li diras res? Em promets que no li diras res? Donaria por, segur! Se posaria a cridar-me i es posaria molt cabrejada, i ja vaig vore-la un cop aixi i no em va agradar. I no vuic que em cride, tu ja m'has renyit, aixi que ja esta, feina feta, em promets que no li diras res, eh? Per faaaa!- dic donant-li a la Cass al muscle.- Si? Gràaaacies!

Si, és la Wen.- li dic mirant-la.

Em quede mirant la bengala que s'apaga poc a poc, i la Wen ix corrent, un altre cop, que no se podia estar queta un moment? A la proxima li duc una corretja, hahaha, que gracia.

- Si, i s'escapa denou. Vale, a veure Jackie, et quedes amb mi.- li dic somrient.- No dire una paraula a la Wen i tu tampoc, perquè si s'entera estem tots dos morts, val?- li allargue la mà, com si fos un tracte.- Val, doncs ara hi ha que anar a seguir la Wen, abans que torne a perdre la pista, anem per dalt perquè és més segur, la Wen em va dir que ets bo botant, i....- agafe la motxilla i trec unes altres ulleres guays.- Per tu.- li dic rient.- Ara ja tens ulleres de visió nocturna, però shh, és el nostre secret.

A veure...deu haver marxat per aquell clar.

- Vinga Jackie Jack! Anem a per la Wen!- i anem botant d'arbre a arbre.

El Jack segueix al meu costat, veig que s'està dormint.

- Jack...Jackie t'estas dormint.- li dic. Fa un soroll gracios, que mono.- Et vaig a dur a la teua habitació, t'estas dormint i d'aci poc es farà de dia.

Em mire el bosc, la Weny no deu estar lluny, i d'aci poc serà Wen, i no es bona idea que el trobe aci. Duc al Jackie, penjat a l'esquena, a un clar del bosc i cride el Run-Run, el jackie te tanta son, que quan es sentem, de seguida recolça el cap al meu muscle i dorm.

- Vinga Run-Run, a la casa de gryff!

No s'entera del viatge, millor, si no hauria d'explicar-li d'on he tret el cotxe, i bé, millor que no ho sapiga, crec que ni tan sols la Wen ho recorda, aixi que. Baixe el Jackie, que s'agafa a mi com un monet i el duc al llit.

- Bona niit Jackie, et promet que no li dire res a la Wen.- fa com un somriu i continua dormit.

Agafe el Run-Run i torne al bosc, a buscar la Wen, aparque, el run-run marxa després d'acariciar-lo, i caminant per baix, no pels arbres, no vuic, per baix, busque la Wen, no ha d'estar lluny.

Obro els ulls de cop i em moc cap enrere espantada. No sé on soc, es tot fosc. Crido i em giro bruscament. Arg! El meu cap! Em fa mal el cap... Tinc una sensació de malestar total. Em fa mal tot, estic molt cansada. Veig llum per un costat. Poca, però bé, es alguna cosa.

Camino poc a poc per no topar-me amb res, però aungustiosament. Necessito sortir d'on sigui d'on soc. On és la Cass? Oh deu meu, no li hauré fet res, no?

Quan ja estic a la vora de l'obertura surto corrents i em giro després. A una cova. Havia entrat dins d'una cova. Em giro i veig tots els arbres. No sé a quina part del bosc estic. Em sento totalment perduda. Llavors veig les meves mans, amb sang. Sento que em desmaiaré... faig dues pases cap a un arbre, m'estrebanco i quasi caic. Em subjecto a l'arbre, i llavors vomito, sense poder-ho evitar, mentre ploro.

Vaig caminant buscant la Wen, però no la veig, per què...? Ah! Si no duc les ulleres posades! Em pose les ulleres, ara si, ara veig millor.
Vaig donant botets, esquivant les rames i les coses quant sent un soroll, espera...espera....Si! És ella!

- Ween! Weeen, queda't queta, que vaaaaaaig!

Que estrany, ara no apareix cap home llop, ni cap aranya, clar, ara tots vos aneu a dormir, no?
Arribe on esta la Wen, just quant està vomitant.

- Benviguda de nou.- li dic somrient. De la motxilla trec un mocador, una botella d'aigua i una toalla, per si te set, vol llavar-se o algo.

No la veig arribar, la sento. M'espanto al pensar que potser és una acromàntula, però no, és la Cass. Trec tot el que tinc a l'estòmac i em giro a mirar a la Cass.

-ON ERES?? QUE FEIES?

Tremolo mentre em cauen les llàgrimes per les galtes. Em passo la mà per les galtes i m'adono de que també tinc sang a la boca.

-QUÈ HE FET???

- Sssh....calmat! Estava uns arbres més enllà, la Nymeria és ràpida, i tenia fam, és a dir, jo tenia fam, aixi que me parat a treure una xocolatania de la motxilla, i quan me donat compte, ja havies marxat. Però no et preocupes, te vigilat tot el rato, no has fet res.

Em mire la sang de la boca, eh...merda, havia d'haver-la netejat.

- Ah, això, no res, t'has barallat amb un altre llop que volia atacar-me, no ho recordes? He entropessat i quant un llop ha vingut atacar-me, t'has posat davant i m'has defensat, vos heu barallat i crec que li has mossegat el llom o la pota, no ho se, jo mentres he pujat de nou, a l'arbre. No he deixat que menjares res.- lalalalallalalalala.- Tin.-dic passant-li la toalla.- Netejat.

-Tenia fam?? Tenia fam??

Oh déu meu. Havia menjat alguna cosa. Havia vomitat, tenia algo a l'estomac i el dia anterior no havia menjat res per nervis...

-QUE HE FET? QUE HE MENJAT?

Tremolo mentre agafo la tovallola. M'he barallat amb un llop? No tinc res... bé, tinc una rascada al braç.

-PERQUÈ TANTA SANG?

- Jo, jo tenia fam, que no m'escoltes?- li dic.- Repetisc, tenia fam jo, i me parat a menjar-me una xocolatina, que és quan te perdut de vista, JO tenia fam.- dic la recalcant la paraula jo.- No has menjat res Wen, te vigilat tota l'estona, i no has menjat res, he vigilat els conills i demés animalons del bosc que pogueres menjar i no has menjat res.

No soporte que la gent cride...no soporte que la gent cride, em posa moooolt nerviosa que la gent cride, però és la Wen i ella està moooot més nerviosa que jo, doncs val, intentare no posar-me jo també nerviosa.

- La sang no és teua.-li dic.- És del llop amb qui t'has barallat, de veritat que no ho recordes? Oh, a la proxima ho gravare, apostava per tu des del principi, fins que el llop s'ha posat molt...li eixia espuma fastigosa i l'he disparat, ha fugit.- suposava que deuria estar mig mort, mort? Bé, un llop mort no seria estrany si algú anarà al bosc.