Juro solemnement... XD

- Et creus molt graciosa, oi Black? ET CREUS MOLT GRACIOSA?!?!?!

Era odiosa, aquella noia. No sabia qui era jo... No sabia què podia fer jo.
I la Lovegood seguia rient com una boja, com una... Llunàtica

- Para ja de riure, LLUNÀTICA DE MERDA!!!

La situació era molt graciosa, però de sobte vaig sentir unes paraules que em van matar. Em van deixar glaçada.
Llunàtica de merda. Llunàtica. Llunàtica...
Vaig sentir com les llàgrimes acudien als meus ulls, i vaig sentir ràbia. Podia suportar tota classe d'insults, però no Llunàtica.

- Tu? Tu em dius Llunàtica? TU Possesseur, TU? Tu que ets més puta que ja què sé què, tu que et passes la vida manipulant a la gent? - vaig començar a plorar -. TU et veus en posició de dir-me llunàtica per la meva família, quan la teva no ha fet més que maldats! Ets una noia horrible, Gisèlle Possesseur, HORRIBLE!

Vaig esclatar, però em sentia millor, m'havia desfogat, i ara podia plorar tranquil·la.

En qüestió de segons allò s'havia convertit en una batalla de gatetes, amb urpes esmolades incloses. La Gisèlle havia aparegut i s'havia posat a repartir a tort i a dret, però les altres no es quedaven enrere. Em mirava l'escena divertit, llàstima que no portés crispetes. M'encantaven les respostes de la Black, tan iròniques.

- Senyoretes, jo de vosaltres resoldria les desavinences d'una vegada per totes. No potser que us guardeu tanta rancúnia... Acabareu podrides per dins! - vaig dir, amb una veu que va sonar intencionadament falsa.

Però la cosa s'anava descontrolant de manera gairebé alarmant. La noia de Ravenclaw plorava a llàgrima viva, la Gisèlle cridava com boja... Mare meva. Gairebé era preferible escoltar les sirenes fora de l'aigua. Però no em vaig moure d'allà. Volia veure com acabava tot plegat. Per si de cas, vaig agafar la punta de la vareta. Coneixia el temperament de la Gisèlle i m'imaginava com seria el de la Black i, en el fons, tampoc volia que ocorregués cap desgràcia.

De repent va vindre una sly, al principi no anava a fer-li molt de cas fins que es va posar a cridar i a insultar a la gent. Aleshores vaig sentir el seu nom. Giselle Possesseure. Era la sly de la que me havia parlat la meua germana. Va dir no se que a la Ravenclaw, Lovegood, que va fer que aquesta es posar a plorar. No vaig poder aguantar més i em vaig apropar, que es pensava que era?
- ES POT SABER QUI ETS PER A INSULTAR A LA GENT?!- no ho vaig poder evitar, si me enfadava molt era imparable i abans de que em donara compte del que estava fent li vaig pegar una bufetada a la cara.- ET CREUS GUAY PER SER SLY? DEIXA DE POSAR-TE AMB LA GENT!

Vaig obrir els ulls quan vaig veure que el William li fotia una hòstia a la Giselle.

"Toma yaaaa!"

Vaig desviar la mirada cap al nois d'Slytherin... semblava que estigués... empunyant la vareta...? Vaig allargar la mà a la butxaca, dissimuladament, per quan arribés l'hora (per com anava, segur que arribaria).

-Vaig veure com el Wiliam li deia 4 coses a la sly i vaig anar a consolar a l'allie, no la coneixia de molt, però per lu que havia vist li havia afectat molt lu que li havia dit aquella sly.

-Tranquila allie, tot lu que t'esta dient aquest es "palabreria", numes ho fa per veuret que et posses trista, tu fes veure que no la sent, i no ploris, que aixó és el que ella vol, tranquila... no li vagis cas...-li vaig dir.

Vaig notar que l'Agatha es removia al meu costat i me la vaig mirar de reüll. O molt m'equivocava, o estava preparant la vareta. Els dos d'Slytherin també semblaven a punt de saltar. No veia com podia evitar allò jo tota sola quan semblava que tothom volia brega, però al menys ho intentaria.

- Molt bé, nois! - vaig dir alçant la veu-. Què tal si ho deixem refredar, eh? Ens dispersem una mica, i tothom a seguir el seu camí. Estic convençuda que tant la Gisèlle com l'Agatha retiren les bestieses que han dit - aquí les dues em van mirar, deixant clar que no ho retiraven ni de conya -. I el que han dit els altres també. Estem una mica nerviosos però no cal arribar a aquests extrems. Ningú treu punts a ningú, i quedem en paus, d'acord?

Wow! Aquell noiet de Hufflepuff li havia clavat una bufetada bestial a la Gisèlle. Vaig haver-me d'aguantar les rialles, esperant la reacció de la noia. De cua d'ull vaig veure com la Black s'aferrava a la vareta, no m'havia equivocat, allò s'estava encalentint! La Gisèlle s'estava inflant com un gripau i es posava cada cop més i més vermella per la ràbia. La veritat és que la bufetada l'havia agafada desprevinguda. Quan semblava que anava a actuar, però, la Gray va parlar, intentant posar pau.

Vaig estar pensant en donar-li la raó, però volia veure que faria la Gisèlle xD així que no em vaig moure ni un centímetre, i vaig clavar els meus ulls en la Black, que semblava que anés a mossegar algú.

N'estava farta de tot i de tothom.

- Mira, Possesseur, saps que et dic? A prendre pel sac! Ja no t'aguanto més!

I sense que se n'adonés, vaig fer un moviment de vareta, dient:

- Trantallegra!!!

Touché. L'encanteri la va tocar de ple. Chupete esa, Possesseur, i un altre cop pensa abans de dir les coses!!!
I vaig marxar, enfadada, sense esperar cap reacció, ni resposta, ni res.

[Surto del tema]

- Seràs...

Amb un moviment de vareta vaig acabar amb aquell cansat moviment, que m'estava traient de polleguera.

- Lovegood, me les pagaràs! ME LES PAGARÀS! Patiràs, Lovegood, oh i tant! Puta noia... Oh, Zute!

Vaig mirar als altres, amenaçadora.

- Ni proveu d'imitar-la, entesos!?!?!

I vaig marxar a pas lleuger.


[SURTO DEL TEMA]

Vaig sortir de la recidència d'Slytherin i vaig caminar per les masmorres cap a poscions per portar a cap un pla malevols dels meus però vaig sentir veus. Així que una mica frustrada vaig ancaminar-me cap allà.
-Què?!- vaig dir aperaxent- es que avui tots us heu posat en contra meva per que no robi a ningú?!- em vaig girar cap al noi de Slytherin- a per cert m'encanta la vostra residència es enorme i molt guay, perquè m'agrada molt Hufflepuff que si no em passaria a Slytherin- de cop em vaig ficsar millor amb les seves cares que estaven una mica en estat de batalla.
-Què us passa? No em digueu que en Voldy a resusitat i està aqui? perquè sinó no se que us ha passat. Esta aquí en Voldy?- vaig dir tornant al tema. Canviava de tema molt ràpid i no ho podia evitar- si est a qui dieu-mo que vull fer-li una entrevista.

- Hola Celo,- vaig dir.- Be jo marxe, que he de fer una cosa abans de començar les classe. Ens vejam.

Vaig eixir per l'altra punta del passadis.


[Isc del tema]

-Hola!!!- li vaig dir a una noia que acabava d'arribar.

-Que fas aqui??

-És que hi han sert element de poscions sertes especies que fem servir que m'agraden molt. Vull dir que me les menjo, són com una droga, és impossible parar, estan bonissimes! Axí que vaig a robar-ne unes quantes a poscions per zamparmelas durant la setmana.

-A dons sort amb conseguir les especies!!!

Encara no entenia com se les menja perque si pero... buenu.. cada u es com es no???

- En fi... - vaig dir-. Me'n vaig, perquè no sé què fer en un cas com aquest de addicció a les espècies / robatori.

Vaig engrapar l'Agatha abans que se li acudissin idees estranyes.

- Au, marxem. Jo no he vist res... U.U'

[sortim del tema les 2]

-Escolta vaig dir-li al d'Slytherin- em podries ensenyar algun dia tota la residència d'Slytherin, porfi. És que es genial!

Ningú havia reaccionat com jo esperava. Llàstima, ja no hi hauria acció. Les classes estaven a punt de començar, així que em disposava a marxar sense dir res quan una noia de Hufflepuff que semblava una mica desorientada em va demanar a veure si li ensenyaria la nostra residència. La pregunta em va agafar completament per sorpresa.

- I tant que és genial. Però és, com tu has dit, la residència d'Slytherin, per a alumnes d'Slytherin. Sé que és trist ser una Hufflepuf... però reina, això és el que hi ha.

I fent-li l'ullet vaig marxar.

[Surt del tema]

Era tris ser una Hufflepuff. Em vaig posar a riure, aquest noi es pensava que era trist ser una Hufflepufff? Ja ja, però si m'encantava ser una Hufflepuff, es més, el color groc era el meu preferit. El que passa es que si no hagués sigut Hufflepuff no m'agués importat ser d'Slytherin, Però Hufflepuff era la polla.
Vaig segir rient.
-Aquest noi es creu Déu!- vaig exclamar entre rialles.

Tranquila celo, acostma a passar amb tots els sly, es algú avitual!!! jiji

-No si a mi no m'ha ofes-vaig dir encantada de la vida- el que passa es que em fa gràcia que es cregui el rei del món, aquest Sly. Si me'l torno a trobar li faré saber que el Déu són jo, Mujaja.

-Ui!!! ya m'havisaras, perque aixó jo no m'ho perdu per re!!!!!

-Oi tant!- vaig exclamar- algu la de fer baixar del nuvols!

Si!!sisisisisisi!!! per fi passara algú divertit!!!!!

-Crec que a partir d'ara li diré Déu jaja li queda que ni pintat, a més no m'enrrecordo mai del nom de les persones, per això totes tenen un mote, ni si quiera me'n recordo del teu nom. Sí, Déu li queda bé.