Juro solemnement... XD

Vaig baixar fins a les masmorres. Encara era molt de matí, no prou tard perquè la gent s'hagués llevat però no prou d'hora com perquè em caigués cap càstig. Em dirigia a l'aula de pocions, que quedava a prop, perquè em volia colar al despatx del professor per agafar quatre cosetes de no res... que servien per fer mooooltes pocions guais.

Caminava ràpidament, ia les fosques, per no cridar l'atenció, per això, quan vaig girar per un túnel, no vaig veure que algú caminava en direcció contrària.

PAM!

- OUCH! - vaig fer, caient a terra.

Anava caminant sigilosament, però de sobte, vaig xocar contra algú.
Tan de bo no fos un professor...

- Eugh... Hola?

Vaig treure la vareta, i vaig murmurar:

- Lumos - Llavors vaig veure de qui es tractava. Una noia Gryffindor. - Ah, quin espant, pensava que un professor m'havia enxampat! Mark Shuller, encantat.

- Hola... - vaig fer aixecant-me de terra- Jo sóc l'Agatha Black, però Shhhh! Tu no m'has vist! -vaig murmurar jo, fregant-me el canell perquè m'havia fet un mica de mal.

- Jo sí que t'he vist - vaig dir apareixent per darrere de l'Agatha-. T'he vist baixar les escales i t'he seguit, perquè et conec. Es pot saber o vas, ara? - vaig preguntar amb veu més cansada que enfadada.

Vaig notar la presència de l'eltre noi.

- Hola, Mark ^^ - el vaig saludar-. És increïble que no sàpigues ni com es diu... però si és del nostre curs!

- Vaja? Que heu muntat una festa, o quelcom per l'estil? - vaig somriure

Vaig mirar a l'Agatha, després a la Georgia.

- I què hi feu vosaltres aqui?

- Jo? Jo faig el que sempre: fer de les meves, i ningú no n'ha de saber res. I la Georgia em persegueix innocentmen creient que podrà aturar-me o posar una mica de responsabilitat a la meva ments. Fracassa estrepitosament, pel moment.

Me'l vaig mirar amb un somriure.

- La pregunta és què hi fas TU, aquí?

Merda.

- Jo? Passejar... Si, això, passejar. De fet, necessito pensar.

Em van mirar amb cara de "Aquest tio a què ens ve ara amb això?"

- Bah, m'avorria sense poder dormir, així que...

Vaig somriure, com si tot allò que hagues dit no hagues passat.

Anava passetjant, sense res que fer. Aixi que vaig decidir averiguar on estava la residencia de les serps, deuria d'estar a les masmorres. Aixi que vaig tirar cap alla. Però al arribar em vaig donar compte de que hi havia prou gent, be sols eren 3, però eren gent. L'Única persona que coneixia el nom era Gerogia Gray, i per que anava a la meua residencia.

- Em... hola!- vaig dir al arribar.

Es va acostar un noi Hufflepuff que no coneixia.
Em vaig presentar.

- Mark Shuller, encantat.

Vaig donar-li la ma, content.

- Sembla que aquesta nit tothom ha decidit sortir a passejar. I bé, què hi feies tu per aqui?

- Edgar Williams, igualment. Jo, doncs sincerament venia a buscar on estava la residencia de les serps- vaig dir tranquilament.- La meua germana me ha dit que estava en les masmorres he vingut a averiguar-ho per que part. A més no tenia res que fer.

Estava a les masmorres, tenia coses de les que pensar i vaig suposar que aqui no em trobaria ningú , cuant vaig veure un grupet de gent, `[OFF: sóc animagic, tinc visió nocturna i també quan sóc humana per aixó us he vist desde lluny.. xd ] em vaig diriguir sigilosament cap allà, hi vaig decidir anar a saludar.

-Hola!!-Que feu aqui?

Anava caminant somnàmbula com acostumava a fer moltes nits.
Era divertit, quasi cada dia em despertava en un lloc diferent.
Era genètic.

Somiava que passejava pel jardí de casa meva. I allà, alt i somrient, el meu mega-os de peluix, més alt que jo. Corria a abraçar-lo, però tenia una textura estranya.

"QUÈ FAS, ALLIE?!?!"

El meu osset s'havia enfadat amb mi? oh, no!
El vaig abraçar encara més fort.

"ALLIE, PARA!!!"

Vaig obrir als ulls, de sobte, espantada. Allà davant, dret, amb cara d'estranyat hi havia el Mark Shuller, el Porter de Ravenclaw, un Pivon de sisè més quadrat que qu Kit Kat.
Em vaig posar increïblement vermella.
Vaig deixar anar al Mark, a poc a poc, i vaig murmurar:

- Perdó, Mark, soc somnàmbula... - i vaig deixar anar una rialleta estúpida.

- Yaaaaaa, clar, ara se'n diu ser somnàmbula, ehhhhh?

Vaig quedar-me mirant l'Edgar, i després vaig sentir el seu accent.

- Ahhh, Williams, tu ets el germà de la Sam! ^^ Benvingut al club, Irlandès!

Havia sortit de la sala comuna d'Slytherin i em disposava a donar un tomb pel castell abans que tothom es despertés. Em va sorprendre moltíssim trobar-me un grup nombrós d'alumnes a les masmorres, parlant bastant fort. A més, cap d'ells no era d'Slytherin. No s'havien adonat que estava allà i no em deixaven passar, així que em vaig escurar la gola sorollosament.

- Bon dia - vaig dir tot seriós.

- Accent Irlandes?- vaig dir- Ah.. tu ets Agatha, no?- vaig dir somriguent- Si, jo soc el germà de la Sam.- despres em vaig girar cap a la xica que deia que era sonambula.- Estas be? Segur?- aquesta anava a respondre quant un sly va apareixer.- Mm... Bon dia- vaig dir riguent.

Vaja! ¬¬' Potser tenien raó els rumors que deien coses sobre els Lovegood.

- Allie, no passa res, tranquil·la.

Va arribar un noi Slytherin, que semblava molt pagat d'ell mateix.

- Senyors i senyores, deixem passar a la alegría de la huerta, siusplau! - vaig bromejar.

Em vaig fer a un cantó i vaig exagerar una reverència.

Vaig veure que un noi d''Slytherin es feia notar perquè el deixessim passar.

- Nois -vaig dir- aparteu, que el senyor Marquès tê pressa. No ens havîem adonat que èrem en territori enemic.

Vaig riure amb ganes. Els comentaris de l'Agatha i el Mark havien estat de Touché.
Vaig mirar el Mark, i me'l vaig imaginar com a un fantàstic i gegant os de peluix, i la idea em va fer riure encara més.
Vaig seguir la broma.

- Perdonin's, majestat, no us haviem vist.

Em vaig fer a un costat, encara rient.

El noi d'Slytherin va passar per davant de tots nosaltre, em vaig adonar de que una noia, Allie, no parava de riure i cada cop reia mes fort vaig decidir deixar-la riure i que fos feliç.

Tots van començar a fer-me reverències extremadament exagerades, a dir-me "marquès" i "majestat" i coses així. Una noia de Ravenclaw semblava que s'ofegaria en qualsevol moment de tant de riure. "Guarda d'inútils" vaig pensar, "el que s'ha d'aguantar", i se'm va escapar un petit somriure de suficiència.

- No és que vulgui espatllar-vos la festa - vaig dir, amb veu suau i arrossegant una mica les paraules -, però el cap de residència d'Slytherin passarà per aquí en qualsevol moment. Cada matí li fa el favor al professor de Pocions, s'acosta a l'aula i al seu despatx per comprovar que no falta cap ingredient. Ja sabeu, hi ha gent que gaudeix molt "experimentant" - vaig afegir fent-li una mirada significativa a la Black -. Suposo que ja enteneu què vull dir.

I vaig aguantar-li la mirada amb expressió seriosa, però amb ulls riallers.

Ara el Slytherin volia fer-se el interessant... Bah!
Jo passava de tot allò. I no tenia cap ganes de liar-la, així que vaig dir:

- Doncs perdoni Mr. Universo, però aqui un servidor marxa. Ho sento - vaig dir mirant a la penya (Nótese que l'Sly no forma part de la penya) - però millor vaig tirant.

Vaig mirar a l'Allie. Que mona era aquella somnàmbula... (XD).

- Senyora sweet dreams i encistelladora excel·lent de l'equip, un plaer.

Vaig somriure, mirant-la, i vaig marxar dedicant una última reverència a l'Slytherin.


[SURTO DEL TEMA]

Vaig riure amb els comentaris.

- Adeu Shuller. I be- vaig dir dirigent-me a les altres, donant-li la esquen al sly- vosaltres que feieu per aci?

- Oh déu meu! - vaig cridar, portant-me una mà al front com si m'anés a desmaiar-. El cap d'Slytherin noooo!

L'Allie no podia parar de riure, i jo em vaig posar les mans al cap posant als ulls com plats.

- I si em pilla! I SI EM PILLA? Em podria CASTIGAR! Déu meu, què faré si em castiguen? AMB EL MEU EXPEDIENT TAN NET QUE TINC? o.o

- Si, Black, castigar i treure punts. - Vaig dir, irompent al passadís -. A tu i a tots els teus amiguets. Al Follet Groc, a la Llunàtica i a la Gryffindor aquesta que no se com es diu. El teu amic el guaperes s'ha salvat. Kurt - vaig adreçar-me a ell -, el pròxim comm'avises, ok? - vaig somriure-li.

La Llunàtica reia pels descosits, i em va fer rabiar:
- Lovegood!!! Et rius de mi? Eh? Et rius de mi? Tu no saps de què soc capaç! Intento controlar-me, però si em fan rabiar, NO EM PUC CONTROLAR!!!

Respira... Respira... 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10... Ah!

- Molt bé, ja està. Ja està! Ara o m'expliqueu què hi fèieu aqui o començo a treure punts. Tu no cal que donis explicacions, eh, Kurt? - vaig dir, mirant-lo -. Però vosaltres si. Qui comença?

- Hahahahaha! A treure punts? - me la vaig mirar amb cara de cadellet-. N... soisplau--- no... em facis això... que ploraré....

Vaig fer veure que em posava a plorar a l'espatlla de la Georgia.

- Està bé, em rendeixo! No em treguis punts! Venia a recollir-te els llençols, que m'han dir que aquesta nit els has deixat completament molls!

Me la vaig quedar mirant amb malícia, preguntant-me si havia entès el doble sentit de la frase. Puta com ella, segur que sí...