A la de 3...1...2...3! GO!

-Els meus pares volien anar Egipte.- Li explico.- No se si finalment hi anirem o es s'ha quedat a l'oblit. El meu germà en tenia ganes, per això de les momies i tal.

Vaig somriure.

-La veritat es que fa temps que no els veig. Tinc ganes de veurel's.

- Oh, Egipte! Que guaay! Jo no he anat mai, i això que em pilla més o menys prop, deu de molar moltssim! Si vas fes fotos, si? I aixi quan tornes ens les ensenyes, si? Guay.- li dic rient.

Veig una lampada en mig del cami i faig una tombarella per esquivar-la.

- Les momies molen mooooolt! Són molt guays, jo vaig anar a Pompeii, Pompeia, i en vaig vore gent, cosos de gent que es mantenien molt bé, però no he vist momies, algun cop vore alguna.

Torne a posar bé la granera, però jo em pose a volar cap per avall.

-Pompeia? Allà on el volcà aquell va cobrir gent?

Em freno un segon i rebusco a la meva butxaca.

-Mira, el meu germà. Crec que no te l'he ensenya't mai.

Li vaig ensenyar l'imatge i vaig somriure-li.

-Aquesta serp la va ficar dins de la sabata de la meva mare, hauries d'haver sentit com cridava.- Ric.

imatge:

Caminava amb calma pels passadissos pensant en les meves coses, en tot el que havia passat darrerament, en els meus amics i en tot el que havia de fer, coses que en la majoria de casos no estava d'acord pero vaja, no era jo qui manava.

Anava força distreta però vaig veure com una mica més lluny hi havia un objecte que venia volant cap a mi, una escombra, amb dues noies a sobre... Bé perfecte una oportunitat per descarregar la meva mala baba.

-Eh, eh, eh! -vaig cridar.- Alto ara mateix, que us penseu que esteu fent amb escombra per aquío dins.- els vaig dir a les noies en tó de bronca, sense mirar-les directament.- Va, baixeu de les escombres ara mateix abans de que us tregui punts.

Anavem volant quant de repent una que no se qui és, però amb certs aires de creures guay es posa a cridar que baixem.

- Volar? Que vols que fem? Agranar el sostre?hahahahahhahahahahahhahahaa.-ric mentres me la mire.- hahahahhaahhahah, que baixem diu, quin riure.

Em sente bé a la granera, m'agafe bé i em quede mirant la Wen.

Qui és aquesta?- li pregunte telepaticament.- La maregem? ^^

Alço una cella, mirant a la Davis.

-Llevar punts? Estem al Summercamp, aqui no hi han punts...

El Nyan miola i jo li acaricio el cap, abans de tornar a mirar a la Davies amb un somriure.

És la Rapunzel Davies. Una serp de les més pijas.

-Doncs volavem, No podem escombrar el sostre... però algú ho hauria de fer, saps? Està bastant brut.- Dic, rient.

No m'esperava que em contestessin i molt menys de la manera que ho van fer aixi que vaig aixecar la vista i em vaig fixar en que eren dues Gryffindor, GENIAL simplement PERFECTE, allò em va enfurismar encara més.

-Mireu nenes.- vaig dir reclacant la parula "nenes".- Teniu raó i no us puc treure punts, però això segueix sent Hogwarts, i segueix estant prohibit volar pels passadissos, igual que jo segeuixo sent monitora i per això us puc castigar.- vaig dir amb un fals to amable i un somriure dolç igual de fals.- I, com vosaltres mateixes heu dit el sostré està brut, el netejareu.

Les vaig mirar, pensant quina de les dues em feia mes rabia i quin seria l'altre castig, perque evidentment no les deixaria compir castig juntes.

-Mmm tu.- vaig dir mirant a la que anava darrere a l'escombra.- Moore, et dius no?- vaig dir-ho amb to de pregunta però de fet m'era igual.- tu escombraràs el sostre, que és el que hauries d'estar fent com a filla de muggles que ets, es el lloc on pertanys, netejant la brossa dels que som superiors a tu.

Vaig mirar a l'altra noia.
-Tu vens amb mi, aveure quin castig trobo per a tu.- vaig mirar a la segona, quan torni aqui ho vull tot brillant.

- Prohibit? Oh, prohibit, és una paraula que m'encanta, perquè mai li faig cas. - li dic rient.- Vale, ahà, doncs com que no se qui ets, no et conec i vas de guay, no et pense fer cas. Ale, si vols netejar el sostre, puges i el neteges, perquè ni la Wen ni jo anem a fer-ho, ens agrada com esta ^^

M'enlaire un poc més per allunyar-me de la seua vareta i de la seua cara de mala ostia-amargada, serp havia de ser.

- Tra la la, la la la la ^^ - m'enlaire més cap endamunt, fins que toque el sostre amb el cap.- Estas un poc amargada, no? Pot ser si feres algo d'exercici o corres se te passa, la meua cosina un cop em va dir que quan estava enfadada correr li venia bé, ho podries provar.

-No som nenes.- Em queixo.- I en quina norma es diu que no podem volar? Als altres alumnes no els hi pareix malament, de fet, l'unica que s'ha queixat ets tu.

Giro cap a un costat el cap i començo a riure, sense poder-ho evitar.

-I es pensa que em possaré a netejar el sostre.- Ric.- Soc filla de muggles, si, però si vols el sostre net t'hauràs d'apropar tu.

Vaig mirar a la primera.
-Mira més igual si als altres alumnes els sembla o no bé que esteu volant, esta prohibit i punt.- vaig dir amb arrogancia.- O baixeu o us tiro de l'escombra i creieu-me no tinc problema en que sigueu més petites, no discrimino a la gent per l'edat maltracto a tothom per igual.- vaig fer un somriure malevol.- I qui és la teva cosina, perque diga-li de part meva que hi ha coses molt millors que correr per deixar d'estar amargat.- vaig fer-li l'ullet.

Vaig canviar la mirada cap a la segona afegin-li una mica més de despreci i després la vaig tornar a posar a la primera.

-Mira, contaré fins a 3.- vaig dir amb rabia.- o heu baixat de l'escombra quan digui tres o tindreu problemes, tu sobretot sang bruta.

- 1…2…3! Jo també se contar fins a 3 i fins a l’infinit! I no digueu sang bruta! Em van ensenyar en l’escola a contar, segur que a tu també et van ensenyar a l’escola. O pot ser no vas anar, vas anar a l’escola? En l’escola hi ha muggles, segur que tu també vares estar. No ens vas a tirar, al igual que no ens vas a obligar a baixar, al igual que no anem a netejar el sostre, no manes, no tens dret i una xapa que caducarà al final de l’estiu no et dona dret a res, aixi que. – perquè si per una xapa anava a dir-nos el que fer, jo també em podia fer una.- No ets guay.

Wen, Wen...una carrera?- li dic telepaticament.- No pense netejar res. No mana, si no faig cas al pare ni molt menys a la mare, a ella que no la conec menys.

- La meua cosina, Bam-Bam, pot ser la coneixes, és molt guay no com tu.

-Saps que no em fa mal, que em diguis sang bruta?- li dic, amb un somriure a la cara.- Així que ja et pots cansar, m'ho ha dit molta gent. Sang bruta, sang de fang...

Ric, pensant en la Sam.

-Ella a la Bam-Bam no li arriba ni a la sola de la sabata.

Va, a la de tres. 1...2...3!

I sortim volant accelerant, passant de la Davies i volanta gran velocitat per els pasadissos.

-Aaaaaaaadéeeeeeeeeeeeeeeeeuuuuuuuuuuuuu!

Vaig veure com se'n anavem volant, allò ja passava de taca d'oli, ningú no jugava amb mi i se'n anava de rosetes.
Vaig treure la vareta i vaig apuntar a la segona noia.

-Carpe Retractum.- vaig cridar, una corda va sortir disparada de la meva vareta i va lligar per la cintura a la segona noia, vaig fer una altra estrebada i va perdre l'equilibri caient de l'escombra al terra.

Vaig apropar-me i la vaig mirar, sense sentir gens de pena vaig dir.
-Això es el que els passa als fills de muggles, la proxima vegada faras cas als teus superiors.- dit això vaig apuntar amb la vareta a l'altra noia.

Em quede mirant l’antipàtica-amargada-mala ostia que crida.

- No ets cap superior nostre, no tens dret a dir-nos el que fer, no ets ningú per manar-nos, si no faig cas a la mare, perquè hauria de fer-te cas a tu?- em pose de peu a la granera.

Em mire l’amargada, i somric, per què no? Ja ho he fet altres cops. Em pose bé la vareta I em tire damunt d’ella.

- Placaje!- caiem a terra, jo damunt, l’esclafe, les cordes de la Wen es lliberen.- hahahahahahhahahaha, això és el que li passa a la gent amargada i antipática!- xoque la mà amb la Wen.

De cop i volta una cosa m'agafa la cintura i em tira de l'escombra. Agafo amb força el Nyan, esperant que la caiguda no li faci mal. Per sort caic de costat i no em faig mal. Eren més de dos metres, he tingut bastanta sort.

-Com se t'ha de dir. No ets la meva superiora.

La Cass repeteix el que dic i després se li llança al damunt. La situació em fa gràcia i ric, sentint com la corda que m'agafava ja no m'estreny.

-Yay!- dic, xocant la mà amb la Cass

-Surt-me de sobre que m'empestaràs d'olor a Gryffindor.- vaig dir amb cara de fastig.- I per la vostra informació sóc superior a vosaltres, pel simple fet de ser jo monitora i vosaltres no.- i era aixi els agradés o no.- Expulso.- vaig exclamar apuntant a la noia que tenia a sobre que va anar a petar contra la paret de pedra.- T'he dit... QUE EM SURTIS DE SOBRE!

Vaig encarar l'altra noia, realment es pensava que tenia res a pelar en contra d'una Slytherin més gran que ella.

-Et donc la oportunitat de marxar corrent si vols.-vaig dir amb sorna, pero es va quedar allà quieta.- Tipic dels Gryffindor, creuen que sou valents, el que sou és uns estupids.

Em pose la ma al cap despres del cop, auch, hi ha sang?, no ho se. El llavi ah, mira el llavi si que te sang...que guay.

- No pensem marxar a cap lloc, estavem aci abans que tu aixi que callat. I que tingues eixa xapa no et dona dret a creure que ets superior, no ho ets. No manes, sempre vos penseu que sou superior per tindre una serp plasmada a una samarreta, doncs no ho sou, orgullos, creguts!- a Grecia no era aixi, si més no ningu es sentia superior per ser d'una o d'una altra casa.

Em pose al costat de la Wen, me la mire i somric.

- Saps? Fa un bon dia per donar un passeig amb granera en direccio a la torre arreglada, no? Que em dius? ^^- ignore l'antipatica.

Deixo al Nyan al terra i miro a la Cass.

-Estàs bé? Tens una mica de sang al llavi.

El Nyan olora el terra i miro a la Davies.

-Val, val, com tu diguis, ale, ale.- Em miro de nou lla Cass.- Oh! Si! I ens llançem amb l'escombra. El Nyan em mira malament.- Però no cap avall.

Estava ignorant completament la Davies. Que més donava.

- S'HA ACABAT!.- vaig cridar.- PROU! M'heu sentit bé? No tinc cap mena de problema amb que esteu amb l'escombra per fora, pero aquí dins NO! O sortiu pel vostre propi peu o us trec a la força i creieu-me, me'n moro de ganes.- vaig fer un somriure malevol.

Vaig mirar al terra allà i havia una cosa de colors, semblava un gat?, sense gaires miraments li vaig donar una patada i va sortir disparat.-tens una sang impura com a mestressa.- vaig dir com a explicació.

-Bé, que heu decidit.- vaig preguntar a les noies.- per les bones o per les dolentes?.- vaig treure la vareta, temia que seria per les dolentes.

Aleshores vaig veure que el Nyan eixia volant, vaig donar un bot i pujant-me a la granera, vaig accelerar, agafant-lo abans que caiguera i es fera mal, vaig frenar en sec i vaig tornar on estava la Wen, amb el Nyan acurrucat entre els meus braços. Allargue la ma a la Wen.

- Saps? No per més cridar vas a tindre la rao.- la ignore de nou.- Wen, aqui dalt s'esta prou be.- no anava a marxar, pero si me mantindria en alt.- S'esta bé. Puges a pintar amb mi el sostre?

-Eeeeh!- dic, quan el meu moix surt volant. Per sort la Cass surt volant i agafa al Nyan en braços. Torna i me'l dona. L'agafo amb els meus braços, protegint-lo.-Shhh, ja està, Nyan, ja està...

Miro a la Cass i alço una cella.

-Pintar-lo? De color verrmell Gryffindor, no?- deia, rient.- Va, d'acord, anem.- Em pujo darrere seu a a l'escombra i m'agafo amb una mà a la Cass, mentre amb l'altra agafo al Nyan amb compte, protegint-lo.

-Molt be.- vaig dir al veure que pujaven a l'escombra.- vosaltres ho heu volgut.- vaig fer mentre les apuntava amb la vareta.- Religo.- unes cadenes van sortir de la meva vareta i les van lligar.

Vaig somriure, com a mínim deixarien de moure's, estava prou bé.

-Que faig ara amb vosaltres.- vaig preguntar dolçament.- Us porto al camp de Quidditch? Us faig un encanteri silenciador i us deixo tancades a on armari? Us converteixo el cap en una carabassa? Que preferiu?

Ens lliga de nou, me la quede mirant, veig que te la ma a uns centimetres de la meua cara, i abans de pensar les conseqüencies que podrien dur, li mosegue la ma amb força.

- No manes! Preferim que vages corrent i t'estampes contra la paret, pero tambe ens vindria be que marxares, et deixem elegir.- li dic somrient. eEm quede mirant les cadenes, com era aquella cosa que trencava cadenes? Hhhmm...Diffindo? No, eixe era per les cordes, finite incantatem!

Wen, Wen, tu que tens la vareta més a ma, jo es que no arribe, esta en la butxaca trasera, tu que la tens més a ma, finitem incantatem serveix?

-Eh, son bones opcions, no et queixis.- li dic a la Davies, rient.

Escolto el que em diu la Cass telepàticament. Agafo la vareta amb els dits i faig l'encanteri, les cadenes deixen d'estrenyer i la Cass i jo ens aixequem.

-Ueeeeeee, crec que ha estat un bon intent, princessa del cabell.- Dic estirant-me una mica.

Coi de nenes, realment eren toca-collons com elles soles, vaig inspirar profundament abans de fer res, o em calmava una mica o els acabaria fent mal de veritat.

-Sabeu, ja n'estic farta de les nenes insolents com vosaltres.- vaig dir aclucant els ulls.- Tarantallegra.- les cames van començar a moures i van perdre l'equilibri acabant a terra.-Expulso.- van surtir disparades cap a la paret contra la qual van impactar fent un bon rebombori, ja m'estava be.- Melofors.- Els seus caps es van convertir en carabasses i a mi se'm va escapar un somriure.

Bueno, després de treure tota la rabia que duia a dins em vaig sentir molt millor i llavors vaig veure l'escombra encara suspesa a l'aire, vaig apuntar-la amb la vareta.

-Bombarda.- l'escombra va explotar en mil bocins, perfecte aixi deixarien de molestar.