A la de 3...1...2...3! GO!

Ja havia acabat de fer el bagul, tot preparat i guardat dins d'aquest, distribuit de manera que tot tinguera lloc, i cabia, tots els petards i demes coses guays, anava més ple que quan va vindre, algunes coses que no havien cabut les havia traslladat al bagul de les disfresses, guay, tot perfecte. Tot excepte la granera, i la Mort, que no tenia on possar-se, però bé. També havia guardat els uniformes, per aquest motiu duia roba muggle guay. I com encara em quedava un dia o dos, o tres...nose quant la mare apareguera. Doncs volia volar, alli no em deixaria, i jo volia volar, i anava amb la granera a la mà, jo volia fer algo guay.
I si...Em vaig pujar a la granera i em vaig enlairar, guay, mai m'havia enlairat en mig del passadis. Que guay!

- Hahahaha, mira armadura, ara soc més alta que tu!

-Show must go on!

Vaig per els passadissos amb el Nyan, cantant. Pensant en altres coses. Xiulo, tranquil·lament, la part instrumental de la cançó, quan m'adono de que alguns dels alumnes s'estàn amagant per els costats. Alço una cella i de cop veig passar a la Cass amb l'escombra a tota velocitat per el meu costat. Em quedo uns segons quieta, intentant entendre que havia passat, i després surto corrents cap on ha anat, amb el Nyan perseguint-me.

-Caaaaaaaaaaaaass!!! Caaaaaaaaaaaaaaaass!!!- crido, rient.

Escolte algú que em crida mentres vaig volant, frene en sec i done la volta.

- Weeeeeeeeen! Weeeeeeeeeeeeeeeeeeen!

M'agafe de les cames a la granera i em pose del reves.

- Hola Weeeeeeen, hola Nyaaaaaaaaaaaan! M'has cridat? Com vas? ^^- me la quede mirant, te una cara rara.- Passa algo?

-Ehm, no. Només has passat a una velocitat que fa por a uns dos centimetres de mi sense adonar-te, però no passa res!^^' - li dic, rient.- Què fas, volant pels passadissos?

Agafo al Nyan amb els meus braços, mentre ell em llepava els dits de la mà.

-El Nyan i jo ens hem quedat flipant.- ric.

- Tan rapid? Que guaaaaaay! Estava provant si era ràpida, m'agradaria apuntar-me a l'equip amb tu ^^

Baixe un poc i encara penjada cap per avall acaricie el Nyan.

- Hola coseta monaaa!- aquest em reconeix i em llepa la mà.- em torne a posar bé.- Doncs volava, m'avorria, ja he acabat de fer el bagul i no tenia res que fer i com la granera no cap, doncs m'apetia fer alguna cosa amb ella ^^ I tu que feies?

-Cantava.- Dic.- I passejava una mica amb el Nyan.

Miro l'escombra i faig un bot de cop, contenta.

-Oh! T'apuntaràs? T'apuntaràs a l'equip? Així jugarem juntes a Quidditch! Ja es poden preparar! Què series? Encistelladora? Bateadora?

El Nyan miola, ofès perquè de cop no li faig cas. Li grato el cap darrere les orelles.

-Què si, que estic amb tu, gelós.- li dic, rient.

- Oh! guay ^^

Em mire el Nyan i ric, que adorable!

- No, batedora no puc ser, Bam-Bam no em deixa, em va dir que si algun cop volia jugar res de batedora, que és molt perillos, i si ella ho diu, doncs li fare cas, aixi que vuic ser caçadora, caçadora mola, i si no puc doncs com tu. Però jo vuic agafar la piloteta guay, mola molt.

Done una tombarella a l'aire i acaricie al Nyan.

-Oh! Com la Maggs, doncs! Mola també, però la Maggs diu que a vegades s'amaga molt i es dificil de trobar-la... Però segur que tu la trobaries primer que qualsevol altre!

Segueixo acariciant al Nyan, mirant l'escombra de la Cass, i somric.

-Eh!, jo també vull volar. Anem al Camp de Quidditch i volem una mica?

- Si? Tu creus? Que guaaay! ^^ Serem un equip guay i guanyarem partits ^^

Em quede mirant el passadis.

- I per que no volem aqui? Aci mola, és molt guay, jo mai he volat aci dins, si, si? Volem per aci dins?

-Per aquí? la gent s'espantarà i segur que tombem a algú.- Després penso en la gent que s'apartava. Jo era l'única que no s'havia apartat, però els altres s'havien apartat i havien continuat com si no hagués passat res. Potser no era tan estrany.- D'acord! Deixa'm un lloc i porta'm a la sala comuna, que he d'agafar la meva escombra.

El Nyan va tornar a miolar i me'l vaig quedar mirant.

-Que tu pots venir amb mi a l'escombra, ja ho saps, t'hi has possat mooltes vegades, gelós.

- Tampoc hi ha tanta gent. I es poden apartar. Tampoc és tan estrany no?

Em pose cap endavant i li deixe lloc.

- Vinga, anem a buscar la teua granera, i farem coses guays.- em mire el Nyan.- Tranquil, Nyan, no et robare la Wen molt de temps.- li dic, fa miau.- M'ho pendre com un val.- ric.

Agafo fort al Nyan amb un braç i em pujo a l'escombra. M'agafo amb l'altre braç a la Cass i somric.

-Ja estem... no, tens raó, no es tan estrany. A més, si ho és, vindrà el James, ens dirà que no ho podem fer i sortim a fora. Tampoc es per a tant.

M'agafo amb força a la Cass, preparada per la seva acceleració.

- O ens diu que no podem fer-ho i ho fem igualment pero canviant de passadis.- li dic rient.- Anem, agafat be ^^

I acelere en direccio a la sala comuna.

- Yay! Com molaaa!

Aleshores al arribar on esta la porta veig que esta oberta, acelere mes i entrem abans que tanque.

- Que guaay!

Baixo d'un salt de l'escombra i deixo el Nyan al terra. Corro cap a l'habitació, sense fer molt de cas a la gent que es mira l'escombra estranyada, i pujo cap a l'habitació, corrents, contenta. Agafo l'escombra i surto de l'habitació sobre ella. Després m'adono del Miau del Nyan. Baixo cap a ell i l'agafo amb força.

-Sí, que tu també vens... Anem, Cass?- li demano, amb un somriure.

- La Mort no és igual, tot i que crec que esta enfadada amb mi perque marxem i no vol. Li he dit que jo tampoc vuic, pero m'ha mirat i ha bufat, i despres s'ha tombat al llit.- li dic.- Pero bah, ja tornara quant vuiga algo.- li dic somrient.- Sempre acaba volent estar amb mi.

La porta s'obre, em mire la Wen.

- Una cursa fins el vestibul? Valen tots els camins.- li dic rient

-Jo també m'hauria d'enfadar perquè te'n vas.- li dic, fent morros.- Però bé, ens veurem al principi de curs... saps? jo penso que la Mort i el Nyan son gats-gossos, perquè s'aferren massa als seus amos, com els gossos, no?- ric.

Pense ràpidament. Des d'on som fins al vestíbul n'hi han, com a mínim, cinc opcions. Penso en la més ràpida.

-Vinga, d'acord. JA!- I surto volant cap a la porta.

- Que tu tambe et vas.- li dic somrient.- Tot i que tu i la Rue ho teniu més facil per quedar. A no ser que vingues algun dia a Grecia ^^ I tant que ens vorem, ja veuras. Gats-gossos, hahahahahaha.

Aleshores es prepara. Em quede pensant, agafare el cami de les escales, guay, cap per avall.

- Ja!

I eixim per la porta, cada una per una banda.

Vaig volant cap a les escales que canvien, però al estar volant, puc baixar ràpidament per el forat de les escales fins al primer pis. Després accelero, amb el Nyan arraulit al meu braç, per els passadissos del primer pis, Veient com la gent s'aparta. Giro l'última esquina, cap al vestíbul, mentre veig una escombra que ve directa cap a mi. Freno, espantada, i el Nyan bufa. Tanco els ulls, esperant que topem, però no arriba res. Aixeco el cap i veig a la Cass a pocs centimetres.

-Ehm... empat?- demano, divertida.

Anava a agafar el de les escales, pero em recorde d'aquell guay, que va pels passadissos i després pel secret, i te pinta de ser rapid, i com mosqui es rapid, doncs arribare a temps. Gire i entre al passadis secret de darrere l'armadura, cap avall i despres per l'eixida del pasadis del primer pis, l'altra punta. Vaig amb rapidesa, esquivant la gent i donant tombarelles per esquivar-la.
Al final veig el vestibul i acelere l'escombra, quan veig una altra davant, pose la granera de costat, derrapant i frenant abans de que xoquem.

- hahahahaha, que guaaaay! Si, si empat ^^

-Guay.- Dic, rient. El Nyan miola i pujo fins al sostre, tocant-lo amb la meva mà.- Uooo, mai diria que arribaria a tocar el sostre del vestíbul- ric.

Miro a la Cass, abaix, i somric.

-Es genial!

Vaig també cap adalt per tocar el sostre.

- No crec que ningú el toque, ni l’hagi tocat mai, esta brut.- dic rient. Em quede mirant la pols i escric el nostre nom, Wen, Rue i Cass les Mosqueteres ^^- Aixi com que ningú ho neteja mai, estarà per sempre, un record guay ^^

Em penge cap per avall, es que mola tant.

- T’agrada la cursa Nyan?- li pregunte rient.- O massa rapid per tu?

Fa dos miaus seguits i mira la Wen.

- Jo crec que ha dit que massa ràpid per ell.

-Doncs em sap greu, Nyan, però s'ha de ser ràpid per guanyar una cursa...

Me'l quedo mirant mentre ell em mira fixament.

-És una cursa, es normal.- li contesto un altre pic, i ell comença a acaronar el seu cap amb la meva mà. Li somric i li acarono darrere les orelles mentre ell fa aquell soroll tan mono.

-Aaaaw- dic, i ric.- què fem?

- hahahahahahahaha, a la Mort si que li agraden, faig carreres amb ella tot i que se que fa trampes, perquè em guanya sempre, i això no pot ser.

Em quede mirant el passadis.

- Nose, nose...més curses? hhmm....un passeig en granera? Per dins? Mola moltissim, la gent et mira estrany, però bah. Mola, és guay.

-Si li agrada.- dic, rient.- Però crec que li ha molestat la caiguda en picat que he fet a les escales.

El Nyan va bufar, enfadat, i jo vaig riure.

-Si, veig que si, que ha estat això.

Em miro el terra, i somric.

-D'acord, anem a fer un passeig. Sempre mola tot més si volem que si caminem!

- Acabarà acostumant-se, a que si Nyan?- Aquest em mira i miola.- hahahah, val, val, crec que diu que no, hahahahha.

Comencem a volar pels passadissos.

- I tu on aniras aquest estiu? Vas de viatge a algun lloc?