Defensar l'escola es l'important.

Miro a la Sam, igual d'emocionada. O potser més. Reconec la bossa, però no sé perquè. I veig records. Records de potser la persona propietaria de la bossa. La que em contestarà al perque.

-Al despatx del director, l'altre dia, quan vaig voler anar a veure al James... vaig entrar per que la seva llar de foc està conectada a la xarxa migratòria i a l'Erion no li va bé desaparetre... i... hi havia un pensiu.

Somric.

-No se de quan son, però... suposo que si algú a volgut que es quedin gravats per sempre i ho ha amagat, es per algun motiu. Els records seran importants.

- I nosaltres necesitem informacio.

El despatx del director...hhmm

- No crec que siga bonaa idea fer-ho alli, es a dir, no sabem si el director apareixera o si entrara un altre professor... A no ser que l'agafem, o podriem anar a la sn...nose, podem demanar-li un pensiu.

Em quede mirant els records, deuen d contindre informacio molt important, és´mes segur que ens ajuda d'alguna manera.

-Ens ho pot donar, la sala?

Em quedo uns segons pensativa, mirant els flascons. Tanco la bossa i agafo amb força la bossa.

-Anem, doncs! A que estem esperant? Vull saber de qui son, els records.. i de que van...

- Supose, ens va donar una porta al futur, no? Un pensiu és molt més facil.

Comencem a caminar en direccio cap a la sn.

- Aleshores dius que et sona molt la bolseta, d'alguna fotografia...pot ser era d'algun familiar teu o d'algun amic dels teus pares. No hi ha cap altra nota dins la bosseta? Sols flascons?

-Familiar?

La idea em fa dubtar. Perquè sincerament, més enllà dels meus pares, no recordo que tingués més familiars. La Dianne, i els meus pares. Després poc a poc recordo. Cap dels meus dos pares tenien germans, i els pares de la meva mare havien mort a mans d'algun mortífag. Igual amb els dels meus pares. Però si que hi havia algú, que venia alguns diumenges a casa.

No recordo com es deia, ni qui era, en realitat. Només recordo el seu rostre, acompanyat d'un suau olor a xocolata. Era una dona vella, que cada cop que venia a visitar als meus pares ens donava granotes de xocolata i mousse feta per ella. Era familiar del meu pare. Era d'ella?

-Crec que sé de qui era la bossa...- dic. Alço una cella, perduda en els meus pensaments. Que va passar, amb aquella dona? No tinc cap record... Records...

Miro a la bossa.

-No hi ha res més.- Just llavors hem arribat a la porta de la SN.- Entrem?

- Quan esbrinem qui és podem saber més sobre ella.

Finalment arribem a la porta, em quede miranta-la ara se que no fa falta passar tres cops per davant per demanar una cosa i que amb un unic pensament, pots aconseguir-ho. Provem.
Necesite un pensiu..
Va apareixer una porta davant nostra i varem entrar, una sala amb un pensiu, res més, parets blanques.

- Suposare que ho he fet bé...- deixe, pero, la porta entreoberta.- Anem a esbrinar de qui son aquests records.- dic seguint-la fins al pensiu.

Agafo un record a l'atzar i l'obro, deixo que el líquid platejat caigui al pensiu i em quedo mirant el pensiu durant uns segons. Després agafo la mà de la Sam.

-Va, anem.

I ens fiquem a dintre. Jo mai havia provat un pensiu, i reconec que veure com al meu voltant un espècie de tinta negra pinta les parets de Hogwarts m'extranya. No he deixat anar la mà de la Sam, cosa que m'alegra. La miro i miro al nostre voltant. Es la sala comuna de Gryffindor.

-Estem a la sala comuna.- li dic, alçant una cella. Els alumnes semblaven nerviosos. Estàven tots mossegant-se les ungles, parlant entre ells mirant les seves esquenes. Hi havien noies que s'agafaven de les mans.Llavors sento una veu darrere meu.

-Katie!- diu un noi amb els cabells negres.

Una noia que estava al nostre davant, no més gran que la Wendy, alça el cap.

-Què passa?- li demana, atravessant-nos per anar a parlar amb ella.

-El monstre de la cambra s'ha endut la petita dels Weasley.- explica la tal Katie.

-Sam.- dic, adonant-me del que passava.- Es quan van obrir la cambra secreta, quan va sortir aquella serp...

El noi de cabells negres baixa la mirada.

-Ho havia sentit, volia assegurar-me... Adéu Bell.

I es només llavors quan ho entenc. La Katie, aquella noia, té els mateixos ulls que tenia aquella dona vella que ens portava xocolata.

-Es la tieta avia.- li dic a la Sam.- Per això em sonava la bosseta!

Arribem a la sala comuna de Gryffindor, no pareix que haja canviat molt durant aquests ultims anys.

- La teua tieta? Aleshores aquests records és com si...són teus, es a dir et pertanyen perque eren de la teua tieta.- l'any que va eixir el monstre...quan es va dur la Weasley a la cambra.- I el Harry Potter i el Ron Weasley baixaven a la cambra, pot ser estan a punt de fer-ho!- em quede mirant la sala.- Crec que agafar aquell llibre ha sigut una bona idea.

Aleshores de repent entra una dona major a la sala comuna, cabell recollit, ulleres...

- La McGonagall!- dic mirant-la.

Aquesta comença a reunir els presents al seu voltant.

- Escolteu-me tots, silenci per favor...Silenci!

La McGonagall vaa procedir a explicar que quedava terminantment prohibit sortir de la sala comuna. Alguns varen remugar, altres no varen dir res. La por per el monstre es notava a l'ambient. Amb una ullada ràpida, vaig veure que ni el Harry Potter ni el Ron Weasley eren per allà.

-Aquests dos ja se n'han anat.- li dic.

Miro de reüll la Katie. Està mirant al terra, preocupada. De cop i volta tot s'esfuma i tornem a ser a la sala de la necessitat.

-Quina passada!

Tornem a apareixer a la sn, em quede mirant la sal, igual que abans.

- És genial! El que deia, és or! - em mire la bosseta en tenim prous, molts- I creus que hi hauran de cada any que va estar a Hogwarts o sols dels fets importants?- em quede pensant.- Pot ser hi ha una de la batalla!

És genial, és genial! Podriem esbrinar noves coses sobre el passat, nous detalls!

Miro la bossa jo, ara.

-Hi ha molts. Moltíssims. Crec que hi hauran d'importants i de no tant importants.

Passo la vareta per el pensiu i recogeixo el record platejat amb un encanteri que vaig llegir al llibre de la mare de la Sam. Després el posso de nou al flascó i el tapo.

-Possaré una etiqueta al flascó per saber quin es quin.

Moc la vareta i faig apareixer una de les meves etiquetes. Posso "sala comuna-basilisc" i el torno a ficar a la bossa.

-Mirem un altre?

- Bona idea lo de l'etiqueta, sino ens acabariem liant.

Em quede mirant els records, per que no? Agafe un a l'atzar.

- Aquest mateixa?

Agafe el potet i tire el record dins del pensiu.

- Anem...-dic agafant la ma de la Lils i endinsant-nos al record.