Defensar l'escola es l'important.

Agafe la cadira i em sente al costat de la Lils, pareix que estiga a punt de donar-li un atac. No vuic aixo.
L'abraçe i li done un bes a la galta.

- Ja esta. Ja ha passat. Esta tot bé.- l'aparte el cabell de la cara.- Ho comprenc, pot ser jo haguera fet el mateix. No estic enfadada amb tu.- me la quede mirant.- Esta tot bé.- no era del tot cert, jo no estava bé, pero donava igual, ja em desfogaria després.

-No sé que em passa...- li confesso.

M'aparto d'ella, perquè ella no està bé. I jo ara estic bé, però estic esperant un altre atac de records que em deixin sense alè. Espero, uns segons, i no ve, no ve.

-No estàs enfadada amb mi.- Repeteixo.- Ja està, ja ha passat...

Tanco els ulls uns segons, intentant organitzar els meus pensaments.

-No està tot bé, igualment.- li dic, i em felicito per dir una frase normal.- Estàs malament... i es culpa meva. I ara el Kurt et voldrà fer mal, a tu, a mi, perquè soc imbécil. I ara voldràs anar a per el Fortin i...

Em quedo sense paraules un altre pic, perquè de cop torno a no ser a la biblioteca, si no just acabo de sortir de classe i ell Fortin apareix de les ombres. Torno a la realitat i deixo anar un esbufec.

- No estic enfadada amb tu, de veritat.

Em quede escoltant el que diu, no, no pot tirar-se la culpa, no, no és seua.

- El Kurt podia haver-me fet mal dos cops i no ho va fer, em podia haver atacat igualment si tornava a trobar-me amb ell sense que tu li diigueres res. Ara s'ha donat compte de que hi ha gent a qui li preocupe, gent que sap que si desaparesc em buscaria. I et diria que s'haura quedat sorpres del que ha passat.- em quede un moment en silenci.- Si em trobe amb ell...no deixare que em faça res, marxare, no vaig a morir Lils, recordes l'esquela? Ja no esta.-mentira...- per tant no morire. Vuic anar a pel Fortin, vuic matar-lo amb les meues popies mans, pero seria inutil, per que? Perque ell si te la vareta com dius, és massa poderos i encara no estic suficentment preparada, moriria inecesariament, i te promes que no t'abandonaria. Per tant...-dis-ho...- No anire a per ell, per ara.- ho faria, pero havia d'entrnar-me més.

No puc evitar abraçar-me a ella amb força.

-Gràcies.- li dic, i noto com un gran pes se'm lleva de sobre.- gràcies...

Sospiro, encara abraçada a ella. No ploro, però estic molt més aliviada.

-Sento... tot aquest numeret, en sèrio, no se que em passa...

Em separo d'ella i miro tot l'arsenal d'objectes que hi han a la taula.

-Què fem?- demano.

Li torne l'abraçada, i li somric. Veig que esta ja millor, i aixo és el que importa.

- Numeret? No se de que m'estas parlant. - mire la biblioteca, totalment buida.- Mira, estem soles, la gent deu tindre coses més importants que fer.- dic somrient.

Em quede mirant els mapes, el diari, la meua motxilla.

- Crec que jo sols omplic una taula.- li llançe una mirada al mapa de magatotis.- Nose, que vols fer?

-Què no hauria d'haver reaccionat així... es que...

Penso en tot el que he pensat i nego amb el cap.

-Es llarg de dir. Es podria dir que he recordat escenes no agradables.

Miro la taula i la biblioteca. I de cop, els meus ulls topen amb la secció prohibida. Em quedo una estona mirant la porta, un somriure es forma als meus llavis i em giro per mirar a la Sam.

-Què et semblaria si...?- li faig l'ullet.

- Ho sent.

Aleshores gira el cap i mira la part prohibida.

- Oh, Lilian Bell, no estaras pensant en que ens votem les normes? Nosaltres que no em trencat mai un plat!- dic rient.

Agafe el diari, i el mapa de Londres i ho guarde dins la motxilla, el mapa de magatotis, pero, el guarde la butxaca. Em penge la motxilla al muscle.

- Be, sempre hi ha una primera vegada per entrar, oi?- i encara rient la seguisc cap a la porta.

-Això estava pensant jo. Quina sorpresa!

Deixo anar un altre sospir. No se mollt bé que cerco, jo, a la secció prohibida. Potser una mica de canvi de tema. O només tinc curiositat per veure que hi ha a l'altre costat de la porta tancada.

Segueixo a la Sam amb un somriure. Molt agraida. No em mereixo que em perdoni, i menys tot el que m'ha dit abans. M'acaricio la ferida del braç, i obro la porta per entrar.

Ens trobem amb una secció més de la biblioteca, però tot sembla com més fosc. Més desagradable. Miro les estanteries plenes de llibres i sofreixo un calfred.

-Em demano si el Fortin va venir per aqui en algun moment...

- Encara recorde el primer cop que vaig entrar, anava a primer i era de nit. Vaig tirar a terra tot un estant de llibres que varen començar a xisclar i a parlar estrany, per poc no em varen pillar.- escolte el que diu.- El Fortin...-no m'apeteix parlar d'ell.- No ho se, pot ser algun cop.

Em quede mirant els estants, magia negra, pocions.

- Aci deuen estar els encanteris més perillosos, i les pocions mes xungues. Creus que en algun d'aquests posa alguna cosa sobre les reliquies? La pedra esta destruida, la vareta...pero ens falta la capa. No es sap res d'ella.- m'aprope a un dels estants de la part més fosca.

-La capa no es un objecte farcit de màgia negra com ho és la vareta d'Àlber o la pedra de la resurecció.- Li dic, distreta, mirant les estanteries obscures.- És el regal del germà petit, a l'historia del bard Gallard. El germà més honrat...

Penso, mirant els títols dels llibres.

-No sé on està la capa, però ell no la volia molt. Es a dir, no estava interessat en ella... Suposo que no ens ha d'importar molt...

- Per aquest motiu és important. No hi ha que menysprear-la.- dic somrient.- Jo sincerament, si em donaren a elegir, em quedaria la capa.

El germà petit era el més honrat...passaria la capa de pares a fills, pot ser estava a Hogwarts i no ho sabiem, ves a saber. Era molt més complicat seguir-li la pista que no a les altres.
Passe la mà per un llibre Pocions d'ultratomba...no, gràcies. El següent Encanteris, no aptes per cobards. Em quede mirant el llibre, si estava ahi era per algun motiu, però ja que estava.

- Eh, has vist aquest llibre? Ja te insulta tan sols llegint el seu titol.- el deixe damunt d'una taula i comence a mirar-lo.

-Suposo que tens raó.

Miro el llibre i no puc evitar riure.

-Fa més gràcia que por...

Però llavors l'agafo i el miro una mica per damunt. Llavors jo pal·lideixo, en llegir i veure les il·lustracions de gent mutilada, boja, sang...

-Que fan llibres com aquests en una escola?

- Per algun motiu és diu secció prohibida.- em quede mirant les il·lustracions i al vore la cara de la Lils el tanque.- No ens fa falta cap encanteri d'aqui.

El deixe de nou on estava, però just en el moment que esta entrant, cau un paper a terra, deixe el llibre en el lloc i agafe el paper.

- Creus que serà d'algun alumne?- li pregunte mentres el vaig obrint.

-Doncs per que sigui prohibida que no n'hi hagi.- dic, creuant els braços.

Miro com agafa el paper que ha caigut al terra, alçant una cella.

-Ni idea. El terme prohibit la gent s'ho passa per on vol, així que podria ser de qualsevol...

Miro com l'obre i em quedo a l'espera...

Comence a desdoblar el paper i sols hi ha escrita una frase.

- Si ajuda necesiteu, allà on l'armadura sense paret aneu. Records importants voreu, informació essencial...si ajuda necesiteu, clar. Si desesperats esteu i sobre el passat informació voleu, aneu on està l'armadura sense paret i ajuda rebreu. Més no la malgasteu.- em quede parada, un enigma? sols un enigma? El torne a llegir.- L'armadura sense paret...a quin lloc és pot referir?

Em quede mirant el paper i li done la volta, no posa res més.

-Hi ha una armadura al passadís del quart pis on darrere hi ha un tapís... potser volia dir allà.

Em quedo mirant-la.

-Què coi vol dir amb "Records importants veureu"? Que ha escrit alguna cossa darrere de l'armadura?

Em quede mirant el paper. Si estava alli era perquè no el trobarà ningú, o el trobarà algú en concret...i si...

- I si hi ha alguna cosa, algun tipus de diari...o..voreu...i sobre el passat informació voleu voreu...clar! Records! I si ahi hi ha alguna cosa que ens pot ajudar? Necesitem ajuda i no ens vindria gens malament informació sobre el passat! Podriem anar a vore, no perdem res.

Alço les espatlles. Encara no ho entenc del tot, però per anar a veure que es no hi perdem res.

-Igualment, potser algú se l'ha trobat i s'ho ha quedat. Ja saps, les nenes no deixen de fer expedicions... no deixaven de fer expedicions.- Em rectifico. Ara no en fan moltes.

Vaig cap a la porta de la secció prohibida. M'alegro d'haver trobat una excusa per sortir d'aquell lloc tan tètric.

-Anem, doncs... s'està fent fosc, però podem anar més tard a la cuina. Dona el mateix...

Eixim de la secció prohibida en direcció cap a la porta de la biblioteca.

- La Cass encara continua.- dic.- L'altre dia la vaig vore pujada a una paret, li vaig preguntar que feia i em va dir que buscava no se que.

Vaig continuar caminant.

- No crec que estiga tant a la vista. Com va el cap? Encara et fa mal? Si vols podem anar després de sopar.

-El cap, millor... ara no em venen fiblades...

Sortim de la biblioteca i anem caminant tranquil·lament cap a les escales.

-Sí, ja els direm als elfs... A més, no tinc molta gana. Últimament no menjo molt... Em dones l'enigma, si us plau?

No se que ens podem trobar, però la Sam suposa que ens ajudarà. Bé el enigma diu que ens ajudarà. Però... coses del passat? Quines? I com ens podria ajudar ara?

Trec el paper de la butxaca i se'l passe.

- Jo vaig estar una temporada igual...sense fam. Però ara diria que més bé el contrari, crec que és per no dormir, des de que no dorc tinc molt més fam.

Continuem caminant en direcció al quart pis, els passadissos están gairebe buits.

- Crec que cada cop hi ha menys gent pels passadissos.

Faig que si amb el cap. jo també me n'he adonat de que sovint no hi ha gent als passadissos. Seguim pujant fins arribar al quart pis. Després vaig directa cap a l'armadura.

-Veus? Un tapís.- li dic.- I aquí al darrere no hi ha res...

Miro el paper i m'adono de que no diu res del darrere. Que jo m'ho he imaginat. Alço una cella i llevo el cap a l'armadura. Llavors, damunt del cap, hi ha una bossa de color marró.

-Em sona aquesta bossa.- li dic, mentre l'agafo.- Serà això?

- Et sona?- dic.

Agafe el paper i el llisc de nou.

- Records importants voreu....Més no la malgasteu...no la malgasteu, això vol dir que és fràgil? O que sols podem...bé, anem a esbrinar el que és.- dic

Com que la Lils te la bolseta espere que l’obriga per descobrir el que hi ha dins.

-Sí... i el més estrany es que crec que em sona d'haver-la vist en alguna foto... ara no recordo...

Per curiositat, vaig mirar a un costat de la bossa i vaig veure aquella costura daurada i vermella que recordava.

-Que por...- després m'adono de que la Sam espera a que l'obriga, aixi que això faig.

No veig bé el que hi ha. Veig coses platejades brillants dintre de flascons. Trec un dels flascons i el trec, llavors, ho entenc.

-Records... Era literalment, Sam...

- Pot ser era d'algun conegut...

Aleshores l'obre i veig els flascons...genial!

- Aço és or! -dic mirant els flascons.- És genial! No és com un diari ho podem vore directament. Informacio de primera ma! És genial! - que haguerem trobat aquell llibre havia sigut una sort, o pot ser era cosa del desti que ho trobarem nosaltres.- Crec que ho haviem de trobar...a quina part concreta del passat creus que anira?- estic emocionada...és, simplement genial.