Actes Kamikazes.

- El que se mereix és algu que no siga jo...

Vaig agafar la tassa de nou.

- Algu que no es pose en problemes cada dos per tres, alguna persona...algu que no fora jo. Saps quan vaig enamorar-me d’ell? Crec que no t’ho he contat mai, jo anava a segon, i ell acabava d’entrar a primer, vaig enamorar-me d’ell des del primer moment que el vaig vore a pocions, però va costar quatre anys perquè m’atrevira a dir-li-ho...no m’arrepentisc...però ell es mereix algu molt millor. Una vida tranquil·la.

No plores, no plores...ja saps

- Soporta massa coses que no deuria de soportar per estar amb mi. Però l’estime moltissim, i no puc soportar fer-li mal.

-Saps? Tens raó. Ets una persona que no pot evitar actuar per qui estima, una persona que constantment pot estar fent coses perilloses. Una persona que dona disgusts, a vegades... però ets una persona genial, perque precisament ets així. Potser tu penses que el Thomas necessita algú millor que tu... però ell et vol a tu. Perquè tu ets més del que podria desitjar, ets tot el que ell més estima, estic segura, li ho veig als seus ulls.

Vaig beure una mica de la meva xocolata i després vaig tornar a mirar la Sam.

-Si no vols fer-li mal, comença per tornar a parlar-li. Creu-me, ens fas més mal evitant-nos que no sent amiga nostra. Si nosaltres seguim al teu costat, es perquè et volem amb nosaltres, encara que ens pugui perjudicar.

Vaig continuar mirant la tassa, vaig donar-li un petit glop.

- No soc genial, per favor, no m’ho digues més.- vaig dir apunt de desfer-me.- Ja se que ell m’estima, ho...ho se.- i tant que ho sabia, però...tot i aixi.- Però és més segur per ell...si, si ho se he d’anar a parlar amb ell, ja anava a fer-ho, ho tenia en ment.

Però ho estava allargant massa, perquè en el fons no m’atrevia a anar a parlar amb ell. Sabia que anava a dir, i sabia que no tindria raó, o si.

Vaig menjar unes galetes i vaig beure una mica de xocolata.

-Demà data límit. T'ho faig més fàcil, per si no t'atreveixes. Si no has parlat amb ell demà aniré a cercar-lo i us faré retrobar. I jo estaré davant. Suposo que preferirieu estar a soles, no?

Vaig somriure, treient una mica la llengua.

- Per cert, l’altre dia vaig anar a casa, records de ma mare, va dir-me que tenia alguna cosa per tu...bé, vaig trobar el diari del meu avi, al seu despatx. L’estat mirant per damunt i he vist que te coses apuntades des de que era jove a Hogwarts, encanteris que se inventava, coses que li passaven, batudes quan era auror, espere que pose en algun lloc algo sobre qui el va matar.- encara no l’havia trobat, i això que havia buscat.- I el puga venjar.

-Alguna cosa per mi?- vaig alçar una cella.- Tens idea de que es?

Vaig callar quan va dir lo del seu avi. Vaig beure una mica de xocolata, per disimular una mica. Després vaig deixar una altra vegada la tassa a la taula.

-Quan trobis algo avisa'm, vale?- vaig dir-li, com si res.

- Doncs va dir que era nose quina cosa que et va agradar, quant et vares quedar a la meua casa, però nose el que.

Anava a agafar una pasta però vaig vore que no podria tragar-la, aixi que vaig donar-li un glop a la xocolata.

- Si, si, t’avisare. Necesitare ajuda.- l’avisaria? No ho sabia.

Vaig menjar una de les galetes.

-Mmm... pot ser es aquell llibre sobre encanteris defensius.- vaig dir.

Vaig menjar una altra galeta.

-Quin podria ser el proxim moviment del Fortin i els seus gossos?

- Pot ser.

Vaig posar-li sucre a la xocolata, li faltava més.

- El Imbècil...doncs buscar aliats, buscar més aliats. Són pocs els que varen fugir. Esta clar que hi han més i sobretot hi han a Hogwarts. Espies...podries pensar que sly, però hi han que no están contents, lluiten amb ell i els abandonà quant marxa, ves a saber. Diria que la Possesseure, saps? Però diuen que marxa a Beuxbatons.

-La Possesseure? Però si no va estar a la baralla. Tu la vas veure?

Vaig alçar una cella i vaig treure la llibreta, estranyada. La Possesseure. Segons el meu fil de pensaments, ella era qui feia les estranyes pocions que aconseguia el Fortin, gràcies a la mort del seu oncle, es clar.

Vaig anar fins a la necrologica del Jules Possesseure.

-Escolta, Sam, potser que la Possesseure estigui actuant per por?- vaig demanar.

- No, no va estar a la batalla, per aquest motiu Lils, si haguera estat a la batalla i haguera lluitat, però s’haguera quedat, és a dir, no haguera marxat amb ell, tots sabrien de quina part estava, rebria atacs. No seria millor no estar i aparentar que ella no tenia res que vore? Que no es partidaria del Fortin? És una bona táctica. És millor.

Per por...hhmm...

- No crec que estigues actuant per por, es a dir, por del Fortin, fins el que se són amics, o eren, o socis, pot ser són socis, algo que ella te que el Fortin necesita.- vaig mirar la llibreta.- Tens alguna cosa nova apuntada?

Veus Sam? Pots fer-ho, pots parlar amb ella amb tranquil·litat, sols recorda...

-Mmmmh.

Jo no ho tenia tant clar. Vaig girar la llibreta perquè ho pogués veure.

-Quan va morir la Lizzie, vaig començar a recopilar totes les morts estranyes també a la llibreta. Està la mort de la Lizzie, la del teu avi, la del Matt, la de la Nicole, la del Harry... i mira qui va morir abans que els teu avi.

Vaig assenya-lar el nom de Jules Possesseure.

-Està clar que aquest home ja tenia la mort a l'esquina. Però hi han coses que no t'he explicat. Jo ja he provat el veritasérum, el Fortin me'n va donar, i la poció que em va donar l'ultim cop, quan va recopilar tanta informació, no era veritasérum. Era alguna cosa molt més potent. El veritasérum podia soportar-lo si em mossegava el llavi, aquesta poció, no. Estic segura de que no existia, fins fa poc. El tiet de la Possesseure, pel que es veu, posseïa una empresa molt important de pocions. Aqui la raó per la qual la Possesseure es tan bona en pocions.

Vaig agafar una galeta.

-I jo em demano, Sam... I si el Fortin volgués alguna cosa d'aquesta empresa, més pocions com la que em va donar, o diferents, i el Jules no li volia donar? I si el va assassinar ell amb algun verí? La Possesseure es ara la propietaria d'aquesta empresa. Potser se'n va a França perquè no pot soportar la pressió... No se, Sam. Si t'hagués mort algun familiar, per molt amic que fos, no em diguis que seguiries al seu bàndol...

Vaig quedar-me escoltant el que deia.

- No era veritaserum? Alguna cosa més forta...es pot esbrinar, es a dir, vale que siga molt més bona que nosaltres, però tot acaba esbrinant-se. L’oncle de la Possesseure era fabricant de pocions, i el meu avi va contar-me certes coses sobre la familia Possesseure que supose que estaran al seu diari. Te apunts sobre totes les families, com dirien, bé, eixe tipus de families, i quant dic de totes és de totes. Puc buscar al diari.

Vaig quedar-me pensant...si un amic haguera matat un familiar...però l’oncle tenia pasta...diners...

- No si tu fores l’hereva... Pensa, principalment no és oncle de primera mà, el voldria si, però la Possesseure és ambiciosa. El Fortin parla amb l’oncle i un dia mor, tu saps que ha sigut ell, i m’atreveria a dir, que ell no ho nega. Però si tu ets l’hereva de la seua fortuna i l’estimaves, però tampoc tant...que passaria? Tu heredaries tot el que ell tenia, les seues pocions, i els seus diners, tot encaixa. Pot ser li va saber mal al principi, però la coneixes tant com jo, o si més no coneixes als de la seu tipus, interesos, es mouen pels interesos.

Tenia sentit, i tant.

- Que me dius? Te sentit.

Vaig pensar el que em deia, vaig alçar una cella.

-Doncs jo... jo no...

Vaig agafar una altra galeta, reorganitzant pensaments.

-Em rendeixo, no se pensar com una Slytherin. Espero, sincerament, que no sigui el que tu dius. No entenc com una persona pot pensar d'aquesta manera, es horripilant.

- Tampoc és tan complicat, pensa com un fill de puta sense sentiments.- vaig dir beguent la xocolata, al acabar la tassa vaig tornar a omplir-la.- Jo crec que ha sigut capaç que ho ha pogut fer. Cada cop tinc més clar que sols es preocupen per ells, i es pensen que tenen amics...

Aha, l'ultima frase te la podries haver ahorrat, si. Pero era cert, sino, com sino?

- Per tant si és el que dic jo, la Possesseure te la major part de treballs del seu oncle, per no dir tots. I per tant, podria arribar a ser perillosa, verins, pocions perilloses...

Vaig beure un glop de xocolata.

- Llegire el diari del meu avi, et dire el que posa sobre ells.

-Tampoc et passis Sam.

Vaig acabar la meva xocolata i vaig negar amb el cap.

-Sam, son persones. Pots, com a molt, dir-lis serps, però tampoc es per a tant. Es a dir... son molt cabrons, això no et dic que no, i la Darkwood es una puta i el Ventigmila es un fill de la seva gran puta mare, però son persones, i tenen sentiments. Com si no el Ventigmila va arribar a tenir la pensada d'atacar a qui tu estimaves? Perquè suposo que per ell es dolor més terrible que hi ha. A qui estima ell? Ni ho se ni m'importa. I si la Darkwood mata, es perquè ha tingut algun motiu, i el Fortin també. Son com son perquè tenen sentiments, i els han educat uns homes que eren cecs i no veien la realitat. Ja sigui sobre la puresa de sang, o sobre cap altra cosa.

Vaig mirar el diari.

-Suposo que possarà el que tu has dit, o el que deia el Neville al seu diari. Però jo ja tinc una opinió sobre els slytherin, i més sobre els que se n'han anat.

- Que no me pase? Que no me pase...Molt bé, eh.

Vaig deixar la tassa damunt la taula bruscament. Que eren persones...que teneien sentiments..ha!

- Si tingueren sentiments no farien el que fan, si foren persones humanes no t'atacarien sense motiu! Sps quants cops me barallat amb ells? Pel simple fet que jo anava pel passadis, hi han cops que vale, que pot ser és culpa meua, pero d'altres que ells s'avorreixen, i que fan? Volen jugar i que fan per jugar? Atacar-nos a nosaltres, som les seus joguines!

Vaig mirar-me la Lils, com podia...que eren persones? No, en serio?

- Si han matat, no tenen un motiu per matar algu, que els va fer l'Arianne? Res, al igual que la Lizzie, el Matt, Harry i la Nicole. Maten per diversio, i els que fan aixo no són persones Lils. No tenen sentiments.

-Sam, escolta'm, no et possis tan a la defensiva, escoltam.

Vaig acabar la tassa de xocolata i vaig deixar-la tranquil·lament a la taula.

-Sam, tothom, tohom sense cap excepció, te sentiments. Fassi el que fassi, intenti amagar-ho.... Tothom els te, tothom. El problema de moltes d'aquestes persones, Sam, es que no es troben a gust amb ells mateixos. Tenen una part negativa, per dir-ho d'alguna manera. Per sentir-se millor, juguen amb els altres, sentint-se ells superiors, arreglant, temporalment, aquesta part negativa. Hi han d'altres que fan això simplement perquè els han educat així, els han dit que ells manen, i no han conegut ni l'importancia de compartir el que tens, ni que no hi han classes socials. Ells es creuen que son superiors als altres, perquè els seus pares han fet això amb ells. Tu creus que tenen la culpa de com els crien? Hi ha qui s'escapa d'aquesta bombolla, com l'Agatha, com la Nyx. Però la majoria hi queda atrapada sense cap remei.

Vaig agafar una galeta, encara tranquila.

-Son fills de puta, perquè fan mal. Això no ho nego, però tenen sentiments, i son persones. I si son com son, es perquè hi ha la raó al darrere.

- No me pose a la defensiva Lils, dic la veritat sols aixo. Que no ho vulgues veure es diferent.

Vaig mirar-la, no podia ser cert, no podia estar diguent que...

- Lils, no tenen, si tens sentiments no actues deixa manera, si tens sentiments no ataques a la gent tan a lo bestia sense posar-te en el seu lloc, fent los sofrir tant.- aha, i tu que vares fer despres de la batalla? Aixo és diferent...clar, clar- No són persones, no tenen sentiments. Els han menjat el cap, si, de petits, per tot i aixi si venen a Hogwarts i veuen, poden apendre, poden vore... Són uns imecils sense sentiments, Lils. Poden elegir, o poden quedar-se sense fer res, pero no ho fan, si ho feren pot ser encara....ataquen, són uns cabrons i uns imbecils.

-Sam, la que no veus això ets tu.- vaig dir-li jo.

Vaig rodar els ulls, mentre parlava ella. Com podia ser que no ho veia?

-Tothom, i repeteixo, tothom, te sentiments. No elegeixen, fan el que li han dit que han de fer, es basen en gent de la seva familia que han estimat. Tu vols seguir el camí del teu avi, que va ser auror, doncs per ells potser es el mateix. Si, fan mal, però ells creuen que es el correcte, ells creuen que amb això aconseguiran guarir el mal sentiment que tenen amb ells mateixos. I d'aquesta manera torrnem a el que t'he dit abans.

Vaig menjar una altra galeta.

No ho entenia, no era tan complicat.

- Jo no he dit mai que vuiga ser com el meu avi, ell va ser auror, si, pero no per aixo vuic ser com ell, és impossible ser com ell- vaig donar-li un glop a la xocolata.- Vale, ara tornant al tema, tu pots elegir el teu cami, t'han educat d'una manera, pero i? Tu pots elegir atacar algu perque si o no fer-ho, quant estan a Hogwarts no tenen als seus pares dient-los el que han de fer, han rebut una educació pero tenen el dret d'elegir, i elegeixen fer mal. Fer mal, pel simple fet de divertir-se o per fer-se els guays es de ser imbecil, no es posen al lloc de l'altre és...no tenen sentiments.

Vaig donar-li un altre glop a la xocolata.

Nah, que va, que volia ser ella com el seu avi, pff quines coses deia...

-Sam, collons, escoltam, que no m'estàs escoltant bé.- vaig dir-li, abans de netejar-me els llavis de la xocolata.- Practicament no elegeixen, no saben que es compartir, no saben que significa igualtat de drets, llibertat... la majoria d'aquesta gent té... elfs domestics- vaig baixar la veu per si de cas algun elf domestic es sentia ofés.- No se si m'entens. No pensen per ells mateixos, pensen com els imbécils dels seus pares, avis, revesavis. Perquè això els han fet veure, que son el centre del món, i que si han de matar per sentir-se millor, que ho fassin.

Vaig sentir com s'obria la porta. De conya, el Clapton. Vaig dirigir-li una mirada d'advertencia a la Sam.

-I tenen sentiments, perquè son persones, i si saben com fer mal, es perquè saben que fa mal, si no tinguessin sentiments no sabrien com fer mal.- vaig acabar.

- Lils que no....

Aleshores la porta es va obrir i va entrar el Clapton, geniaal.
I abans que poguera respondre aquest va passar pel meu costat, donant al meu braç, fent que la tassa de xocolata que duia a la ma caiguera a terra i es trencara damunt el meu peu...joder!

- Es pot saber de que vas!!- vaig alçar-me enfadada, vaig traure la vareta mirant-lo.- Que no tenies res que fer i has vingut a fastidiar?

Se me va quedar mirant i va possar la ma en la butxaca, pero jo vaig ser més rapida i vaig apuntar-lo, va caure a terra inconscient.

- A la proxima tornes!

Vaig rodar els ulls quan va dir que no, però després es va produir... el desastre. El Clapton va passar pel nostre costat, fent caure la tassa de la Sam. Vaig voler reaccionar de seguida, però la Sam era ràpida, era molt ràpida.

-SAMANTA WILLIAMS!!!- vaig cridar, en veure al noi al terra, inconscient.-QUÈ NO TENEN SENTIMENTS? QUÈ NO EN TENEN? QUÈ SI FAN MAL SIGNIFICA QUE NO EN TENEN? ES QUÈ NO HO VEUS? ES QUE NO HO VEUS???!!!

Vaig anar fins al Clapton i el vaig aconseguir possar-lo a la meva esquena. Vaig dirigir una mala mirada a la Sam, agafant-lo bé a la meva esquena.

-Saps que, Sam? Potser si que la gent qui fa mal no te sentiments.- vaig dir-li. Llavors vaig donar una potada a la taula i vaig sortir de la cuina amb el Clapton a l'esquena. Cap a l'infermeria, cabrejadíssima.

[Surto del tema]

Aleshores la Lils va començar a cridar-me i va agafar el Clapton i va marxar.

- JODER!

Vaig donar-li una patada a la taula, tirant a terra la taça i es va trencar.
Joder, es pot saber que havia fet! Vaig donar-li un cop de puny a la paret.

- JODEEER!

Ele elfs me miraven espantats, amb un moviment de vareta vaig arreglar la taula, es pot saber que havia fet? Havia actuat com ells, com les putes serps, pero havia sigut el Clapton el que m'havia fet enfadat...Sam, saps que tu també tens part de culpa, oh jo amb culpa! QUE RARO NO?

Jo..havia de buscar la Lils, ja, havia de demanar-li perdo, de nou. Una cosa era que volguera separar-me d'ella per no fer-li mal, pero una altra cosa era fer aixo!

- Ho sent molt elfs!

I vaig eixir corrent de la cuina per buscar-la.

[TEMA TANCAT]