Actes Kamikazes.

-Per cert... t'he de dir una cosa.

Vaig moure el meu cabell cap a l'altre costat.

-La pedra, le pedreta aquesta que m'ha portat tant mal de caps, saps? La vaig a destruir.

Vaig somriure.

-L'Agatha tenia raó, saps... ah, i el James m'ha dit un parell de coses que hauriem de parlar.

La pedra...la pedra? Ah, ja, la dels morts...

- I com ho faras? Necesites ajuda?- vaig preguntar.

El James...jo també havia parlat amb el James, un altre que volia fer-me entendre que no tenia la culpa.

- Ahà...que coses?

-He de trobar un ullal de basilisc, però crec que se on el trobaré.

Havia vist la Cass algun cop amb un ullal bastant gran per la sala comuna. Hauria de parlar amb ella... però no creia que fos bo dir-li a la Sam quue la seva cosina tenia un ullal de basilisc.

-Coses sobre el Fortin, i com preparar-nos.

Vaig mirar-la amb una mica de recel. Volia fer-me fora de la seva vida, i jo ho veia.

- Un ullal?- va dir que sabia on trobar-ne un..bé.- Doncs si no...segur que a l'aula de pocions hi han.

Vaig rascar un poc de fang que hi havia a l'escombra, fent que caiguera a terra.

- Preparar-nos...de nou. Ah...l'EM, ja...si deuriem de fer alguna reunió algun dia d'aquestos...et va dir alguna cosa més?

-Si, em va dir coses sobre el Fortin.

Vaig traure la llibreta de la meva butxaca extensible. Vaig arrufar el nas i vaig secar-la amb la vareta.

-Mira...

Vaig girar pàgines fins trobar la de l'altre dia.

-Pel que es veu, el Fortin... es va com dividir en dos amb l'arribada de la Medea. La seva part sentimental, i la seva part poderosa i passional. Podem dir que seria com la part que estimava l'Agatha, i la seva... part Slytherin? Podriem dir-ho així. El cas es que l'Agatha anava com boja, i la seva part sentimental... doncs era débil. Era com si tingués un doble conflicte. Quan m'atacava a mi, era com si saciés la seva part Slytherin. Fins que m''hi vaig tornar, i la part sentimental va desapareixer i es com es ara.

Vaig mirar-la.

-T'ho explico perque quan millor coneguem a l'enemic millor ens podrem defensar-nos.

Vaig quedar-me callada escoltant, vaig anar apuntant la informació principal mentalment.

- Mr Jekyll and Mr Hyde, l'exemple més clar. I és podria dir que va acabar igual que el Jekyll si no recorde malament, destruint la part "bona" i quedant-se amb l'altra. Mr Jekyll and Mr Hyde...

Aixi que sempre ho havia tingut ahi...

- L'arribada de la Medea...no crec que haguera sortit per això pot ser és una coincidència, sempre ho ha tingut ahi dintre, i ho treia, sols que en menor...és a dir, alternava les dues. Però bé, gràcies per la informació.- era el Fortin, me donava igual el que li passarà ni el que tenia. Hi havia que matar-lo, això era el que importava, res més. Matar-lo a ell i als seus gossos.

Vaig alçar una cella.

-Jo crec que l'Agatha ho hauria vist si estava llavors... encara que crec que... bé l'amor es cec...

Vaig possar una mà a l'esquena de la Sam.

-Escolta, Sam, crec que hauries de parlar amb la Cass. No se... necessita algú gran que l'estimi.

- l'Agatha sabia com era el Fortin, pero el Hyde que tenia ahi dintre...el hyde que mostrava era una petita part deL hyde de veritat. Bé, deixe'm-ho no és important.

Vaig mirar-me la ma, pero no la vaig llevar, deixa que ho faça, per ara.

- Ja vaig intentar parlar amb la Cass, pero no vol parlar amb mi, li vaig dir que quan me necesitara que me buscara. Va assentir i va marxar amb la Wen.

Aleshores vaig vore una serp que creuava el passadis, me sonava, i si me sonava no era bo...va mirar-me i va abaixar la mirada, ja se del que coneixia.

- Vaja...eh tu, hola Clapton...que no et recordes de mi?- vaig dir mirant-lo...oh i tant que se'n recordava de mi, era el que volia atacar l'Al i l'Erin per l'esquena.- Aixi que no et recordes...que vols que et faça memoria?

-Potser tens raó.- vaig dir, pensativa.

Així que la Cass no volia parlar amb la Sam. La vaig mirar, sentint que no parlava amb la meva Sam. No... no estava participativa. No era la mateixa Sam d'abans.

Vaig quedar-me de pedra quan es va dirigir cap a aquell Sly. Vaig anar ràpidament cap a ella i em vaig possar al davant.

-Stop, Sam.- vaig dir-li, dirigint-li una mirada d'advertencia. Després vaig mirar al tal Clapton.- Veste'n. Fuig de la meva vista.- vaig dir-li. El noi ens va mirar, amb una ganyota a la cara.

Es va possar davant.

- Per que he de parar-me? Et creus que ells ho fan?- vaig mirar-me el Clapton, imbecil.- Bé, ell no, no te els suficients collons com per atacar la gent per davant, per aixo ataca la gent per l'esquena? Eh, imbecil...que et va baixar algun amiguet teu?

Se me va quedar mirant, va vinga, ataca'm...fes-ho i tindre una excusa per traure la vareta.

-Sam atura't. Ens parem, precisament perquè no som com ells, i perquè els ho volem demostrar. M'escoltes?- vaig dir-li. Després vaig tornar a mirar el Clapton.- Ets sord o que? Qué t'he dit?

El noi va arrufar el nas, com si li fessim fàstic, es va girar i va pujar per les escales.

-Sam no pots anar amenaçant a tots els Slytherins amb qui et trobes per els pasadissos.- vaig dir-li, creuant els braços.

- I sent com som l'unic que fem...deixa-ho.

Vaig vore com pujava, era tan facil treure la vareta i deixar-lo incoscient...pero estava la Lils davant, ja m'ocuparia d'ell en un altre moment.

- Puc fer-ho, al igual que ells poden insultar a la gent, acollonar als petits i atacar perque si.- vaig mirar-me la Lils.- Sera millor que pugem a canviar-nos de roba, no creus? Ens podem refredar.

-No pots fer-ho. Nosaltres no som com ells, només ataquem per defensar-nos. Has de tenir-ho ben present, Sam, si no vols tornar-te com ells. M'entens?- vaig dir-li, amb el ceny arrufat.

Vaig mirar-me la roba. De sobte no em semblava tan important, això de secar-me. La Sam em preocupava, perquè no era ella, perquè semblava quasi un d'ells, i no podia perdre la Sam.

-Suposo.- vaig dir, distreta.

- No me transformar-me com ells, no sere una d'ells, mai, puc ser imbecil i tindre mala hostia, pero no soc d'ells, no sere mai com ells.

Vaig agafar bé la granera, sabia que estava pensant la Lils, i tant, i no volia asutar-la. Jo no era com ells, no ho seria, abans preferiria morir.

- Va, vinga, ens canviem de roba i ens prenem un xocolate calent? Els elfs segur que ens preparen un i unes galetes. Que me dius?- vaig fer un somriure, havia somrigut, sense obligar-me.

Vaig mirar-la uns segons i després vaig somriure-li.

-Em sembla una bona idea.

Vaig tornar a eixugar com vaig poder el cabell.

-Ens veiem a la cuina d'aqui uns deu minuts?

- Si? Bé.

Varem començar a pujar les escales, les nostres residències estaven més o menys properes.

- Fem una cosa, quedem davant la porta de la teua residència en deu minuts, aixi baixem juntes a la cuina...vale?

Bé, almenys m'estava comportant, sols havia de fer això, fer el que feia sempre, el que fare sempre. Ser jo. Però era jo?

-Em sembla bé.- vaig dir.

Varem caminar fins a la meva residencia. Vaig deixar la Sam fora i vaig entrar sola. La residencia estava plena de gent, per culpa de la pluja. Vaig pujar les meves escales i vaig entrar rapidament a la meva habitació, pensativa. La Sam, la Sam em preocupava. Semblava que ara de sobte estava bé, però...

Vaig canviar-me de roba i vaig assecar-me els cabells, amb el cap possat en la Sam.

Vaig esperar que la Lils entrarà, tenia deu minuts, vaig recolçar-me en la paret suspirant, me odiava a mi mateixa, però bé.
Vaig anar a l'habitació i vaig llevar-me l'uniforme de quidditch tirant-lo damunt el llit al costat del bat i la granera, vaig posar-me uns texans i una samarreta de manega curta
Amb una correguda vaig arribar fins la porta de la Lils, no m'havia secat el cabell...bah, donava igual, ja es secaria.
Vaig sentar-me en terra esperant a que baixara, estaria a punt.

Vaig llançar una mala mirada a la camisa que havia portat a la baralla. Per culpa del Ventigmila i de la Darkwood estava plena de talls i sang que no s'anava, i jo precisament no es que anés molt sobrada de roba. La guardava, encara que sabia que no la podria arreglar. Vaig possar-me bé la camisa i vaig anar cap a fora.

-Ja estic^^- vaig dir, en sortir.- Anem, que tinc ganes de xocolata calenteta!- vaig dir, contenta.

Vaig alçar-me netejant-me la pols.

- Xocolata...segur que els elfs tenen aquelles galetes que varen menjar l'últim cop i estaven tan bones.

Varem tirar cap a la cuina, no sabia que dir, que deia? Que tema treia?

- I com va l'Erion? Ja has parlat amb ell?

-I més coses bonissimes, potser han fet una nova recepta.

Varem començar a caminar cap a la cuina i vaig alçar una cella, quan em va parlar de l'Erion.

-Si. L'aniré a veure aquest divendres... Ja tinc ganes.

Varem entrar a la cuina i un elf va venir de cop.

-Volen alguna cosa en especial, senyoretes?

-Una xocolata calenta i unes galetes... com les que ens vareu possar l'altre dia, si no es molta molestia.

L’elf va assentir i va dirigir-se a preparar-ho.

- El...el vaig trucar després de...quant estaves inconscient, per avisar-lo. Perquè no es preocupara, saps? – vaig mirar el terra.- No...no vaig fer malament, oi?

L’elf ens va dur el menjar i varem seure en una de les cadires, vaig rodejar la tassa amb les mans per calfar-me.

Vaig ladejar el cap.

-Malament? No, que va... es a dir... si li hagués passat a ell a mi també m'hauria agradat saber-ho de seguida.

Vaig menjar una mica de les galetes i vaig somriure.

-I tu? Has parlat amb el Thomas? Com està?

Estava a punt de beure de la tassa quan va preguntar-me allo. Vaig deixar la tassa damunt la taula.

- No...no he parlat amb ell...Però se que esta bé, el...el veig a la sala comuna. L’altre dia es va quedar dormint al sofà...el vaig tapar...però...no, no he parlat amb ell.- havia dit allò mirant la interesant tassa perquè parlar del Thomas me feia mal, mal perquè l’estimava, mal perquè no havia parlat amb ell des de la infermeria.

Vaig mirar-la amb una cella alçada. Parlava en sèrio? Vaig recordar com de malament ho va passar el Thomas a la mort de l'avi de la Sam, com sempre es preocupava per ella, i vaig arrufar el front.

-Avui, quan tornem a les nostres sales comunes, aniràs i parlaràs amb ell. Avui, o demà, però de demà no passa. M'has sentit? Et fa mal parlar d'ell, no? Doncs imaginat com ho deu estar passant ell.

Vaig menjar una altra galeta.

-Crec que s'ho mereix, no?