Actes Kamikazes.

Plovia, plovia moltisim, d'aquelles tempestes que era millor quedar-se al castell o a casa. Com havia fet tot el món, la major part de gent estava als passadissos o a les respectives sales comunes, tots excepte jo. No podia estar ahi dintre, no m'apetia establir cap conversa, ni llegir. Aixi que sense pensar-ho, be, algun cop pensava quan feia algo? Vaig posar-me l'uniforme de quidditch, vaig agafar l'escombra i el bat i vaig baixar al camp.
Al eixir per la porta el vent va colpejar-me a la cara i en menys d'un minut ja estava xopada...era perillos volar en eixes condicions, m'agradava.
Al arribar al camp vaig veure que ja l'havien arreglat, no havien tardat molt, vaig anar cap a l'armari de les escombres i per fer-ho més emocionant o...més estupid, si, vaig treure les bales de la caixa.

Vaig pujar a l'escombra i vaig començar a volar, esquivant bales, llamps i lluitant contra el vent que m'espentava. Emocionant es podria dir, emocionant i kamikaze.

Vaig deixar caure ja una mica enfadada el diari de Neville Longbottom al bagul.

-JA ESTIC FARTA!

Vaig respirar profundament uns cinc cops. D'acord, ok, puc suportar-ho. Un dia, dos, tres, sense que la meva millor amiga em parlés. Puc fer veure que estic bé, puc seguir fent vida normal... però més d'una setmana ja no. Vaig tancar el bagul per si de cas i vaig sortir de la sala comuna. Vaig buscar la Sam per tot el castell, però no la vaig trobar. Vaig demanar per ella a alumnes de Ravenclaw, que no tenien ni idea d'on parava. Vaig alçar una cella, just quan vaig veure un llampec per la finestra.

... I se'm va acudir una idea.

No, no haurà estat tan... no... Vaig agafar la vareta amb la mà i vaig sortir corrents per la porta. Vaig fer una ganyota quan em vaig donar amb l'esquena amb aquella porta. Encara no tenia bé del tot l'esquena per la puta Darkwood. Vaig mirar el jardí, però la pluja m'impedia veure.

"Pensa com la Sam, pensa com la Sam..."- em vaig dir.- "A on aniries...?"

Aquesta tàctica no funcionava amb la Sam. La Sam podria estar en cualsevol lloc perillós, i fora de l'escola hi havia el bosc prohibit, el pi cabaralla, el camp de Quidditch... Bé, podia descartar els hivernacles, però això no m'ajudava.

El lloc més proper era el pi cabaralla. Vaig correr cap allà, però ella no hi era, només era el pi barallant-se amb el vent. Vaig retrocedir de seguida. L'aigua m'havia deixat xopa en uns segons. On coi era?? Vaig córrer cap al camp de Quidditch, amb compte de no trepitjar els bassals. Vaig entrar al camp... i allà era.

-Em cago en la puta. SAM!!!

No em sentia. Vaig recordar el que li va pasar un altre dia que varem jugar a quidditch amb una tempesta parescuda. El James em va haver de tranquil·litzar, perquè jo ja creia que no se'n sortiria.

-SAM BAIXA, JA!!!

Mentres esquivava una bala vaig sentir-la, la Lils, que...que feia ahi? Que creus que fa? Ah, clar...Bé, podia fer que no l'havia escoltat pel vent, però va tornar a cridar. Vaig donar una pirueta i vaig girar-me. No l'havia vist des de la infermeria...I encara no que m'agradava, ho feia pel seu bé. No els tornaria fer mal.

- Que vols? No pense baixar...- vaig donar-li a una bala que pasava pel meu costat.- Sera millor que marxes...és...bé.

Vaig tornar a enlairar-me. Ella no podia estar alli, era perillos...i tu que? A mi que me donen, ella no podia estar alli, hauria eixit de la infermeria feia una setmana o aixi, no estava recuperada del tot. Vaig vore que seguia ahi.

- Sera millor que marxes Lils.

I vaig començar a volar, esquivant els llamps.

La roba de cop era com si em pessés tres quilos de més, els cabells se m'enganxaven a la cara. Ella pasava de mi. Ahà, passa de mi, ahà, passa.

-SAMANTA WILLIAMS

Vaig fer sortir la meva vareta i vaig fer que una de les escombres que hi havien a un racó s'apropés. Vaig agafar-la. Una veueta em va dir que no ho hauria de fer, que en realitat encara no estava del tot bé del sectumsempra i la ferida de l'esquena, però no li vaig fer cas. Vaig començar a volar i vaig arribar fins on era ella en poc temps. Vaig agafar-li de l'escombra. Era al meu davant, però igualment li vaig cridar.

-ARA MATEIX DEIXARÀS DE FER AQUESTA IMBECILITAT I BAIXARÀS AL TERRA, QUEDA CLAR?- vaig mirar-la, feta una fera.

Vaig mirar-me la Lils...cony...havia agafat la granera i havia pujat....no deuria de pujar...tenia l’esquena fotuda.. aleshores va començar a cridar-me. Vale. Aleshores vaig fixar-me en el seu cabell, roig, molt roig, sols el tenia aixi quan estava enfadada molt enfadada...perfecte, si.

- Deixa’m. No estic fent l’imbècil...sols estic entretenit-me...no deuries de pujar. Sera millor que baixes Lils. Ja vos ho vaig dir a la infermeria, no et preocupes per mi, no vos faria sofrir més per tant no tens perquè preocupar-te. Marxa dins i descansa. Oblida’m.

Vaig fer que soltes la granera i vaig dirigir-me cap a la grada de Hufflepuff, vaig sentar-me en un dels bancs, vaig donar-li un cop de bat a una bala.

Vaig anar fins a ella, Vaig anar al seu costat i vaig agafar-la de la màniga.

-Ens anem. Ja. No et queixis, no me n'aniré d'aqui sense tu. Vols que me'n vagi? Doncs ho ens anem les dos o...

Un llamp va caure a prop i vaig deixar anar un crit.

-Sam coi!

Vaig mirar on havia caigut el llamp.

- Marxa Lils, deixa'm. No me va pasar res. Ja t'ho vaig dir, t'ho torne ha dir, oblida't de mi. Vos he fet masa mal com per perdonar-me aixi que veste'n.

Vaig vore que una bala venia cap a mi i li vaig donar amb el bat, estava totalment mullada. I me feia mal, me feia mal el que li deia, me feia mal...era la Lils, era la meua millor amiga. Pero l'havia de protegir, i sobretot protegir de mi, perqque jo era el problema de que acabara com acabara. I havia sigut culpa meua i no m'ho perdonaria.

- Veste'n.

Vaig alçar-me i vaig pujar a la granera dirigint-me cap a una de les torres.

-Em fas moltíssim més mal evitant-me i fent-me això que m'estàs fent ara que sent amiga teva.

Vaig agafar de nou l'escombra i vaig sortir volant darrere d'ella.

-Samanta Williams...- Vaig anar cap a ella i em vaig possar davant.- NO M'IGNORIS!

Vaig fulminar-la amb la mirada.

-Sam, si us plau, anem-nos. Un llamp ens donarà, si seguim aqui. No penso anar-me'n sense tu. No em diguis que em vagi, perquè no ho faré. Em coneixes.

Un altre llamp. Vaig tancar els ulls. No m'agradaven les tempestes. No m'agradaven.

- Joder...Lily no veus que tot es culpa meua? No veus que et varen fer mal per mi? Per la meua culpa? I no sols a tu!! Que vols que faça com si res?

Me la vaig mirar, el cabell seguia roig.

- Se que no t'agraden les tempestes, pero a mi si i ho necesite. Per favor, deixa'm soles.

Una bala va impactar contra una de les grades i un llamp va caure a uns metres nostre.

- Ja...ja parlarem un altre dia.

Vaig tossir. Estava mullada, tenia fred. Tremolava una mica, però no me n'aniria, no sense la Sam.

-Escolta'm d'una puta vegada, Sam.- vaig dir-li.- No vull perdre més gent. I no va ser culpa teva. Si, el Ventigmila em va llançar un sectumsempra per despistar-te, però no veus que el que volia era això, precisament? Tornar-te desconfiada. Juntes podiem amb tot, Sam. Jo vaig deicidir separar-nos. Jo vaig anar a cercar la Darkwood, jo vaig ser lo suficientment kamikaze com per enfrentar-me a ella. Si no m'hagués atacat el Ventigmila, m'hauria atacat algú altre. La Darkwood es una de les seguidores del Fortin, de les més fidels. Que la fes caure era quasi un sucidi. Encara vaig tenir sort de que només vaig rebre un sectumsempra. Tu em vas salvar, Sam, i t'estic enormement agraïda. A tu, a l'Erin, al Hume, que em va deixar les seves llagrimes per l'esquena. Res va ser culpa teva. Ells saben que fer, saben com actuar. La mort del Harry va ser per culpa de la Wen? No. Doncs que jo prengués mal va ser per decisió meva, no teva.

Un llamp va tornar a caure a prop.

-Si us plau, Sam, no soporto veure com m'evites...

Vaig vore que tremolava, vaig apuntar-la amb la vareta fent-li un encanteri perque l'aigua no la tocara, com si fos impermiable, almeys ja no es mullava. Pero no vaig fer el mateix per mi, jo volia mullar-me.

- Ho va fer per fer-me mal, saben perfectament com fer-me mal, fent vos mal a vosaltres, saben que me dona igual el que me passe, que me poden fer el que vuiguen que seguire davant, pero han descobert que me importeu massa, que me preocupe més per vosaltres que per mi, i vos fan mal per aixo. Per la MEUA CULPA, soc jo, com sempre, des de sempre! Sempre és tot culpa meua! No vaig protegir la Cass, deuria d'haver-la obligat a que marxara o haver-la dut a un lloc segur, tampoc vaig poder protegir l'Edgar, ni al Thomas, que el varen atacar per ferir-me a mi, ni a tu, pel mateix motiu. Vos estime massa, i no ho soporte. Dius que et vas enfrentar a la Darkwood, si, pero jo vaig acceptar, et deuria d'haver parat, o haver-te fer desistir! No ho veus?

La vaig mirar als ulls.

- T'evite perque t'estime massa com perque et fasen mal per la meua culpa Lils. És la meua millor amiga, i no ho suporte, no puc mirar-te sabent que et varen atacar per ser amiga meua, per fer-me mal a mi.

-ESCOLTA EL QUE ET DIC!!!!!

Vaig desfer l'encanteri que acabava de fer-me. No, si ella es mullava, jo també fins que les dues estiguessim a un bon lloc.

-Sam. T'estic dient, en poques paraules, que em dona igual rebre uns mil sectumsempra sempre que estiguem juntes. Em dona absolutament igual. Juntes podem amb tot. No ens podem separar d'aquesta manera. M'estimes, tu ho has dit, i encara que m'evitis ells ho saben i m'atacarien igualment. Només ens fem mal. I no em facis un altre encanteri. Si tu et mulles jo també.

- A TU ET DONA IGUAL PERO A MI NO!

Vaig alçar-me del banc. I vaig començar a caminar mirant-la de quan et quan.

- Per que et costa tant admetre la veritat? És facil, sols has de dir-me que tinc la culpa. No et penses que m'aparte per vosaltres perque si. Moriria per vosaltres, pero no soportaria que fereu el mateix per mi. Ho saps. Saps que pasaria? Aquestes setmanes sense vosaltres...és horrible, i per aquest motiu, no puc pensar que haguera passat, que pasaria si fora pitjor, si no estiguereu...si les ferides fetes per la meua culpa s'hagueren complicat...El Ventigmila lluitava amb mi, si l'haguera fet caure des del principi....haguera sigut preferible que haguera caigut jo, menys problemes.

-No ets una superheroïna, Sam!- vaig cridar-li. La pluja cada vegada era més forta, i em començava a coure la pell, les gotes queien amb ràbia.-Ni tu, ni el James, ni cap dels qui varem lluitar. Tothom comet errors. Jo no vaig vigilar la meva esquena, no vaig fer caure la Darkwood abans de que ataqués l'Eileen. No vaig poder protegir el Thomas per tu. Ningú ha fet el que volia fer, i es que això va així, Sam! En aquell moment actues, i cada segon compta. En comptes de culpar-te per no haver fet caure el Ventigmila abans, pensa en les persones que vares salvar fent-lo caure. El Ventigmila podria haver seguit atacant, tu els vas fer caure, i això, Sam, val molt.

Em vaig aixecar i vaig abraçar-la.

-Si us plau, Sam, deixa-ho estar. Si haguessis caigut, qui hauria anat a buscar el James? Qui hauria ajudat a la Wen quan va tenir l'atac de pànic? Estic segura de que el Ventigmila encara està cagant-se en tot per que el vares fer caure i no va poder matar a ningú. Sam, deixa de fer això, i uneix-te a mi a cercar el seu proxim moviment. No vols que ningú prengui mal, no? Si trobem el seu proxim moviment abans de que mori ningú el podrem aturar per fi, a ell i al fill de puta del Ventigmila, i tot dos aniran a Azkaban.

- Pero jo...jo...no vaig fer suficient...no vaig fer suficient...

Em va dir que havia salvat a molta gent al fer caure el Ventigmila...que no era una superheroïna, aixo ja ho tenia més que clar, des de sempre, pero no m'agradava no poder ajudar a la gent, no havia...no...la pluja queia sense parar, feia mal sobre la pell, tot i dur el uniforme de quidditch, començava a calar l'aigua. Vaig recordar de nou la batalla...havien caigut...el Thomas...la Lils...Vaig deixar-me caure a terra, vaig començar a plorar en silenci, soltant tot el que no havia soltat. Després de la batalla no havia plorat. No m'agradava plorar, no era...

- Perdona'm, per tot...per favor, perdona'm per haver-te fet mal...jo no volia que....Marxare, vos deixare en pau, pero perdona'm per favor...

Vaig mirar el terra, deixa de plorar...deixa de plorar, i ho intentava, péro be, almenys podia disimular amb la plutja i perque duia la caputxa posada...esperava que la Lils no es donara compte...

Si no fos perque tenia els ulls vermells, no m'hauria adonat de que plorava. Em va fer mal, molt de mal, veure-la així. Com podia fer-li veure que no m'ajudava, evitant-me? Que no em salvava? Ja no sabia que fer.

I vaig començar a plorar.

-Sam si us plau...

Vaig abraçar-la i vaig amagar el meu cap a la seva espatlla. No vaig amagar que plorava. Ella ho amagava, així que faria com si no m'hagués adonat.

-Sam si us plau no marxis no em deixis en pau... seria el pitjor que pots fer... No ho facis...

La ferida, la ferida em feia mal. Em feien mal els braços, per la brutal pluja, l'esquena...

-Si us plau Sam m'has de creure...- em desesperava per moments.

Vaig abraçar-la amb força. Aleshores vaig vore que el seu cabell havia passat de roig a gris.

- No vols? No m'odies? Ningu? Me meresc odi, no me meresc el teu apreci, no me meresc l'amor de ningu.

Vaig notar la força de la pluja a l'esquena, les bales havien desaparegut i els trons i llamps ja no queien sobre el camp.

- Pero com pots perdonar-me? No soc res...

-L'ultim que vull es que te'n vagis, que em deixis...

Vaig seguir plorant, encara notant la pluja a l'esquena. Estava empapada, i potser demà tindriem febrre i tot...

-Ets la millor noia que he conegut mai, la més forta, la més boja, la més impulsiva... i per sobre de tot ets la meva millor amiga. Com pots dir que no ets res?

Vaig abraçar-me amb ella amb més força, si aixo era possible.

- Mentir no esta bé...vaig dir intentant parar de plorar.- No soc tot aixi...tu ets molt millor que jo, m'estas perdonant, jo no soc capaç de perdonar-me i tu a mi si, tot i no mereixer-ho. Tu ets la fantastica, no jo.


Vaig apartar-me el cabell banyat de la cara.


- Pot ser tu me perdones...pero no ho faran els demes...i tenen un bon motiu.

-Bajanades.- vaig dir.- No t'he de perdonar per res perquè tu no has fet res, igual que els altres no t'han de perdonar tampoc per res. I si, ets així. Fins que no et vaig coneixer, mai se m'hauria acudit cremar un despatx, fer focs artificials, desapareixer una nit i anar a hogsmade... Emm... fumar-nos conta?- vaig riure, llevant-me llagrimes de la cara.- Destruir el camp de Quidditch, saltar de la torre d'astronomia.

Vaig somriure-li.

-Ets la millor, i et castigues massa per coses que no has fet.

- I el Thomas me perdonara? Ho fara? No...no se...

Aleshores va numerar totes les coses que haviem fet juntes, totes les estones que haviem rigut...sempre juntes.

- Aleshores...no estas enfadada amb mi? No me culpes per res? Pero...jo...és a dir, vos continuare fent sofrir, perque...si me fan mal, vosaltres...si vos fan mal....

Vaig abraçar-la, m'havia llevat un pes de damunt, no m'odiava, no ho havia fet mai...i jo que creia que si. Continuava pensant que era culpa meua, pero la culpa era menor...no li ho diria perque encara que ho fera no faria cas. Vaig tranquil.litzar-me, o intentar-ho.

- Gra...gracies...

-Es clar que no t'odio, que no estic enfadada amb tu, que ningú t'odia.

Vaig somriure quan em va donar les gràcies. Ho havia aconseguit, doncs?

-De res...

Vaig somriure-li i vaig abraçar-la de nou.

-Ara... ens hauriem d'anar d'aqui, no creus?- vaig tenir un estornut.- Oh, genial...

Vaig alçar-me del terra. Seguia tenint clar que els havien fet mal per la meua culpa, però la Lils no ho volia vore-ho. I tots deien que no, que pensaren el que volgueren, però jo tenia clar que si. Però per molt que li ho diguera no me faria cas. Plovia massa, anavem agafar un refredat si seguiem ahi i per molt que li ho discutira...Pff...passe, estava clar que els havien fet mal per mi, però faria com que estava millor, però m'apartaria d'ella poc a poc, sense fer-li mal.

- Eh...si, si...entre'm, si.

No els tornaria a fer mal, no deixaria que ells els tornaren a atacar per mi. Ho faria, els deixaria poc a poc...Thomas...podria? Si amb la Lils era complicat amb ell molt més...l'estimava moltissim, no se si seria capaç, però ho intentaria. Acompanyaria la Lils al castell, però ara endavant no els evitaria com feia, si no que ho faria poc a poc...sense fer-los tan de mal. Si, faria això, pel seu bé, per ells. Deia que no ho soportaria, però segur que si, tampoc era tan important jo.

- Entre'm si...no, no vagi a ser que agafem un refredat.

Vaig traure la vareta i vaig apuntar a les bales que havien tornat, varen guardar-se a la caixa, vaig agafar la granera.

Vaig abraçar-la amb força i ens vaig fer aparetre al vestíbul. M'encantava això de aparetre.

Vaig intentar secar-me el cabell i després vaig assenyalar-la.

-Ni se t'acudeixi tornar-m'ho a fer.- vaig dir-li.- Si us plau...

Vaig mirar-me de dalt a baix.

-Estem ben xopes, eh?- vaig somriure una mica.

Va fer que aparetrerem al vestibul.

- No...no.- si més no aixi no, poc a poc...

Vaig mirar-me l'uniforme, estava totalment xopada, pot ser agafava un refredat...mentres no l'agafara ella.

- Doncs si, si, serà millor que ens canviem de roba.- vaig fer-me una trena amb el cabell banyat, almenys ja no me molestava a la cara.- I ens posem alguna cosa seca.- vaig fer un somriure, un petit i curt.