Aquesta és una història de mort. Quan tenia disset anys vaig llegir una cita que deia alguna cosa semblant a “Si vius cada dia com si fos l’últim, és molt probable que algun dia facis el correcte". Em va impressionar, i en els darrers anys m’he estat mirant al mirall cada matí preguntant-me: “Si avuí fos l’últim dia de la meva vida, voldria fer el que estic a punt de fer?”


En Harry Jones, professor d’Encanteris a Hogwarts, no va tenir aquesta oportunitat. Ell va despertar, però va despertar amb la noticia de la mort de Matthew Sheen, el jove Gryffindor. No va tenir temps per mirar-se al mirar-se al mirall, parar, respirar, assegurar-se que faria el que havia de fer. Durant la dura batalla, va protegir els alumnes amb una valentia digna d’un ex alumne de Gryffindor i cap de la residència com ell, però va haver-hi un atac del qual no va poder sortir. Per tal d’evitar que un malefici de la mort llevés la vida a una alumna de segon, el Professor Jones es va interposar entre la nena i el feix de llum. I va marxar.


Ràpid, senzill. Valent, coratjós. Immortal. Preguem per la seva ànima, perquè arribi al cel sana i estàlvia, i perquè es pugui reunir amb tots aquells que ha perdut i esperar a tots els qui aniran a retrobar-se amb ell quan els arribi l’hora. Adéu, Harry, amic, mestre, geni, gran home. El teu sacrifici serà recordat i venjat.