A ARTHUR WILLIAMS

IN MEMORIAM

Sembla que les morts no volen aturar-se, estimats lectors. Avui ens hem d’acomiadar d’un gran home. Nascut a Irlanda, el 1964, l’ex-auror Arthur Williams ha estat trobat aquesta matinada per uns nens que passejaven el gos pels afores del poble on es creu que es dirigia la víctima.

Hi ha vegades en què dir adéu en un diari com aquest pot resultar fred i distant des del punt de vista dels lectors. Però des d’aquí, des de les oficines del Periòdic, on els planys i el desànim inunden l’ambient, on les llàgrimes estan essent vessades als ulls de molts que el van conèixer, he de dir-vos, lectors, que la mort de l’Arthur Elliot Williams ha estat un xoc terrible.

La seva vida no va ser fàcil, però ell sempre va seguir endavant. Va superar la mort de la seva dona, va poder seguir lluitant pel que volia. No només era un gran home. Era un gran mestre. Tot un exemple a seguir, va lluitar sempre per aquells que més ho necessitaven, va ser un home just i un dels que va fer front als Cavallers de la Mort que quedaven després de la caiguda de Lord Voldemort. Com a home exemplar que era va rebre de manera merescuda l’Ordre de Merlí de segona classe.

Era un home valent, respectable. Un gran mag i una gran persona. Era brillant, tan difícilment igualable que molts ja ni ho provaven. No va creure mai en el fracàs, i la mort l’ha trobat per equivocació. Així doncs, diem adéu a un home com pocs en queden. Tot el suport del periòdic als seus néts i fills, i el nostre condol.
Hem de dir, amb gran pesar, que a la terra hi ha una ànima menys... Però al cel una estrella més.