Informant-se de tot [Danny]

Assegut a la butaca que em feia de cadira d'escriptori, feia giravoltar una ploma entre els dits de la mà. Feia un parell d'hores que li havia enviat el patronus en forma de voltor al Danny Fletcher, professor de Criança de Criatures Màgiques de Hogwarts. No podia trigar gaire en arribar, havia confitmat que vindria a que li fes una entrevista.

- Nae!

L'elfa va aparèixer, obedient.

- Què necessita, Senyor Jameson Rook?

- Podries portar una safata amb diferents begudes, i amb galetes, pastes, i algun entrepa petit? Que el nostre entrevistat es senti a gust.

- És clar, ara mateix, senyor Jameson Rook!

Vaig somriure, mentre desapareixia, i em vaig posar a escriure algunes preguntes que li voldria fer al Danny quan vingués. Havia sentit molts rumors d'atacs, i la noia morta m'havia deixar amb unes tristes ganes de saber de què anava tot allò. La Nae va aparèixer de nou, amb una safata enorme de menjar. Va començar a posar els plats a la taula, mentre jo estava concentrat en el meu treball.

- Voldrà un te mentre espera, senyor Jameson?

- Oh, sí, Nae, moltes gràcies!

L'Elfa me'l va servir, i el va deixar al costat del meu bloc de notes. Vaig assentir amb el cap, indicant-li que se'n podia anar, mentre feia un glop de te i seguia gargotejant.

Vaig arribar al despatx del periòdic profètic, on havia quedat amb Rook després que m'hagués enviat el patronus demanant-me si em podria fer una entrevista.

Vaig trucar a la porta, i una veu em va dir que passés dins.

-Hola, senyor Rook.

Em va saludar, i em va assenyalar una cadira davant l'escriptori. No sabia què passaria, però el tema seria delicat de tractar.

Vaig dir-li al Danny Fletcher que entrés quan vaig sentir que trucàven a la porta. Vaig aixecar-me, per donar-li la mà, i vaig asseure'm de nou.

- Digue'm Jamie, només Jamie - vaig demanar.

Vaig assenyalar la taula, plena de begudes i menjars diferents.

- Serveix-te tu mateix, agafa el que et vingui de gust.

Vaig agafar un bloc de notes i una ploma màgica, que transcrivia al pergamí exactament el que sortia de les nostres boques.

- A veure... Sóc conscient que no et serà fàcil parlar d'això, però al Periòdic hem vist que s'estàn començant a crear molts rumors sobre coses que passen a Hogwarts darrerament, i voldríem poder tenir informació de primera mà. Si hi ha alguna pregunta que no pots o no vols respondre, endavant, no passa res, però ens aniria bé una mica d'informació... Hi estàs d'acord?

-Val, gràcies Jamie, doncs.

Vaig agafar una galeta i la vaig fer anar girant a la mà lentament.

-Sí, va ser un cop baix. Intentaré resoldre els dubtes que hi hagi, perquè a més tampoc interessa que els rumors es vagin fent grossos i s'acabin escampant coses que són mentida. Prou gros és el que ha passat ja. Però em sap greu dir que hi ha llagunes en la història encara, ni tan sols ho sabem nosaltres, el que va passar. Però és el millor per tots, suposo, estar mitjanament informats.

Vaig assentir. M'agradava com pensava. Perquè coincidia amb mi en dir que era millor que es sabés la dolorosa veritat abans de que s'escampéssin rumors falsos i aterradors.

- Perfecte, doncs.

Vaig posar la ploma a punt per escriure, i vaig beure un glop de te. Vaig deixar la tassa sobre el plat, a la taula, i vaig dir:

- A veure... Hi ha rumors que parlen d'atacs diaris a l'escola de Màgia i Bruixeria de Hogwarts. Vàries fonts m'han desmentit que això sigui cert, però tu m'ho pots dir més que ningú. Quants atacs hi ha hagut? Coneixem el que li va passar a l'Allie Lovegood, però només perquè va ser un dia després de l'explosió a casa d'uns familiars que va matar una dona. Però... Qui més ha estat víctima d'atacs estranys?

Vaig assentir.

-Bé, durant un temps no gaire llarg diguem que hi ha hagut... diverses sospites d'atac. Alguns han estat per fer mal de debò, mentre que alguns altres han estat més per... com per espantar. I tot i que tenim grans sospites de què ho ha fet tot la mateixa persona, o en tot cas un mateix grup, reduït, de persones, no ho podem acabar de confirmar. Dues alumnes, a part de la senyoreta Lovegood han acabar també a Sant Mungo, però no puc dir-ne el nom, em sap greu.

Vaig omplir-me un got d'aigua i vaig fer-ne un glop curt.

-I bé, llavors hi va haver l'atac més greu, el que ha afectat de debò l'escola. El de la mort de l'alumna Elizabeth Speckhart.

Vaig assentir amb el cap, mentre la ploma gargotejava a tota velocitat el que anava dient ell.

- I la mort de la senyoreta Elizabeth Speckhart... Com va ser? Qui la va trobar, on la va trobar? Eren ferides d'arma blanca o va ser màgia?

Vaig mirar el bloc, on estava tot apuntat. Després hauria de retocar algunes coses, per fer-ho... Bonic.

-Doncs... la va trobar una alumna, es veu que la víctima se n'havia anat un moment, ja que estaven juntes, i al veure que tornava aquesta la va anar a buscar, i... se la va trobar estirada al terra. No tenia ferides de cap mena, i sembla que no va patir, va ser una cosa ràpida. Sembla com si l'assassí ho hagués triat a sorts.

Vaig col·loacar-me bé a la cadira.

-I el problema és que ella era una molt bona persona, sempre estava alegre, tenia amics i no pas enemics. Era una de les persones de qui mai malfiaries. Va ser injust, que li toqués a ella. Bé, hagués sigut injust amb qualsevol estudiant, però. I no, encara no es té un culpable...

La ploma escrivia com boja, mentre jo escoltava atentament les seves paraules. Es veia que la mort de la noia havia afectat.

- I quina ha estat, a Hogwarts, la reacció envers aquesta mort?

Sabia com havia estat a altres llocs. A la mateixa redacció del Periòdic Profètic s'havia organitzat un caos impressionant, regnat pels nervis, la por i el terror.

-Suposo que t'ho pots imaginar.-vaig dir amb un somriure trencat.- Tothom tenia por que qui ho havia fet rondés encara per allà al mig, o que els hagués pogut tocar a qualsevol d'ells... però sobretot era el fet de perdre a una alumna com ella. I es que fins que no passa no es pot imaginar com pot afectar així.. en grans proporcions.

Vaig fregar-me la cara amb les mans, i vaig tornar-lo a mirar.

-Va ser... dolorós que passés una cosa així, i encara continua essent-ho. Però la vida passa.

Vaig fer que sí amb el cap, amb expressió comprensiva.

- Ahà...

Vaig mirar el full on havia apuntat preguntes, adonant-me que algunes no les podria fer, i vaig dir:

- Molt bé... En quant a la por, què? S'han sentit rumors de gent que diu que el que està passant és que hi ha un nou Rodlel, un nou assassí psicòpata que vol acabar amb la gent que no li fa el pes.

-Tan de bo no sigui això.-vaig dir amb un atac de sinceritat.- Estem desitjant que hagi sigut algú que per aburriment, per venjança o per voler semblar superior als seus companys hagi decidit fer-ho. I de moment s'ha calmat tot, després de l'atac de l'Elizabeth. I tant de bo el canalla hagi vist que ha anat massa lluny.

Vaig fer un altre glop d'aigua, curt.

-Però... desgraciàdament no podem confirmar ni desmentir res. Tot i així, quan s'hagi trobat el culpable de tots i cada un dels crims comesos últimament, se sabrà.

Vaig assentir. Amb allò en tindria suficient per a un article. Encara que... Em faltava alguna cosa una mica més pròxima per als lectors.

- Gràcies, Danny. I, per acabar... Què en penses, tu, de tot això? Alguna opinió, consell per als lectors?

Vaig mirar-lo, expectant, deixant un silenci que només trencava el soroll de la ploma esgarrapant el paper.

-Jo?

Sabia molt bé què en pensava, de tot allò, però no podia dir depèn què.

-Doncs que no pensem deixar que ningú s'en surti amb la seva, i la majoria.. tots els professors de Hogwarts estem d'acord amb això. Farem tot el que puguem, fins i tot més, i juntament amb els de la conselleria no deixarem que pugui passar res més. És una gran desgràcia, però no pot tornar-se a repetir, almenys dins del terreny de Hogwarts, els seus alumnes o qualsevol persona que estigui sota la protecció de l'escola.

No acabava de ser una opinió personal, ja que l'havia ajuntat amb les intencions dels meus companys, però sí, era això. Si almenys les meves paraules servien per tranquilitzar ni que sigués una mica els pares dels alumnes... No deixariem que tornés a passar res.

Vaig somriure, mentre la ploma acabava d'anotar les paraules del professor. Vaig agafar la ploma en quant aquesta va acabar, i la vaig tancar a l'estoig.

- Moltes gràcies, Danny, crec que amb això en tindré prou.

Vaig aixecar-me de la cadira, i li vaig allargar la mà.

- Molta sort, Professor, espero que això ja s'hagi acabat...

-Jo també ho espero...-vaig dir, amb un mig somriure.-Bé, que acabi de passar un bon dia.

Vaig correspondre-li amb l'encaixada de mans un cop em vaig haver aixecat de la cadira.

-Si necessita res més, sempre pot contactar amb nosaltres, d'acord?

Vaig despedir-me'n amb un cop de cap, i vaig sortir del despatx, tancant la porta darrere meu amb un cop fluix.

Havia estat dur recordar-ho tot, però si almenys servia per alguna cosa, hauria valgut la pena.

(surto del tema)